Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
És Jesús un home tan diferent?

Segueixo resumint a Georges Morel

És específic d'una certa mentalitat intentar magnificar Crist per una depreciació dels altres homes. (Georges Morel, Jesús, dans la théorie chrétienne, p. 118)

Il est par contre spécifique d'une certaine mentalité chercher à magnifier le Christ par une dépréciation des autres hommes.

Fa un cert temps (gener de 2013), en una xerrada de cafè, en amigable diàleg amb un teòleg prou reconegut (i no de "dretes") i amb un bon nombre de llibres ja publicats, em va dir: "Si trobes algú millor que ell, em passo". Paraules que em van produir un no petit estupor: sempre havia dit que els meus amics i amigues eren els meus amics i amigues, però que no eren ni els millors ni les millors del món. Mai m'he sentit obligat a considerar Jesús com el millor del món.

No sembla menys tràgica la situació dels teòlegs que no volen ni un déu espiritualista ni un Crist des-encarnat, però que, alhora, atorguen a aquest Crist qualitats físiques i psíquiques excepcionals, miraculoses, fent la impressió que, sense l'encarnació, Déu seria un ésser purament espiritual (és a dir, espiritualista) i presoner de la seva eternitat. (Ibid., 81)

Mais n'apparaît pas moins tragique la situation des théologiens qui ne veulent ni d'un dieu spiritualiste ni d'un Christ désincarné, mais qui en même temps accordent à ce Christ des qualités physiques et psychiques exceptionnelles, miraculeuses, et donnent à croire que, sans l'incarnation, Dieu serait un être purement spirituel (c'est-à-dire spiritualiste) et prisonnier de son éternité.

Possiblement aquests teòlegs que "atorguen a aquest Crist qualitats físiques i psíquiques excepcionals, miraculoses" no hagin llegit o escoltat la "paraula de Déu" transmesa per Cohèlet, "fill de David i rei a Jerusalem", el de l'Eclesiastès.

De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap pecat. (Ecl 7, 20)

¿Pot ser Jesús "veritable home" segons el retrat que d'ell fan alguns? Si "veritable home", no sempre "passà fent el bé" (Ac 10, 38). Quan convé, un concili (una reunió de senyors bisbes presidits, tal volta, per un emperador) pot contradir la "paraula de Déu". Aquest fou el cas de Calcedònia (any 451): "en tot semblant a nosaltres, excepte en el pecat".

És la condició humana de la finitud, de la qual Pau n'era ben conscient: "no faig allò que vull, sinó allò que detesto". (Rm 7, 15)

Deixo ja la paraula a Georges Morel.

Facilitarà la comprensió d'aquest resum la lectura del text original que trobareu en format pdf aquí. Pel resum d'avui podeu llegir les pàgines 116-122.

*      *      *

Que Crist s'hagi compromès en els seus actes i en les seves paraules més intensament que la majoria dels humans no significa que ell sigui d'una essència diferent.

És propi de tot home digne d'aquest nom no separar la seva persona ni dels seus actes ni de les seves paraules, sinó comprometre's el més integralment possible amb els uns (els seus actes) i amb les altres (les seves paraules)

¿És necessari recórrer a Plató i a milers de persones abans i després d'ell?

No és específic de Crist el fer-se i el lliurar-se en el seu actuar.

La història ens és testimoni cada dia.

La idea que Jesús -en tant que home- és absolutament idèntic al seu actuar traeix els evangelis: els sinòptics no només no afirmen mai la seva divinitat, sinó que no esbossen mai del seu heroi la imatge d'un home perfecte: els evangelis (el de Joan també, si fem abstracció del seu Pròleg) descriuen un Jesús limitat de diverses maneres i no absolutament perfecte, fins i tot religiosament.

No és necessari tornar a criticar la ideologia per la qual tot límit és un dèficit i que no arriba a captar que el simple concepte d'"home perfecte" és contradictori.

