Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
CLOENDA (I)

Les respostes a les preguntes inicials

Aquest serà -em penso- el darrer capítol (però dividit en dues parts) d'aquesta "catequesi sobre l'error del Déu encarnat". Ara presento la primera part i si vols veure tots els capítols anteriors

L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight
MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (novembre 2014)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació
L'any 2010 ja vaig tractar de l'error del Déu encarnat, seguint a Roger Haight; ara ho faig amb l'ajut d'en James D.G. Dunn
MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat
Resum d'unes pàgines d'en James D.G. Dunn en el seu llibre
christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980)
JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?
Resumint unes pàgines del llibre de James D. G. Dunn
DE "MISSATGER DE LA SAVIESA" A "SAVIESA" (març 2015)
Del document Q a l'evangeli de Mateu
Segueixo resumint altres pàgines de James D. G. Dunn
¿I PER QUÈ HEM DE CREURE EN UN DÉU ENCARNAT? (abril 2015)
Si ni a les cartes de Pau, ni en el Document Q, ni en l'evangeli de Marc, ni en els evangelis de Lluc i Mateu, no existeix una creença en un Déu encarnat?
TRES PREGUNTES A AURELIUS AUGUSTINUS HIPPONENSIS (maig 2015)
¿Què és el que el senyor bisbe d'Hipona ja havia llegit en els llibres dels neoplatònics?
EL REREFONS DE LA PARAULA ENCARNADA (juny 2015)
A les escriptures hebrees i a la literatura del judaisme-hel·lenístic pre-cristià
I LA PARAULA ES VA FER CARN (octubre 2015)
Quin és l'abans i el després d'aquesta frase?
EL POEMA SOBRE LA LA PARAULA (novembre 2015)
Mai tan poques paraules "enredaren" tanta gent
LES CONCLUSIONS D'UNA INVESTIGACIÓ (desembre 2015)
No parlem d'un fet (si va haver-hi o no "encarnació"), parlem de com va anar sorgint una "doctrina"

Podem ara (I) donar una resposta més definitiva a la pregunta inicial i (II) oferir, en un pròxim i darrer capítol, -com conclusions- unes reflexions.

We can now attempt a more definitive answer to the questions posed in the opening chapter and offer some concluding reflections.

Les preguntes inicials

Com la doctrina de l'encarnació es va originar?
Era quelcom original al cristianisme, una reivindicació sense paral·lels en les creences religioses del seu temps i deutora només a la revelació cristiana per esdevenir la seva afirmació central?
O era una idea, un concepte assumit de l'entorn hel·lenístic del primer cristianisme?
O alguna mena de barreja sincretista de les diverses aspiracions de l'esperit religiós d'aquell temps a la recerca d'una redempció de la corrupció i del pecat?

How did the doctrine of the incarnation originate?

Was it original to Christianity, a unique claim unparalleled in the religious beliefs of the time and indebted only to Christian revelation for its central assertion?

or an idea, a concept taken over from earliest Christianity's Hellenistic environment?

or some kind of syncretistic amalgam of many diverse aspirations of the religious spirit of the time for redemption from corruption and sin?

Com i quan va expressar-se per primer cop?
Com un nou i inaudit desenvolupament en la cristologia fet durant la segona o tercera generació de cristians?
O com un explícit desplegament d'alguna cosa implícita en la fe cristiana en Jesús des del principi, potser fins i tot de la pròpia reivindicació de Jesús per a si mateix?

How and when did it first come to expression?

As a new and unheard of development in christology made by second- or third-generation Christians?

or an explicit unfolding of something implicit in Christian faith in Jesus from the first, perhaps even Jesus' own claim for himself?

Què és el que es volia expressar en aquestes inicials afirmacions que ara ens parlen a nosaltres tan clarament d'encarnació?
Quin sentit els autors originals d'aquestes afirmacions haurien volgut transmetre als seus lectors?
Com els primers lectors haurien comprés aquestes afirmacions?

What precisely was it that was being expressed in these initial statements which now speak to us so clearly of incarnation?

