Ir a la versión castellana
Si prefereixes Netscape Navigator

  Pàgina preparada per a 
Internet Explorer (800 x 600)

franco1.gif (9K)

MAIG 1970

pedro1.jpg (6KB)

ELS JESUÏTES DE
LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

General Franco
"Caudillo de España
por la gracia de Dios"
Pedro Arrupe
Prepòsit General
dels jesuïtes
Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco
A manera de pròleg
A manera de "Nihil Obstat"
Capítol Primer Per a situar el moment històric amb l'ajut d'en Alvarez Bolado Capítol Segon Per a situar el moment històric amb l'ajut d'en Jesús Giménez i d'en Manuel Alcalá
La meva correspondència amb... Capítol Tercer Franco i la Companyia de Jesús amb l'ajut del P. Gabriel Verd (Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús) Capítol Quart Franco i la seva Carta de Germanor amb la Companyia de Jesús
Índex general Capítol Cinquè Abans del viatge: pors, neguits i advertiments) Capítol Sisè El viatge etapa a etapa: València
Capítol VII
L'etapa
de Barcelona
Secció Primera
Les cartes de protesta
*Les cartes de protesta
L'etapa de Barcelona

De la Crónica oficial

El día 4 a primera hora de la mañana, el P. General, junto con sus acompañantes, emprende vuelo [desde el aeropuerto de Manises] rumbo a Barcelona... Un viento favorale de cola hace que el DC 9 de Iberia aterrice con adelanto en el aerouerto del Prat. El P. E. Rifà, provincial de la Tarraconense, su socio M. Lop y el P. C. Portabella, organizador de la visita en Barcelona, sufren un despiste en la furgoneta especial de Iberia debido al adelanto del aterrizaje sobre el horario oficial. El saludo es por eso en la sección de equipajes. La prensa, muy discreta, recibe con agrado un saludo a Catalunya y Barcelona del P. Arrupe redactado en el avión.

Les cartes de la protesta

Dos grups de jesuïtes catalans ja s'havien preparat per donar la "benvinguda" al P. General. Eren el grup de Missió Obrera i el grup que es va autonomenar del "sector universitari". Cadascú d'aquests grups havien redactat una carta, en la què manifestaven, suposada la seva ja anunciada visita al general Franco, la impossibilitat d'assistir a les trobades que s'havien preparat amb ell.

La carta del grup de Missió Obrera li fou lliurada per Ramir Pàmpols, en aquell temps un "simpatitzant" del grup, quan el P. Arrupe, a la tarda del mateix dia 4, feia la seva entrada a l'escola del Clot per a reunir-se i sopar amb els jesuïtes dedicats al sector social. Sembla que el P. Arrupe, degut a la prèvia difussió que alguns membres de Missió Obrera ja havien fet de la carta, ja tenia una còpia a la butxaca.

Desconec les circumstàncies de com va arribar al P. Arrupe la carta del sector universitari.

El text de la carta de Missió Obrera

De la Crónica oficial

La reunión en una sala de la escuela [...] no estuvo carente de cierta tensión debido a la carta policopiada (que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original) con que algunos padres de la misión obrera se distanciaban de la presencia del P. General con motivo de la proyectada visita de éste al Jefe del Estado

Una prova més de com l'autor de la "Crònica oficial", el P. Manuel Alcalá, escriu la història

Barcelona 3 de mayo de 1970

M.R.P. Pedro Arrupe, S.I.

Con dolor le escribimos esta carta, que quiere darle las razones de nuestra ausencia, la de los miembros de misión obrera, en este coloquio con Ud.

El hecho, anunciado ya públicamente, de su entrevista con el Jefe del Estado, nos impide tomar participación alguna en un contacto del Padre General con los jesuitas españoles, que viene acompañado de tal gesto, que consideramos lamentable y escandaloso para el pueblo.

Con profunda amargura se lo decimos, P. Arrupe, su visita nos acorrala una vez más a sentir vergüenza ante el pueblo por el hecho de ser jesuitas

Sabemos perfectamente que, por desgracia, otros jesuitas se considerarían defraudados si Ud. no hiciera esta visita a Franco. Pero creemos que no se puede resolver una cuestión así por simple sufragio universal.

No depende del número de jesuitas que digan que sí o que digan que no, el que haya o no haya torturas, sobradamente comprobadas y habituales, en las comisarías de policía, durante los interrogatorios de presos sociales y políticos. El que en las cárceles de la península haya o no centenares y centenares de hombres privados de libertad por haber ejercido derechos defendidos por la Iglesia. El que estén o no pisoteados de hecho y aun en las leyes, la mayor parte de los derechos humanos, sobre todo los de carácter social y político. El que la clase obrera esté amordazada y desarmada en una situación de injusticia y represión brutales.

Estos son hechos que creemos sobradamente conocidos por Ud. y sus consultores. ¿Qué consideraciones, del tipo que sean, si nos basamos en el Evangelio, pueden llevar a prestar el más leve apoyo y colaboración a una realidad política como ésta, y que además por su disfraz confesional compromete gravemente a la Iglesia? Podía habérsele pedido una denuncia pública, que compensara el silencio de la jerarquía española; pero dadas las circunstancias de intimidad jesuítica que se decía quería tener su visita a España, nos hubiera bastado que no acentuase al menos la imagen de cómplice que tiene bien ganada la Iglesia oficial en nuestra tierra.

No ha sido así. Su visita a Franco produce un duro golpe a los jesuitas que tratan, no sin sufrimientos, de vincularse realmente y no sólo de palabra a la suerte de los pobres.

Necesitamos decir con algún hecho al pueblo que nos rodea, que rechazamos esta actuación, que no comulgamos con el P. General en este gesto, que marca, quiéralo Ud. o no, toda su visita a España.

Comprenderá que es muy amargo sentir y decir esto, pero le confesamos que en nuestro camino de fidelidad al Evangelio y a los pobres, hemos gustado muchas otras amarguras de este tipo, y nos tememos que ésta no sea la última.

Pedimos al Señor por Ud. y sus consultores, y le rogamos una oración por nuestra tarea misionera y por el mundo de los pobres y oprimidos que sufrirá escándalo por causa de su gesto.

Eren jovenets? Eren ja grandets?
Què feia cadascú l'any 70?
I ara, què és d'ells?
Un doble click sobre el seu nom

Isidre Ferreté
J.M. Borri
Andrés Vilà
M. Marcet
J. Ricart
Oscar
A. Agudo
Pedro López bustia2.gif (1K)
Manel Borell
Ramon Vallés
José M. Surís
Diego jiménez
Josep Miralles
Luis Caparrós
Roberto Pascual (por orden)

bustia2.gif (1K)
Son los que han participado
por escrito o de palabra
Un doble click sobre el buzón
para leer la correspondencia



Les meves investigacions


Subject: El tema maldito: viatge Arrupe 70
From: Miquel Sunyol
Date: Mon, 15 Jul 2002 00:28:03 +0200
To: Josep Miralles
CC: Isidre Ferreté , Josep Ricart



Hola Josep:

Em sembla que amb tu no he comentat mai el meu propòsit de fer una recopilació (que podria arribar a ser una tesi doctoral) dels documents i records sobre les reaccions que en el grup de Missió Obrera espanyola es van donar amb motiu de la visita a Franco del P. Arrupe. És la meva manera de sumar-hi a la celebració del Dècim Aniversari Arrupe.