Mc 9, 19 Jesús els diu: "Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi."
o` de. avpokriqei.j auvtoi/j le,gei( +W genea. a;pistoj( e[wj po,te pro.j u`ma/j e;somaiÈ e[wj po,te avne,xomai u`mw/nÈ fe,rete auvto.n pro,j meÅ
Lc 9, 60 Jesús li contestà: "Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu."
ei=pen de. auvtw/|( :Afej tou.j nekrou.j qa,yai tou.j e`autw/n nekrou,j( su. de. avpelqw.n dia,ggelle th.n basilei,an tou/ qeou/

Els retrets contra els fariseus ja són molt clars. Envers ells Jesús és dur. Potser massa, perquè podia condemnar el fariseísme sense ser agressiu envers les persones. Quan arriba fins a denigrar el seu zel (Mt 23,15), dóna la impressió d'exagerar; hom es pregunta si no reté dels essenis un odi d'escola cap els fariseos, adversaris i rivals. (Olivier Rabut, (Jesús sans uniforme, p. 13, publicat per Gallimard el 1973. Llibre citat per Morel)

Mt 23, 13 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! (Cf. Lc 11, 52)
Ouvai. de. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti klei,ete th.n basilei,an tw/n ouvranw/n e;mprosqen tw/n avnqrw,pwn\
Mt 23, 15 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit
Ouvai. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti peria,gete th.n qa,lassan kai. th.n xhra.n poih/sai e[na prosh,luton(
Mt 23, 23 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, (Cf. Lc 11, 42)
Ouvai. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti avpodekatou/te to. h`du,osmon kai. to. a;nhqon kai. to. ku,minon
Mt 23, 25 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats (Cf. Lc 11, 39)
Ouvai. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti kaqari,zete to. e;xwqen tou/ pothri,ou kai. th/j paroyi,doj(
Mt 23, 27 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: (Cf. Lc 11, 44)
Ouvai. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti paromoia,zete ta,foij kekoniame,noij(
Mt 23, 29 Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos. (Cf. Lc 11, 47)
Ouvai. u`mi/n( grammatei/j kai. Farisai/oi u`pokritai,( o[ti oivkodomei/te tou.j ta,fouj tw/n profhtw/n kai. kosmei/te ta. mnhmei/a tw/n dikai,wn(
Mt 5, 18 Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei, abans que tot no s'hagi complert. (cf. Lc 16, 17)
avmh.n ga.r le,gw u`mi/n\ e[wj a'n pare,lqh| o` ouvrano.j kai. h` gh/( ivw/ta e]n h' mi,a kerai,a ouv mh. pare,lqh| avpo. tou/ no,mou( e[wj a'n pa,nta ge,nhtaiÅ
Mt 5, 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne dels cels, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne dels cels.
o]j eva.n ou=n lu,sh| mi,an tw/n evntolw/n tou,twn tw/n evlaci,stwn kai. dida,xh| ou[twj tou.j avnqrw,pouj( evla,cistoj klhqh,setai evn th/| basilei,a| tw/n ouvranw/n\ o]j dV a'n poih,sh| kai. dida,xh|( ou-toj me,gaj klhqh,setai evn th/| basilei,a| tw/n ouvranw/nÅ
Mt 6, 25 Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? (cf. Lc 12, 22)
Dia. tou/to le,gw u`mi/n( mh. merimna/te th/| yuch/| u`mw/n ti, fa,ghte Îh' ti, pi,hte(Ð mhde. tw/| sw,mati u`mw/n ti, evndu,shsqeÅ ouvci. h` yuch. plei/o,n evstin th/j trofh/j kai. to. sw/ma tou/ evndu,matojo
Mt 6, 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? (cf. Lc 12, 24)
evmble,yate eivj ta. peteina. tou/ ouvranou/ o[ti ouv spei,rousin ouvde. qeri,zousin ouvde. suna,gousin eivj avpoqh,kaj( kai. o` path.r u`mw/n o` ouvra,nioj tre,fei auvta,\ ouvc u`mei/j ma/llon diafe,rete auvtw/nÈ
Mt 6, 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, (cf. Lc 12, 27)
kai. peri. evndu,matoj ti, merimna/teÈ katama,qete ta. kri,na tou/ avgrou/ pw/j auvxa,nousin\ ouv kopiw/sin ouvde. nh,qousin\
Mt 6, 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. (c f. Lc 12, 29)
mh. ou=n merimnh,shte le,gontej( Ti, fa,gwmenÈ h;( Ti, pi,wmenÈ h;( Ti, peribalw,meqaÈ
Mt 6, 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.
mh. ou=n merimnh,shte eivj th.n au;rion( h` ga.r au;rion merimnh,sei e`auth/j\ avrketo.n th/| h`me,ra| h` kaki,a auvth/jÅ

Aquests prejudicis i aquest fideisme s'expliquen fàcilment en la civilització judaica, però això no canvia els fets. No pretenem reconstruir la mentalitat exacta de Jesús, que en molts aspectes s'ens escapa per sempre.

El punt a subratllar és el següent: si Crit no pot ser reconegut com Déu, no és perquè la seva divinitat no sigui afirmada en els documents evangèlics ni en el paralogismes (argument o raonament fals, que es planteja sense una voluntat d'engany) dels teòlegs, sinó perquè en sí el concepte d'aquesta divinitat -de la divinitat de qui sigui- és contrari a l'amor.

La identificació (Jesús sembla tan proper a Déu que ell no pot no ser ontològicament Déu) va en contra de l'amor.

El judaisme evita la identificació sota la forma de l'encarnació, però no s'allunya de la idea de que ell (el poble jeueu) ha estat objecte d'una elecció per part de Déu, i així arriba a imagirnar-se com posat a part i superior als altres. El cristianisme s'introdueix en aquesta mateixa esfera (a part i superior als altres) en quant ambdós es creuen ser l'objecte d'una revelació divina àrticular.

*      *      *

Fins aquí el resum que avui presento d'unes pàgines d'en Georges Morel, però molt abans de llegir alguns dels seus llibres ja havia dit i havia deixat escrit a la meva web:

Davant de Jesús també ens hem de preguntar: què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo? També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències… que vénen de molt lluny, que vénen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.

Una altra pàgina (191-192) de Georges Morel
a jesús dans la théorie chrétienne
(Publicada el 1977)

En primer lloc, la referència a Jesús no és una necessitat en el sentit de la dogmàtica cristiana.

Jesús no és i no es va anomenar ell mateix el Fill de Déu ni el mateix Déu. Tampoc no és el Messies, i realment hem de dubtar que ho hagi dit mai.

És cert, en canvi, que se situa -amb d'altres i a la seva manera- en els corrents mesiànics dirigits a l'alliberament jueu: aquests corrents ens són avui aliens: ja no esperem cap Messies, ja que sabem que l'Altre o l'Amor sempre se'ns ha ofert en la seva totalitat.

Les tradicions religioses, sobretot les anomenades religions revelades, han confós la idea particular que es formaven de Déu amb la tesi que Déu s'oferia a si mateix només d'una manera determinada, o amb aquesta altra tesi, similar a l'anterior, que quan es va oferir universalment, va ser només des d'un moment històric particular i en primer lloc a un poble determinat, elegit per privilegi.

És en això que les religions, inclosa la religiosa cristiana, s'han convertit en sectàries o particularistes.

Tanmateix, un cop dissoltes aquestes fantasies, encara hi ha una equivocació sobre Jesús: ni Déu ni Messies, però sembla haver-se presentat com punt de referència singular o com mantenint relacions específiques amb el Pare.

Però sobre aquest problema ja hem notat dos elements importants: d'una banda, Jesús sempre s'ha volgut com transició o pas vers Déu (aquest punt de vista és el contrari de l'egocentrisme); d'altra banda, tal com indiquen els sinòptics i encara amb més força Sant Joan, Jesús desitja, des del més profund del seu cor, que la seva experiència esdevingui la dels seus deixebles, que finalment són qualificats d'amics.

És sota aquesta llum que hem d'eliminar l'equívoc precedent. Jesús va despertar conscientment una doctrina i una pràctica revolucionàries. Però no se'n deriva que hagi tingut unes relacions amb Déu de caràcter específic; el que es pot veure en ell és, en el clima de la tradició sacral o profètica, una activitat específica que no el converteix en un home de cap altra essència diferent a nosaltres.

És un individu de l'espècie humana, amb la seva força i les seves limitacions, les seves debilitats i les seves qualitats, ni divines ni sobrehumanes (en el sentit vulgar d'aquest adjectiu). No és diferent de nosaltres.

