Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Consejos de lectura Y unos consejos del siglo XIV... Si es tu primera visita...
ELS LÍMITS DE LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA MODERNA

En diàleg amb José Manuel Mauri

Benvolgut Mauri:

Aquest matí he llegit a la platja el teu article publicat a cuadernos de la diáspora (nº 23, mayo-noviembre 2011, pp. 173-189). La veritat és que el vaig començar a llegir ahir a la nit, al llit, però em posava nerviós i ho vaig deixar córrer.

Com pots suposar estic plenament d'acord amb tu en el fons de l'article i a la crítica que fas al model teològic "descendent", que comporta entre altres coses una "encarnació".

Si vols, pots veure a la meva web:
La metàfora del Déu encarnat
L'error del Déu encarnat

També saps que estic d'acord amb tu quan dius (com tesi del teu escrit) que "dichas formulaciones, culto y organización [de la religión católica], han perdido hoy su valor para una comprensión actual del misterio de Jesús y para mostrar de forma adecuada el movimiento de sus seguidores".

Però m'agradaria dir algunes coses: no a tall de precisions, doncs no sóc ningú per fer "precisions", sinó per anar dialogant des del meu punt de vista.

Per exemple, les últimes cinc paraules teves que acabo de citar (el movimiento de sus seguidores) jo les allargaria una miqueta: "los diversos movimientos de los variados grupos de seguidores de Jesús".

Aquests darrers mesos he penjat a la meva web el tema "Van existir cristianismes sense Jesús de Natzaret?", en el qual tenia aquesta cita d'Earl Doherty:

Què pensar d'aquest text?

Una diversitat descontrolada

Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de deixebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplicitat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és només increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la expectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina intermediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salvació. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer probablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.

Ja veus que el presentava amb la pregunta "Què pensar d'aquest text?" i com la traducció del text original anglès-canadenc era meva, afegia el text original per si algú podia millorar-la. Possiblement tu ho podries fer.

The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.

Pots llegir el principi d'aquest tema, a on dialogo amb Xavier Melloni sobre aquest punt de la diversitat inicial.

Després d'escriure això he estat uns dies pels Picos de Urbión, amb l'objectiu de veure el naixement del Duero que, malgrat haver-hi estat per allà unes quantes vegades, mai no l'havia vist. El naixement del Duero és una bona "metàfora" del naixement del cristianisme, doncs no neix d'una sola font, sinó de diverses fonts. Ja els rètols indicadors parlen de "Las fuentes del Urbión":

Parles de la investigación histórica moderna:

No seré jo qui infravalori tot el fruit dels esforços d'aquestes "noves recerques" (second quest, third quest, sense oblidar la first quest), però elles ens donen coneixements sobre el "i>entorno de Jesús y su tiempo" (com tu dius molt bé: "investigación sobre el judaísmo y mundo judío del siglo I: social, politico, económico, cultural, aportaciones de la geología, etcétera"). Suposo que en aquest "etcétera" hi fiques les recerques arqueològiques, entre altres...

Conèixer aquest entorn és ja una molt bona ajuda, però -jo diria- és una ajuda "negativa", en el sentit que nos ens permet imaginar-nos a Jesús com un personatge inimaginable en el seu món. En aquest entorn, que avui coneixem millor que ahir, era imaginable la figura del "sanador"? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un sanador. En aquest entorn era imaginable un cabdill revolucionar? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un revolucionari. En aquest entorn, per posar tres possibilitats de les moltes imaginables, era imaginable un "mestre de saviesa"? Sí; aleshores Jesús hagués pogut ser un mestre de saviesa.

Vols veure més possibilitats?
Les apuntades per Larry W Hurtado...

En aquest entorn, un home nascut d'una família no-sacerdotal, podia arribar a ser sacerdot? No; aleshores no té massa sentit parlar de un

...un proceso que lo condujo a distanciarse de la pràctica cúltica y sacrificial, jeràrquica y sacerdotal, del Templo de Jerusalén, en la que nunca quiso integrarse" (pàg. 175)

Aquí, potser millor fóra parlar de Joan Baptista, del qual Jesús durant un cert temps fou "deixeble", si, d'acord amb tradicions que podrien provenir del cercle dels seus deixebles, era fill de sacerdot, del torn d'Abies (Lc 1, 5), i que "va penjar els hàbits".

