Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EL DUERO/DOURO I EL CRISTIANISME

DE LAS FUENTES DEL URBIÓN HASTA OPORTO/PORTO

duero1 (1307K)

Abans es parlava del "nacimiento" del Duero i en els mapes estava assenyalat el seu punt exacte i se sabia quina era la seva altitud (2140m).

Abans es parlava del "naixement" del cristianisme i gosàvem assenyalar lloc i temps i progenitor (i encara hi ha qui ho fa).

fuentes2 (209K)

Ara es parla de "Las Fuentes de Urbión", en plural, indicant així que el "Padre Duero" (en expressió d'en Antonio Machado) no té un únic progenitor.

Ara es parla dels "orígens del cristianisme" (tema sempre debatut i possiblement mai no resoluble, en expressió de Josep Manuel Udina i Cobo).

UN CANVI DE PARADIGMA

Com explicava jo fa uns anys la "desconcertant varietat" en el cristianisme primitiu?

El fet a explicar:

Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de deixebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplicitat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és només increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la expectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina intermediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salvació. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer probablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.

The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.

Earl Doherty
The Jesus Puzzle in a Nutshell

Fa uns anys jo explicava aquest fet per mitjà d'una imatge extreta dels espectacles pirotècnics:

coet (13K)





Una imatge pirotècnica ens pot ajudar a comprendre el pluralisme (aquesta paraula que no agrada gens als nostres jerarques) del moviment de Jesús. No és el coet que puja cap al cel dibuixant una trajectòria única i continua. És el coet que, a mida que va ascendint, es va obrint i ramificant, i de cada nova branca sorgeixen noves ramificacions. I Jesús no és la rel d'aquest arbre de llums i colors, sinó una de tantes branques que, al seu torn, ha produit noves ramificacions.

I ara, com ho explico? Doncs, per mitjà de l'imatge del "Padre Duero""

Has llegit ja
Van existir "cristianismes"
sense Jesús de Natzaret?

fuentes3 (1443K)





Un de tants llocs per on comença
el Duero / Douro
a les "Fuentes del Urbión"

porto1 (422K)

I així acaba
endisant-se en la mar
el Douro / Duero,
engrossint-se, per la dreta i per l'esquerra,
al llarg de 897 km,
"de los arroyos, que buscan al padre Duero".

porto2 (45K)

I què fan quests dos homes,
exposats als perills de les tempestes atlàntiques,
en una barqueta tan petita?

I el meu "Virgili" particular em digué:
Són investigadors.
Miren de trobar una gota d'aigua,
de la qual, amb tota certesa,
es pugui afirmar que ve de
"Las Fuentes del Urbión"
.

porto3 (376K)

I totes aquestes barques?,
vaig preguntar de nou.

I el meu "Virgili" particular em respongué:
Són les barques dels investigadors
que han anat renunciant a trobar
aquesta gota d'aigua que ve de
"Las Fuentes del Urbión".

porto4 (32K)

Mira, aquesta és una de les primeres barques que es van quedar abandonades aquí: la va abandonar Adolf von Harnack (1851-1930) tot dient: Vita Iesu scribi nequit (No es pot escriure una vida de Jesús).

Què podem trobar en el cristianisme d'avui dia
que provingui amb certesa dels anys 30 i 40 del segle I,
o del mateix Jesús?

Els anys 30 i 40 del segle I
Un text d'en John Dominic Crossan a "el nacimiento del cristianismo"

Este libro trata sobre los años perdidos del cristianismo más primitivo, sobre los años 30 y 40 del siglo I, sobre aquellas oscuras décadas inmediatamente posterioresa la ejecución de Jesús. Aquellos años están envueltos en un silencio similar al que envuelve los primeros años de la vida de Jesús...
Pero, ¿cómo se explica que los primeros años del cristianismo estén tan envueltos en el silencio? La oscuridad de los años 30y 40 se acentúa si se compara con el esplendor de los años 50, sobre los que ya disponemos de las cartas de Pablo. Y sobre todo, debido a ellas, podemos caer en la tentación de restar importancia apresuradamente a los años 30 y 40 y pasar deprisa a los años 50, mejor documentados. Este libro quiere resistir esta tentación y, en vez de ello, plantear estas cuestiones: ¿qué formas de cristianismo existían en los años 30 para que Pablo, el perseguidor, las persiguiera antes de convertirse en Pablo el apóstol? ¿Qué formas de cristianismo estaban presentes antes de Pablo, sin Pablo e incluso si Pablo no hubiera existido?
[...]
A diferencia de los años 50, en los que están datadas las cartas de Pablo, no hay documentos datados de los años 30 y 40. Entonces, ¿cómo es posible llevar a cabo una reconstrucción o decir algo nuevo que merezca la pena sobre esas décadas? [...] Pero sean cuales fueren las fuentes o los textos que empleo, siempre los uso para iluminar el cristianismo de los años 30 y 40 en el país judío.
El nacimiento del cristianismo tuvo lugar en la continuación del movimiento del reino de Dios (cuando Jesús y sus primeros compañeros vivieron en la resistencia radical pero no violenta contra el desarrollo urbano de Herodes Antipas y el comercialismo rural de Roma en la Baja Galilea de finales de los años 20), cuando aquellos mismos compañeros se esforzaban no sólo por imitar la vida de Jesús sino también por entender su muerte.
Quien sólo pueda entender el término cristianismo como una religión separada del judaísmo e incluso como hostil a él, no lo entiende con el significado que tiene en este libro. Yo empleo cristianismo con el significado de judaísmo cristiano, al igual que empleo esenismo, fariseísmo, o saduceísmo con el significado de judaísmo esenio, judaísmo fariseo o judaísmo saduceo. Todas ellas eran opciones divergentes, contrarias y mutuamente hostiles dentro de la patria judía cuando ésta luchaba por oponerse al internacionalismo cultural griego y al imperialismo militar romano. ¿Qué fue el judaísmo cristiano antes de Pablo y sin Pablo?

Què en sabem dels anys 30 i 40?
Els disturbis camperols (pdf / doc)
Una taula cronològica (pdf / doc)
En format .doc, per si voleu fer millores.
Agrairé la comunicació d'aquestes millores

Una pregunta:
Com és que l'historiador jueu (pro-romà) Flavi Josep descriu, dintre del judaisme, quatre grups (o sectes): essenis, fariseus, saduceus, zelotes (i no parla dels cristians), i el Nou Testament parla dels fariseus, saduceus, zelotes (i no parla dels essenis)?
Tan difícil li era a un home de dretes distingir el judaisme esseni del judaisme cristià? Per què els autors del Nou Testament no van reconèixer l'existència dels essenis?

Els essenis segons Flavi Josep