Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
LAMIARRITA 2016

Una eucaristia sense sang
ni rituals de antropofàgia

La casa de Lamiarrita a la vall del Baztan
Els lectors habituals d'aquesta web ja saben el què és "Lamiarrita": la casona a la Vall del Baztan a on, des de fa uns quants anys, un grup de jesuïtes, amb unió d'altres sacerdots, religioses, laics i laiques (casats o sense casar), fan "Exercicis Espirituals": vuit dies d'oració, reflexió i lectura.

Cada any ve un "predicador" diferent, el qual dóna una xerrada al dia al matí. En l'eucaristia de la tarda sempre hi ha un poc de temps perquè el públic s'esplaï dient el que vulgui... Després de tants anys, ja gairebé tots sabem el que cadascun va a dir abans que comenci a parlar...

Alguns dels temes, ja presentats a aquesta web, tenen el seu origen en aquests dies de reflexió.

Ja fa anys vaig dir i vaig deixar escrit que "La història de la salvació és un bon muntatge fílmic".

Si ho vols recordar:
El requadre provocatiu

No va caldre d'esperar a la física quàntica ni a la teologia quàntica per descobrir que ja els primers fotogrames, les primera escenes de la pel·lícula, eren falsos:

  • No hi havia hagut una creació en la qual "Déu va veure que tot era molt bo"
  • No hi havia hagut uns primers pares creats en un estat de gràcia i vivint en un paradís
  • No hi havia hagut una serp temptadora, ni un primer pecat, ni una caiguda...

¿Per què, doncs, una salvació? ¿Per què, doncs, un salvador?

Érem, certament, éssers finits, però no trencats ni truncats, ni concebuts ni nascuts en pecat; éssers finits en evolució de l'alfa al punt omega, sabent que mai arribaríem a la infinitud.

Ens van imposar una salvació, ens van imposar un salvador, i ho vam acceptar. Vam acceptar ser "salvats", vam acceptar ser "salvades". Vam vendre com Esaú, per "pa i un plat de llenties", la nostra autonomia d'éssers finits.

Però potser a algunes, a alguns, ens va començar a no agradar la manera com havíem estat salvats (o com ens havien dit que havíem estat salvats).

  • No ens agradava el Déu necessitat d'una víctima humana
  • No ens agradava el Pare que lliura el seu propi fill
  • No ens agradava que un home (Messies o no) "es lliurés pels nostres pecats segons el designi de Déu nostre Pare"
  • No ens agradava ser salvats per "una mort i mort de creu"

I, també, va començar a no agradar-nos el celebrar la nostra "salvació" menjant carn humana i bevent sang humana i oferint a Déu la sang del seu fill.

No ens agrada aquesta manera de ser salvats. Hi ha altres maneres de ser salvats.

A la Carta de Jaume:

1, 18 Ell ha decidit donar-nos la vida
per mitjà de la paraula de veritat,
perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat
boulhqei.j avpeku,hsen h`ma/j
lo,gw| avlhqei,aj eivj
to. ei=nai h`ma/j avparch,n tina tw/n auvtou/ ktisma,twnÅ
1, 21 acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres,
que té el poder de salvar-vos.
de,xasqe to.n e;mfuton lo,gon
to.n duna,menon sw/sai ta.j yuca.j u`mw/nÅ

Apologetes del segle II (Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia...) no parlen ni de la mort de Jesús ni de la seva resurrecció, ni de sacrificis expiatoris; la salvació vindrà, per exemple, a través del coneixement de Déu, conèixer el Déu veritable i el seu Verb.

Si ho vols recordar:
Els apologetes del segle II

Roger Haight, a Jesús, símbolo de Dios (pág. 176), ens assenyala un altre exemple:

Puede entenderse como un "ser salvados" por la fidelidad, por la lealtad y por la fe en el sentido de compromiso, todo lo cual se halla contenido en el concepto de obediencia. Jesús hizo lo que Adán debería haber hecho pero no hizo, y él lo realizó en la nueva situación de pecado y muerte que rodea la época presente. Jesús vivió una vida entregada a un final. No es la muerte de Jesús en sí misma lo que plugo a Dios. No puede imaginarse a la divinidad como un ser al que agrada la muerte. Más bien la resurrección, la vida y la salvación son el correlato de la dedicación leal y positiva de la libertad de Jesús a la causa de Dios hasta el final.

No ens agrada aquesta manera de celebrar la nostra "salvació". Hi ha altres maneres de celebrar-la, de donar-ne gràcies, d'eucaristia.

I no ens les hem d'inventar: només hem de fer un exercici de Recuperació de la Memòria Històrica. Recuperar una pregària eucarística d'un dels grups dels primers seguidors de Jesús.

