Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
SERMÓ SOBRE LA NARRACIÓ DE LA PASSIÓ

En el Diumenge de Rams

Intentaré no repetir-me, doncs tinc por que la vostra bona memòria em digui: "Que això ja ens ho vas dir fa quatre anys". Però deixeu-me repetir algunes coses: recordeu que els "exercicis de repetició" són un element important a la pedagogia ignasiana.

Tercero exercicio es repetición del 1º y 2º exercicio haciendo tres coloquios.

Después de la oración preparatòria y dos preámbulos, serà repetir el primero y 2º exercicio, notando y haciendo pausa en los punctos que he sentido mayor consolación o desolación o mayor sentimiento espiritual, después de lo qual haré tres coloquios de la manera que se sigue. [62]

...notando siempre algunas partes más principales, donde haya sentido la persona algún conoscimiento, consolación o desolación, haciendo asimismo un coloquio al fin y un Pater noster. [118]

Alguna vegada ja us he parlat del llibre (Después de Cristo) d'un senyor (que es diu Alfredo Fierro) que quan el vaig llegir m'anava dient: "Aquest senyor m'està copiant". Per exemple, quan vaig llegir: "Pese a la certeza de que Jesús fue ejecutado, es imposible cerciorarse del modo concreto en que eso sucedió: no necesariamente según lo cuentan los evangelios".

També us he dit (i potser més d'una vegada) que, més que parlar dels "quatre evangelis", prefereixo parlar dels diversos documents evangèlics que podem trobar en els quatre evangelis. Un d'aquests documents evangèlics seria la "narració de la passió-resurrecció", narració que no cal dividir-la en dues parts: una per ser llegida el divendres sant i una segona per ser llegida, després del silenci del dissabte sant, el diumenge de Pasqua. El diumenge de Pasqua no aporta nous esdeveniments "històrics", sinó que ens dona el significat profund del divendres sant.

Si ho recordeu, la pregunta que us vaig fer fa quatre anys (seguint a John Dominic Crossan, autor entre altres llibres de jesús: vida de un campesino judío i de el nacimiento del cristianismo) era aquesta: La narració de la passió era el conjunt dels records d'amics i amigues (era història recordada) o era una reinterpretació a partir dels antics textos de les Escriptures (era profecia historitzada)?

Si lo quieres recordar...
Història recordada? Profecia historitzada?

Veure els possibles textos escriturístics
amb els quals es "va construir" la narració de la passió

Com és que els records d'amics i amigues no coincidien al precisar el dia de la mort de Jesús? Fou després de menjar l'anyell pasqual (sinòptics) o abans de menjar l'anyell pasqual (Joan)?

No estem davant d'una dada cronològica. Qui recordava quin dia va morir Jesús? Però per l'evangeli de Joan que, des del principi, per boca de Joan Baptista, havia anomenat a Jesús com "l'anyell de Déu", o` avmno.j tou/ qeou/ (1, 29. 36), no li cabia cap dubte que Jesús, l'anyell de Déu, havia mort a la mateixa hora en què en el Temple els anyells -menjant els quals el poble celebraria la Pasqua- eren sacrificats.

I, com rerefons, tindríem el poema del profeta Isaïes sobre el Servent de Yahvé:

Is 53, 7 Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca.

I si la dada que ens dona l'evangeli de Joan és clarament "teològica", això no vol dir que la que ens donen els sinòptics sigui "històrica", també serà teològica.

Com és que no van seguir el que havien decidit: "No durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés?" (Mc 14, 2).

I va morir a Jerusalem? No hi havia una lectura de les Escriptures que deia que un profeta devia morir a Jerusalem?

Lc 13, 33 Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí,
perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.
plh.n dei/ me sh,meron kai. au;rion kai. th/| evcome,nh| poreu,esqai(
o[ti ouvk evnde,cetai profh,thn avpole,sqai e;xw VIerousalh,mÅ

Aquest hipotètic document de la passió-resurrecció, que seria seguit per Joan i per Marc i, a través d'aquest darrer arribaria a Mateu i Lluc,

Raymond E. Brown admet la possibilitat d'aquest hipotètic document, la font comú a Marc i Joan:

No puede ser mera coincidencia el hecho de que tanto Juan como Marcos utilicen la expresión singular "perfume de nardo puro"; pero ¿copia uno de otro o utilizan ambos una fuente común? Las pequeñas diferencias que se advierten en los detalles en que más se parecen los dos sugieren que se trata de lo segundo. Pero si Juan y Marcos nos transmiten una fuente común a ambos, también es verdad que Marcos reproduce esa fuente en una forma más original.

El evangelio según Juan
Pàg. 710

...tenia com escena inicial el sopar a Betània, durant el qual una dona ungeix el cap de Jesús: aquesta escena inicial insinua ja l'escena final (la mort de Jesús) i dona sentit a tota la narració.

Mc 14, 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer:
s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura.
o] e;scen evpoi,hsen\
proe,laben muri,sai to. sw/ma, mou eivj to.n evntafiasmo,nÅ

Si vols veure
el text grec

Qui ha "muntat" aquesta escena inicial coneix a fons les Escriptures. Quan escriu

Mc 14, 3 Mentre era a taula,
vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard
autèntic i molt costós.
La dona trencà l'ampolleta
i buidà el perfum sobre el cap de Jesús
katakeime,nou auvtou/
h=lqen gunh. e;cousa avla,bastron mu,rou na,rdou
pistikh/j polutelou/j(
suntri,yasa th.n avla,bastron
kate,ceen auvtou/ th/j kefalh/jÅ

ens vol recordar la unció de Saül (el primer rei d'Israel) per Samuel, un autèntic profeta del Senyor (1Sa 3, 20)

1Sa 10, 1 Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli
i el vessà sobre el cap de Saül.
Després el va besar i li digué:
¡No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble?

O la de Jehú per un dels germans profetes d'Eliseu

2Re 9, 3 Pren llavors l'ampolleta d'oli,
vessa-l'hi sobre el cap
i digues-li:
"Això diu el Senyor: Jo t'ungeixo rei d'Israel".

No tots els evangelistes gosen presentar aquesta "unció reial": Joan "ungeix els peus" (Jn 12, 3) ; Lluc reinventa l'escena en un altre lloc i converteix la "dona profetessa" en una "dona pecadora"

Les uncions
Veure quadre sinòptic
pdf            doc

Si féssim una lectura més àmplia sobre Samuel i Saül, trobaríem:

1Sa 9, 16 Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d'Israel,
perquè l'alliberi de les mans dels filisteus.
Tinc posats els ulls sobre el meu poble: m'ha arribat el seu clam".

Una unció amb un programa, amb un "full de ruta": "perquè alliberi el meu poble".

I si féssim una lectura més àmplia sobre Jehú trobaríem:

2Re 9, 13 Immediatament van agafar els seus mantells
i els estengueren als seus peus, dalt l'escalinata.
Van tocar el corn i cridaven: Jehú és rei!

¿No us recorda aquesta frase res del Diumenge de Rams?

Mc 11, 8 Molts van començar a estendre els seus mantells pel camí
i d'altres, ramatge que tallaven dels camps.
kai. polloi. ta. i`ma,tia auvtw/n e;strwsan eivj th.n o`do,n(
a;lloi de. stiba,daj ko,yantej evk tw/n avgrw/nÅ

L'entrada messiànica de Jesús a Jerusalem seria la segona escena d'aquest document de la passió-resurrecció. L'evangeli de Joan segueix aquest ordre: "sis dies abans de la Pasqua", el sopar de Betània; "l'endemà", entrada messiànica, com rei, a Jerusalem. L'evangeli de Marc (els sinòptics) canvia l'ordre: primer l'entrada a Jerusalem i uns dies després ("Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims") el sopar de Betània.

Però aquest "diumenge de Rams" no és més que una "re-creació", feta per l'autor o autors d'aquest document,

Za 9, 9 Alegra't, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera.