La cristolatría, de tipus teològic o simplement humanista, ha estat i segueix sent un perill per a l'espiritualitat occidental. Dir aquestes coses no és negar que Jesús era un individu excepcional, sinó afirmar que no és únic ontològicament.

Ni històricament, perquè, encara que hagués estat un individu excepcional fins ara, res no ens diu que ho seria per sempre.

En realitat, aquest tipus de debats és fal·laç, sempre obsessionat pel joc de les comparacions: el que importa és que cadascun de nosaltres, com ésser a la vegada independent i relacional, pugui recórrer el seu propi camí i esdevenir el màxim posible un "mestre". Per a això, no cal ni substitut ni mediador. Però calen signes. De fet, el Jesús de l'Evangeli segueix sent un d'aquests signes. Un signe de gran raresa.

D'abord la référence à Jésus n'est pas une nécessité au sens où l'entend la dogmatique chrétienne.

La traducció és meva:
si pots ajyudar a millorar-la:
sscu@tinet.cat

Il n'est pas et ne s'est pas dit le Fils de dieu ou Dieu même. Il n'est pas non plus le Messie et l'on doit vraiment douter qu'il se soit jamais dit tel.

Il est vrai par contre qu'il se situe -avec d'autres et à sa façon- dans les courants messianniquess tournés vers la libération juive: ces courants nous sont aujourd'hui étrangers: dans aucun domaine nous n'avons à attendre aucun Messie, puisque nous savons que depuis toujours l'Autre ou l'Amour nous est offert en son intégralité.

Les traditions religieuses, notamment les religions dites révélées, ont confondu l'idée particulière qu'elles se formaient de Dieu avec la thèse que de lui-même Dieu ne s'offrait que de manière particulière, ou avec cette autre thèse, pareille à la première, que, lorsqu'il s'offrit de manière universelle, ce fut seulement à partir d'un moment historique particulier et d'abord à un peuple particulier, élu par privilège.

C'est en cela que les religions, y compris la religion chrétienne, sont devenues sectaites ou particularistes.

Cependant, une fois ces fantasmes dissous, il subsiste encore une équivoque à propos de Jésus: ni Dieu ni Messie, il semble bien s'être présenté comme point de repère singulier ou comme ayant avec le Père des rapports spécifiques. Mais sur ce problème nous avons déjà noté deux éléments importants: d'une part, Jésus s'est toujours voulu transition ou passage vers Dieu (ce point de vue est le contraire de l'égocentrisme); d'autre part, comme l'indiquent les Synoptiques et plus fortement encore saint Jean, Jésus désire du plus profond de lui-même que son expérience devienne celle de ses disciples, qui sont finalement qualifiés d'amis.

C'est dans cette lumière que nous devons lever l'équivoque précédente. Jésus a consciemment suscité une doctrine et une practique révolutionnaires. Mais il n'en résulte aucunement qu'il ait eu avec Dieu des relations d'une nature spécifique; ce qu'on peut constater en lui, c'est, dans le climat de la tradition sacrale ou prophétique, une activité spécifique qui ne fait pas qu'il soit un homme d'une autre essence que nous.

Il est un individu de l'espèce humaine, avec sa force et ses limites, ses faiblesses et ses qualités, ni divin ni surhumain (au sens vulgaie de cet adjectif). Il n'est pas différent de nous.

La christolâtrie, de type théologique ou simplement humaniste, a été et reste un danger de la spiritualité occidentale. Dire ces choses, ce n'est pas nier que Jésus ait été un individu d'exception, c'est énoncer qu'il n'est pas unique ontologiquement.

Ni même historiquement, car, même si cela jusqu'ici était vrai, rien n'imposerait qu'il en soit toujours ainsi.

En réalité, ce genre de débat est fallacieux, toujours obsédé par le jeu des comparaisons: ce qui importe, c'est que chacun de nous, comme être à la fois indépendant et relationnel, puisse aller son propre chemin et devenir autant que possible un "maître". Pour cela il ne faut ni substitut ni médiateur. Mais des signes sont nécessaires. En soi le Jésus de l'Évangile demeure aujourd'hui l'un de ces signes. Un signe d'une grande rareté.

Questions d'homme:
Jesús, dans la théorie chrétienne

També podria interessar-te:
Jesús, ¿punt de referència?

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
6 maig 2019
Última actualització: octubre 2019
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)