L'Isidre i el Pep ja n'estan assabentats, doncs ho vaig comentar a Lamiarrita l'estiu passat. No sé si a la reunió d'hivern de Missió Obrera vaig dir-ne alguna cosa. Vosaltres tres, a més a més del Robert Pascual, sou els que quedeu com jesuïtes dels quinze que van firmar la carta de Missió Obrera, que si no estic mal informat va ser entregada personalment pel Ramir al P. General , quan aquest ja la tenia a la butxaca i ja havia corregut per tot Barcelona. "...y el acontecimiento de la carta que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original", segons podem llegir a la relació "oficial" que va fer el P.Manuel Alcalá, "jefe de prensa" del viatge.

Ja sé que l'elecció del tema no ha aixecat grans entusiasmes, però l'any 70 és l'any de més tensions entre Missió Obrera i Companyia. "El año más crítico en las relaciones de la Misión Obrera con la Compañía es 1970. Primero, con motivo de la visita a España en mayo del padre General." És el que diu Alvarez Bolado en el seu article, publicat a Estudios Eclesiásticos (Revista Teológica de Investigación e Información), amb el títol La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989 (abril-junio 2001, vol. 76, núm 297, pp. El segon punt de tensió, com recordaràs, va ser la fallida reunió de Missió Obrera amb els Provincials d'Espanya, la que popularment és coneguda com "la reunión del nabo".

Alvarez Bolado quan parla de Missió Obrera segueix l'estudi d'en Jesús Giménez, el qual, en el paràgraf titulat "Misión Obrera versus superiores de la Compañía. 1970", ens diu: "Un hecho importante acaecido en el mes de abril [sic] inaugura un año de enfrentamientos con los superiores. A finales de abril el P. General de la Compañía Pedro Arrupe, visitó España. Antes de su llegada los medios de comunicación social anunciaron que se entrevistaría con el Jefe del Estado, General Franco. Esto produjo una inmediata reacción en la M.O. que decidió no asistir a los encuentros de los jesuitas con el P. General." (El meu estudi servirà, almenys, per corregir certs errors cronològics de la tesina d'en Jesús, doncs la visita no va començar fins el 2 de maig quan "al mediodía aterrizaba puntualísimo en Barajas el reactor DC 9 de Alitalia procedente de Roma" [Alcalá]).

[...]

L'Isidre i el Pep [...] ja saben que no només estic disposat a fer d'escriba dels seus records i de la seva memòria i dels documents que puguin encara guardar, sinó que n'estaria molt content de poder contar amb la seva ajuda. Més encara, si superant l'estricte marc de la historicitat, s'animessin a fer algun comentari.

Ara, doncs, te la demano a tu, per què no et quedis en "fora de jóc". També penso que els teus anys d'ESADE poden donar noves aportacions.

[...]

M'he allargat massa, però ha estat una agradable manera de passar el matí del diumenge. Ara aniré a fer un tomb pel mercat...

[...]

Ara sí que ja acabo.

Miquel




Asunto: Fwd: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: Sat, 24 Jul 2004 19:32:41 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep Miralles



Hola Josep:

Després de la nostra conversa en el cementiri de Sant Cugat, m'animo a re-enviarte aquest e-mail d'ara fa dos anys. De les coses que et deia ja tinc solucionades, gràcies al Pere Borràs, les qüestions relatives als documents que estaven en l'Arxiu: el retall de Le Monde i la relació de la xerrada del Clot.

Mirant catàlegs he vist que aquell any vivies a Verdum formant comunitat amb el Manel Borell, Antoni Agudo, Pere López i en Josep M. Surís. Tots ells van deixar la Companyia el 71, excepte en Surís que ho feia el 77.

Fa dos dies vaig entrar en contacte amb el Pere López. Em vas dir que em podies facilitar l'adreça electrònica d'en Surís.

Si no pots fer memòria dels fets concrets a què em refereixo, no quedaria descontent si a la teva resposta explicitessis una mica el que em vas dir a Sant Cugat: si els fets de l'Arrupe van quedar a l'oblit és perquè en aquells anys us va tocar viure esdeveniments que us van agafar més. Seria una bona manera de situar una mica més en quina situació es produeix la reacció de Missió Obrera i d'altres sectors jesuítics

No m'allargo més, que l'altra part ja és prou llarga.

Gràcies pel que em puguis dir

Miquel

Veure
La meva correspondència amb...
Josep Miralles


Asunto: Gràcies
Fecha: Mon, 25 Mar 2002 19:28:20 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: jmb

Hola:

Molt content de la visita d'ahir. Moltes gràcies per l'acollida....

Ahir, per problemes de la informàtica, no vaig portar totes les notes que tenia de la meva visita als arxius de Llúria. Hi ha una referència a "...una nota firmada por JM.B. que les mandé verán que sigue la crispación en ciertos ambientes...". Suposo que aquest "JM.B" ets tu i que encara pots arribar a trobar aquest paper.

A més a més de la carta que es va entregar al P. General en El Clot, també surt la teva firma en cartes al P. General del 10 de febrer i del 16 de febrer. Aquestes dues estan firmadas per gent com Torelló, Rambla, Salvat, Messa, Udina, Adroer, Vives, Recolons...

Et vaig donar malament l'adreça de la meva web (la tinc molt desorganitzada). M'agradaria que li fessiu una "visita"... Per exemple a "Un General en El Pozo" (sobre uns comentaris de l'actual General, P. Kolvenbach, sobre la Missió Obrera)

[...]

Repeteixo les gràcies per la vostra acollida i espero que mantindrem el contacte.

Miquel


Tarragona, 26 de juliol de 2004
A Lluís Caparrós

Benvolgut Lluís:

En primer lloc, dir-te que estic molt content de la trobada de l'altre dia. Molt content i molt agraït.

Et poso ara breument les preguntes que jo et faria, però que només volen ser "incitacions" al diàleg. Pots contestar les que vulguis i pots esplair-te per on vulguis.

¿Com va sorgir la idea de la carta? ¿Es van fer reunions preparatòries o la carta us va arribar ja feta?

¿La vau discutir? ¿Vau poder fer esmenes i correccions?

¿Vau comentar la carta amb els diversos grups -ja fossin els de reflexió cristiana com els de reflexió política- en els quals participàveu? ¿Quina reacció van tenir?

La trobada Arrupe-Franco ¿et va afectar personalment?

Ara, quan ja han passat molts anys i hem passat per camins molts diversos, al rellegir la carta ¿què penses? ¿Vau agafar la cosa "per la tremenda? ¿Era, certament, una visita "escandalosa"? Avui dia, ¿s'hauria de tornar a fer si la situació es repetís? O ja som prou assenyats...

Ja saps que agrairia molt la teva resposta... I sense presses

Miquel

Altres e-mails més o menys semblants, els vaig enviar a Pedro López, Josep M. Surís, Manel Borrell. A l'Andreu Vilà Tintoré li vaig fer una visita a casa seva... Manel Marcet, de paraula, em va dir que no recordava res...

Les respostes rebudes


Asunto: Re: El tema maldito: viatge Arrupe 70
From: Isidre Ferreté
Date: 18/07/2002 18:50
To: Miquel Sunyol

Hola, Miquel.

Acuso rebut del teu treball. Gràcies per enviar-me'l.

Espero que constarà als arxius de la MO o, si més no, als teus.

Una abraçada.

Isidre


Santa Coloma, 2 d'agost 2004
De Lluís Caparrós

Realment el tema no m'interessa, però reconec que pot ser interessant desvetllar la veritat d'aquell moment històric també des de dintre el món eclesial de poder jesuític.

Segurament la meva aportació serà tènue perquè jo era un peó del joc. D'entrada saps que mai he estat convençut de les monarquies, no estava, doncs, "furiós" per una actuació que considerava que [el P. Arrupe] no podia deixar de fer: lligat als poders fàctics, amb les seves complicitats que s'anaven demostrant.

En aquell moment i en aquell temps en Joan XXIII, Arrupe i d'altres eren testimoni d'esperança a l'Església global, moviments d'inspiració cristiana, comunitats de base, etc. Esperàvem...

Però un cop més, es va posar al descobert la complicitat essencial amb l'opressor en l'àmbit nacional i internacional dels jesuïtes.

No vàrem perdre res absolutament. Aquella comprovació tornava a confirmar que havíem de seguir Jesús des d'altres espais d'alliberació. Importa el poble de Déu, el seu Regne, no tant l'església vaticana. Treballo encara per un altre món possible intentant encarnar-me entre els més pobres.

Nosaltres vàrem signar la carta. Érem dels 47 que no vàrem assistir al Clot segons informava Le Monde...

Alguns membres de l'equip de matrimonis i també militants de la JOC de Rubí, Catalunya i de tot l'estat, molt implicats en gravissimes lluites contra la dictadura amb conseqüències d'empresonaments, pallises policials, pèrdua de treball, separacions familiars amb els fills petits i fins la mort, es preguntaven: Amb aquest sistema es podia pactar? Dialogar potser sense altres condicions de partida?

[...]

He llegit el llibre d'en Lamet sobre Pedro Arrupe i sóc molt fidel als Exercicis Espirituals d'Iñigo i a les directrius del Congregació General 32 que m'encanten (em declaro ignasià, que no jesuïta). Crec en les persones i per suposat en Pedro, que me l'estimo... [...] També ell va estar manipulat. Tenia fortíssimes pressions, [...]

Aquest escrit no vol excloure a ningú, encara que expressi actituds marcadament diferenciades. Estic en un altre àmbit, però amb els que creieu en el que feu seriosament, convençuts, treballem pel Regne en comunió del sants.

Per suposat pots retallar, demanar aclariments, excloure la totalitat, etc. Expressa una mica el que sento i penso i en cap moment estic en contra de cap persona encara que difereixi profundament i amb sofriment per complicitats amb el poder marginador d'aquestes persones.

Miquel, ja ens tornarem a comunicar. Una abraçada (...agafa les tissores...)

Amb tota la pau al cor

Lluís

Veure
La meva correspondència amb...
Lluís Caparrós


Subject: RE: Coses de l'any 70
Sent: Thursday, September 30, 2004 10:30 PM
From: "pedro lopez valentin"
To:

Hola, Miquel.

¿Pensabas que ya me había olvidado de ti?

Ya hace dos meses que me llamaste y te he decir de entrada que me has pillado en total fuera de juego. No recuerdo nada de esa famosa carta ni del viaje de Arrupe. [...] Sí es cierto que al hacer un esfuerzo ( y sé que os lo merecéis) por recordar algo de aquella época he rememorado algunas situaciones o impresiones, pues fueron momentos en los que todos tuvimos que tomar decisiones muy importantes.

[...]

Bueno, me sabe mal no poder aportar ni datos ni papeles sobre esos hechos, pero he intentado hacer un esfuerzo y sólo puedo darte algunas pinceladas sobre aquellos momentos:

Posiblemente nadie de los que vivimos en Verdum disponga de documentos sobre esos hechos (quizás M. Borrell que era más metódico). El piso de Verdum se "quemó" enseguida. Durante el año 70 recibimos dos "visitas" y aunque no hubo ni registro a fondo ni detenciones (una de las veces sólo estaba Miralles y tuvo después problemas con el pasaporte), estaba claro que el piso estaba casi siempre muy "limpio" y que cuando nos veíamos obligados a cambiar de residencia, lo hacíamos con una mano delante y otra detrás.

No tengo la imagen de que el piso de Verdum fuera un grupo muy estable. Excepto los primeros meses, poco a poco el equipo como tal se fue desintegrando, aunque en todo momento hubo una gran amistad y respeto por las decisiones de los demás. [...] Yo también en el 70 me encontré metido en la huelga de Harry Walker y me parece que ya no pude volver a ese piso. [...]

Recuerdo algunas reuniones de M.O. en Sabadell o Terrassa, pero no tengo conciencia de haber discutido esa carta ni allí ni en nuestro piso (lo cual no quiere decir que no las realizáramos ni que por descontado la firmáramos)

Lo que sí recuerdo es que en aquellos momentos para algunos de los que vivíamos en Verdum, primaba más y dedicábamos más tiempo a aquello que llamábamos "cómo insertarnos en el movimiento obrero" que en discutir las actuaciones de la jerarquía o sectores de la Iglesia con respecto al poder establecido.(No se esperaban grandes cambios dentro de la Iglesia institucional). Al salir de la fábrica dedicábamos el tiempo casi exclusivamente a reuniones de fábrica, Comisiones Obreras, infinidad de coordinadoras (algunas sin sentido) y poco tiempo a la comunidad. También tengo la impresión de que en aquellos momentos militar en algunos grupos políticos (especialmente los de extrema izquierda, troskistas, etc.) era casi como profesar otros votos y exigían dedicación plena e incluso la incompatibilidad entre estar en la S.J. y seguir militando.

Como conclusión de todo ello podrás entender que si ya es difícil recordar algo después de 30 años, más lo es si crees que en aquel momento, aunque fuera un tema relevante para algunos, no lo era demasiado para mí.

Bueno Miquel, ya ves que poco te he podido ayudar.

[...]

Una forta abraçada.

Perico López

Veure
La meva correspondència amb...
Perico López


Subject: Re: Coses de l'any 70
Date: Mon, 26 Jul 2004 14:30:05 +0200
From: Josep M Surís
To: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

T'agraeixo molt el correu electrònic, per la oportunitat de connectar desprès de tant de temps. [...]

Pel que fa a la carta al P. Arrupe, la veritat és que no recordo absolutament res. Quan llegia el teu mail, em venia una idea vaga d'alguna cosa que va acabar tant ràpidament com deuria començar; però com veus, ben poca cosa.

[...]

I llegint la carta sí que em ve a la memòria el fet; però no tinc ni idea de com es va gestar.

Sobre la "certa mirada amb perspectiva" que em demanes. Et contesto breument amb algunes impressions. Queda tot molt lluny i ara, sembla inconcebible una dictadura, que existia fa relativament poc. Crec que la reacció expressada en la carta era la que calia en aquell context. Tot i així i mirant-ho amb simpatia , em resulta ingènua en alguns aspectes: la freqüència amb la que s'apel·la a sentiments de dolor, sofriment, vergonya, amargura, referits als SJ; alguns dels quals certament ho van tenir molt difícil i certament ho van passar malament, com moltes altres persones.

La referència als obstacles...Vols dir que el poble estava tant preocupat pels SJ i les seves jerarquies?.

[...]

[...]

Una forta abraçada,

Josep Mª Surís

Veure
La meva correspondència amb...
Josep M. Surís


El text de la carta del grup del "Sector Universitari"

Barcelona, 4 de mayo de 1970

M.R.P. General
Prep. General de la Compañía

La realidad de su visita a los jesuitas de España nos parece que ha cambiado radicalmente de signo, por el anuncio -bien aireado por toda la prensa- de su entrevista con el Jefe del Estado. Esto nos impide en conciencia tener participación alguna en sus contactos con los jesuitas, como único medio que nos queda para compensar la ambigüedad de un gesto como éste, que será una prueba más para la fe de un sector de España con el que nos sentimos solidarios por nuestra misión en la Iglesia.

Creemos que sin necesidad de explicarnos más, Ud. sabrá comprender las razones graves que nos obligan a esta actitud, para nosotros difícil y dolorosa. La carta de la Misión Obrera se las explica suficientemente, y no le ocultamos nuestra entera solidaridad con ella. Por nuestro trabajo en medios fundamentalmente universitarios, nosotros creemos que ese análisis es igualmente válido para los ambientes en que nos movemos.

Creemos también que no es necesario explicarle que nuestra actitud no está dirigida personalmente contra Ud., ni contra su postura y pensamiento fundamentales, con los que hemos estado siempre de acuerdo, sino contra un gesto concreto suyo que no acertamos a explicarnos, para el que habrá habido posiblemente una serie de presiones que desconocemos, pero que, en conciencia, no nos deja a nosotros más salida que la que hemos adoptado.

Desearíamos que este silencio nuestro pueda ser interpretado por Ud. como un intento real de diálogo.

Afectuosamente

Eren jovenets? Eren ja grandets?
Què feia cadascú l'any 70?
I ara, què és d'ells?
Un doble click sobre el seu nom

Xavier Adroer
Joaquim Aragó
Baruel
A. Borràs
Canosa
C. Comas
E. Comas
Marià Corbí
Paco Cuervo
González Faus
Güell
Pedro Led
Tomás Lorenzo
L.Magriñà
F. Manresa
M. Marcet
M. Martorell
A. Marzal
José E. Milà
Domingo Melero
F. Padrosa
Pugés
C. Riera
F. Riera
Rocafiguera
Ignasi Salvat
F. Torrens
Joan Travé
L. Tuñí
J.M. Vallès

Les meves investigacions



Subject: Maig 1970: Visita P. Arrupe
Date:05/10/2002 21:07
From: sscu@tinet.fut.es
To: Carles Riera ,Francesc Riera , FrancescPadrosa , Joaquim Aragó Mitjans , Josep Milà Mallafré , JosepBaruel Coll , JosepRocafiguera , Lluís Magriñà Veciana" , Marià.Corbi , Ferran Manresa , Enric Comas , Joan Travé

Hola:

Si reps aquest e-mail és perquè compleixes aquestes tres condicions:

Primera: Segueixes inscrit en el Catálogo de las Provincias de España 2002 de la Compañía de Jesús

Segona: Tens una adreça de correu electrònica (o la teva comunitat)

Tercera: Al maig de 1970 vas signar una carta dirigida al P. Pedro Arrupe, en aquells moments General de la Companyia.

I una quarta: Que no us he enviat encara cap e-mail sobre aquest tema

Suposat això, m'explico:

Seguint les exhortacions de la Companyia, he decidit sumar-m'hi a les commemoracions festives del Dècim Aniversari Arrupe. Ja sé que ho faig amb un cert retard, fàcilment explicable per les diàries ocupacions i per altres raons.

No us estranyarà gens, si recordeu que formo part d'aquest grup que durant molts anys va rebre el nom de Missió Obrera, saber que la meva humil contribució seria "Missió Obrera i la visita a Franco d'Arrupe".

Recordeu que Missió Obrera no es va quedar sola, i que altres grups de jesuïtes van reaccionat també a l'assabentar-se d'aquesta visita programada. Un d'aquests grups va ser el dels jesuïtes catalans (més ben dit de Barcelona) vinculats als ambients universitaris.

He recuperat -en la mesura que en Jordi Roca m'ha permès- la memòria arxivada, però m'agradaria també -em sembla necessari-, quan encara hi som a temps, recuperar la memòria dels que vau ser protagonistes d'aquesta història. És molt possible que per alguns de vosaltres hagi estat la història que us ha donat un lloc a la premsa internacional. La notícia va sortir en un diari francès: "Quarante-cinq jésuites ont refusé de rencontrer le général de leur ordre, en visite à Barcelone". (No he trobat cap referència a aquest "refús" a la premsa barcelonesa consultada: La Vanguardia, Diari de Barcelona).

Us agrairia, doncs, tots els vostres records... D'on va sortir la iniciativa de la vostra carta? Com es va redactar? Es van fer reunions? Quines relacions havia en aquells temps entre el vostre grup "universitari" i el grup dels de Missió Obrera? Fins a quin punt la notícia de la "visita" va arribar fins als propis universitaris? La vostra carta va tenir difussió entre els universitaris? Va haver-hi resposta escrita de part del General o d'algun membre de la seva Cúria? Com va reaccionar el nostre Enric Rifà, provincial en aquells moments? I etc, etc...

Si voleu, us recordo ara el text de la vostra carta:

[...]

És potser possible que alguns de vosaltres tingui encara papers i documents referents a aquest "affaire". Arribaria a pagar un preu raonable pel retall del diari francés o per la còpia d'una relació escrita de la reunió del General en el Clot. (Són documents que estan "protegits" pel secret dels "100 anys" de l'arxiu de Llúria). Si va existir resposta escrita i si algú la té...

Penso que no anirien gens malaments unes reflexions actuals sobre els fets passats. Serien molt d'agrair aquestes reflexions. Sense cap pretensió de posar límits, sinó d'obrir possibles temes: Aquesta visita del P. Arrupe a Franco, era "una prueba más para la fe de un sector de España"? Passats més de trenta anys, heu arribat a "explicarnos este gesto concreto suyo"? Heu arribat a conéixer aquella "serie de presiones"? Ho tornaries a fer?

