Ir a la versión castellana Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
Explorador recomenat: GoogleChrome Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...


Les diverses eucaristies

Una catequesi eucarística

Un Darrer Sopar altamira3 (8K)

L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les nostres coves prehistòriques ja ens volien dir

De la mateixa manera que no podem parlar de "el cristianisme primitiu", tampoc no podem parlar de "la eucaristia", sinó que ens veiem obligats a parlar de "les diverses eucaristies", gens estrany si som conscients de la pluralitat i diversitat de grups nascuts a partir del "primitiu moviment de Jesús".

Si voleu, podeu recordar:

Eugen Drewermann Una entrevista al teòleg alemany Eugen Drewermann, publicada a der spiegel i que jo tenia ocasió de llegir a la revista valenciana el temps (2-3-92), m'obligava a repensar el tema de l'eucaristia. Totes les seves respostes em resultaven normals des de ja feia temps, però hi havia una que em va cridar l'atenció:

Les respostes "normals"
d'en Eugen Drewermann

I l'eucaristia?

Tampoc no la podem atribuir a Jesús. Com que era jueu, resta totalment exclòs que durant l'últim sopar un jueu com Jesús hagués donat pa als seus deixebles dient: "Això és el meu cos que serà lliurat per vosaltres", ni que hagués pres el calze dient: "Això és la meva sang"

Però aquestes paraules figuren quasi idèntiques, en els tres primers evangelis i en els escrits de sant Pau. I encara avui és amb aquestes paraules que s'anuncia, a cada missa, la transsubstanciació als catòlics. Per què hem d'excloure que Jesús les hagués dites?

Perquè per a un jueu, o per a qualsevol, la idea de menjar i beure carn i sang humanes és una cosa espantosa. Jesús no hauria pogut tenir mai la idea de transformar l'àpat de la Pasqua jueva, commemoració de la sortida dels hebreus d'Egipte, en un àpat durant el qual els fidels prendrien part sacramental en la vida d'un déu que ofereix la seva mort en sacrifici.

Si aquestes paraules em van cridar l'atenció, era perquè ja m'havia adonat que hi havia alguna cosa que no lligava del tot bé en els relats que trobem en el Nou Testament sobre el que hem vingut a anomenar "institució de l'eucaristia".

Però, i si en aquest punt també tenia tota la raó en Eugen Drewermann?

Com "bon cristià", vaig posar-me a seguir el consell de Sant Ignasi (cal saber escollir els consells que seguim dels altres), el que és com l'obertura dels seus Exercicis:

PROSUPUESTO

Para que así el que da los exercicios espirituales como el que los rescibe, más se ayuden y se aprovechen; se ha de presuponer que todo buen cristiano ha de ser más prompto a salvar la proposición del próximo que a condenarla; y si no la puede salvar, inquira cómo la entiende...

ANEM, DONCS, SI VOLEU, A "INQUIRIR CÓMO LA ENTIENDE"...

I Els relats de la institució en el Nou Testament
II L'eucaristia a La Doctrina dels Dotze Apòstols
III L'eucaristia de Els pans i els peixos
IV Els dinars oberts de Jesús
V Esmorzars, dinars i sopars de Jesús
VI Menjar la meva carn... Beure la meva sang
VII Alguns textos d'en Eugen Drewermann a Dios inmediato
VIII I d'altres feien coses semblants: el banquet cultual de Mitra
IX Dos testimonis del segle II: Plini el Jove i Justí
X Dos textos i dos sermons eucarístics
XI Una pregària eucarística: el meu canon
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
Setembre 2007
Última actualització: febrer 2018
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Les respostes "normals" d'en Eugen Drewermann

On va nàixer Jesús, a Betlem o a Nataret?

Que Jesús no va nàixer a Betlem és pràcticament segur. Natzaret era el seu poble, però no consta que hi nasqués.

La mare de Jesús era verge?

El naixement virginal no és ni un fet històric que es pugui basar en tetos del Nou Testament, ni un fet biològicament comprensible

Si aquest tema t'interessa...
Les concepcions virginals

Jesús va tenir un pare biològic?

Sí. Jesús fou engendrat i nasqué com un altre home qualsevol.

Els prodigis que trobem en els evangelis (expulsió de dimonis, guariment de leprosos, de cecs i de paralítics, dues multiplicacions dels pns, conversió d'aigua en vi, resurrecció de morts...), ¿què va passar exactament?

D'entrada, l'autenticitat històrica de molts relats miraculosos del Nou Testament reulta més que dubtosa... Es tracta d'imatges ue volen il·lustrar el poder que tenia Jesús d'atraure la gent.

Els miracles que la Bíblia atribueix a Jesús serien llegenda: res no fóra veritat.

Tampoc no es pot dir així. Una cosa pot no ser històrica i, amb tot, ser veritat. Una idea que considero molt important.

Jesús sabia, abans de la seva mort, que ressuscitaria al tercer dia?

Jesús creia en la resurrecció de la mateixa manera que hi creiem nosaltres els cristians. Jesús no en sabia més que nosaltres.

La tomba de Jesús era buida? ¿Jesús va ressuscitar corporalment al tercer dia?

Els relats pasquals no volen fonamentar la fe en la resurrecció, sinó sols interpretar-la. Proclamen, de manera figurada, que la història de Jesús no s'acaba amb la seva mort.

Sobre l'Ascensió, ¿la televisió hauria pogut emetre aquest fenòmen?

El meu arquebisbe considera l'Ascensió com un fet consignable en el temps i en l'espai. A mi, això em sembla una mala interpretació dels textos bíblics. Quaranta dies és un esquema bíblic que es repeteix sovint. L'Ascensió només es pot entendre com un símbol de la superació de la por hman, de la caducitat i de la destrucció. Qui hi vegi altra cosa, no és fe que professa, sinó superstició.

Jesús va instituir tots els set sagraments de l'Església?

Jesús no va instituir, amb seguretat, cap sagrament. Gairebé tots els teòlegs actuals ho saben.

Quant a l'ordre de batejar d'entre tots els pobles en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant?

Això li ho van atribuir força després de la seva mort. Ell no podia donar mai l'ordre de batejar entre tots els pobles perquè creia que la fi del món era a prop i perquè limitava la seva activitat a Israel.

I l'eucaristia?

Volver al texto