Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
LAMIARRITA 2019

¿Què és Lamiarrita?

I per si vols veure els temes
que he anat publicant a la meva web
i que tenen el seu origen en aquests dies de reflexió.


La sala, a on acostumem a reunir-nos dos cops al dia (una, al matí, per escoltar al "predicador de torn"; l'altra, a la tarda, per compartir "eucarísticament" els "moviments" del dia) haurà escoltat, durant tants anys, moltes "ximpleries". I no totes les haurà escoltat a la tarda.

És molt possible que alguns diguin que algunes d'aquestes "ximpleries" han estat dites per mi: potser recordin quan vaig dir:

Si el Déu d'Homer no pot ser ja el nostre Déu
el Déu de Jesús tampoc pot ser avui dia el nostre Déu

Si tenen bona memòria (cosa difícil a les nostres edats) recordaran com la sala va emmudir i el temps que necessità per recuperar la veu.

El Déu d'Homer... El Déu de Jesús

Aquest any alguns de la sala es quedaren bocabadats quan sentiren, a la reunió de la tarda, aquesta frase:

No m'interessen les exegesis

La va dir un jesuïta, un sacerdot, el qual -bé ho podem suposar- algun cop llegirà l'evangeli, ja sigui per al seu ús personal, ja sigui per l'ús dels seus fidels.

Seria el tercer dia dels Exercicis, en el qual Txema Auzmendi havia proposat com tema del dia: A) La praxi compassiva de Jesús. B) Les paràboles de la misericòrdia.

Ho va dir després que jo fes un comentari, repetint-me -suposo- en coses ja dites altres anys (però allà tots ens repetim i no hi ha "qui baixi del burro")

Un exemple: Gonzalo Haya tornà a treure el tema de la dona sirofenícia, com una prova de la mirada oberta de Jesús envers els pagans. Ja fa uns quants anys que li vaig explicar a Gonzalo (i a resta de participants), amb bones paraules, que en vida de Jesús no existia aquest problema: la "missió envers els pagans" començà després de la vida de Jesús, i, per tant, aquesta narració de Mc 7, 24-30 era un invent d'una comunitat posterior, procedent de la gentilitat, que volia tenir dret a "veu i vot".

Les deshonestitats d' un teòleg honest

Vaig fer veure (resumint coses que ja tinc publicades) que els textos evangèlics proposats el matí eren "llucans", fins i tot el de Jn 8, 1-11 (la dona adúltera), que Lluc podia ser considerat com l'evangelista de la misericòrdia de Déu, del Déu que perdona. Vaig fer veure també que la condició de possibilitat perquè Déu pugui perdonar és que hi hagi "pecadors" i que Lluc era tot un mestre en l'art de fabricar "pecadors". I vaig posar alguns exemples

¿Era un "fill pròdig"?

Si el company hagués dit..

No m'interessen les exegesis del Miquel

...jo ara no estaria escrivint, puix que a mi tampoc m'interessen exegesis d'alguns autors, encara que aquests tinguin grans ventes.

Vaig preguntar al company si seguia llegint els evangelis, doncs tota lectura, evangèlica o no, comporta -vulguis o no- una exegesi.

Quan el company llegeix Mc 6, 45-52, ¿creu que "anduvo sobre la mar", com Antonio Machado -poèticament- ho creia?

I quan el company llegeix en l'evangeli de Joan la narració de les noces de Canà (2, 1-11), ¿es creu allò de l'aigua convertida en vi?

I quan el company llegeix davant dels seus fidels allò de que Jesús amb cinc pans va alimenta a no sé quants milers d'homes (i això, sense contar ni les dones ni els nens [cwri.j gunaikw/n kai. paidi,wn], com molt bé assenyala Mateu), ¿no els parlarà de com Eliseu amb "vint pans d'ordi i gra novell" va donar a menjar a "cent persones"? ¿No dirà el company als seus fidels que, malgrat ser només vint pans per a cent persones, "tots en van menjar i encara va sobrar-ne". ¿O és que el company mai s'ha pres la molèstia de llegir el capítol 4 (versets 42-44) del Segon Llibre dels Reis?

Potser, per no interessar-li les exegesis, el company no ha llegit ni el Primer ni el Segon dels Llibres dels Reis, i així encara no sap per què els evangelis diuen que Jesús ressuscità el fill de la viuda de Naím (Lc 7, 11-17) o a la filla de Jaire (Lc 8, 40-42.49-56). És pur "plagi" de 1Re 17, 17-24 (Elies ressuscita el fill de la viuda de Sarepta) i de 2Re 4, 8-37 (Eliseu ressuscita el fill de la Sunamita, que era una dona rica). ¿Com Jesús no faria el que havien fet els profetes?

I, posats a parlar de profetes, i en concret d'Elies, suposo que el company, a qui no li interessen les exegesis, mai s'haurà preguntat, en els seus molts anys de vida religiosa (ingressà en el noviciat de la Companyia de Jeús el 6 d'octubre de 1964) i de ministeri sacerdotal (des de l'onze de novembre de 1989), com és que els evangelis presenten a Elies, aquest profeta tixbita, de Tixbé de Galaad, incendiari, sanguinari, teocràtic, cervell intel·lectual d'una conspiració armada, com un referent de Jesús de Natzaret.

La foto compromesa de Jesús

Però

LAMIARRITA 2019

tingué altres esdeveniments. Per a un d'aquests esdeveniments, els Fets dels Apòstols dirien (Act 15, 2)

estasis (3K)

això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita

encara que potser el Codex Beza, traduït per Rius-Camps, ho qualificaria millor

ektasis (3K)

es produí una convulsió i un debat no insignificant

Que ningú confongui el "Codex Beza" amb el Document Q, de què vaig parlar el dia anterior.

I tot, a les nostres edats, per una foto.

altsasukoak (999K)

Acostumo, des de ja fa molts anys, donar-me un passeig entre l'esmorzar i la prèdica, per la carretera que puja a Arizkun. El primer dia, en baixar, un cop passat el riu, ja vaig veure que en el camp de futbol, tot a tocar de casa, hi havia una pintada en solidaritat amb els joves d'Altsasu.

El segon dia ja vaig pensar que podria ser una petita mostra de solidaritat per la nostra part si la "foto oficial de grup", que cada any fem, la féssim sota aquest fons. Molts, per qüestió de la distància, no vam poder assistir a les multitudinàries manifestacions d'Altsasu (23 marzo 2019) i de Pamplona (16 de junio de 2018).

Altsasu desbordada

Vaig proposar, doncs, en el seu moment oportú, aquesta idea a l'assemblea en "seu parlamentària" perquè, l'endemà, es pogués votar. No eren necessaris ni els quinze dies de campanya electoral ni constituir una Junta Electoral Central.

La "foto oficial de grupo"no ha tingut, durant els anys de Lamiarrita, un lloc fix, que pogués tenir la categoria de "constitucional", per canviar el qual calgués una majoria dels dos terços. Una majoria simple (més "sís" que "nos") seria suficient, obtinguda després d'una votació realitzada -com acostuma a fer-se a tota "seu parlamentària"- en tres fases: primera fase: vots a favor; segona fase: vots en contra; tercera fase: abstencions.

Els primers anys la foto es feia en l'exterior de la casa, a la mateixa cruïlla de la carretera. Si ho vols comprovar:

1987 1988 1989 1991 1992

Possiblement la pluja ens va obligar a fer una foto "d'interior" l'any 1990.

La cruïlla de la carretera ja no era un lloc segur i vam recercar refugi dintre de la casa. Els llocs elegits van anar variant:

1993 1994 1996 2008 2009 2014 2016 2017

Proposar un nou lloc podia entrar dintre de la història viva d'"aquellos viejos árboles batidos por el viento".

Passà una nit, arribà un matí...

Possiblement va faltar qui volgués fer-se càrrec del paper de "president/presidenta" del nostre petit parlament, i, davant d'una proposta clara i precisa (que la "foto oficial de grup" es fes en solidaritat amb els joves d'Alsasu i, naturalment, en contra d'una decisió de la judicatura espanyola), va sorgir el conflicte, la discussió, la convulsió, el debat.

Amb prou feines (i això ja passava en temps dels Apòstols, Ac 15, 7)

seteseos (2K)

com la discussió s'havia fet molt forta

o, segons el Codex Beza, traduït per Rius Camps

suseteos (2K)

havent-se produit una gran discussió

es va poder arribar a la primera fase de la votació: vots a favor del sí: 14 de 31 (aquell matí un es va donar de baixa per una indisposició lleu). Però no es va poder -creixent el conflicte, la discussió, la convulsió, el debat- passar a la segona fase (vots en contra) ni molt menys a la tercera (abstencions).

Resultat: es van fer dues fotos, cosa que algú -amb més bona voluntat que encert- havia proposat, proposta que no va passar per votació.

2019b (752K)






Una, sota el pi dels darrers anys, a la qual jo no vaig assistir, suposat que el procés electoral no havia arribat al seu terme.

I algú més tampoc es va arreplegar sota el pi.

Naturalment, si el procés votacional hagués arribat al seu terme, jo hauria acceptat el veredicte de la majoria, com altres moltes vegades he fet. Ja que no sóc com el Sr. Rajoy, qui, després de convocar unes eleccions (per la convocatòria de les quals potser no estava legitimat), no va acceptar els resultats de les seves pròpies eleccions.

2019a (746K)


I una segona, per assistir a la qual ningú necessitava el permís d'una votació.

I aquesta foto és molt interessant...

Vam assistir 23 dels 32.

I si ens fixem bé és molt, però que molt interessant...

mapa_foto (575K)





Totes les persones de la foto (excepte una) se situen en el nord-est de la línia blava.

Ningú dels assistents a Lamiarrita 2019, jesuïtes o no (excepte una), procedents del sud-oest de la línia blava va participar a la

ALTSASUKOAK, ¡ÀSKATU!

M'oblidava: cap representant del PP, de Ciudadanos, de Vox (i em sembla del PSOE) va participar en les multitudinàries manifestacions d'Iruña i Altsasu.

Si ho vols comprovar