En cuanto a la llamada entrada triunfal en Jerusalén, solemnemente celebrada en el domingo de Ramos, es claramente un calco de Zacarías 9, 9, con el que las comunidades cristianas progresivamente en conflicto con el resto del judaísmo quieren acreditar la pretensión de que Jesús, como Mesías, había sido anunciado por los profetas. Si verdaderamente hubiera habido una manifestación de masas enaltecedora de un "rey de los judíos", las tropas romanas, que se desplegaban desde Cesarea a Jerusalén precisamente con ocasión de las grandes festividades por temor a los desórdenes, la habrían reprimido al instante, con la acostumbrada y sanguinaria brutalidad. El carácter teológico de la narración, que reproduce el texto de Zacarías en vez de un hecho sucedido, se pone en evidencia por el clamoroso error de Mateo, que equivoca el significado del original bíblico, estilísticamente formulado con la reiteración "montado en un asno, en un pollino, cría de asna" (Zac 9, 9) como si se tratase de dos animales distintos: "trajeron el asna y el pollino" (Mt 21, 7)

Paolo Flores d'Arcais
Jesús. La invención del Dios cristiano
Pág. 63
minima trotta

Ps 118, 25 Ah, Senyor, dóna'ns la victòria! Ah, Senyor, fes-nos triomfar!
Beneït el qui ve en nom del Senyor. Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. Acosteu-vos amb els rams tot dansant fins a les vores de l'altar.
2Sa 7, 16 El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.

La Bíblia Catalana Interconfessional en una nota diu:

La paraula hosanna era originàriament una petició d'ajuda ("salva'ns!"). Més tard es va convertir en una aclamació messiànica.

I no deixa de recordar-nos, en un altra nota, que

Tota l'escena recorda l'entronització d'un rei d'Israel (1Re 1, 38-40)".

I alguns opinen que l'expressió "Hosanna a dalt del cel" (~Wsanna. evn toi/j u`yi,stoij), que no té massa sentit, de Mc/Mt podria ser traduïda per "Salva'ns dels romans", i així els crits del poble recuperarien un cert sentit:

Mc 11, 9 Salva'ns!
Beneït el qui ve en nom del Senyor!
Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David!
Salva'ns dels romans!

Aquesta expressió ("Salva'ns dels romans!") no està recollida en l'evangeli de Lluc. Aquest, l'autor de la doble obra (l'evangeli i els Fets dels Apòstols), és un senyor que sabia el que volia dir i el que no volia dir. Quan ens transmet el "Pare nostre", la pregària presumptament ensenyada per Jesús com signe distintiu dels seus deixebles, una pregària que en bona part ja es resava a la sinagoga, omet també la darrera petició: "Ans deslliureu-nos de qualsevol mal", una petició que vosaltres potser feu cada dia, sense saber potser ben bé què és el que demaneu. L'expressió del text grec (avlla. r`u/sai h`ma/j avpo. tou/ ponhrou/) és traduïda avui dia per la Bíblia Catalana Interconfessional per "allibera'ns del mal" i, en nota, admet que també podria ser traduïda per "allibera'ns del Maligne", afegint que aquest "Maligne" seria Satanàs. Però alguns -als quals jo he seguit a les meves catequesis- opinen que aquest "Maligne" es refereix als romans, els quals, amb la seva presència militar, com força d'ocupació, a "la terra que jo us donaré", posaven a prova (peirasmo,j) que Jahvé fos l'autèntic Déu del seu poble.

Si voleu recordar...
El "Pare Nostre" de Jesús i els seus

IV. La temptació a les aigües de Meribà

I així podem comprendre que aquest senyor, l'intel·ligent autor de l'evangeli de Lluc i dels Fets dels Apòstols, hagi volgut esborrar aquesta doble referència als romans (la del diumenge de rams, la del Pare nostre), ell, que havia intuït que el futur del "moviment de Jesús i els seus" ja no depenia d'un "Jesús de Galilea" (pobre Pagola, què lluny estàs de la saviesa d'en Lluc!!)

Ac 1, 11 ...i els digueren: Homes de Galilea,
per què us esteu mirant al cel?
Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel...
:Andrej Galilai/oi(
ti, e`sth,kate ÎevmÐble,pontej eivj to.n ouvrano,nÈ
ou-toj o` VIhsou/j o` avnalhmfqei.j avfV u`mw/n eivj to.n ouvrano.n

Si voleu recordar...

