| Ir a la versión castellana | Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
||
| Versió per a imprimir | |||
| Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la tevau primera visita... | |
Paul Knitter, de confessió catòlica, entrà amb força en el món teològic l'any 1985 amb el seu llibre "No Other Name?" ("¿No hi ha cap altre Nom?", en referència a la frase dels Fets dels Apòstols 4,12 tan citada pels teòlegs exclusivistes, "Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos"). El llibre, encara no traduït ni en català ni en catellà, ESVA convertir en una mena de manifest programàtic inicial de la teologia pluralista.
Knitter ha publicat després molts altres llibres, tots ells de no menor importància, un dels quals, l'any 1996, és "Jesus and the Other Names" ("Jesús i els altre noms"), els noms en virtut dels quals també podem ser salvats, els noms dels fundadors d'altres tradicions religioses.
A partir d'aquest text he extret cinc punts, que no volen ser una condensació o resum de tot el capítol, però poden animar i ajudar a la seva lectura i, posteriorment, a la compra del llibre.
L'Editorial Nhandutí (Brasil) acaba de traduir-lo i publicar-lo, "Jesus e os Outros Nomes. Missão cristã e responsabilidade global" (2010), i Servicios Koinonia ha obtingut el permís de reproduir el seu capítol IV, sobre "Unicidade de Jesús revisada". A partir d'aquest text he extret cinc punts, que no volen ser una condensació o resum de tot el capítol, però poden animar i ajudar a la seva lectura i, posteriorment, a la compra del llibre.
En els principis d'aquest web vaig (maig del 99) publicar un "requadre" amb unes quantes afirmacions. Algú el va anomenar com un "requadre provocatiu". Al llarg d'aquests anys algunes d'aquelles afirmacions han anat rebent una explicació més serena. A una carta de 1998 a un amic, quan els noms de Hick, Sanders, Knitter, Haight m'eren totalment desconeguts, li deia: "El requadre no afegeix res al text del quadernet, en el qual queda prou clar que Jesús -per a mi- no és l'única solució, ni la recapitulació de totes les coses, ni l'exclusiva ni definitiva manifestació de Déu, ni el "Fill de Déu"… queda també clar en el text que no em molesten les nostres afirmacions dogmàtiques sempre que no vulguin ser contradictòries amb les que altres poden fer… No em molesta que tu ho diguis, ni em sento obligat a no dir-ho mai, però que no em vulguin obligar a ensenyar a altres que Déu és d'aquesta única manera".
Un teòleg-creient cristià no pot en primer lloc elaborar una cristologia i després pensar com ella es relaciona amb un diàleg autèntic entre cultures i religions. Més aviat, la realitat de les altres tradicions religioses i la necessitat del diàleg han de ser el punt originari de les pre-condicions per comprendre qui és Jesús.
El pluralisme religiós és una part inherent d'una cristologia que vulgui començar amb la vida i l'experiència cristiana en el nostre món d'avui (Roger Haight)
| 1 | Els cristians podem i devem afirmar que totes les coses meravelloses que el Nou Testament diu sobre Jesús s'apliquen a ell veritablement, però no únicament. |
El seguidor de Jesús pot i deu dir que Jesús es veritable i efectivament l'instrument de la Divina Presència a la vida d'ell. Per ell, Jesús és veritablement el Fill de Déu, el Salvador, la Paraula de Déu, el Messies.
Quan una persona sap que Jesús és veritablement salvador, no sap que ell és l'únic salvador i no té cap obligació de saber-lo per ser fidel a Jesús (el que pugui haver-hi altres salvadors no és un impediment per a un seguiment fidel a Jesús)
| 2 | Si els cristians es prenen seriosament la possibilitat de que Jesús no és l'única auto-manifestació de Déu i no és l'única encarnació de la veritat i gràcia de Déu, deuen revisar (i fins i tot suprimir) tres adjectius normalment utilitzats al parlar de la revelació de Déu en Jesús: completa, definitiva, insuperable |
L'encarnació significa que la Divinitat ha assumit la plenitud de la humanitat i no que la humanitat hagi assumit la plenitud de la divinitat
A finals dels anys 80 escrivia: "Certament que Jesús seria una anella d'aquesta cadena. La més important, tal volta (però potser no sempre per a tots). Però no és la primera: ni l'última i definitiva."
