Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
LES CONCLUSIONS D'UNA INVESTIGACIÓ

sobre la doctrina de l'encarnació

Aquest encara no és el darrer capítol (em penso que serà el penúltim) d'aquesta "catequesi sobre l'error del Déu encarnat" i si vols veure tots els capítols anteriors

L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (febrer 2010)
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre jesus, symbol of god de Roger Haight
MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT (novembre 2014)
Rastrejant els orígens de la teoria de l'encarnació
L'any 2010 ja vaig tractar de l'error del Déu encarnat, seguint a Roger Haight; ara ho faig amb l'ajut d'en James D.G. Dunn
MÉS I MÉS SOBRE L'ERROR DEL DÉU ENCARNAT: JESÚS COM SAVIESA DE DÉU (febrer 2015)
Intentant descobrir els orígens de la "fabulació" del Déu encarnat
Resum d'unes pàgines d'en James D.G. Dunn en el seu llibre
christology in the making: a new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation (1980)
JESÚS, COM "SAVIESA DE DÉU" A LES CARTES PAULINES (març 2015)
Era un ésser pre-existent amb possibilitats d'encarnar-se?
Resumint unes pàgines del llibre de James D. G. Dunn
DE "MISSATGER DE LA SAVIESA" A "SAVIESA" (març 2015)
Del document Q a l'evangeli de Mateu
Segueixo resumint altres pàgines de James D. G. Dunn
¿I PER QUÈ HEM DE CREURE EN UN DÉU ENCARNAT? (abril 2015)
Si ni a les cartes de Pau, ni en el Document Q, ni en l'evangeli de Marc, ni en els evangelis de Lluc i Mateu, no existeix una creença en un Déu encarnat?
TRES PREGUNTES A AURELIUS AUGUSTINUS HIPPONENSIS (maig 2015)
¿Què és el que el senyor bisbe d'Hipona ja havia llegit en els llibres dels neoplatònics?
EL REREFONS DE LA PARAULA ENCARNADA (juny 2015)
A les escriptures hebrees i a la literatura del judaisme-hel·lenístic pre-cristià
I LA PARAULA ES VA FER CARN (octubre 2015)
Quin és l'abans i el després d'aquesta frase?
EL POEMA SOBRE LA LA PARAULA (novembre 2015)
Mai tan poques paraules "enredaren" tanta gent

Resumeixo ara les conclusions que James D.G. Dunn presenta del seu llibre (christology in the making: A new testament inquiry into the origins of the doctrine of the incarnation) que ha estat "una investigació sobre els orígens d'una de les creences més centrals i fundacionals del cristianisme: la doctrina de l'encarnació".

...an investigation of the origins of one of Christianity's central and foundational beliefs: the doctrine of the incarnation.

Cal subratllar que investiguem els orígens d'una doctrina i una doctrina, una teoria, és una etapa (no necessàriament final) d'un procés humà, d'un procés de "fabulació" condicionat i condicionant altres processos, altres teories, altres llenguatges, altres fabulacions.

Aquesta "Catequesi sobre l'error del Déu encarnat" no ha resumit tots els capítols del llibre d'en Dunn, els dedicats al Fill de Déu, al Fill de l'home, al Darrer Adam, o a les figures d'esperits o d'àngels.

Download aquest llibre d'en James Dunn en versió .pdf
(si encara no ho has fet)

A) Els precedents pre-cristians

1

No hi ha cap evidència bona de que abans dels principis del cristianisme hi hagués en l'Antic Pròxim Orient la idea d'un déu o fill de déu que baixava del cel per convertir-se en un ésser humà per tal de portar als homes la salvació (excepte potser en el nivell de la popular superstició pagana).

...that there is little or no good evidence from the period prior to Christianity's beginnings that the Ancient Near East seriously entertained the idea of a god or son of god descending from heaven to become a human being in order to bring men salvation, except perhaps at the level of popular pagan superstition

Ni tenim cap evidència de que hagués existit abans del cristianisme una creença en un Fill de l'Home celestial que hagués davallat dels cels com Messies d'Israel

El més que podem dir és que fou el cristianisme (Jesús o els primers cristians) els que van fer la primera identificació del "fill de l'home" de la visió de Daniel com una persona individual.

There is no evidence that there existed prior to Christianity a belief in a heavenly Son of Man who would appear from heaven as Israel's Messiah;

...so far as we can tell it was Christianity (Jesus or the first Christians) who made the first identification of the 'son of man' in Daniel's vision as a particular individual.

Si vols veure el text grec, clicka aquí

Dn 7
(una figura col·lectiva)
NT
(una figura individual)
13    Després,
tot mirant aquella visió nocturna,
vaig veure venir amb els núvols del cel
algú semblant a un fill d'home,
arribà fins l'ancià carregat d'anys,
el van presentar davant d'ell
14    i li van donar
el poder, la glòria i la reialesa.
La gent de tots els pobles, nacions i llengües
li faran homenatge;
el seu poder és etern, no passarà mai;
el seu regne no es desfarà.

18    Després els sants de l'Altíssim
rebran la reialesa
i la posseiran eternament
pels segles dels segles.

22    ...fins que venia aquell ancià carregat d'anys,
feia justícia als sants de l'Altíssim
i arribava el temps en què els sants
prenien possessió del regne.

27    Llavors la reialesa, el poder
i la grandesa de tots els reialmes
que hi ha sota el cel serà donat
al poble dels sants de l'Altíssim.
El seu regne serà etern,
i tots els sobirans el serviran i l'obeiran.
Mc 13, 26    Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat.
kai. to,te o;yontai
to.n ui`o.n tou/ avnqrw,pou
evrco,menon evn nefe,laij
meta. duna,mewj pollh/j kai. do,xhjÅ


Mc 14, 62    Jesús respongué: "Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel."
o` de. VIhsou/j ei=pen(
VEgw, eivmi( kai. o;yesqe
to.n ui`o.n tou/ avnqrw,pou
evk dexiw/n kaqh,menon th/j duna,mewj
kai. evrco,menon meta. tw/n nefelw/n tou/ ouvranou/Å


Ap 1, 7    Mireu, ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
VIdou.
e;rcetai meta. tw/n nefelw/n(
kai. o;yetai auvto.n pa/j ovfqalmo.j
kai. oi[tinej auvto.n evxeke,nthsan(
kai. ko,yontai evpV auvto.n pa/sai ai` fulai. th/j gh/jÅ
nai,( avmh,nÅ


Ap 14, 14    Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d'home. Anava coronat amb una corona d'or i duia a la mà una falç esmolada.
Kai. ei=don( kai. ivdou. nefe,lh leukh,(
kai. evpi. th.n nefe,lhn kaqh,menon
o[moion ui`o.n avnqrw,pou(
e;cwn evpi. th/j kefalh/j auvtou/ ste,fanon crusou/n
kai. evn th/| ceiri. auvtou/ dre,panon ovxu,Å

2

I, tampoc no hi ha evidència, en el període anterior al cristianismo, de la creença en un Home celestial que actuaria com definitiu i darrer redemptor

Again, there is no evidence of belief in a heavenly Man who would act as final redeemer in the period prior to Christianity;

3

De les anomenades "figures intermediàries" (entre Déu i la seva creació, entre Déu i els homes) en el judaisme pre-cristià, només els àngels estarien pròpiament qualificats dintre d'aquesta descripció, però cetament no hi ha cap idea d'àngels convertint-se en homes per tal d'accomplir una missió redemptora.

Aquestes especulacions (pensar del Crist exaltat com un àngel) foren fortament rebutjades per les veus autoritzades de les repectives comunitats i per tot arreu la possibilitat de comprendre Jesús com un àngel no btingué cap consideració

Sobre
les "figures intermediàries"

Of the so-called intermediary figures in pre-Christian Judaism, only angels properly qualified for that description, and though there was a clear enough concept of angelic leadership of the faithful in the final climactic events of this age, there was certainly no thought of angels becoming men in order to redeem.

...such speculation (to think of the exalted Christ as an angel) was strongly rejected by the leading voices in the communities in question and elsewhere the possibility of understanding Jesus as an angel was not even considered.