Aquest treball sortirà publicat a través del meu propi mitjà de comunicació social, el "FQI" (Fides Quaerens Intellectum) que es troba a qualsevol ordinador conectat a la red (http://www.tinet.org/~fqi), i anar a "Coses de jesuïtes". Això vol dir que en principi les vostres possibles aportacions sortiran a aquesta web, però s'admeten variants: guardar l'anonimat, informacions "off the record", reservar-se el dret a donar el "vist i plau" abans de la redacció definitiva... Tota la discreció que desitgi el client...

Suposo que dintre d'uns 10 dies (o 15) ja començaré a publicar a la web. El primer capítol és un breu resum de la part dedicada a aquells anys en l'estudi d'en Alvarez Bolado "La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989", publicat a Estudios Eclesiásticos. Si aneu abans d'hora, no us preocupeu, que a "Coses de jesuïtes" hi trobareu altres temes interessants...

Espero i agreixo la vostra col·laboració.

Miquel Sunyol

Asunto: Viatge Arrupe any 70
Fecha: Sun, 14 Jul 2002 19:39:25 +0200
De: Miquel Sunyol
Para: Manuel Udina

Hola Molo:

[...]

Per "enquadrar" bé aquesta reacció de M.O. cal dir, en primer lloc, que no van ser els únics que van protestar, i que ja en el mes de febrer arribaven cartes al General. Dues, almenys, d'aquestes cartes, estan firmades per tu i per uns quants més, tots ells persones respectabilíssimes.

[...]Sí que tinc el text de la carta del 4 de maig firmada per 31 jesuïtes del sector universitari, però a la llista no surt la teva firma. Sí que hi figuren les del Paco Cuervo, Pere Led, L. Magriña, Mingo Melero, Padrosa, Pascual P., C. Riera, F. Riera, F. Torrens, L. Tuñi. Alguns d'aquests podien ser de la teva mateixa comunitat (m'hauries de passar els e-mails del Pere Led i del Tuñí)

El no firmar aquesta segona carta vol dir que no la vas voler firmar, o que no et van trobar en aquells moments?

Sense conèixer el text de les cartes de febrer, suposo que estan dintre del que podríem dir "representació" en l'esperit de l'obediència, i que a la de maig ja hi ha un "gest" de protesta, i un gest col·lectiu, davant del qual el P. Arrupe ja creia que podia dir que "en la Compañía, el procedimiento de la protesta en esa forma, no es jesuítico. Se puede hablar, se pueden decir las cosas, pero en esa forma, una prueba pública de un desagrado, realmente esto yo, como espíritu jesuítico, no lo admito."

¿Seria molt demanar-te que fessis ara, després de més de trenta anys, un breu comentari sobre aquest tema? Si vols et concreto la pregunta.

¿Exageraven els jesuïtes firmants quan deien que "un gesto como éste [visitar a Franco] será una prueba más para la fe de un sector de España con el que nos sentimos solidarios por nuestra misión en la Iglesia"? A més a més d'"historiador", puc fer una mica de "periodista d'intervius", que per a totes aquestes coses dóna temps la feina de zelador.

Gràcies per la col·laboració.

Miquel

Subject: Volver al pasado...
Date: Sun, 14 Jul 2002 20:28:54 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Mingo Melero

Hola:

¿Cómo estáis?

Te escribo como firmante de la carta del 4 de mayo de 1970 al P. Arrupe y para preguntarte si, en algunos de estos días de vacaciones, no te apetecería decir algo (con cierta brevedad) sobre el tema, que tanto puede ser sobre el proceso del texto y de la firma (si participaste en la redacción del escrito, si te lo dieron ya hecho, si hubo reuniones para discutirlo...) como sobre lo que supuso la visita de Arrupe a Franco en los ambientes en que te movías (grups de cristians universitaris...) y si esta carta llegó a ser conocida de la gente... O, ahora, después de más de 30 años, cómo enjuicias tú la cosa. Ya sabes que la prensa internacional (supongo que es Le Monde) anunció a todo el mundo (vamos a dejarlo en un "a toda la Francia") que 45 jesuitas de Barcelona habían decidido no ir a las reuniones con Arrupe. Ya he dicho a mis amigos de Misión obrera, que para muchos de estos 45 jesuitas estas cartas fueron la única manera que han tenido de pasar a la historia escrita.

[...]

He escrito, entre otros, también a Udina, ya que, sin firmar la carta del 4 de mayo (al menos no me consta su firma), sí que firmó, ya en el mes de febrero, dos cartas al general, en un grupo más reducido, pero más selecto. Parece que los únicos que repiten fueron Adroer, Salvat y Borri.

[...]

Colabora en el mejor estudio histórico sobre la figura de Pedro Arrupe en lo que va de siglo, y así evitarás que los "mediocres" se aprovechen de su figura.

Si no sabes sobre qué escribir, contesta esta pregunta. ¿Pueden hombres de derechas (Juan XXIII, Arrupe) ser referentes para hombres de izquierda? (Y te dejo hacer las disquisiciones que quieras sobre eso de "hombres de derechas" y "hombres de izquierda")

[...]

Saludos a todos. ¿Cómo sigue Iñigo?

Miquel


Les respostes rebudes


Subject: Re: Maig 1970: Visita P. Arrupe
From: Francesc Padrosa
To: Miquel Sunyol
Date: Thu, 10 Oct 2002 13:05:02 +0200

Benvolgut Miquel:

Sé del que em parles en el teu escrit, però no disposo de material per oferir-te.

Francesc Padrosa s.j.

Subject: Re: Maig 1970: Visita P. Arrupe
Date: Fri, 11 Oct 2002 14:09:52 +0200
From: Josep Baruel
To: Miquel Sunyol

Miquel,

Gràcies pel teu e-mail. Però haig de dir-te que hi ha una confusió, que no sé com t'ha arribat. Jo no vaig firmà aquesta carta, sinò que em vaig assabentar d'ella després que fou coneguda pels diaris.

Tanmateix, si recordés quelcom adient de tot allò t'ho faria saber.

Una abraçada

Josep Baruel

Subject: Re: Maig 1970: Visita P. Arrupe
Date: Sun, 13 Oct 2002 22:34:40 +0200
From: Josep_M._Rocafiguera
To: "Miquel Sunyol"

Sento comunicar-te que ni em recordava de la carta ni puc contestar-te a cap de les preguntes que em fas. Si que recordo que hi va haver aquesta carta, però ni la conservo ni conservo record de la seva gestació. Ho lamento.

Rocafiguera.

Subject: Fwd: Re: [Fwd: Viatge Arrupe 70
Date: Wed, 29 Jan 2003 11:14:51 +0100
From: Lluis Magrina
To: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

Espero veure't dilluns de Pasqua a Manresa i podrem parlar.