En aquell temps la paraula "definitiva" em va fer una mica de por i em vaig veure obligat a avisar: Em sembla que m'he passat una mica amb la paraula "definitiva": potser és una mica massa forta.
Però en el 91 aquestes pors ja havien desaparegut.. " Davant de Jesús també ens hem de preguntar: què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo. També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències… que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.
Jesús no es la última cosa que Déu pot planejar per la història i l'encarnació de la Paraula en Jesús no representa la realització de la voluntat final de Déu (Jon Sobrino)
| 3 | Els cristians, fidels al testimoni del Nou Testament, deuen proclamar a Jesús com la veritable presència salvífica de Déu en la història: deuen seguir proclamant el "veritablement". Aquest "veritablement" comporta: |
Com Gandhi va descobrir, un hinduista pot trobar una veritat convincent en els Evangelis, i Merton va poder dir el mateix del Tao Te Ching i dels escrits de Chiang Tzu
Segons el testimoni del Nou Testament, per als cristians, Jesús té una relació normativa i essencial amb el Regne universal de Déu per a tots els homes i dones. Les cites de l'Escriptura indiquen clarament la consciència cristiana de que Déu es va revelar a sí mateix en Jesús de Natzaret per a manifestar la seva voluntat de salvar tota la humanitat d'una manera decisiva i definitiva. (Schillebeeckx)
En No Other Name? (1985) em vaig oposar a una cristologia que presentés Jesús com la norma absoluta, final, plena ei insuperable per a tots els temps i totes les religions. Avui (1996), tanmateix, malgrat que afirmi clarament que Jesús és, sí, normatiu I universalment normatiu, continuo a qüestionar que ell sigui, o pugui ser, l'única norma d'aquesta mateixa qualitat
Si aquesta revelació és també normativa per a altres religions és una altra qüestió. Els cristians confessen el que, en la seva experiència, Déu els ha fet en Jesús de Natzaret. Però això no implica cap judici sobre com altres religions experimenten la salvació. (Schillebeeckx)
La Bona Nova de Jesús defineix Déu, però no el confina: revela tot allò que els cristians consideren com essencial per a un coneixement vertader de Déu, però no proporciona tot allò que constitueix aquest coneixement
En el seu nivell més pregon, creure en Jesús com el Crist, és el mateix que confessar i simultàniament reconèixer que Jesús té un significat permanent i constitutiu per l'accés al Regne de Déu i, també, per curar éssers humans retornant-los a la seva integritat. (Schillebeeckx)
Això no significa que aquestes persones sense el Crist siguin imperfectes o inferiors als cristians, o perdudes sense Crist.
| 4 | Jesús no és la veritat total, decisiva i insuperable de Déu, però comunica un (no el) missatge universal, decisiu i indispensable |
De fet, si Déu és com revela Jesús (un salvador universal) devem suposar que hi ha altres mediacions històriques d'aquesta salvació
| 5 | Jesús és una Paraula que només pot ser compresa en diàleg amb altres Paraules |
Els cristians ens hauríem d'esforçar tant per compartir el que és exclusiu al cristianisme com per apropiar-nos el que és exclusiu a altres tradicions. (John Cobb)
Per fidelitat a Crist és precís estar obert als altres... Es precís estar disposats a aprendre, encara que el que aprengui pugui amenaçar les meves creences actuals... No puc determinar com de radicals seran els efectes d'aquest aprenentatge... No puc ni tan sols saber si, després de ser transformat pel que aprengui, continuaré considerant la meva fidelitat a Crist com la meva vocació, si continuaré sent un cristià. L'obertura total vol dir: estar preparat, per fidelitat a Crist, a deixar la fidelitat a Crist. (John Cobb)
També podeu llegir sobre la mateixa temàtica:
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 2 octubre 2010 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes