| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Ara presento, a dues columnes, el text alexandri (TA) i el text occidental (TO), aquest darrer segons el còdex Beza, tal com l'he trobat a http://oncial.d.free.fr/cb/ac/ac.php?chapter=18&lang=a, que no difereix de la redacció que fa Josep Rius-Camps a Demostració a Teòfil. La trobada de Pau amb Àquila i Príscil·la a Corint
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
Recorda:
Si vols veure el text grec...
|
Meta. tau/ta cwrisqei.j
evk tw/n VAqhnw/n h=lqen eivj Ko,rinqonÅ
Després d'això havent sortit
d'Atenes se'n va anar a Corint. |
avnacwrh,saj
avpo. tw/n VAqhnw/n h=lqen eivj Ko,rinqonÅ
Un cop s'hagué retirat
de la ciutat d'Atenes anà a Corint |
|
kai. eu`rw,n tina VIoudai/on
ovno,mati VAku,lan( Pontiko.n tw/| ge,nei( prosfa,twj [4373] evlhluqo,ta avpo. th/j VItali,aj kai. Pri,skillan gunai/ka auvtou/ |
kai. eu`rw,n tina VIoudai/on
ovno,mati VAku,lan( Pontiko.n tw/| ge,nei( prosfa,twj [4373] evlhluqo,ta avpo. th/j VItali,aj kai. Pri,skillan gunai/ka auvtou/ |
Recorda:
Els números Strong..
|
Allà va trobar un jueu
anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb Priscil·la, la seva muller, |
I havent trobat cert jueu
de nom Aquila -un home originari del Pont- que havia arribat recentment d'Itàlia i igualment Priscil·la, la seva dona |
|
dia. to. diatetace,nai Klau,dion
cwri,zesqai pa,ntaj tou.j VIoudai,ouj avpo. th/j ~Rw,mhj(
perquè Claudi havia decretat
l'expulsió de tots els jueus de Roma. |
dia. to. tetace,nai Klau,dioj
cwri,zesqai pa,ntaj VIoudai,ouj avpo. th/j ~Rw,mhj( oi] kai. katw,|khsan eivj th.n VAcai,an
Per haver ordenat Claudi
que tots els jueus fossin bandejats de la ciutat de Roma i vingueren, així, a habitar a Acaia |
|
prosh/lqen auvtoi/j(
kai. dia. to. o`mo,tecnon ei=nai e;menen parV auvtoi/j kai. hvrga,zeto\ h=san ga.r skhnopoioi. th/| te,cnh|Å
S'uní a ells
i, com que tenia el mateix ofici, s'estava a casa d'ells i treballava. Doncs d'ofici eren fabricants de tendes |
prosh/lqen auvtw/| o` Pau/loj
kai. dia. to. o`mo,tecnon e;menen pro.j auvtou.j kai. hvrga,zeto\
Pau s'aproximà a ell;
i pel fet d'exercir el mateix ofici, restava a casa d'ells i treballava |
Et text occidental (TO) té una variant a 18, 3. Si la voleu recordar...
|
diele,geto [1256] de.
evn th/| sunagwgh/| kata. pa/n sa,bbaton( e;peiqe,n te VIoudai,ouj kai. {EllhnajÅ
Discutía
en la sinagoga todos los sábados trataba de convencer a judíos y griegos. |
eivsporeuo,menoj de,
eivj th.n sunagwgh.n kata. pa/n sa,bbaton( diele,geto [1256] kai. evntiqei.j to. o;noma tou/ kuri,ou VIhsou/ kai. e;peiqe,n de. ouv mo,non VIoudai,ouj avlla. kai. {EllhnajÅ
Acudiendo
a la sinagoga todos los sábados, discurría allí. E introduciendo el nombre del Señor, Jesús, trataba de convèncer no sólo a judíos sino también a griegos. |
Durante su estancia en Corinto, en compañía de Príscila y Aquila, la predicación de Pablo es "mesiánica" (Ac 18, 5).
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
|
~Wj de. kath/lqon avpo. th/j Makedoni,aj
o[ te Sila/j kai. o` Timo,qeoj( sunei,ceto [3056] tw/| lo,gw| o` Pau/loj( diamarturou,menoj toi/j VIoudai,oij ei=nai to.n Cristo,n( VIhsou/nÅ
Quan Siles i Timoteu
van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que el Messies era Jesús. |
parege,nonto de. avpo. th/j Makedoni,aj
to,te Sila/j kai. Timo,qeoj( sunei,ceto [3056] tw/| lo,gw| Pau/loj( diamarturou,menoj toi/j VIoudai,oij ei=nai to.n Cristo,n( Ku,rion VIhsou/nÅ
Aribaren de Macedònia
aleshores Siles i Timoteu. Pau es consagrà de ple a la paraula testimoniant als jueus que el Messies era el Senyor Jesús |
Difícil ens és a nosaltres voler precisar el contingut d'aquesta predicació "messiànica". Per exemple, incloïa el retorn i la reunificació de "les dotze tribus" a la terra d'Israel? (Tal com demanava el "Parenostre de Jesús i els seus").
Els jueus sabien viure a la "diàspora", lluny de somnis messiànics, que per a la majoria d'ells ja no tenien massa sentit, mentre no els toquessin les "lleis dels seus pares".
Pau i els seus companys es van trobar enfront d'una forta oposició (Ac 18, 6)
Àquila i Príscil·la participaven a la "predicació de la Paraula"? Aquest és el parer d'Étienne Nodet:
Cal remarcar que en els esdeveniments que segueixen, a Corint, qui parla de Jesús és Pau, i no Àquila: aquest no és un company d'evangelització.
On doit noter que dans les épisodes qui suivent, à Corinthe, c'est Paul qui parle de Jésus, et non Aquila: il n'est pas un compagnon d'évangélisation.
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
|
avntitassome,nwn de. auvtw/n kai. blasfhmou,ntwn evktinaxa,menoj ta. i`ma,tia ei=pen pro.j auvtou,j( To. ai-ma u`mw/n evpi. th.n kefalh.n u`mw/n\ kaqaro.j evgw,\ avpo. tou/ nu/n eivj ta. e;qnh poreu,somaiÅ Però, davant l'oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s'espolsà els vestits, i els digué: ¡Que la vostra sang caigui sobre els vostres caps; Jo no en tinc cap culpa. D'ara endavant aniré als pagans. |
pollou/ de. lo,gou gigome,nou
kai. grafw/n diermhneuome,vwn) avntitassome,nwn de. auvtw/n kai. blasfhmou,ntwn evktinaxa,menoj ov Pau/loj ta. i`ma,tia auvtou/ ei=pen pro.j auvtou,j( To. ai-ma u`mw/n evpi. th.n kefalh.n u`mw/n\ kaqaro.j evgw,\ avfV u`mw/n nu/n eivj ta. e;qnh poreu,somaiÅ
Però com que, d'una banda, moltes raons eren adduïdes
i les Escriptures anaven essent interpretades i, del'altra, s'hi oposaven ells frontalment i blasfemaven, Pau s'espolsà els seus vestits i digué a ells: ¡Que la vostra sang caigui sobre els vostres caps; jo estic net de vosaltres! Ara me'n vaig als pagans. |
La decisió d'anar als pagans es concreta en deixar la casa d'Àquila, un jueu, (detall que el text occidental explicita) i anar a viure a la casa d'un adorador de Déu, un pagà (18, 7).
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
|
kai. metaba.j evkei/qen
eivsh/lqen eivj oivki,an tino.j ovno,mati Titi,ou VIou,stou sebome,nou to.n qeo,n( ou- h` oivki,a h=n sunomorou/sa th/| sunagwgh/|Å
Llavors retirant-se d'allà
i se'n va anar a viure a casa d'un tal Tici Just, adorador de Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. |
metaba.j avpo. tou/ VAku,la
h/lqen eivj to.n oivko,n tino.j ovno,matoj VIou,stou sebome,nou to.n qeo,n( ou- h` oivki,a h=n sunomorou/sa th/| sunagwgh/|Å
Havent-se transferit de la d'Àquila,
el que feu fou anar-se'n a la casa de cert home de nom Just, tement de Déu, la casa del qual era contigua a la sinagoga |
Les expressions "temerosos de Déu" (oi` fobou,menoi to.n qeo,n) (10 2.22.35; 13, 16.26) i "adoradors de Déu" (oi` sebome,noi to.n qeo,n) (13, 43.50; 16, 14; 17 4.17; 18,7) són tècniques: designen aquells que simpatitzant amb el judaisme i freqüentant les sinagogues i la pràctica ritual de la Llei, no arriben a integrar-se en el poble jueu per la circumcisió.
Els "prosèlits" (Ac 2, 11) són aquells que, no jueus de naixement, han abraçat la religió jueva i hi han acceptat la circumcisió , esdevenint així membres del poble elegit. (Bible de Jérusalem).
L'estada de Pau a Corint, després d'una visió nocturna (9-10) s'allarga més d'un any i mig. A l'abandonar Corint (per quines raons?), Àquila i Priscil·la surten amb ell: no es trobaven segurs a Corint? Un cop més el seu "messianisme" els obligava a deixar una ciutat? (18, 18)
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
|
~O de. Pau/loj
e;ti prosmei,naj h`me,raj i`kana.j toi/j avdelfoi/j avpotaxa,menoj evxe,plei eivj th.n Suri,an( kai. su.n auvtw/| Pri,skilla kai. VAku,laj(
Pau
encara s'hi quedà força dies. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. |
~O de. Pau/loj
e;ti prosmei,naj h`me,raj i`kana.j toi/j avdelfoi/j avpotaxa,menoj e;pleusen eivj th.n Suri,an( kai. su.n auvtw/| Pri,skilla kai. VAku,laj(
Pau,
després de sojornar-hi encara bastants dies, s'acomiadà dels germans i salpà cap a Síria, i amb ell Píscil·la i Àquila |
|
kath,nthsan de. eivj :Efeson(
kavkei,nouj kate,lipen auvtou/( auvto.j de. eivselqw.n eivj th.n sunagwgh.n diele,xato [1256] toi/j VIoudai,oijÅ
Arribaren a Efes
i allí se separà d'ells dos. Va entrar a la sinagoga i adreçà la paraula als jueus. |
katanth,saj de. eivj :Efeson(
kai. tw/| evpio,nti sabba,tw| evkei,nouj kate,lipen evkei/( auvto.j de. eivselqw.n eivj th.n sunagwgh.n diele,geto [1256] toi/j VIoudai,oijÅ
Un cop arribat a Efes,
el primer proper Sábat, aquells els deixà allà. Ell, per la seva part, entrà a la sinagoga i començà a discutir amb els jueus |
A Efès, segons els Fets dels Apòstols, s'acaba la relació entre Àquila i Priscil·la i Pau.
Recordeu que els Fets dels Apòstols segueixen parlant d'aquesta parella, ara (18, 24-28) en relació amb Apol·ló, un jueu originari d'Alexandria. ¿És gràcies a ells que aquest "home eloquent, versat en les Escriptures" acabà sent un "predicador messiànic"?
| TA
(amb alguna correcció a la traducció de la BCI) |
TO
(segons traducció de Josep Rius-Camps) |
|
VIoudai/oj de, tij
VApollw/j ovno,mati( VAlexandreu.j tw/| ge,nei( avnh.r lo,gioj( kath,nthsen eivj :Efeson( dunato.j w'n evn tai/j grafai/jÅ
Un jueu
que es deia Apol·ló, d'origen alexandrí, home eloqüent, va arribar a Efès. I era versat en les Escriptures. |
VIoudai/oj de, tij
ovno,matiVApollw,nioj ge,nei VAlexandreu.j ( avnh.r lo,gioj( kath,nthsen eivj :Efeson( dunato.j w'n evn tai/j grafai/jÅ
Cert jueu,
de nom Apol·loni, d'origen alexandrí, home eloqüent, arribà a Efes. Estant versat en les Escriptures |
|
ou-toj h=n kathchme,noj
th.n o`do.n tou/ kuri,ou kai. ze,wn tw/| pneu,mati evla,lei kai. evdi,dasken avkribw/j ta. peri. tou/ VIhsou/( evpista,menoj mo,non to. ba,ptisma VIwa,nnou\
L'havien instruït
en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan. |
o]j h=n kathchme,noj evn th/| patri,di
to.n lo,gon tou/ kuri,ou kai. ze,wn tw/| pneu,mati avpela,lei kai. evdi,dasken avkribw/j ta. peri. tou/ VIhsou/( evpista,menoj mo,non to. ba,ptisma VIwa,nnou\
-havia rebut informació a la seva pàtria
sobre la paraula del Senyor- i fervent en l'esperit perorava i ensenyava acuradament el que es refereix a Jesús, si bé tan sols havia experimentat el baptisme de Joan. |
|
ou-to,j te h;rxato parrhsia,zesqai
evn th/| sunagwgh/|Å avkou,santej de. auvtou/ Pri,skilla kai. VAku,laj prosela,bonto auvto.n kai. avkribe,steron auvtw/| evxe,qento th.n o`do.n Îtou/ qeou/ÐÅ
Aquest es posà a parlar amb valentia
a la sinagoga. Quan el van sentir, Priscil·la i Àquila el prengueren a part i li exposaren més exactament el Camí de Déu. |
ou-to,j te h;rxato parrhsia,zesqai
evn sunagwgh/|Å kai. avkou,santej auvtou/ VAku,laj kai. Pri,skilla prosela,bonto auvto.n kai. avkribe,steron auvtw/| evxe,qento th.n o`do.n
Aquest es posà a parlar amb valentia
ala sinagoga. I quan el sentiren Àquila i Príscil·la el prengueren a part i li explicaren més acuradament el Camí. |
|
boulome,nou de. auvtou/ dielqei/n eivj th.n VAcaian( protreya,menoi oi` avdelfoi. e;grayan toi/j maqhtai/j avpode,xasqai auvto,n( o]j parageno,menoj suneba,leto polu. toi/j pepisteuko,sin dia. th/j ca,ritoj\ Com que ell volia anar-se'n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als creients, amb la gràcia que Déu li havia donat: |
evn de. VEfe,sw| evpidhmou/nte,j
tinej Kori,nqioi kai. avkou,santej auvtou/ pareka,loun dielqei/n su.n auvtoi/j eivj th.n patri,da auvtw/n sugkataneu,santoj de. auvtou/ oi` VEfe,sioi e;grayan toi/j evn Kori,nqw| maqhtai/j o[pwj avpode,xwntai to.n a;ndra o]j evpidhmh,saj eivj th.n VAcaian( polu.n suneba,lleto evn tai/j evkklhsi,aijÅ
Residents a Efes
certs corintis que l'havien sentit li suplicaven que travessés amb ells fins la seva pàtria. Quan ell donà el seu consentiment els efesis van escriure als deixebles de Corint per tal que acollissin l'home en qüestió. Aquest, durant la seva estada a Acaia, contribuí en gran manera al profit de les esglésies |
|
euvto,nwj ga.r
toi/j VIoudai,oij diakathle,gceto dhmosi,a| evpideiknu.j dia. tw/n grafw/n ei=nai to.n Cristo.n VIhsou/nÅ
amb energia
refutava els jueus públicament i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies. |
euvto,nwj ga.r
toi/j VIoudai,ouj diakathle,gceto dhmosi,a| dialego,menoj kai. evpidiknu.j dia. tw/n grafw/n to.n VIhsou/n ei=nai Cristo.n
(car vigorosament
refutava els arguments dels jueus, discutint públicament i demostrant per mitjà de les Escriptures que Jesús era el Messies |
|
Recordem unes poques dades cronològiques:
Tardor del 39
Calígula ordena erigir la seva estatua al temple de Jerusalem.
24 gener 41
Calígula és assassinat. Claudi es proclamat emperador
41/42
Decret de Claudi.
¿Expulsió de tots els jueus? ¿Tancament de sinagogues?
Any 49
Claudi expulsa de Roma a "personalitats jueves"
Hivern 50
Pau arriba a Corint. Trobada amb Àquila i Prísca.
Estiu 52
Pau, amb la companyia d'Àquila i Príscil·la deixa Corint i arriben a Efès, a on, després d'un breu temps, se separa d'ells per continuar viatge (Cesarea, Jerusalem, Antioquia).
Pasqua 57
Primera als Corintis escrita des d'Efès
Hivern 57/58
Carta als Romans escrita des de Corint |
Molts pensen que aquest capítol 16 és un afegit posterior. Ens podem preguntar si els cap. 15 i 16 no se li van afegir més tard. Aquest darrer en particular, amb les seves nombroses salutacions, hauria estat originalment una nota destinada a l’església d’Efes. Tout au plus a-t-on pu se demander si les ch. 15 et 16 ne lui ont pas été ajoutés après coup. Ce dernier en particulier, avec ses salutations si nombreuses, auraait été primitivement un billet destiné à l'église d'Ephèse. (Bible de Jérusalem) Estos problemas de crítica textual, y el número extraordinario de personas que Pablo conoce en Roma, explica que algunos especialistas se hayan preguntado, si este capítulo, sin duda de procedencia paulina, formaba parte inicialmente de la carta a los Romanos o, quizás, fue añadido porque se mandó a Efeso una copia de la carta a los Romanos con esos saludos para la comunidad. Pero no tiene por qué ser así. De hecho, Roma tenía muchas relaciones con las diversas ciudades del imperio en las que Pablo había fundado comunidades. Y algunos de los mencionados -como ocurre en el caso de Prisca y Aquila- podrían haber sido obligados a dejar Roma el año 49, cuando Claudio ordenó la expulsión de los judíos de Roma. Pero seguramente habrían vuelto a la capital, una vez fue posible su regreso. (Xavier Alegre a Carta a los Romanos Aquest capítol, ignorat per Marció, és considerat un afegit; potser prové d'un "billet" dirigit a l'església d'Efès. (Étienne Nodet) Mais ce chapitre, ignoré de Marcion, passe pour un ajout ; il est peut-être issu d'un billet adressé aux Éphésiens. |
Segueixo citant a Xavier Alegre, però recordeu el que ja tinc citat d'Étienne Nodet:
Llama la atención, por otro lado, que a excepción de 1 Cor 16,19, Pablo nombre primero a la mujer y no al marido, cosa sorprendente en un mundo bastante machista. Ello ha hecho pensar a muchos autores que, en este caso, la mujer sería la persona significativa en la iglesia doméstica y en la misión cristiana. Probablemente también en Roma albergarían en su casa una Iglesia doméstica. Pablo expresa su gran agradecimiento hacia ellos, no sólo por su gran labor misionera, sino, sobre todo, por cuanto le habían salvado la vida, exponiendo la propia. Es normal que esta pareja sea mencionada en primer lugar, pues habían sido grandes colaboradores de Pablo en Corinto y Éfeso.
| 1Co 16, 19 | Us saluden especialment en el Senyor Àquila i Prisca,
amb tota l'església que es reuneix a casa d'ells.
avspa,zetai u`ma/j evn kuri,w| polla. VAku,laj kai. Pri,ska
su.n th/| katV oi=kon auvtw/n evkklhsi,a|Å |
Segons les dades cronològiques (que per alguna cosa les he posat) a la Pasqua del 57 Àquila i Prisca estan a Efès. Això reforçaria l'opinió de que el capítol 16 de la carta als Romans (hivern 57/58) era un "un billet destiné à l'église d'Ephèse.
Segueixo citant a Xavier Alegre, company (sugkoinwno.j), no de presó com Aristarc (Col 4, 10), sinó des del noviciat, agraint-li que em passés (digitalitzat) el seu comentari al capítol 16 de Romans.
Según 1 Cor 16,19, poseían en Éfeso una casa lo suficientemente grande como para que en ella se pudiera reunir una iglesia doméstica.
| 2Ti 4, 19 | Saluda Prisca i Àquila i els de la casa d'Onesífor.
Aspasai Pri,skan kai. VAku,lan kai. to.n VOnhsifo,rou oi=konÅ
|
No és de les considerades com autèntiques de Pau:
Molts crítics han conclòs que aquestes cartes no són de Pau: un deixeble hauria imaginat aquestes notacions per donar una aparença històrica a escrits que volia cobrir amb l'autoritat de l'apòstol. (Bible de Jérusalem)
Bien des critiques en ont conclu que ces lettres ne sont pas de Paul: un épigone aurait imaginé ces notations pour donner une apparence historique à des écrits qu'il voulait couvrir de l'autorité de l'Apôtre.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 10 septiembre 2020 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Il expulse de Rome les astrologues et les Juifs, ceux-ci pour des troubles que Suétone attribue "à l'instigation d'un certain Chrestus" A 64,235. Les autres auteurs antiques recoupent plus ou moins cette disposition. Les Actes des Apôtres évoquent incidemment ce décret d'éloignement A 126, tandis que Flavius Josèphe ne le mentionne pas. Dion Cassius en minimise la portée: "Les Juifs étant de nouveau devenus trop nombreux pour qu'on pût, attendu leur multitude, les expulser de Rome sans occasionner des troubles, il ne les chassa pas, mais il leur défendit de s'assembler pour vivre selon les coutumes de leurs pères. "A 125. Les motivations et les tenants des actions de Claude vis-à-vis des Juifs restent obscurs à l'heure actuelle. Il semble avoir agi essentiellement pour maintenir l'ordre public à Rome, troublé par des heurts entre membres de la communauté. En 41, il fait fermer les synagogues A 127; en 49, il expulse plusieurs personnalités juives. Suétone A 100 laisse penser que ces incidents viennent des chrétiens 236.