What meaning would the original authors of these statements have intended their readers to hear?

How would the first readers have understood them?

Què vol dir parlar de "la pre-existència de Crist" en el Nou Testament?
Els escriptors del Nou Testament pensaven que Jesús havia existit en el cel abans de la seva vida a la terra?
O que Jesús era l'encarnació d'un ésser celestial diferent de Déu?
O que Jesús era el mateix Déu vingut a la terra?
O al fer tals distincions no apreciem la sofisticació del seu pensament, o almenys la seva diferència amb el nostre?
Els escrits del NT proporcionen alguna pista sobre el valor o no d'utilitzar la paraula "mite" per descriure la doctrina, ja sigui en els seus inicis o en les seves posteriors formulacions?

What does it mean to speak of 'the pre-existence of Christ' in the NT?

That the NT writers thought of Jesus himself as having existed in heaven before his life on earth,

Or of Jesus as the embodiment/incarnation of a heavenly being other than God,

Or of Jesus as God himself come to earth?

Or do such distinctions fail to appreciate the sophistication of their thought,

Or at least its difference from our own?

Do the NT writings throw any light on the value or otherwise of using the word 'myth' to describe the doctrine, whether in its beginnings or in its subsequent formulation?

  

I. L'origen de la doctrina de l'encarnació

How did the doctrine of the incarnation originate?

  1. It did not emerge through the identification of Jesus with a divine individual or intermediary being whose presence in heaven was already assumed
  2. It did not emerge from an identificadon of Jesus as Elijah or Enoch returned from heaven
  3. It did not emerge as an inevitable corollary to the conviction that Jesus had been raised from the dead or as part of the logic of calling Jesus the Son of God
  4. It did not emerge as a corollary to the conviction that Jesus had been divinely inspired by the eschatological Spirit, a concept of inspiration giving way imperceptibly to one of incarnation

...quan el Crist fou vist com aquell que havia acomplert totalment d'una manera completa i final el paper assignat a la Saviesa en efectuar i mantenir la relació entre Déu i el seu poble, i com aquell que havia realment manifestat el misteri del propòsit primordial de Déu per al cosmos i la criatura.

The doctrine of the incarnation began to emerge when the exalted Christ was spoken of in terms drawn from the Wisdom imagery of pre-Christian Judaism,

...when Christ came to be seen as the one who had filled and fulfilled in a complete and final way the role of Wisdom in effecting and sustaining the relation between God and his people, and the one who bodied forth the mystery of God's primordial purpose for cosmos and creature.

Els principis d'aquest procés poden ser datats en els passatges sobre la Saviesa de les cartes de Pau, però és només en el període post-paulí que sorgeix una clara comprensió de Crist com havent pre-existit amb Déu abans del seu ministeri a la terra, I només en el Quart Evangeli podem parlar de una doctrina de l'encarnació.

How and when did it first come to expression?

The beginning of this process can be dated to the Wisdom passages in Paul's letters, but only in the post-Pauline period did a clear understanding of Christ as having pre-existed with God before his ministry on earth emerge, and only in the Fourth Gospel can we speak of a doctrine of the incarnation.

A finals del primer segle i principis del segon apareixen de forma sobtada diversos fronts d'idees sobre figures divines redemptores de les quals s'afirma la seva pre-existència en el cel abans de la seva aparició sobre la terra

What lies behind this emergence of a doctrine of the incarnation in the Fourth Gospel?

I am referring to the rather sudden appearance (or so it would seem) at the end of the first century and beginning of the second century on several fronts of ideas of divine redeemer figures who can be said to have pre-existed in heaven prior to their appearance on earth.

  1. Several Jewish writers took the step of identifying the Danielic 'son of man' as a pre-existent heavenly figure,
  2. Speculation regarding the return of heroes of the faith from heaven (Elijah, Enoch, Moses, Ezra, Baruch) seems to have blossomed from about this time too.
  3. It was probably in this period also that we find the beginnings of the Gnostic redeemer myth proper - with Simon and Menander coming to be portrayed as heavenly redeemers, and the Adam and Wisdom speculation of Jew and Christian providing an important stimulus towards the Primal Man myth.
  4. We find also indications of an escalating angelology, where the archangelic hierarchy seems to diminish the distance between God and his created messengers.
  5. Rabbinic speculation as to who or what pre-existed creation or was created on the eve of the first Sabbath may well have begun in this period too.
  6. In Christian writings as the century progresses towards its close we see an almost imperceptible transition from thought of Christ as the revelation of the hidden mystery (the original purpose of God), to the thought (perhaps) of Christ as himself the one who had been revealed and manifested.
  7. Not least in John's Gospel, we find a christology of pre-existence suddenly blossoming into a vigorous and sustained exposition: Logos incarnate, Son of God sent, Son of Man descended.

En les tres últimes dècades del segle I la conceptualització d'una pre-existència real d'éssers celestials redemptors va aparèixer (en diferents llocs i al mateix temps) a la superfície del pensament religiós.

...no d'una manera abrupta, sinó en part com una natural progressió del pensament sobre la Saviesa divina i sobre la predestinació divina i en part com una resposta als desafiaments que els esdeveniments de l'any 70 van plantejar a la fe, que va trobar una renovada esperança en l'especulació centrada en l'escriptura apocalíptica i en la possible intervenció dels herois de la fe d'Israel, en el retorn dels quals es creia.

The more likely explanation I suggest is that in the last three decades of the first century the conceptualization of the real pre-existence of heavenly (redeemer) beings came (in different places at the same time) to the surface of religious thought.

  1. What had not previously been envisaged emerged as a plausible way of thinking and understanding.
  2. What had not previously been thought became thinkable

...not in any abrupt way, but partly as a natural progression of thought about divine Wisdom and divine predestination, and partly as a response to the challenge to faith which the events of AD 70 posed, which found renewed hope in speculation focused on the earliest apocalyptic writing and on the possible intervention of Israel's translated heroes of the faith.

En aquest procés que va donar lloc a una ruptura en el pensament religiós, la fe cristiana en Crist va jugar un paper crucial:

En particular, l'ús de Pau del llenguatge sobre la Saviesa per avaluar Crist, i la seva descripció del significat de Crist en termes del paper de la Saviesa en la creació.

En els escrits de Pau i de Joan nosaltres veiem el pensament cristià a l'avantguarda d'un moviment de pensament més ampli i més incipient i jugant un paper decisiu i proporcionant un estímul decisiu dins d'aquest moviment del pensament. Aquí veiem com s'arriba al punt de transició, el pensament gairebé impensable, que Joan posteriorment va expressar tan clarament.

In this process, it has become increasingly clear. Christian faith in Christ played a crucial role

  1. It was the Christian appropriation of the vision of Daniel which quite probably drew it to the attention of wider Jewish speculation in the aftermath of the first Jewish revolt.
  2. It was the Christian use of the Wisdom imagery of pre-Christian Judaism which quite probably stretched the previous understanding of divine Wisdom so far that it opened up new possibilities for both Jew and Christian to speak of God's relation to man.

it would probably be Paul's use of Wisdom language to assess Christ, and his description of Christ's significance in terms of Wisdom's role in creation. Here we see conceptualization approaching the transition point, the thought almost thinkable that John subsequently expressed so clearly.

  1. And in Paul and John in particular we see Christian thought … in the van of a wider and more inchoate movement of thought and itself playing a decisive role and providing a decisive stimulus within that movement of thought.

Resumint, fou probablement els intents cristians d'expressar la realitat de Crist i formular el seu significat els que obriren un camí, en el pensament religiós més ampli d'aquell temps, per generar noves idees de la relació de Déu amb els homes i formular noves expressions del seu anhel de salvació.

In short, it was probably Christian attempts to express the reality of Christ, to encapsulate his significance in particular formulations, which opened the way for the wider religious thought of the time to generate new ideas of God's dealings with men and to formulate new expressions of their yearning for salvation.

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
2 febrer 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)