Des de fa uns quants anys tinc una pregunta i ja m'agradaria que la investigació històrica moderna em pogués donar una resposta: un manzer, un bastard, un fill il·legítim ¿es podia casar?

I si Jesús
no va fer una opció pel celibat?

Quins arguments tens per a parlar d'aquest "distanciament"? "Menjar la Pasqua", no era participar de la pràctica cúltica i sacrificial del Temple?

Mc 14, 12 El primer dia dels Àzims, quan s'immolava l'anyell pasqual, li diuen els seus deixebles: "On voleu que anem a fer els preparatius perquè pugueu menjar l'anyell pasqual?
Kai. th/| prw,th| h`me,ra| tw/n avzu,mwn( o[te to. pa,sca e;quon( le,gousin auvtw/| oi` maqhtai. auvtou/( Pou/ qe,leij avpelqo,ntej e`toima,swmen i[na fa,gh|j to. pa,scaÈ

Aquí, jo no vull afirmar -ni negar- que Jesús mengés l'anyell pasqual ni que aquest "menjar pasqual" acabés amb una al·lusió a la "sang de l'aliança vessada per una multitud" (Mc 14, 24)

Aquest suposat "distanciament del Temple de Jerusalem", com lliga amb la pràctica dels "seguidors de Jesús" de l'anomenada comunitat de Jerusalem?

Ac 2, 46 Cada dia assistien unànimement al temple...
kaqV h`me,ran te proskarterou/ntej o`moqumado.n evn tw/| i`erw/
Ac 3, 1 Pere i Joan pujaven al Temple a l'hora de l'oració de les tres de la tarda...
Pe,troj de. kai. VIwa,nnhj avne,bainon eivj to. i`ero.n evpi. th.n w[ran th/j proseuch/j th.n evna,thnÅ

No sé si saps que alguna vegada he demanat públicament (a la meva web) la retirada del mercat -per salvar la fe del poble català- de la Bíblia dels Monjos de Montserrat per alguna de les seves notes. Però et copio la corresponent a aquest verset: "Els apòstols participen encara en el culte jueu. A les tres de la tarda (Lit: nona) era ofert el sacrifici vespertí (Ex 29, 41s; Lc 1, 8)

Com podem pensar que jueus, "zeladors de la Llei", no participessin en el culte sacrificial del Temple?

Ac 21, 20 Tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei
Qewrei/j( avdelfe,( po,sai muria,dej eivsi.n evn toi/j VIoudai,oij tw/n pepisteuko,twn kai. pa,ntej zhlwtai. tou/ no,mou u`pa,rcousin\

Al citar els Fets dels Apòstols no vull, en aquest moment, fer cap judici sobre la seva fiabilitat històrica, però és molt plausible que aquells "falsos germans intrusos que s'havien esmunyit per espiar la llibertat que nosaltres teníem en el Crist Jesús" (Gal 2,4) o aquells "alguns dels de Jaume" (Gal 2,12) que arribaren a Antioquia, a més a més de voler mantenir la circumcisió i les normes alimentàries, participessin amb tot fervor i devocio a la "pràctica cúltica i sacrificial" del Temple.

La "investigació històrica moderna" ens obliga a no tenir una sola mirada per a tot el judaisme del segle I. Els jueus de Galilea, tot acceptant el Temple de Jerusalem i la Torà, mantenien les seves discrepàncies amb el judaisme de Judea (i de Jerusalem), explicables per la diversa història d'uns i altres (regne del nord, regne del sud). I mantenien les seves resistències a ser assimilats pel judaisme més oficial de les autoritats jerosolimitanes o judaites ("uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem". Mt 15, 1).

Ninguna de estas consideraciones se traduce en la imagen de una Galilea "fiel a la Torá", si por esa vaga expresión se entiende una población que demostraba lealtad a la Torá judaíta mediante una observancia estricta del diezmo, las regulaciones de la pureza y los peregrinajes habituales. No cabe duda de que algunos galileos observaban todas esas cosas. Tampoco cabe duda de que los galileos practicaban la circuncisión, guardaban de alguna manera el sábado y observaban alguna forma de Kashruth. Ir más allá de esto en nuestras suposiciones no sólo tropezaría con la falta de indicios que las sustentaran, sino que haría absurdas las numerosas quejas de los sabios que trasladaron su residencia a Galilea tras el fracaso de la segunda revuelta.

John S. Kloppenborg
Q. El evangelio desconocido
Pág. 298

La relativització del dissabte (Mc 2, 23-28; Mc 3, 1-5 i altres) i de lleis de la puresa, que en els evangelis trobem posada en boca de Jesús, ¿no representa el comú sentit del judaisme galileu enfront del judaisme judaita / jerosolomità amb pretensions expansionistes i centralitzadores?

No ens calia la "investigació històrica moderna" per saber que l'any 70 (del primer segle) el judaisme es va quedar sense Temple (un dels "danys col·laterals" de la guerra dels jueus contra Roma). A partir d'aquí, i no abans, calia reformular el judaisme, que s'havia quedat sense culte, sense sacrificis, sense jerarquia, sense sacerdots. Un intent de reformulació fou el que, des de l'escola de Jammia, engegà el rabí Yohanan ben Zakkai, un doctor fariseu, deixeble de Hillell. Fou l'intent que va guanyar, el que va passar a ser "oficialista". Però no fou l'únic intent de reformulació del judaisme. Altres grups jueus farien les seves pròpies reformulacions, entre ells els jueus de les comunitats que donaren origen o que foren receptores de l'evangeli de Mateu. I, com és ben comprensible, en alguns punts coincidien i en altres no.

Un punt de coincidencia. Ja fa un parell d'anys que escrivia:

Yohanan ben Zakkai, un doctor fariseu, deixeble de Hillell, va fugir de la Jerusalem encerclada per les legions romanes quan va veure que els ànims dels jueus no estaven per la rendició. Saludà a Vespasià, el general de l'exèrcit romà, com futur emperador de Roma i pronosticà la destrucció del Temple. Vespasià li va concedir poder fundar una escola rabínica a Jamnia.

Destruïda Jerusalem, l'escola de Jamnia es convertí en un centre religiós del judaisme i Zakkai aconseguí que certs privilegis que la llei donava només al Temple de Jerusalem fossin transferits a Jamnia. L'escola de Zakkai funcionava com un Sanedrí reestablert, dictant les conductes a seguir. És a partir d'ara que es pot parlar, amb propietat, d'un judaisme rabinic.

A la qüestió plantejada de com substituir els sacrificis del temple, Zakkai recorda el profeta Osees: "El que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos" (Os 6,6)

D'altres grups del judaisme van fer també la seva "re-interpretació". Un d'aquests grups fou certament el que pertanyia a les comunitats judeo-paganes de l'evangeli de Mateu. Coincidirien en alguns punts (per exemple, en la qüestió dels sacrificis donen la mateixa resposta), però no en tots. I sorgiren les baralles i les discussions.

Al llegir l'evangeli de Mateu (per exemple, les acusacions de Jesús contra els mestres de la Llei i els fariseus del capítol 23) mai sabrem què pertany als anys trenta i què pertany a les dècades dels 70 i dels 80. Possiblement, les cinc antítesis del sermó de la muntanya ("Sabeu que es va dir... / Doncs jo us dic") trobarien el seu lloc comprensible en aquests anys 70 i 80. I el dubte ens pot quedar si "El que jo vull és amor i no sacrificis", repetit dues vegades a l'evangeli de Mateu (9,13; 12,7), però inexistent en els llocs paral·lels de Marc (2,17; 2,27-28) i Lluc (5, 31-32; 6,1-5), fou dit per Jesús o és fruit de la necessària re-interpretació del judaisme, un plagi fet per Mateu de Yohanan ben Zakkai.

Un cop destruït pel foc el Temple es podien fer moltes "profecies" sobre la seva destrucció i posar-les en boca de qui fos... Com veus no estic massa d'cord amb la teva formulació del darrer paràgraf de la pàgina 175, a on parles de dues "confirmacions" que ha fet la investigació moderna:

Conscients de que aquesta investigació històrica moderna no la podem donar per acabada i que pot donar uns quants tombs, sí que podem afirmar que ens fa aparèixer Jesús "en su realidad histórica más original", això és, en el seu entorn, però no "en su vida y su praxis", ja que en el seu entorn, que avui coneixem millor, es podien donar moltes "vides" i moltes "praxis". I la investigació històrica moderna no ens pot dir quina de totes aquestes "vides" possibles i quina de totes aquestes "praxis" possibles en la "realidad histórica" que ella ha estudiat va ser la de Jesús de Nazaret.

Las investigaciones en torno al Jesús histórico se están conviritendo en una especie de chiste malo de eruditos.... Nos encontramos con una enorme cantidad de eruditos competentes, incluso eximios, que se dedican a presentar imágenes de Jesús a cual más variada.

Baste un ejemplo. [...] Daniel J. Harrington (1987) [...] presenta una "breve descripción de las diversas imágenes de Jesús propuestas en los últimos años por siete especialistas distintos, cuyas diferencias estriban en los diversos enfoques del mundo judío en el que han decidido situar la imagen que, según ellos, correspondería al Jesús histórico.

S.G.F. Brandon (1967) nos presenta a un Jesús con los arreos de un revolucionario en la esfera política. En Morton Smith (1978) Jesús aparece como un mago; en Geza Vermes (1981, 1984) como un individuo carismático de Galilea; en Bruce Chilton (1984) es un rabino galileo; en Harvey Falk (1985) es un hilelita o protofariseo y también un esenio; y en E.P. Sanders (1985), un profeta escatológico.

A la hora de intentar estudiar la figura de Jesús sobre el fondo del mundo que le era propio, es decir el judío, da la impresión de que pueden surgir tantas figuras como exégetas.

John Dominic Crossan
Jesús: Vida de un campesino judío
Pág. 23-24
Versió original: 1991

El pas dels anys, amb autors com Marcus Borg (1984) o Richard Horsley (1987) i altres que John Crossan no pot citar, no han reduït la varietat de imatges del Jesús històric.

Bé, crec que és millor enviar-te ja ara aquesta primera "entrega", a la qual seguiran altres (per exemple, sobre el sentit expiatori donat a la mort de Jesús). Sobre el tema d'avui podries llegir "La impossible autocorrecció d'en Pagola", que vaig publicar a la meva web el gener de l'any passat.

Ben cordialment

Miquel Sunyol

Tarragona, 7 setembre 2012

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
7 octubre 2012
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Teologia Indígena           Catequesi nadalenca          Catequesi eucarística          Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta           Spong el bisbe episcopalià           Altres temes

Algunas caracterizaciones de Jesús en la exégesis reciente (sólo algunos ejemplos de las múltiples descripciones disponibles)

  • profeta
  • pretendiente a mesías
  • exorcista/sanador
  • santo/jasid
  • chamán/mago
  • maestro/rabbí
  • sabio
  • cuentacuentos
  • inteligente orador
  • revolucionario
  • crítico de las altas esferas
  • amigo de los marginados sociales
  • judío liberal adelantado a su época

Y al margen de lo que se plantee como el mensaje y la intención de Jesús

  • fundar una nueva religión o movimiento religioso
  • reformar el judaísmo
  • llamar a Israel al arrepentimiento como nación
  • anunciar el reino escatológico de Dios
  • promover la caída del colonialismo romano en la Palestina judía
  • alentar nuevas pautas de interacción social
  • articular un estilo de vida más libre y despreocupado

Larry W. Hurtado
Señor Jesucristo
La devoción a Jesús en el cristianismo primitivo

Pàg.77
Ediciones Sígueme

Seguir llegint el text