4

Les altres "figures intermediàries" més relevants pel que fa a la nostra investigació, Esperit, Saviesa, Paraula, estarien inapropiadament anomenades així, ja que elles mai van arribar a posseir l'estatus d'éssers divins independents de Déu en el pensament jueu.

Totes elles romanen en la literatura del nostre temps (Filó inclòs) com formes de parlar de la poderosa interacció de Déu amb el seu món i el seu poble, com formes de parlar de la immanència experimentada de Déu a través de la natura i la revelació, en la Torà, profetes i accions salvífiques, com formes de parlar que no violen la seva transcendència. La preexistència d'aquestes "figures intermediàries" és la pre-existència de Déu, la pre-existència del designi de Déu per a crear i redimir.

The other 'intermediary figures' most prominent in our inquiry, Spirit, Wisdom, Word, are improperly so called, since they never really reach the status of divine beings independent of God in Jewish thought.

They all remain in the literature of our period (Philo included) ways of speaking of God's powerful interaction with his world and his people, God's experienced immanence through nature and revelation, in Torah, prophet and saving act, which yet did not infringe his transcendence. Their pre-existence is the pre-existence of God, of God's purpose to create and redeem.

Resumint els "precedents pre-cristians"

No hem trobat res en el judaisme pre-cristià o en el pensament religiós més ampli del món hel·lenístic que proporcioni una explicació suficient de l'origen de la doctrina de l'encarnació, ni cap manera de parlar de Déu, de déus o d'éssers intermediaris que -en la mesura del que podem dir- hagin donat naixement a aquesta doctrina.

We have found nothing in pre- Christian Judaism or the wider religious thought of the Hellenistic world which provides sufficient explanation of the origin of the doctrine of the incarnation, no way of speaking about God, the gods, or intermediary beings which so far as we can tell would have given birth to this doctrine apart from Christianity.

B) Jesús

1

No hi ha cap indicació de que Jesús pensés o parlés d'ell mateix com havent tingut una pre-existència amb Déu abans del seu naixement o aparició sobre la terra

Nosaltres no podem reivindicar que Jesús cregués que ell mateix era el Fill de Déu encarnat però noaltres podem reivindicar que l'ensenyament que va sorgir en el pensament cristià a les darreries del primer segle era, a la llum del total esdeveniment de Crist, una apropiada elaboració del sentit propi que Jesús tenia de la seva filiació i de la seva missió escatològica.

But there is no indication that Jesus thought or spoke of himself as having pre-existed with God prior to his birth or appearance on earth.

We cannot claim that Jesus believed himself to be the incarnate Son of God; but we can claim that the teaching to that effect as it came to expression in the later first-century Christian thought was, in the light of the whole Christ-event, an appropriate refection on and elaboration of Jesus' own sense of sonship and eschatological mission.

Deixo la paraula a Roger Haight:
Dunn habla de la experiencia de Jesús y de su conciencia. Por otro lado, sin embargo, es notoriamente difícil penetrar en la mente de Jesús; en el mejor de los casos podemos establecer algunas probabilidades sobre la base de cálculos acerca de la historicidad del lenguaje utilizado. Las conclusiones de Dunn, pues, deben tomarse como generalizaciones amplias sobre los contornos de la autocomprensión de Jesús.
Jesús, símbolo de Dios
Pàg. 472s

C) La primera generació cristiana

1

La característica més cridanera de la cristologia més antiga és l'impacte de la resurrecció de Jesús. El llenguatge i els textos utilitzats parlen de Jesús convertint-se o sent nomenat Fill de Déu en el moment o a partir de la seva resurrecció.

The single most striking feature of earliest christology is the impact of the resurrection of Jesus. The language and proof texts used spoke of Jesus becoming or being appointed Son of God at or as from his resurrection.

2

D'importància cabdal per la nostra investigació: sembla que va ser Pau qui va adoptar el llenguatge de la Saviesa del judaisme pre-cristià per expressar el significat còsmic de l'esdeveniment de Crist i la continuïtat entre l'acció creadora de Déu i el seu designi redemptor

Most important of all, for our purposes, it seems to have been Paul who brought the Wisdom language of pre-Christian Judaism into service to express the cosmic significance of the Christ-event and the continuity between God's creative act and his redemptive purpose climaxed in Christ.

3

¿Què va pensar Pau de Crist? ¿Era un home, un ésser creat, elegit per Déu per portar a terme el seu designi, potser fins i tot nomenat per a aquesta funció còsmica a partir de la seva resurrecció? ¿O, alternativament, era un ésser celestial que havia pre-existit amb Déu des del principi?

Els textos de Pau poden interpretar-se fàcilment de qualsevol manera. La interpretació més plausible, però, és que aquesta alternativa encara no se li havia ocorregut: la seva aclaparadora convicció era que Déu mateix havia actuat en i a través de Crist, que el que havia succeït en el total esdeveniment de Crist era el mateix Déu obrint el camí per la justificació i la redempció dels homes, i que tot això era el mateix poder i el mateix designi a través del qual i pel qual Déu havia creat el món.

Did he then think of Christ as a man, a created being, chosen by God for this purpose, perhaps even appointed to this cosmic role as from his resurrection? or alternatively, as a heavenly being who had pre-existed with God from the beginning?

Texts in Paul could be readily interpreted either way. The more plausible interpretation however is that such alternatives had not yet occurred to him: his overwhelming conviction was that God had himself acted in and through Christ, that what had happened in the whole Christ-event was God himself opening the way for man for righteousness and redemption, and that this had been the same power and purpose through which and for which God had created the world.

4

A la cristologia de la Saviesa (i a la seva terminologia) de les més tardanes epístoles paulines (Colossenses, Efesis) nosaltres veiem el més immediat antecedent de la doctrina de l'encarnació, la matriu de la qual es va originar la cristologia encarnacional, l'explícita afirmació d'una pre-existència ideal de Crist que no quedava allunyada d'una afirmació de la pre-existència real de Crist i que podia ser entesa en aquest darrer sentit tan aviat com les cartes foren escrites.

In the Wisdom christology (and mystery terminology) of the later Paulines (Colossians and Ephesians) we see the most immediate antecedent to the doctrine of the incarnation, the womb from which incarnational christology emerged, the explicit assertion of an ideal pre-existence of Christ which was not far from an assertion of Christ's real pre-existence and which may have been understood in the latter sense quite soon after the letters were first written.

D) La segona generació cristiana

1

A les darreres dècades (època ja post-paulina) del primer segle trobem almenys dos significatius desenvolupaments i diversos intents també significatius per a expressar la comprensió creixent de Crist i de l'esdeveniment de Crist.

  1. Un desenvolupament fou fer retrocedir el llenguatge del Fill de Déu des de la resurrecció fins als principis del ministeri de Jesús (baptisme en el Jordà), o a la seva concepció i naixement, o fins i tot a una eternitat intemporal.
  2. L'altre desenvolupament fou l'emergència d'una completa cristologia del Logos en el poema sobre la Paraula del pròleg de Joan

Al principi de la Primera Carta de Joan (del mateix cercle joànic) veiem la transició de pensament: des del Crist considerat com el contingut de la paraula de la predicació al Crist considerat com la mateixa Paraula.

Però és en el poema sobre la Paraula del pròleg que l'especulació sobre la Saviesa i la Paraula del judaisme alexandrí arriba al seu punt àlgid amb l'explícita afirmació de que el Logos [la Paraula], la manifestació creadora i reveladora de Déu des dels principis dels temps, s'havia fet carn i que Crist és (i no només parla) la Paraula de Déu als homes.

In the last decades (post-Pauline) of the first century there were at least two significant developments in the area of our inquiry and several significant attempts to express the growing understanding of Christ and the Christ-event.

  1. One development was the backward extension of the Son of God language - from resurrection, death and resurrection, to the beginning of Jesus' ministry (Jordan), to his conception and birth, to a timeless eternity.
  2. The other development was the emergence of full-blown Logos christology in the Logos poem of John's prologue.

And in the opening of I John (from the same Johannine circle) we see reflected the transition of thought, from Christ as the content of the word of preaching fore-ordained from the beginning, to Christ the word himself.

But it is in the Logos poem of the Johannine prologue that the Wisdom and Logos speculation of Alexandrian Judaism reach their climax, with the explicit statement that the Logos, God's creative and revelatory utterance from the beginning of time, has become flesh, that Christ is and not merely speaks God's word to man.

2

Els intents més significatius per expressar la comprensió creixent del Crist (i mantenir unit el que d'altra manera s'haguessin pogut convertir en corrents divergents) són Mateu, Hebreus i Joan

  1. A Mateu tenim una sorprenent combinació d'èmfasis
    No hi ha cap indicació de que Mateu hagi arribat a un concepte d'encarnació, de que hagi arribat a pensar de Crist com un ésser pre-existent que s'hagués encarnat en el ventre de Maria o en el ministeri de Crist (com Saviesa encarnada)

    Tampoc hi ha cap indicació de que ell ignorés o rebutgés una tal comprensió de Crist. Si hi ha indicacions (en la seva presentació de la concepció virginal de Jesús o en la seva edició de Q), apuntarien més aviat a la conclusió de que el pensament de la pre-existencia de Crist o de la doctrina de l'encarnació encara no se li havia ocorregut.

  2. En molts sentits, l'epístola als Hebreus és el més fascinant dels documents del NT (pel que toca al nostre tema). Certament podem veure que la síntesi implica algun concepte de pre-existència i que no està més d'un pas d'una cristologia consistentment encarnacional

    A mida que l'epístola avança cap el seu clímax esdevé cada cop més clar que l'autor està intentant mantenir una síntesi dinàmica entre l'escatologia jueva i una visió del món platònica, amb més d'un indici que algun tipus de cristologia del Logos (no molt diferent al concepte de Logos de Filó) es troba al fons del seu pensament.

  3. No hi ha dubte de que la síntesi realitzada pel Quart Evangeli fou la més exitosa i la que tingué una més gran influència en el pensament cristià

    Joan va tenir èxit en conjuntar la cristologia de la Saviesa-Logos del poema sobre la Paraula del pròleg amb la seva pròpia cristologia del Fill de Déu.

    Ara, per fi tenim la idea de Jesús com a Fill de Déu i com Fill de Déu conscient de la seva existència amb el Pare abans que el món fos.

    Aquí de fet d'una manera clara tenim una concepció de la pre-existència personal. Aquí de fet tenim una doctrina de l'encarnació clarament formulat.

The most significant attempts to express the growing understanding of Christ and to hold together what might otherwise have become divergent strands are Matthew, Hebrews and John.

  1. In Matthew we have a striking combination of emphases
    There is no real indication that Matthew had attained a concept of incarnation, had come to think of Christ as a pre-existent being who became incarnate in Mary's womb or in Christ's ministry (as incarnate Wisdom).

Nor is there any indication of course that he ignored or rejected such an understanding of Christ. Such indications as there are, in his presentation of the virginal conception of Jesus and in his editing of Q, point rather to the conclusion that the thought of Christ's pre-existence or a doctrine of incarnation had not yet occurred to him.

  1. In many ways the epistle to the Hebrews is the most fascinating of the NT documents for our inquiry. But certainly we can see that the synthesis implies some concept of pre-existence and is but a step away from a christology consistently incarnational through and through.

As the epistle moves towards its climax it becomes increasingly clear that the author is attempting to maintain a dynamic synthesis between Jewish eschatology and a Platonic world view, with more than a hint that some sort of Logos christology (not dissimilar to Philo's Logos concept) lies in the background of his thought.

  1. There can be no doubt that the synthesis achieved by the Fourth Gospel was the more successful and of greater influence on Christian thought.

John succeeded in welding together the Wisdom-Logos Christology of the Logos poem in the prologue with his own dominant Son of God christology.

Now at last we have the thought of Jesus as Son of God as the Son of God conscious of his existence with the Father before the world was made.

Here indeed in a clear and emphadc way we have a conception of personal pre-existence. Here indeed we have a doctrine of incarnation clearly formulated.

Resumint la segona generació cristiana

A finals del segle I nosaltres trobem un concepte d'una real pre-existència de Crist que començà a sorgir, però només amb el Quart Evangeli podem parlar d'una plena concepció d'una pre-existència personal de Crist i d'una clara doctrina de l'encarnació.

In short as the first century of the Christian era drew to a close we find a concept of Christ's real pre-existence beginning to emerge, but only with the Fourth Gospel can we speak of a full blown conception of Christ's personal pre-existence and a clear doctrine of incarnation.

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
19 desembre 2015
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (1012)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)     Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Amb el pretext d'una enquesta (1998)


 

Forces divines intermediàries

La posibilidad de la idea de la preexistencia de Cristo se generó a través del uso de simbolismos judíos o especulaciones acerca de los agentes divinos que operan en el mundo (pág. 185)

Cada vez queda más claro que el desarrollo de la cristología no tuvo lugar por vía de inferencias o deducciones a partir de la doctrina y los dichos de Jesús... Tampoco hay una evolución gradual desde una cristología de bajo contenido a otra cristología elevada posterior. El desarrollo de la cristología es desigual, diferente en las diversas comunidades y contextos. El progreso de la cristología no es un desarrollo lógico del mensaje de Jesús o del mensaje sobre Jesús resucitado. El mejor contexto para situar la evolución de la cristología es la comunidad de culto... Larry Hurtado ha ofrecido una explicación de este desarrollo a la luz del trasfondo de un intento de conservar el monoteísmo judío por medio de agentes divinos. Con esta expresión se indican las figuras celestiales que ocupan una posición secundaria respecto a Dios y actúan en nombre de éste en el mundo. Es ésta una categoría análoga y general, puesto que hay muchas clases diferentes de agentes y operaciones: ángeles, patriarcas elevados al cielo, etc. A la luz de la experiencia de la exaltación de Jesús, la comunidad cristiana se relaciona con él como ser divino. Pero no lo consideran Dios con un culto propio. La devoción a Jesús no implicó que se le confundiera con Dios o que se hiciera un segundo Dios. Más bien se le veía como un agente de Dios según la tradición. (pág. 195-196)

Roger Haight
Jesús, símbolo de Dios

torna2 (1K)

Con todo se ha argumentado…que para Pablo, Jesús era un ser preexistente que Dios envió al mundo -una idea que podría estar ligada a concepciones judaicas de entidades intermedias (Sabiduría, Palabra, ángeles...)

John Hick
La metáfora del Dios encarnado

torna2 (1K)

El "Fill" intermediari

El "Fill" cristià és també una expressió del concepte religiós primordial de l'època hel·lenística, que el Déu suprem és transcendent i no pot tenir cap contacte directe amb el món de la matèria. Ell ha de revelar-se a si mateix i tractar amb la humanitat a través d'una força intermediària, com el "Logos" de la filosofia grega platònica o la figura de "la Saviesa personificada " del pensament jueu; com la trobem en documents com Proverbis, Baruch i la Saviesa de Salomó. Aquesta força és vista com una emanació de Déu, la seva imatge exterior, un agent que l'hi havia ajudat a crear i sostenir l'univers i ara servia com a canal de coneixement i comunió entre Déu i el món. Totes aquestes característiques formen part del llenguatge utilitzat pels primers escriptors cristians sobre el seu espiritual "Crist Jesús", una figura celestial que era una sectària versió jueva d'aquells mites imperants i patrons del pensament.

THE INTERMEDIARY SON

The Christian "Son" is also an expression of the overriding religious concept of the Hellenistic age, that the ultimate God is transcendent and can have no direct contact with the world of matter. He must reveal himself and deal with humanity through an intermediary force, such as the "Logos" of Platonic (Greek) philosophy or the figure of "personified Wisdom" of Jewish thinking; the latter is found in documents like Proverbs, Baruch and the Wisdom of Solomon. This force was viewed as an emanation of God, his outward image, an agency which had helped create and sustain the universe and now served as a channel of knowledge and communion between God and the world. All these features are part of the language used by early Christian writers about their spiritual "Christ Jesus", a heavenly figure who was a Jewish sectarian version of these prevailing myths and thought patterns.

Earl Doherty
The Jesus Puzzle in a Nutshell

torna2 (1K)