El moviment de "Jesús i els seus"

La impossible "autocorrección" de Pagola

ni d'una hipotètica "primitiva comunitat de Jerusalem", de la qual només ens va poder donar una descripció copiant el que l'historiador jueu Flavi Josep havia escrit de les comunitats essènies

Ac 2, 42-47 / 4, 32-35 / 5, 12-16
Quadre comparatiu
de Flavi Josep i Lluc

sinó d'un pis de lloguer (evpetra,ph tw/| Pau,lw| me,nein kaqV e`auto.n, Ac 28, 16) d'un barri de Roma, des del qual Pau, sota custòdia militar (su.n tw/| fula,ssonti auvto.n stratiw,th, Ac 28, 16|), després de fracassades unes converses "amb els principals dels jueus" (tou.j o;ntaj tw/n VIoudai,wn prw,touj, Ac 28, 17) sobre la nova secta/heretgia/grup/camí dels Natzarens (th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj, Ac 24, 5), proclama ja obertament que "aquesta salvació de Déu" ha estat enviada als pagans

Ac 28, 28 Sapigueu-ho, doncs:
aquesta salvació de Déu ha estat enviada als pagans;
ells sí que escoltaran!
gnwsto.n ou=n e;stw u`mi/n
o[ti toi/j e;qnesin avpesta,lh tou/to to. swth,rion tou/ qeou/\
auvtoi. kai. avkou,sontaiÅ

Curiós, ben curiós. Qui havia estat tant reticent de parlar del "Regne de Déu", anunciat per Joan Baptista i per Jesús per camins i viles de Galilea i Judea, no té ara, des de "l'allotjament que s'havia llogat" (evn ivdi,w| misqw,mati, Ac 28, 30), cap inconvenient d'"anunciar el Regne de Déu" (khru,sswn th.n basilei,an tou/ qeou, Ac 28, 31/), "amb tota valentia i sense cap impediment" (meta. pa,shj parrhsi,aj avkwlu,twj, Ac 28, 31).

No era el mateix anunciar el Regne de Déu a la Palestina (el país del qual Jahvé pretenia ser l'únic sobirà) ocupada pels romans que a Roma, a on Jahvé i els seus partidaris no hi tenien cap pretensió política. Potser quan nosaltres avui parlem del Regne de Déu diem coses molt diferents de les que deien Joan Baptista i Jesús quan parlaven del Regne de Déu o, millor, de la proximitat del Regne de Déu (Mt 3, 2; 4, 17; Mc 1, 14).

Si ho voleu recordar...
¿Es pot parlar del Regne de Déu
sense parlar dels romans?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
27 març 2018
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

El poema del Servent de Jahvé (IV)

Is 52, 13 El meu servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.
Així com tots s'horroritzaven de veure'l -ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home i no tenia res d'humana la seva presència-,
així també ell purificarà tots els pobles. Els reis no sabran què dir, quan veuran allò que mai no s'havia contat i comprendran allò que mai no havien sentit.
Qui pot creure allò que hem sentit? A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?
El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot, com una soca que reviu en terra eixuta. No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu.
Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.
De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: rebia la correcció que ens salva, les seves ferides ens curaven.
Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots nosaltres.
Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca.
Seguir llegint el text

Els diversos documents evangèlics

Deixeu-me precisar una miqueta més. Quan dic "evangelis" no vull dir "Mateu, Marc, Lluc, Joan" (i amb això no vull negar que cadascú d'aquests textos té la seva individualitat, la seva originalitat, la seva teologia). Quan dic "evangelis" vull referir-me als "documents" que van donar origen als evangelis actuals.

Un d'ells el relat o narració de la passió (prescindeixo ara si caldria precisar millor el títol d'aquesta narració), que va ser seguit per Marc i Joan. Aquest darrer evangeli (el que diem de Joan), que fins ara havia corregut les etapes de la carrera a la "seva bola", ara, en aquesta darrera etapa, es posa a córrer amb el grup, demostrant sempre que, si vol, pot anar a la seva. Aquesta primitiva narració de la passió començaria, segons l'ordre de Joan, amb la narració de la unció a Betània.

No és ara el moment de preguntar-nos com els autors dels evangelis de Marc i de Joan el van trobar i de quina manera el van utilitzar.

També sabem (més ben dit, suposem) que la versió de Marc fou seguida per Mateu i per Lluc (aquest prenent-se unes quantes llibertats per esborrar i per afegir-hi coses).

La narració de la Passió
¿Història recordada?
¿Profecia historitzada?

Seguir llegint el text