Es trobava, com tants cossos desapareguts, en una "fossa comuna" que no va ser oberta fins fa uns pocs segles: aquesta fossa és coneguda avui dia amb el nom de Didajé o Doctrina dels Dotze Apòstols.

El text de la Didach, [Didakhé] o DOCTRINA DELS DOTZE APÒSTOLS, l'existència del qual només ens era conegut per referències d'autors antics, fou trobat en un manuscrit grec de Constantinoble i publicat l'any 1883. Sembla que es tracta d'una compilació d'elements molt antics, la major part dels quals podrien datar-se en el segle I.

El conjunt està format per diverses instruccions de caràcter moral, litúrgic i disciplinar, potser per a l'ús dels predicadors itinerants. El seu particular interès consisteix en donar-nos a conèixer les formes més primitives de la catequesi moral, amb forta influència jueva, i els elements més antics de la litúrgia baptismal i eucarística, com també l'organització eclesiàstica en el moment en què, junt als predicadors ambulants, comença a sorgir una jerarquia estable i una organització a les esglésies locals.

A la Didakhé trobem -en els capítols IX i X- dues celebracions eucarístiques distintes, a les quals es pot reconèixer una mateixa estructura dividida en quatre parts, compartint temes i frases comuns a ambdues.

Resulta palès, per la manera de designar Jesús, que el capítol X representa un estadi anterior. El terme "Servent (o fill) [o` pai/j] de Déu" és un títol que -segons Joachim Jeremias, provindria de la "comunitat cristiana més primitiva, la de Jerusalem, i que va seguir sent utilitzada a les comunitats gentils com fórmula litúrgica lligada a la pregària eucarística, a la doxologia i a la confessió".

En el relat del capítol IX (que seria posterior) se'l segueix anomenant "Servent", però també se l'anomena "El Messies" [o` Cristo,j].

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no farem cap "miracle": el pa seguirà sent pa, el vi seguirà sent vi.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no farem cap ritual d'antropofàgia, cap acte de canibalisme: no menjarem la carn de cap persona, no beurem la sang de cap ésser humà.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no ens solidaritzarem amb cap justícia divina que exigeixi un cos humà destrossat.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda no oferirem ni una sola gota de sang humana a un Déu assedegat d'ella.

En aquesta "eucaristia" d'aquesta tarda donarem gràcies a Déu per la vida d'un home, d'un dels seus "servents", per la seva vida, sense sentir-nos obligats a recordar ni la seva mort ni la seva resurrecció.

*     *     *
Un cop estigueu saciats, donareu gràcies d'aquesta manera:
En primer lloc, en el moment de la copa.
Et donem gràcies, Pare sant, pel teu sant Nom,
que vas fer habitar en els nostres cors,
i també pel coneixement, i la fe i la immortalitat,
que ens has donat a conèixer per mitjà de Jesús el teu servent.
A tu sia la glòria pels segles.

Es passa la copa de vi entre els participants

I en el moment del tros de pa:
Et donem gràcies, Pare nostre,
per la vida i pel coneixement
que ens has donat a conèixer.
Tu, que has creat totes les coses per causa del teu nom,
menjar i beguda per a fruir-ne has donat als homes,
a fi de què et donessin gràcies;
però a nosaltres ens has regalat
menjar espiritual i beguda i vida eterna
per mitjà de Jesús el teu servent.
A tu sia la glòria pels segles.

Es distribueix el pa entre els participants

Recorda't, Senyor, de la teva Església
Com aquest pa trossejat estava dispersat per les muntanyes
i, un cop reunit, s'ha fet un,
així, doncs, que la teva església, feta perfecta en l'amor
sigui santificada i reunida
des de les extremitats de la terra cap el teu regne.

Perquè teva és la glòria
i el poder
per Jesús el Messies
pels segles.

Que vingui la gràcia
i passi aquest món!
Hosanna al Déu de David!
Maran ata! (Vine!). Amen

Si ho vols recordar:
L'eucaristia a la Didajé

*     *     *

Temes relacionats ja publicats

COM POT DONAR-NOS AQUEST LA SEVA CARN PER MENJAR?
L'Eucaristia, un ritual de l'Edat de Pedra?
Un sermó a la festa del Corpus Christi
LES DIVERSES EUCARISTIES
Una catequesi eucarística
L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les coves prehistòriques ja ens volien dir
SALVATS, DE QUÈ?
Una reflexió pasqual en forma de sermó
Començant a donar una explicació a una de les meves ja antigues afirmacions: "que la història de salvació és un bon muntatge fílmic".
UN HOME VA MORIR PER TOTS
Quin sentit té avui dia?
Sermo in Dominica XII (21 juny)
¿SALVATS? SÍ. PERÒ ¿DE QUINA MANERA?
La interpretació sacrificial de la mort de Jesús, però en tenim d'altres...
Sermo in Dominica XXIX (18 octubre)
*     *     *
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
29 agost 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes