Ir a la versión castellana Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768

Qui és en Eugen Drewermann?

  • Neix el 20 de juny de 1940 a Bergkamen (Alemanya), fill de pare luterà i mare catòlica.
  • Estudia Filosofia a Münster i Teologia a Paderborn (Renània-Westfàlia), i, més tard, Psicoanàlisis a Gotinga.
  • El meu món existencial, per parlar d'aquesta manera,  havia estat profundament influït per la filosofia de Kierkegaard, Shhopenhauer i Albert Schweitzer, i, igualment, havia estat determinant la influència de Jean-Paul Sartre, rebuda en els meus anys d'estudiant.

  • Al 1956 (un any abans s'havia creat l'exèrcit de la República Federal d'Alemanya) entra per primer cop en conflicte amb l'església catòlica peor les seves conviccions pacifistes
  • Aquesta Església refusava als catòlics el dret a negar-se a complir el servei militar per objecció de consciència. Em vaig veure, doncs, afrontat a un dur dilema; finalment, em vaig decidir per no complir les obligacions militars

  • Al 1966 es ordenat de sacerdot i es destinat a una parròquia d'estudiants
  • Al 1978 defensa la seva tesi sobre l'estructura del mal en el Yahvisme
  • A partir de és catedràtic de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Filosofia i Teologia de Paderborn, a on al mateix temps exerceix de capellà a una parròquia.
  • Durant un temps vaig ser professor honorari (Privatdozent) i com ja li he dit mai vaig voler accedir a una càtedra. Aquest és una altra de les particularitats de la meva vida. El meu model ha estat en Kierkegaard. Sempre m'ha agradat la seva afirmació de que no és possible convertir en una doctrina la forma de vida de Jesús. Segons això la càtedra no pot ser una categoria cristiana. Tanmateix, vaig pensat que si era professor honorari podia preocupar-me, en el marc acadèmic, de les noves qüestions sense cridar massa l'atenció. Però mai vaig voler pertànyer al cos docent.

  • Al 1988 publica Tiefenpsychologie und Exegese que crea força inquietud entre les autoritats catòliques.
  • Al 1989, quan ja fa anys que l'església catòlica ha obert una croada contra ell,  apareix Kleriker. Psychogramm eines Ideals (publicat per Ed. Trotta en 1995 sota el títol de Clérigos).
  • Li prohibeixen de formar catequistes. Al setembre de 1991, arriba la seva expulsió de la càtedra.
  • Durant un temps, l'Església catòlica m'imposa una contradicció insuportable: puc predicar, però no ensenyar.

  • Més tard aquesta contradicció desapareix: l'any 1992 el cardenal Degenhard, bisbe de Paderborn, li prohibeix d'exercir tot ministeri sacerdotal.
  • La universitat pública de Paderborn crea per a ell una càtedra de sociologia i antropologia de la civilització.
  • A partir d'aquest moment, treballa de psicoterapeuta ("un terç del meu temps el dedico a conversar amb les persones que cerquen la meva ajuda com terapeuta"), i dedica bona part del seu temps a l'estudi, a escriure ("ara és el punt central i el nucli de la meva activitat, però no tindria cap sentit l'escriure si no continués amb la meva tasca de psicoanalista- acompanyant") i a donar conferències ("que només serveixen com a publicitat, de la que treuen profit sobretot els meus editors"), havent sabut mantenir un estil de vida modest.
  • El fet d'assistir a conferències seves (algun cop a primera fila com a La  Sorbona) i de participar amb ell a emissions televisives (Estrasburg, 1993), li va valer al bisbe Jacques Gaillot un monitumUna bronca oficial per part del nunci apostòlic a França.
  • El 14 de desembre de 2005 va anunciar per la televisió alemanya (ARD) que ell havia deixat l'església catòlica el 20 de juny (al complir els 65 anys)
  • Té publicats més de 50 llibres  i el nombre d'exemplars venuts supera de molt el milió.
  • És pacifista i ecologista convençut.
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
Juliol 2003 Última actualitzaciÓ: juny 2007
Per dir la teva
Per saber la dels altres
Per veure els comentaris anteriors
Per veure els comentaris més antics
Pàgina principal de la web

Altres temes

Teologia Indígena          Catequesi nadalenca         Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes