Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
DE "MISSATGER DE LA SAVIESA A "SAVIESA"

Del Document Q a l'evangeli de Mateu

Recordeu que estem rastrejant els orígens de la doctrina de l'encarnació. Si voleu repassar els capítols anteriors:

L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight
MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (novembre 20144)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació
L'any 2010 ja vaig tractar de l'error del Déu encarnat, seguint a Roger Haight; ara ho faig amb l'ajut d'en James D.G. Dunn
MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat
Resum d'unes pàgines d'en James D.G. Dunn en el seu llibre
christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980)
JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?
Resumint unes pàgines del llibre de James D. G. Dunn

James D. G. Dunn, a les conclusions del capítol VI (La Saviesa de Déu), del seu llibre christology in the making (1980) ens diu (pàg. 210-211):

Download aquest llibre en format .pdf

Gràcies a Mateu podem reconèixer que hi va haver un "quan", que hi va haver un desenvolupament en el curs del qual les categories de la Saviesa es van aplicar al mateix Crist com un nou pas en el pensament cristià sobre Crist.

Thanks to Mt we can recognize that there was a "when", that there was a development in the course of which Wisdom categories were applied to Christ himself as a new step in Christian thinking about Christ.

La primitiva gran col·lecció de les dites de Jesús (Q) parla de la saviesa, i presenta gran part de l'ensenyament de Jesús en la forma de la saviesa jueva. Però enlloc, en el document Q, podem assegurar amb tota confiança que Jesús mateix fos identificat com la Saviesa. La implicació és que el mateix era cert també del propi ensenyament de Jesús: no hi ha evidència en les primeres tradicions del ministeri de Jesús que ell s'entengués a si mateix com la Saviesa, o com l'encarnació de la (pre-existent) Saviesa.

The earliest large collection of Jesus's sayings (Q) spoke of wisdom, and presented much of Jesus's teaching in the form of Jewish wisdom. But nowhere in Q can we sat with any confidence that Jesus himself was identifies as Wisdom. The implication is that the same was true also of Jesus' own teaching: there is no evidence in the earliest traditions of Jesus' ministry that he understood himself as Wisdom, or as the incarnation of (pre-existent) Wisdom.

Al llarg de les etapes més primerenques de la tradició sinòptica abans de Mt, però incloent Lc, Jesús és presentat no com la Saviesa, sinó com el missatger de la Saviesa, com l'enviat escatològic de (Déu en la seva) saviesa.

Throughout the earliest stages of the Synoptic tradition prior to Mt, but including Lc, Jesus is presented not as Wisdom, but as the messenger of Wisdom, as the eschatological envoy of (God in his) wisdom.

I la conseqüència és que Jesús pensava de si mateix (si escau) en els mateixos termes. Només Mt ultrapassa aquests termes per abraçar una explícita cristologia de la Saviesa (Jesús = Saviesa) -i ho fa per una redacció acurada, òbviament deliberada, de la seva font Q. En poques paraules, la tradició sinòptica suggereix que hi va haver un temps en què no hi havia una cristologia de la Saviesa; però també sabem d'una etapa posterior, quan la cristologia de la Saviesa podria donar-se per garantida (en els himnes de Colossencs i Hebreus i en Joan). Mateu ens mostra un dels punts de transició.

And the implication is that Jesus thought of himself (if at all) in the same terms. Only Mt moves beyond this to embrace an explicit Wisdom christology (Jesus = Wisdom) -and he does this by careful but obviously deliberate redaction of his Q source. In short, the Synoptic tradition strongly suggests that there was a time when there was no Wisdom christology; but we also know of a later stage when Wisdom christology could be taken for granted (in the hymns of Colossians and Hebrews and in John). Mt shows us one of the transition points.

Roger Haight ja ens havia dit que James Dunn...

...admite que Mateo supera a su fuente, Q, en la que Jesús es un mensajero de la Sabiduría, identificando a Jesús con la Sabiduría divina.

Ara James D. G. Dunn en el seu llibre christology in the making (1980) ens va dient:

Com en el cas de Pau [que identificava el Crist crucificat i exaltat amb la Saviesa de Déu] Mateu sembla identificar Jesús amb la Saviesa de Déu i porta a terme aquesta identificació editant i transformant la seva font, el document Q.

Like Paul, Mt seems to identify Jesus as Wisdom: he achieves this identification by his editing of his source Q. (pàg. 197)

Si encara no saps què és el document Q...

Així mateix dins de les tradicions sinòptiques del ministeri de Jesús la majoria dels exegetes estaria d'acord que la més alta cristologia es troba a Mateu. 11, 27-30. Però tots aquests passatges han estat influenciats el un grau significatiu per la terminologia de la "Saviesa"; tots expressen el que pròpiament es pot anomenar una "cristologia de la Saviesa" d'una forma o una altra. És a dir, el llenguatge d'a-quests passatges és el llenguatge utilitzat, al parlar de la Saviesa, en la literatura sapiencial de l'Antic Testament i, en particular, en la literatura intertestamental.

Likewise within the Synoptic traditions of Jesus' ministry most would agree that the highest christology is to be found in Matt. 11.27-30. But all these passages have been influenced lo a significant degree by Wisdom terminology; all express what can properly be called a Wis-dom christology in one form or other. That is to say, the language of these passages is the language used of the figure of Wisdom in the Wisdom literature of the OT and particularly inter-testamental literature. (pàg. 164)

Lc 7, 35 = Mt 11, 19

Lc 10, 21-22 = Mt 11, 25, 30

Lc 11, 49-51 = Mt 23, 34-36

Lc 13, 34s = Mt 23, 37-39

Aquests serien els passatges a estudiar, a través d'una comparació de les redaccions finals de Lc i Mt, a partir de la hipotètica versió de Q.
Si vols saltar-te l'estudi exegètic (opció no recomanable) o deixar-lo per més endavant, clicka aquí per anar directament al resum de les conclusions.

*      *      *

a) Mt 11, 19b ( = Lc 7, 35)

És clarament el darrer element d'un conjunt de sentències sobre Joan Baptista, a propòsit de la pregunta que aquest, per mitjà dels seus deixebles, fa a Jesús.

Mt 11, 2-6 ( = Lc 7, 18-19.22-23)
Mt 11, 7, 11 ( = Lc 7, 24-28)
Mt 11, 16-19a ( = Lc 7, 31-34)

Pocs dubtes poden existir que aquest conjunt de sentències provenen del document Q, seguit i copiat per Lluc i Mateu, però la conclusió, a les dues versions, és no obstant ben diversa:

Is clearly the final element of a collection of saying relating to John the Baptist, but the conclusions of the two versions are however signicantly diferent: (pàg. 197)

Per veure el text grec

Lc 7, 35 Mt 11, 19b
kai. evdikaiw,qh h` sofi,a
avpo. pa,ntwn tw/n te,knwn auvth/jÅ
Però la Saviesa va quedar justificada
per tots els seus fills.
kai. evdikaiw,qh h` sofi,a
avpo. tw/n e;rgwn auvth/jÅ
Però la Saviesa va quedar justificada
per les seves obres.

La versió original de Q possiblement seria:

kai. evdikaiw,qh h` sofi,a
avpo. tw/n te,knwn auvth/jÅ

Però la Saviesa va quedar justificada
pels seus fills.

El "tots" hauria estat afegit per Lluc, ja que és una de les seves paraules favorites, i aleshores els "fills" serien Joan i Jesús: ambdós, per molt diferents que fossin els seus estils de vida, serien expressió de la Saviesa divina i el document Q no identificaria Jesús amb la Saviesa.

Mateu, per la seva banda, ha introduït el tema de "les obres de la Saviesa" (tw/n e;rgwn auvth/j), de la mateixa manera que, al principi de l'episodi (v. 2), ha parlat explícitament de "les obres del Messies" (ta. e;rga tou/ Cristou), identificant d'aquesta manera Jesús, el Messies, amb la mateixa Saviesa. Aquesta identificació no pot ser trobada en documents anteriors a Mateu.

Mt has introduced the thought of Wisdom's "deeds" just as he prefaced the collection of sayings relatin John and Jesus by referring to "the de-eds of the Christ" (11, 2): he has identified "the Christ" as Wisdom...: Where Q at most presented Jesus as the envoy of Wisdom and most probably as the child of Wisdom, Mt clearly took the step of identifying Jesus as Wisdom herself. (pàg. 197s)

Recordeu que la resposta de Jesús als enviats de Joan Baptista (Lc 7, 22-23; Mt 11, 4-6) és una barreja del salm 146, 7-9, del tercer llibre d'Is 61, 1-2 i del 4Q521, un dels documents de la quarta cova de Qum-ran, publicat l'any 1992, en el qual, a l'enumerar les obres del Messies, parla de que "els morts ressusciten".

b) Mt 11, 25-30 ( = Lc 10, 21-22)

Els versets 25-27 pertanyen al Document Q (=Lc 10, 21-22) i els verset 28-30 són un afegit de la collita pròpia de Mateu.

Lc 10 Mt 11
21 VEn auvth/| th/| w[ra|
hvgallia,sato ÎevnÐ tw/| pneu,mati tw/| a`gi,w|
kai. ei=pen(
VExomologou/mai, soi( pa,ter(
ku,rie tou/ ouvranou/ kai. th/j gh/j(
o[ti avpe,kruyaj tau/ta
avpo. sofw/n kai. sunetw/n
kai. avpeka,luyaj auvta. nhpi,oij\
nai, o` path,r(
o[ti ou[twj euvdoki,a evge,neto e;mprosqe,n souÅ
En aquella mateixa hora,
ple de la joia de l'Esperit Sant,
digué:
"T'enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè has amagat aquestes coses
als savis i entesos
i les has revelat als senzills
Sí, Pare,
així t'ha plagut de fer-ho.
25-26 VEn evkei,nw| tw/| kairw/|

avpokriqei.j o` VIhsou/j ei=pen(
VExomologou/mai, soi( pa,ter(
ku,rie tou/ ouvranou/ kai. th/j gh/j(
o[ti e;kruyaj tau/ta
avpo. sofw/n kai. sunetw/n
kai. avpeka,luyaj auvta. nhpi,oij\
nai, o` path,r(
o[ti ou[twj euvdoki,a evge,neto e;mprosqe,n souÅ
En aquell moment,
  
responent Jesús digué:
"T'enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè has amagat aquestes coses
als savis i entesos
i les has revelat als senzills
Sí, Pare,
així t'ha plagut de fer-ho.
22 Pa,nta moi paredo,qh u`po. tou/ patro,j mou(
kai. ouvdei.j ginw,skei ti,j evstin o` ui`o.j
eiv mh. o` path,r(
kai. ti,j evstin o` path.r
eiv mh. o` ui`o.j
kai. w-| eva.n bou,lhtai o` ui`o.j avpokalu,yaiÅ
El Pare ho ha posat tot a les meves mans.
Ningú no coneix qui és el Fill,
fora del Pare,
i ningú no coneix qui és el Pare,
fora del Fill
i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
27 Pa,nta moi paredo,qh u`po. tou/ patro,j mou(
kai. ouvdei.j evpiginw,skei to.n ui`o.n
eiv mh. o` path,r(
ouvde. to.n pate,ra tij evpiginw,skei
eiv mh. o` ui`o.j
kai. w-| eva.n bou,lhtai o` ui`o.j avpokalu,yaiÅ
El Pare ho ha posat tot a les meves mans.
Ningú no coneix el Fill,
fora del Pare,
i ningú no coneix el Pare,
fora del Fill
i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

De tots aquests versets Roger Haight diu a la pàgina 186:

Mt 11, 25-30 es una colección de tres dichos relacionados con el tema de la revelación y tienen un fondo temático de lenguaje sapiencial.

  • El primero (vv. 25-26) presenta a Jesús dando gracias (VExomologou/mai, soi) a su Padre porque ha ocultado "estas coses" a los sabios y las ha revelado a los niños. Este pasaje resuena a la acción de gracias a Dios en el Eclesiàstic (Eclo 51, 1-2).
  • evxomologh,somai, soi ku,rie basileu/ kai. aivne,sw se qeo.n to.n swth/ra, mou
    evxomologou/mai tw/| ovno,mati, sou

    Et vull donar gràcies, Senyor, Rei, et vull lloar, oh Déu, salvador meu.
    Dono gràcies al teu nom.
  • En el segundo (v. 27) Jesús es presentado como "el hijo de Dios cuyas características de intimidad con el Padre están modeladas en parte al modo como se describe a la Sabiduría y al Padre en la literatura sapiencial más antigua".
  • El tercero (vv. 28-30) pone en boca de Jesús el lenguaje de la Sabiduría que invita a los que van cargados a compartir el yugo ligero de la Sabiduría en Eclo 51, 23.26-27

Roger Haight conclou així citant a Daniel J. Harrington (The Gospel of Matthew, 1991):

El mensaje cristológico es aquí claro: "Más que un maestro sapiencial (aunque también lo sea), Jesús es el Hijo' del 'Padre'. El que lo conoce a él conoce también al Padre que es la forma más elevada de la sabiduría".

I en nota afegeix:

Una afirmación aún más nítida es la siguiente: "11, 25-30 es un sumario del mensaje del evangelio entero. En este pasaje Jesús revela que él es el revelador. Es decir, él revela que, como hijo manso y humilde del Padre, lleva a cabo la llamada a Israel, incorpora en su pròpia persona la Torá y la Sabidurá, y proclama así la voluntat perfecta de Dios". (W.D. Davies y Dale C. Allison, A Critical and Exegetical Commentary on the Gospel According to Saint Matthew, 1991).

Deixem ara la paraula a James D.G. Dunn.

Reconeix que Mt 11, 25-30 camina seguint els solcs de la literatura sapiencial i adverteix de la disparitat existent entre els exegetes a l'hora de donar una resposta a la pregunta de si es tracta d'una "cristologia de la Saviesa" (Jesús identificat a la Saviesa) o no. Per alguns exegetes, l'exclusivitat del coneixement mutu del Pare i del Fill es remunta a afirmacions sapiencials de que només Deú coneix la Saviesa (Jb 28, 1-27; Sir 1.6, 8; Bar 3, 15-32) i de que només la Saviesa coneix Déu (Jb 28, 1-27; Sir 1.6, 8; Bar 3, 15-32).

On the question of the relation between Jesus aWisdom in this saying however opinion has been more divided. Although the attempt to find a consistent Wisdom christology (Christ = Wisdom) in the Q material has met with a firm rebuttal from several scholars, the case is thought by several to be at its strongest in the above saying. In particular the ex-clusivity of the mutual knowledge of the Father and the Son in v. 27: only God knows Wisdom (Jb 28, 1-27; Sir 1.6, 8; Bar 3, 15-32) and only Wisdom knows God (Jb 28, 1-27; Sir 1.6, 8; Bar 3, 15-32). (pàg. 198)

James Dunn, després de repassat els textos paral·les de la tradició sapiencial (els quals parlarien més aviat de l'israelita just com deixeble de la Saviesa, i no de la mateixa Saviesa, com "fill de Déu") i d'aportar nous textos paral·les de les tradicions apocalíptica i profètica...

De les tradicions apocalíptica i profètica:

Dan 7, 13-14
Gen 18, 19; Ex 33, 12; Num 16, 5; Jer 1, 5; Os 13, 5; Am 3, 2
Ex 33, 13; Ps 9, 10; 36, 10; Is 43, 10; Jer 9, 24; Dan 11, 32
Ex 4, 22; Jer 31, 9; Os 11, 1
Is 11, 9; 19, 21; Hab 2, 14
Is 42, 6; 43, 10; 49, 6
Is 45,1.6

...conclou que Jesús es vist a Mt 11, 27 com qui representa l'Israel en els darrers dies (o l'Israel dels darres dies) més que com la Saviesa.

However, the parallels are not so precise or persuasive as at first appears... One of the closest parallels to Mt 11, 27 is from the Wisdom literatura indeed, but it speaks of the righteous Israelite, the disciple of Wisdom, not of Wisdom herself, as "the son of God": Jesus is being seen in Mt 11, 27 more as the one who represents Israel in the last days, or represents the Israel the Israel of the last days, than as Wisdom. (pàg. 199ss)

Mt 11, 27, fusionant motius sapiencials i apocalíptics, presenta Jesús com missatger escatològic de la Saviesa, però no com la mateixa Saviesa, com l'home just per excel·lèncvia que coneix Déu com "Pare" i que té la tasca de portar la saviesa final de Déu a tots els homes.

That is to say, in Mt 11, 27 it is more likely that Q is merging apocaltptic and wisdom motifs (as un Lc 7, 35) to present Jesus as Wisdom's eschatological envoy rather than as Wisdom, as the righteous man par excellence who knows God as Father and has the task of bringing God's final wisdom to men. (pàg. 200)

És molt probable que l'exclusivitat del coneixement mutu reivindicada a Mt 11, 27 no vingui de la literatura sapiencial (a on la Saviesa és "filla" de Déu), sinó que sigui l'afirmació que el mutu coneixement entre Jahvé e Israel ha arribat a la seva màxima expressió en l'experiència escatològica de Jesús del seu coneixement de la voluntat de Déu (punt culminant de la tradició profètica); l'afirmació que a través del seu ministeri ja s'estava realitzant l'esperança apocalíptica de la vinguda del Regne, que s'establia la nova aliança en què -segons Jer 31, 31-34- "tothom coneixeria Déu des del més petit fins al més gran".

Indeed it is quite probable that the exclusivity of the revelation claim made in Matt. 11.27 should be traced back not to the Wisdom parallels but to the claims Jesus made concerning himself, the claim that the mutual knowing of Yahweh and Israel had come to fullest expression in the eschatological immediacy of his knowledge of God's will ('Amen', 'But I say') as God's son (see above pp. 28f); the claim that he came as the climax of the prophedc tradition (see above pp. 137f.); and the claim that through his ministry was already being realized the apocalyptic hope for the coming of the kingdom (see above pp. 28, 137), the establishment of the new covenant (I Cor. 11.25; Luke 22.20), wherein, according to Jer. 31.31-4, all would 'know' Yahweh 'from the least to the greatest'. (pàg. 200)

Però en els versets 28-30, els afegits per Mateu, hi ha un cnvi ben significatiu: aprofitant el llenguatge i la terminologia ja existent sobre la Saviesa en el judaisme pre-cristià, Jesús parla identificant-se amb la Saviesa, no només com missatger de la Saviesa.

Comparem Mt 11, 28-30 amb el Siràcida (Eclesiàstic) 51, 23-27

Mateu 11 Siràcida 51
28 Deu/te pro,j me
pa,ntej oi` kopiw/ntej kai. pefortisme,noi(
kavgw. avnapau,sw u`ma/jÅ
Veniu a mi
tots els qui esteu cansats i afeixugats,
i jo us faré reposar.
23 evggi,sate pro,j me
avpai,deutoi
kai. auvli,sqhte evn oi;kw| paidei,aj
Acosteu-vos a mi,
els qui no teniu instrucció,
i quedeu-vos a l'escola de la instrucció.
    
  
24-25 ti, o[ti u`sterei/sqai le,gete evn tou,toij kai. ai` yucai. u`mw/n diyw/si sfo,dra
h;noixa to. sto,ma mou kai. evla,lhsa kth,sasqe e`autoi/j a;neu avrguri,ou
Per què us n'heu de privar per més temps si n'esteu talment assedegats?
La meva proclama és aques-ta: "Adquiriu la saviesa sense diners.
29 a;rate to.n zugo,n mou evfV u`ma/j
kai. ma,qete avpV evmou/(
o[ti prauj eivmi kai. tapeino.j th/| kardi,a|(
kai. eu`rh,sete avna,pausin tai/j yucai/j u`mw/n\
Accepteu el meu jou
i feu-vos deixebles meus,
que sóc benèvol i humil de cor,
i trobareu el repòs,
26 to.n tra,chlon u`mw/n u`po,qete u`po. zugo,n
kai. evpidexa,sqw h` yuch. u`mw/n paidei,an
evggu,j evstin eu`rei/n auvth,n

Doblegueu el coll sota el seu jou
i rebeu-ne la instrucció.
És ben a prop vostre per a trobar-la.
30 o` ga.r zugo,j mou crhsto.j
kai. to. forti,on mou evlafro,n evstinÅ

perquè el meu jou és suau,
i la meva càrrega, lleugera.
27 i;dete evn ovfqalmoi/j u`mw/n o[ti ovli,gon evkopi,asa
kai. eu-ron evmautw/| pollh.n avna,pausin

Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m'he fatigat
per trobar tant de repòs.
    
  
28 meta,scete paidei,aj evn pollw/| avri-qmw/| avrguri,ou kai. polu.n cruso.n kth,sasqe evn auvth/|
Procureu-vos la instrucció ni que sigui amb molts diners, perquè adquirir la saviesa serà posseir un tresor.

En el Siràcida, el mestre de la saviesa convida els alumnes a apropar-se i posar els seus colls sota el jou de la saviesa, i dóna fe del repòs que ell mateix ha trobat. A Mt 11, 28-30 Jesús es presenta com la mateixa Saviesa: un cop més Mt ha anat més lluny que Q: insertant un afegitó redaccional ha transformat la cristologia de Q en una expressió en tota regla de la "cristologia de la Saviesa".

In ben Sira 51, 23-6, on which the Matthean passage seems to be moulded, the teacher of wisdom invites pupils to draw near and put their necks under the yoke of wisdom, and testifies to the rest he himself has found in his labour (under Wisdom's yoke). In Matt. 11, 28-30 Jesus calls men to take his yoke upon them and promises them rest under his yoke and burden. That is to say, in Matt. 11, 28-30 Jesus presents himself as the Wisdom to whom ben Sira pointed his pupils.It would appear then that once again Matthew has gone beyond Q and by his editorial insertion has transformed the christology of Q, into a full-blown expression of Wisdom christology. (pàg. 201)

c) Mt 23, 34-36 ( = Lc 11, 49-51)

Lc 11 Mt 23
49 dia. tou/to
kai. h` sofi,a tou/ qeou/
ei=pen(
VApostelw/ eivj auvtou.j
profh,taj kai. avposto,louj(
kai. evx auvtw/n avpoktenou/sin
  
  
kai. diw,xousin
  
Por eso
la sabiduría de Dios
dijo:
Les enviaré
profetas y apóstoles;
y de ellos, a unos matarán
  
y a otros perseguirán"
34 dia. tou/to ivdou.
evgw.

avposte,llw pro.j u`ma/j
profh,taj kai. sofou.j kai. grammatei/j\
evx auvtw/n avpoktenei/te kai. staurw,sete
kai. evx auvtw/n mastigw,sete evn tai/j sunagwgai/j u`mw/n
kai. diw,xete
avpo. po,lewj eivj po,lin\
Por tanto,
yo
  
os envío
profetas, sabios y escribas;
de ellos, a unos mataréis y crucificaréis,
y a otros azotaréis en vuestras sinagogas
y perseguiréis
de ciudad en ciudad.

La versión de Lc es probablemente más cercana a la formulación de Q. Así, pues, aquí Jesús citaría una sentencia de la Sabiduría (prescindimos de la cuestión discutida de dónde podía provenir esta sentencia): Jesús habla como embajador o mensajero de la Sabiduría.

Mateo, por su lado, no tiene dificultades en atribuir a Jesús una sentencia de la Sabiduría, muy presumiblemente porque para él Jesús es la Sabiduría.

Si él pensaba de Jesús como la encarnación de una (pre-existente) Sabiduría o (a la manera de Pablo) simplemente identificaba el Cristo exaltado a la Sabiduría, es algo que no es muy claro. Pero, sea cual sea el carácter preciso de la "cristología de la Sabiduría" de Mateo, es claro, una vez más, que Mt ha transformado una sentencia de Q (en la cual Jesús era un mensajero de la Sabiduría) en una expresión plena de la "cristología de la Sabiduría", en donde Jesús es identificado con la misma Sabiduría.

Once again then, whatever the precise character of Matthew's Wisdom christology we can say with confidence that Matthew has transformed a Q saying, in which Jesus was presented simply as the spokesman of Wisdom, into a vehicle of Wisdom christology, where Jesus is identified as Wisdom; in Mt 23, 34-6 as elsewhere Jesus speaks not merely as the spokesman of Wisdom but as Wisdom herself. (pàg. 202)

d) Mt 23, 37-39 ( = Lc 13, 34s)

Lc 13 Mt 23
34 VIerousalh.m VIerousalh,m(
h` avpoktei,nousa tou.j profh,taj
kai. liqobolou/sa tou.j avpestal-me,nouj pro.j auvth,n(
posa,kij hvqe,lhsa evpisuna,xai ta. te,kna sou
o]n tro,pon o;rnij th.n e`auth/j nos-sia.n
u`po. ta.j pte,rugaj(
kai. ouvk hvqelh,sateÅ
Jerusalem, Jerusalem,
que mates els profetes
i apedregues els qui et són enviats!
Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills
com una lloca aplega els seus pollets
sota les ales,
però no ho heu volgut!
37 VIerousalh.m VIerousalh,m(
h` avpoktei,nousa tou.j profh,taj
kai. liqobolou/sa tou.j avpestal-me,nouj pro.j auvth,n(
posa,kij hvqe,lhsa evpisunagagei/n ta. te,kna sou(
o]n tro,pon o;rnij evpisuna,gei ta. nossi,a auvth/j
u`po. ta.j pte,rugaj(
kai. ouvk hvqelh,sateÅ
Jerusalem, Jerusalem,
que mates els profetes
i apedregues els qui et són enviats!
Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills
com una lloca aplega els seus pollets
sota les ales,
però no ho heu volgut!
35 ivdou. avfi,etai u`mi/n o` oi=koj u`mw/nÅ

le,gw Îde.Ð u`mi/n(
ouv mh. i;dhte, me e[wj Îh[xei o[teÐ
ei;phte(
Euvloghme,noj o` evrco,menoj
evn ovno,mati kuri,ouÅ
Doncs bé, la vostra casa és abandonada.


Us dic que no em veureu fins que arribi el temps
que direu:
Beneït el qui ve
en nom del Senyor!"
38 ivdou. avfi,etai u`mi/n o` oi=koj u`mw/n
e;rhmojÅ
le,gw ga.r u`mi/n(
ouv mh, me i;dhte avpV a;rti e[wj
a'n ei;phte(
Euvloghme,noj o` evrco,menoj
evn ovno,mati kuri,ouÅ
Doncs bé, la vostra casa és abandonada
i queda deserta
Us dic que des d'ara no em veureu més fins

que direu:

Beneït el qui ve
en nom del Senyor!"

Qui parla de voler reunir els "fills de Jerusalem" és el mateix que envia els profetes? L'alternativa òbvia en el document Q és que el qui es lamenta sobre Jerusalem no és el mateix que envia els profetes, sinó el qui ha estat enviat com portador de la darrera crida profètica de Déu a Israel.

Però la redacció de Mateu ha canviat el significat: si a Mt 23, 34 Jesús era qui enviava els profetes, a Mt 23, 37 cal que també sigui ell qui envia i no el enviat. Mateu, un cop més, expressa una "cristologia de la Saviesa"

When we move on to the Mt level of meaning however it becomes clear that Matthew's redaction of the previous Q saying [Mt 23, 34, where Jesus himself is the one who send prophets] has the effect of transforming our present logion into a further statement of Wisdom christology: For since in Matt. 23.34 Jesus himself is the one who sends prophets and wise men and scribes, in Mt 23, 37 he must again be the sender of the prophets rather the sent. (pàg. 204)

No és clar, un cop més, si la perspectiva de Mateu és aquella d'una pre-existent Saviesa o aquella del Crist exaltat, però la perspectiva apocalíptica de 34, 38 (que Mt manté) suggereix que ell està pensant en termes del Crist exaltat que (aviat) ha de retornar.

In short, whereas in Q Jesus seems to speak as the Messenger of Wisdom, once again in Mt Jesus speaks as Wisdom herself. (pàg. 204)

*      *      *

CONCLUSIONS: El significat de la "cristologia de la Saviesa" de Mateu.
The significance of Matthew's Wisdom christology

1

Podem dir amb certa confiança que hem detectat un èmfasi cristològic particular de Mateu que sorgeix específicament en el seus canvis redaccionals que fa sobre la font Q: la diferència entre Q i Mt és tal que difícilment podem evitar parlar d'un desenvolupament en la més primerenca cristologia a mesura que passem de Q a Mt.

In the present case we can say with some confidence that we have detected a particular christological emphasis of Mt which emerges specifically in his redation of Q: the difference between Q and Mt is such that we can hardly avoid speaking of a development in earliest christology as we move from Q to Mt. (pàg. 204)

2

El compilador de Q era clarament conscient de les implicacions i matisos del seu material que provenien del llenguatge de la Saviesa de la literatura jueva pre-cristiana: gran part del material de Q queda millor classificats com "sentències de saviesa"; i Jesús és presentat específicament com un enviat de la Saviesa divina, en almenys dues de les sentències ja examinades (Lc 7, 35 = Mt 11, 19; Lc 11, 49-51 = Mt 23, 34-36). La presentació de Jesús és clara, coherent i òbviament deliberada, de tal forma que podem parlar amb tota propietat d'una "cristologia Q", en la qual Jesús es comprés com el Missatger de la Saviesa.

The Q collector was clearly conscious of the Wisdom implications and overtones of his material: the form of his collection of sayings marks it out as belonging most closely to what J.M. Robinson has appropriately dubbed Logoi Sophon (Saying of the Sages); in Q much of the material is best classified as wisdom sayings; and jesús is specifically presented as one sent by divine Wisdom in the at least two of the saying examined above (Lc 7, 35 = Mt 11, 19) and (Lc 11, 49-51 = Mt 23, 34-36). The presentation of Jesus is clear, consistent and obviously deli-berate, so thar we can speak quite properly of a Q christology in which Jesus is understood as the Messenger of Wisdom. (pàg. 204)

3

Mt però, al fer-se càrrec del material Q, l'ha editat (fent els corresponents canvis redaccionals) de manera que el seu significat és diferent de Q. Ara Jesús és identificat com la Saviesa. També aquí la redacció i la presentació és clara, coherent i òbviament deliberada.

Mt however has taken over the Q material and edited it so that its meaning is different from that of Q, Jesus being identified as Wisdom. Here too the redaction and the presentation is clear, consistent and obviously deliberate. (pàg. 205)

4

En conseqüència, resulta impossible negar una diferència significativa i un desenvolupament ben definit entre la cristologia de Q (Jesús com Missatger de la Saviesa) i la cristologia de Mt (Jesús com la Saviesa).

Consequently it becomes impossible to deny a significant difference and a clear cut development between the christology of Q (Jesus as Messenger of Wisdom) and the christology of Mt (Jesus as Wisdom). (pàg. 205)

5

Tampoc es pot negar que el pas de l'una a l'altra obre tot un ventall de noves possibilitats per a l'avaluació de la significació i del status de Crist: Jesús com missatger de la Saviesa és una cosa; Jesús com Saviesa és una altra.

Nor can it be denied that the move from one to other opens up a whole range of new possibilities for assessing the significance and status of Christ: Jesus as messenger of Wisdom is one thing, Jesus as Wisdom is another. (pàg.205)

6

Tal desenvolupament ens obre, de fet, totes les possibilitats de passar d'una cristologia que pensa de Jesús com (quantitativament) diferent en grau dels profetes anteriors a una altra que pensa de Jesús com (qualitativament) diferent en naturalesa dels profetes anteriors; de passar d'una cristologia que parla de la funció donada divinament a Jesús a una altra que parla del status metafísic de Jesús; de passar, en altres paraules, més enllà del punt mort en què ens trobem al discutir sobre el sentit de la filiació de Jesús.

Such a development opens us in fact all the possibilities of moving from a christology which thinks of Jesus as (quantitatevely) diferent in degree from earlier prophets to one which thinks of Jesus as (qualitatively) different in kind from earlier prophets; of moving from a christology which speaks of Jesus' divininely given function to one which speaks of Jesus' metaphisical status; of moving, in other words, beyond the impasse in which we found ourselves in discussing Jesus' sense of sonship. (pàg.205).

7

No obstant això, també cal assenyalar que Mt no manifesta cap consciència de que, per la seva part, està donant un pas tan dramàtic (tampoc ho va fer Pau), de manera que potser, després de tot, la diferència no era gran per a ell, ja que, com hem vist abans, ell sembla pensar del Jesús exaltat com la Saviesa i evita la implicació de si Jesús parlava com la Saviesa preexistent (vegeu Mt 23, 34-36 i Mt 23, 37-39).

Yet we must also note that Mt betrays no consciousness on his partt that he is taking such a dramàtic step (neither did Paul), so that perhaps the difference was not great for him after all; as we sav above, he seems to think of the exaltd Jesus as Wisdom and to avoid the implication that Jesus spoke as pre-existent Wisdom (see Mt 23, 34-36 i Mt 23, 37-39). (pàg. 205).

8

Potser, després de tot, el que ens sembla que són declaracions significativament diferents, de fet estan fusionades entre si imperceptiblement en el pensament de Mt: Jesús com l'últim missatger de la Saviesa, Jesús com el més proper íntim de Déu, Jesús com l'encarnació més plena de la revelació divina i de l'interès de Déu per nosaltres, Jesús com Saviesa.

Perhaps then it is after all the case what appears to us to be signifcantly diferent statements in fact merged imperceptibly into each other in Mt thinking -Jesus as the final mesenger of Wisdom, Jesus as the closest intimate with Gos, jesús as the fuller embodiment of divine revelation and concern, Jesus as Wisdom. (pàg. 205)

9

En altres paraules, pot molt bé ser a Mt el mateix cas que hem vist a Pau: les distincions entre grau i naturalesa, entre funció i status, no formaven part del seu pensament cristològic. Van elaborar el que per a nosaltres és una cristologia de la Saviesa amb clares implicacions sobre el status ontològic de Crist i com ésser pre-existent, però per a ells era simplement una forma més contundent de dir el que ja s'havia dit abans: Jesús com aquell a través del qual Déu en la seva saviesa havia fet la seva darrera crida als homes i que, com l'exaltat, encara proporcionava el mitjà i el lloc per al decisiu encontre entre Déu i l'home.

In other words, it may well be the case wit mt as with Paul, that distinction between degree and kind, between function an status, were no part of their christological thinking. They elaborated what to us is a Wisdom christology with clear implications about Christ's ontological sataus and pre-existent being, but to them was simply a more forceful way of saying what had already been said before -Jesus as the one through whom God in his wisdom has made his final appeal to men and who, as the exalted one, still provides the mèdium and locus for the decisive encounter between God and man. (pàg. 205)

De moment, ens limitem a assenyalar la diferència entre les cristologies de Q i Mt i el seu desenvolupament i deixem llur significat com una pregunta oberta.

For the moment we must note the difference and development betwe-en the christologies of Q and Mt and leave the significance t an open question. (pàg. 206)

10

Finalment també cal assenyalar que Mt es troba sol en la tradició sinòptica en el manteniment d'una plena "cristologia de la Saviesa", és a dir, en la identificació de Jesús com la Saviesa. Això vol dir que:

  1. que no només Q sinó també Lc no mantenen una cristologia de la Saviesa (en el sentit en què hem estat utilitzant la frase);
  2. en la mesura que l'evidència de la tradició sinòptica es examinada, la cristologia de la Saviesa pot haver estat un desenvolupament específic dins del cristianisme jueu hel·lenista que Mt representa;
  3. i que quan darrere de Q, arribem a les pròpies paraules de Jesús mateix, la probabilitat és que la pròpia comprensió de Jesús de la seva relació amb la Saviesa estigui representada per Q més que per Mt.

En altres paraules, si Jesús va pensar de si mateix en relació a la Saviesa ho va fer com missatger (escatològic) de la Saviesa, i, aleshores el primer exemple d'una equació real de Jesús amb la Saviesa segueix sent la pri-mera carta de Pau als Corintis.

Finally we should also note that Mt stands alone within the Synoptic tradition in maintaining a full Wisdom Christology, that is, in identifying Jesus as Wisdom. This means:
(1) that not only Q but also Lc does not entertain a Wisdom Christology (in the sense we have been using the phrase);
(2) that so far as the evidence of the Synoptic tradition is concerned Wisdom Christology may have been a specific development within the Hellenistic Jewish Christianity which Mt represents;
and (3) that when we press back behind Q, insofar as we reach back to the actual words of Jesus himself, the probability is that Jesus' own understanding of his relation to Wisdom is represented by Q rather than by Mt.
In other words, if Jesus thought of himself at all in relation to Wisdom it was as Wisdom's (eschatological) messenger, and the earliest example of an actual equation of Jesus with Wisdom remains Paul's first letter to the Corinthians.