Fins aviat. Una abraçada,

Lluís

Asunto: Arrupe-Franco
Fecha: Wed, 24 Jul 2002 19:35:43 +0200
De:
Para: Miquel Sunyol

Pel que fa al teu e-mail, tanmateix, un parell d'observacions:

1) De la llista de noms que dius que signaven la tercera carta (de maig del 70), exceptuats els de Padrosa i de F. Riera, tots eren del pis d'Hospitalet (c. Joventut) del qual jo era el superior o responsable, que en dèiem. Això de banda, no recordo per quins setze ous no vaig signar jo el tercer document, tot i que sí que n'havia signat els dos primers, però certament no era perquè m'hagués fet enrere ni perquè jo no estigués d'acord amb la protesta per la trobada Arrupe-Franco; ni tampoc no puc dir que decidíssim que jo, en tant que superior, no podia signar la carta perquè no semblés que era tot el pis com a bloc que ho feia. Així doncs, nec cogitata quidem de tot allò.

2) Explicito, en fi, allò implícitament ja dit (sobre la teva pregunta com a interviuador). Els jesuïtes signants no exageraven quan deien: "un gesto como éste será una prueba más para la fe de un sector de España". La memòria històrica (recentment activada des de TV3, i fins i tot des de TVE -"Cuéntame..."-) ens faria dir avui que la frase feia molt curt: la visita a Franco era indigna i escandalosa, i hom no podia invocar esperit jesuític de cap mena per dir que aquella no era manera de protestar...

Molt cordialment,

Molo.

Subject: Re: ¿Qué hacéis?
Sent: Saturday, November 06, 2004 2:00 PM
From: Domingo Melero
To: Miquel Sunyol

Querido Miguel:

Ante tu insistencia -nunca atosigante después de dos años-, te escribo estas líneas que tampoco voy a requetepensar demasiado porque, por unos cambios de planes de última hora para el próximo curso, tengo más trabajo del que quisiera para este agosto. ¿Qué se me ocurre decirte? Pues lo siguiente:

No recuerdo ningún detalle de la carta a Arrupe. Ni siquiera que la firmase. Esto indica hasta qué punto podía ser poco relevante firmar una carta colectiva como ésta en aquellos tiempos, al menos para mí que, sin embargo, tampoco firmaba tantas. Sí que recuerdo, en cambio, el contexto, el momento, y que hubo revuelo. Es más, este recuerdo me ha venido a veces últimamente cuando veo -y me sorprende- la forma como ahora valoran a Arrupe los jesuitas y su entorno, que me parece un tanto excesiva.

[...]

Al leer tus resúmenes del contenido de ambas cartas, he vuelto a pensar que no fue bueno que Arrupe visitara a Franco. Así me lo parece por lo que, efectivamente, simbolizaba, prescindiendo de que puede que lo hiciera "a fi de bé", que diríamos. Sin embargo, a treinta años vista, también me parece que era lógico que lo hiciera, y acorde, además, con la actitud y situación social general de la Compañía durante la guerra y después (la excepción de unos pocos no cuenta para esa perspectiva general...).

[...] También pienso que la posición y la propuesta que se le dirigió era igualmente ambigua a pesar de que entonces esa ambigüedad ni se plantease. Se usaba el lenguaje religioso y se invocaba la separación entre lo religioso y lo político (y lo económico) pero la intención de las cartas era también marcadamente política (y de efecto público) aunque de otro signo. Y provenía, además, de un discurso que tampoco diferenciaba lo religioso de lo político. Era una actitud, en definitiva, quizá profética pero, por eso mismo, también veterotestamentaria.

En el ambiente que se respiraba predominantemente en "misión obrera" [...], la militancia, la eficacia, la acción social, la reforma de las estructuras de la iglesia por métodos de presión propios de la confrontación política, la difusión de una determinada ideología, la influencia lo más extensa posible, la consecución de efectos de resonancia pública, era lo que prevalecía [...]

El argumento que no se consideró entonces sería éste: si la vida religiosa y la Compañía son instituciones nacidas a partir de una determinada visión [...]propia de una sociedad de cristiandad; y, si la sociedad que surgía del desmoronamiento del franquismo era -por fin- una sociedad que ya no era de cristiandad, [...] la tarea era considerar por separado, con tiempo, y hasta donde hubiese que llegar, que una cosa era el seguimiento, las parábolas y las bienaventuranzas y otra la forma que en adelante hubiesen de tener las organizaciones religiosas.

[...]

El ambiente de misión obrera influía mucho en los pisos de estudiantes entonces. Por otra parte, en aquellos últimos años del franquismo, no recuerdo ninguna personalidad, ningún mayor, fuese profesor o no, que, sin miedo, con confianza en las posibilidades que hervían entonces, y con autoridad interior, digamos, nos ayudase a analizar, a distinguir e integrar los diferentes elementos que intervenían en nuestra vida de estudios, de actividades, de relaciones y también de orientación cara al futuro. [...]

La "contestación" a Arrupe fue un hecho menor de este periodo. Hubo otros casos conflictivos que recuerdo vagamente. Aunque sean distintos, recuerdo el caso Leita, la participación en la asamblea de Montserrat, la expulsión de Díez Alegría, por ejemplo. Pero, en todo esto, la resultante, en plan de autocrítica, es que quizá se fue entonces, en definitiva, más mimético que creativo, por más "profético" que dijesen algunos que éramos. [...]

Y ya termino, Miguel. [...] Lo releo y veo que habría que precisar más todo, los hechos y también las interpretaciones... Seguiría preguntándome: ¿qué indicaba la falta de formadores, la falta de autoridad indispensable por parte de los mayores? Y, por parte de los jóvenes, ¿a qué obedecía nuestro entusiasmo por la acción social y política y, en cambio, nuestra escasa valoración de lo que fuese a medio plazo, por ejemplo el estudio y la vida oculta-oculta de servicio, de trabajo sin más, etc.?

En fin, un abrazo desde los madriles,

Mingo


praga.jpg (16K) Pròxim Capítol

L'etapa de Barcelona
La reunió en El Clot

La Vanguardia, 6 de maig de 1970







Isidre Ferreté
Nascut el 41. Ingressa al noviciat el 59.
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell). Treballa a fàbrica i ajuda a la parròquia

Serà ordenat de sacerdot el 76.
Actualment viu a la comunitat de la Salut Alta (Badalona). Treballa a EDOSA (Rubí) i col·labora a la pastoral del barri

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Borri
Nascut el 25. Ingressa al noviciat el 47. Ordenat de sacerdot el 62.
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell)
Vicari a la Parròquia "Nuestra Señora de los Dolores" del barri. Consiliari Federal de la HOAC. Treballa a fàbrica

A partir del 72, superior dels grups de "Missió Obrera". Més tard, Consultor de Província
Deixa la Companyia el 80

Tornaràs a la llista dels noms
Andreu Vilà Tintoré.
Nascut el 30. Ingressa al noviciat el 48. Ordenat de sacerdot el 62
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell)
Vicari a la parròquia del barri. Treballa a la construcció. Consiliari de la HOAC

Deixa la Companyia el 76.

Tornaràs a la llista dels noms
Manel Marcet
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 65
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Col·labora a la parròquia. Fa estades a Bolívia com professor del Seminari de Cochabamba

Deixa la Companyia el 76.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Ricart
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 67
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Col·labora a la parròquia. Treballa a fàbrica (tèxtil). Consiliari de la Joc i de la JIC.

Actualment viu a la residència de El Palau (Casc Antic. Barcelona). És Director de Missió i Desenvolupament, rector de la parròquia de St. Pere Claver, col·labora a la Comissió Diocesana de Migració (Tarragona)

Tornaràs a la llista dels noms
Oscar Jordà
Nascut el 43. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Antonio Agudo
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 63.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Pedro López
Nascut el 46. Ingressa al noviciat el 64.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Manel Borell
Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 51. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu a la comunitat de Verdum. Consiliari del curs de praeuniversitari al al Col·legi de Sant Ignasi (Sarrià). Professor de religió a l'Escola Professional "Verdum"

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Ramon Vallès
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 68.
Viu a la comunitat de Rubí. Professor a l'Escola Professional

Deixa la Companyia el 77.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Surís
Nascut el 45. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Verdum. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 77.

Tornaràs a la llista dels noms
Diego Jiménez
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 64
Viu a la residència Javier d'estudiants jesuïtes. Estudia segon curs de teologia

Deixa la Companyia el 70.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Miralles
Nascut el 44. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat de Verdum. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Professor a l'Escola Professional "Verdum"

Serà ordenat de sacerdot el 75. Actualment viu a la comunitat de Collblanc (L'Hospitalet del Llobregat). Professor d'ESADE. President del Patronat Intermon-Oxfam. Col·labora a "Cristianisme i Justícia" i a la parròquia Sta. Gemma

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Caparrós
Nascut el 37. Ingressa al noviciat al 58. Ordenat de sacerdot el 68
Viu a la comunitat de Rubí.Vice-rector a la parròquia de St. Felix. Treballa a fàbrica

Deixa la Companyia el 80

Tornaràs a la llista dels noms

Robert Pascual
Nascut el41. Ingressa al noviciat el 57. Ordenat de sacerdot el 69
Viu a la comunitat de Rubí. Estudia el quart curs de teologia. Col·labora a la parròquia (capella Sagrada Família. Professor a l'Escola Professional del Clot

Actualment viu a la comunitat de Torreforta (Tarragona). Col·labora a la parròquia del barri i és rector de Sta. Maria de Puigpelat

Tornaràs a la llista dels noms
Xavier Adroer
Nascut el 31. Ingressa al noviciat el 48. Ordenat de sacerdot el 68.
Viu a la comunitat d?ESADE (Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses)
Director General d'ESADE. Col·labora a la parròquia "Sant Pere Armengol".

El 1979 es anomenat Consultor de la Província
Deixa la Companyia el 88

Tornaràs a la llista dels noms
Joaquim Aragó
Nascut el 22. Ingressa al noviciat el 39. Ordenat de sacerdot el 52.
Viu a la comunitat de Sant Cugat. Professor de Psicologia a la Facultat de Filosofia. Professor de Psicologia a la Universitat de Barcelona i en el Seminari Conciliar. Redactor de la revista "Pensamiento". Col·labora a "Perspectivas pedagógicas" i a "Convivium". Censor.

Actualment, després d'haver estat uns quants anys professor a la Universidad Rafael Landívar (Guatemala), viu a la comunitat de Sant Cugat, és Catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona. Col·labora a la parròquia Sant Llorenç de Terrassa

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Baruel
Nascut el 24. Ingressa al noviciat el 43. Ordenat de sacerdot el 57.
Viu a la comunitat d'ESADE. Professor a ESADE i a CESA (Alacant). Col·labora a la parròquia Sant Ildelfons

Actualment viu a la comunitat de l'Institut Químic de Sarrià. Professor honorari d'ESADE i consultor d'empreses

Tornaràs a la llista dels noms
Antoni Borràs
Nascut el 24. Ingressa al noviciat el 42. Ordenat de sacerdot el 57.
Viu a la comunitat de Sant Cugat. Professor d'Història eclesiàstica i d'art sacre. Subprefecte de la biblioteca. Director de l'"Arxiu Palau Recasens", membre del Consell "Junta Nacional asesora de Arte Sacro".

Actualment viu a la comunitat de Sant Cugat. És assessor de direcció de la Biblioteca Borja. Director de l'"Arxiu Palau Recasens", vocal de la Comissió coordinadora Generalitat-Església del patrimoni cultural. Professor emèrit de l'Institut de Teologia Fonamental i de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Canosa
Nascut el 49. Ingressa al noviciat el 66.
Estudia segon curs de medicina

Deixa la Companyia el 71

Tornaràs a la llista dels noms
Carles Comas
Pertany a la comunitat d'ESADE, però viu a una parròquia del barri obrer de Les Roquetes (Verdum). Professor d'Economia a ESADE

Deixa la Companyia el 85

Tornaràs a la llista dels noms
Enric Comas
Nascut el 24. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 62.
Viu a la comunitat del carrer Llançà. Director de la Congregació Mariana universitària

Actualment viu a la comunitat de Montjuïc. Consiliari de Minyons Escoltes i Guies St. Jordi de Catalunya i de l'Agrupament Escolta i Guies Montserrat-Xavier. Ha compaginat durant molts anys la seva tasca pastoral amb la feina d'arquitecte

Tornaràs a la llista dels noms
Marià Corbí
Nascut el 32. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 65.
Viu a la comunitat del carrer Urgell. Prepara la Llicència de Filosofia a la Universitat.

Actualment és Director del Centre Estudi de les Tradicions Religioses

Tornaràs a la llista dels noms
Paco Cuervo
Nascut el 39. Ingressa al noviciat el 58. Ordenat de sacerdot el 69.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el 4 curs de teologia. Professor a l'Escuela de Teología para Seglares. Col·labora a la parròquia.

Deixa la Companyia el 73. Mor el juny del 99.

Tornaràs a la llista dels noms
José Ignacio González Faus
Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu a la comunitat de Sant Cugat. Professor de teologia dogmàtica. Director de la revista "Selecciones de Teología".

Actualment és professor emèrit de l'Institut de Teologia Fonamental i responsable de l'àrea teològica a "Cristianisme i Justícia"

Tornaràs a la llista dels noms
Antoni Güell
Nascut el 37. Ingressa al noviciat el 54.
Viu a la comunitat d'ESADE. Estudia el quart curs de teologia. Professor de sociologia a ESADE i a l'Escola d'Assistents Socials

Deixa la Companyia el 75

Tornaràs a la llista dels noms
Pere Led
Nascut el 40. Ingressa al noviciat el 57.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el tercer curs de teologia. Redactor de la revista "Selecciones de Teología". Professor a l'Escuela de Teología para Seglares i a l'Escola Professional del Clot

Serà ordenat a finals de juny del 70. Deixa la Companyia el 71

Tornaràs a la llista dels noms
Tomas Lorenzo
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 65.
Viu a la comunitat del carrer Llançà. Es dedica a les Congregacions Marianes universitàries

Deixa la Companyia el 72

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Magriñà
Nascut el 46. Ingressa al noviciat el 64.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el segon curs de teologia. Professor a l'Escola Tècnica d'Hostafrancs

Serà ordenat el 76. Actualment viu a la Cúria General de Roma i és Secretari del Servei jesuític pels refugiats (JRS)

Tornaràs a la llista dels noms
Ferran Manresa
Nascut el 34. Ingressa al noviciat el 51. Ordenat de sacerdot el 64.
Viu a la comunitat del carrer Roselló. Director de l'Escuela de Teología para Seglares. Professor extraordinari a la Facultat de Teologia de Barcelona (Sant Cugat). Col·labora en l'Institut "Fe y Secularidad" (Madrid). Professor a l'"Escuela Diocesana de Catequistas" i a l'ICESB (Institut Catòlic d'Estudis socials de Barcelona)

Actualment és professor ordinari a l'Institut de Teologia Fonamental i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Director espiritual del Seminari Interdioces+a. Col·labora a EIDES (Escola Ignasiana d'Espiritualitat). Fa estades temporals a Bolívia per ajudar a la formació dels joves jesuïtes.

Tornaràs a la llista dels noms
Manel Marcet
Nascut el 35. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 65
Viu a la comunitat de Sant Llorenç (Terrassa). Col·labora a la parròquia. Fa estades a Bolívia com professor del Seminari de Cochabamba

Deixa la Companyia el 76.

Tornaràs a la llista dels noms
Miquel Martorell
Nascut el 39. Ingressa al noviciat el 55.
Viu a la comunitat del carrer Llançà. Prepara la Llicència de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
Antonio Marzal

Deixa la Companyia el .

Tornaràs a la llista dels noms
Domingo Melero
Nascut el 48. Ingressa al noviciat el 67.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el segon curs de teologia. Dóna classes a una acadèmia.

Deixa la Companyia el 77.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep Eduard Milà
Nascut el 41. Ingressa al noviciat el 61.
Viu a la comunitat d'ESADE. Director dels Serveis Informàtics de l'Escola. Estudia Ciències Socials a l'ICESB (Institut Catòlic d'Estudis socials de Barcelona)

Actualment viu a la comunitat Xavier (Sarrià). És Administrador i Secretari Tècnic d'ESADE.

Tornaràs a la llista dels noms
Francesc Padrosa
Nascut el 40. Ingressa al noviciat el 57. Ordenat de sacerdot el 74
Viu a la comunitat del carrer Llançà. Estudia tercer curs de teologia

Actualment viu a la comunitat Xavier (Sarrià), de la que és Superior. Col·labora en el Col·legi Sant Ignasi (Sarrià). Assistent eclesiàstic al Casal Loiola

Tornaràs a la llista dels noms
Antoni Pascual Piqué
Nascut el 41. Ingressa al noviciat el 58.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el tercer curs de teologia. Redactor de la revista "Selecciones de Teología". Professor a l'Escuela de Teología para Seglares

Deixa la Companyia el 74. Mor a l'abril de 2001

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Pugés
Nascut el 32. Ingressa al noviciat el 49. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu a la comuitat d'ESADE. Càrrecs de direcció i professor a ESADE.

Deixa la Companyia el 91.

Tornaràs a la llista dels noms
Carles Riera
Nascut el 40. Ingressa al noviciat el 65.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el segon curs de teologia. Dóna classes a una acadèmia

Serà ordenat de sacerdot el 71. Actualment viu a la comunitat de la Salut Alta (Badalona). És Administrador Provincial, consultor de Província. Col·labora a la pastoral del barri (Capella de Sant Joan Baptista).

Tornaràs a la llista dels noms
Francesc Riera
Nascut el 42. Ingressa al noviciat el 59. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el segon curs de teologia. Professor a l'Escola Nocturna i a l'Escola Professional d'Hostafrancs

Serà ordenat de sacerdot el 71. Actualment és director de "Cristianisme i Justícia" i Coordinador de la seva Àrea de Teologia i Espiritualitat Ignasiana

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Rocafiguera
Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 56. Ordenat de sacerdot el 66.
Viu a la comunitat de Sant Cugat. Administrador i Gerent de la Facultat. Consultor de la casa. Responsable dels jesuïtes que estudien a la Universitat civil

Actualment viu a la comunitat de Lleida. Col·labora al Col·legi Pere Claver (Raymat) i a la parròquia. Responsable de la Secretaria de Cultura d'una de les Penyes blaugranes de la ciutat

Tornaràs a la llista dels noms
Ignasi Salvat
Nascut el 31. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 63
Viu a la comunitat de Sant Cugat. Professor de Teologia Moral. Consultor de la Casa

En el 71, Superior. Professor de Teologia Moral i de Dret Canònic. Col·labora a la Parròquia "Sant Llorenç" (Terrassa). En el 72, Degà de la Facultat de Teologia. En el 77, Mestre de Novicis. En el 78, Provincial. En el 89, President del grup de Provincials d'Europa.
Actualment viu a la comunitat de Sant Cugat, de la que és Superior. Director del Centre Borja. President del Consell de Direcció de la Biblioteca Borja. Vicari Judicial Adjunt en el Tribunal Eclesiàstic. Professor emèrit a la Facultat de Teologia de Catalunya i en l'Institut de Teologia Fonamental. President de la Fundació "Lluís Espinal". Consiliari del CPM

Tornaràs a la llista dels noms
Francesc de P. Torrens
Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 56.
Viu a la residència Javier d'estudiants jesuïtes. Estudia el quart curs de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona

Deixa la Companyia el 71

Tornaràs a la llista dels noms
Joan Travé
Nascut el 30. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 64
Viu a la comunitat d'ESADE. Càrrecs de direcció i professor a ESADE.

Actualment viu a la comunitat del carrer Graner (L'Hospitalet del Llobregat). Col·labora a "Cristianisme i Justícia" i a diverses parròquies

Tornaràs a la llista dels noms
Lluís Tuñí
Nascut el 40. Ingressa al noviciat el 56. Ordenat de sacerdot el 69.
Viu a la comunitat del carrer Joventut (L'Hospitalet del Llobregat). Estudia el quart curs de teologia. Redactor de la revista "Selecciones de Teología". Professor a l'Escuela de Teología para Seglares. Col·labora a la parròquia

Deixa la Companyia el 80.

Tornaràs a la llista dels noms
Josep M. Vallès
Nascut el 40. Ingressa al noviciat el 62.
Viu a la comunitat del carrer Llançà. Prepara el Doctorat en Dret i ensenya com a Ajudant a la Universitat de Barcelona

Deixa la Companyia el 71.

Tornaràs a la llista dels noms
.