Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
UNA SALVACIÓ UNIVERSAL?
DE MOLTS?      DE TOTS?

Hi ha una "historia de salvació "?

A partir d'un sermó a una eucaristia amb un grup de dones d'un Institut secualar (IMS), en la festa litúrgica de "Tots els Sants". La primera lectura era Ap 7, 2-14.

L'altre dia (el dissabte 27 d'octubre), a la manifestació beneïda per ANC i per Omnium, entre les poques persones que, en aquella gentada, vaig poder saludar, vaig trobar-me amb un bon amic i la seva dona. Havia estat frare franciscà i durant uns anys va viure al barri tarragoní de El Pilar, conjuntament amb altres dos companys. Tots tres van treballar, durant uns anys, com "peons de la construcció".

I ell, en ple carrer Marina, no em va parlar de la independència de Catalunya, sinó de la "salvació universal ", de la salvació de tots els homes i dones.

És, doncs, un tema actual, un tema que està al carrer.

Així, doncs, al recordar la festa litúrgica de "Tots els Sants ", em permeto fer la pregunta sobre la paraula "Tots ". ¿Qui són aquests "tots "?

¿Són els "cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel "? Dotze mil per a cadascuna de les dotze tribus d'Israel. Aquestes "dotze tribus " que avui, una per una, hem recordat.

Em permeto fer aquí una pausa:

Aquest llibre de l'Apocalipsi, escrit a finals del segle I, durant el regnat i persecució de Domicià, ens parla de "les dotze tribus ". Seixanta o setanta anys més tard de la mort de Jesús, alguns grups o, almenys, algun grup del moviment de "Jesús i els seus" segueix tenint ben present el tema de les "dotze tribus ", la reunificació de les quals era el que demanava el Parenostre de "Jesús i els seus".

Si ho vols recordar...
Què reivindicava Jesús i els seus?
Pregunta a la Maite: en els "Grupos de Jesús ", inspirats pels escrits d'en Pagola, que reivindiquen un retorn a Jesús (l'imaginat per ell), es parla de "les dotze tribus d'Israel "?
Si vols...
La impossible "autocorrecció " d'en Pagola

Recorda el meu consell:
Deixa els links per a uns segona lectura

Recorda un altre consell:
No tots els links t'han d'interessar

Potser a l'autor de l'Apocalipsi (vés-hi a saber qui era!), aquests "cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel ", "marcats al front ", dotze mil per a cadascuna de les dotze tribus d'Israel, no eren prou gentada per fer un "tots ", i va afegir "una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar ". Sí, "eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües ", però només eren "els qui venien de la gran tribulació ", els qui "havien rentat els seus vestits amb la sang de l'anyell ", els qui "davant el tron de Déu li donaven culte nit i dia dins el seu temple ".

Sí, eren "molts ", però no eren "tots ".

Ja fa uns anys aquestes paraules "molts " i "tots " van ser causa de discussions eclesials.

Per molts... Per tots...
Una reflexió d'abril del 2007

A mig camí d'aquesta catequesi eucarística m'assabento per EL PREGÓ i per ATRIO que el Vaticà vol introduir un petit canvi a la missa: ja no podrem dir "per tots ", haurem de dir "per molts ".

Aquesta manca d'esperit universalista per part de les altes instàncies vaticanes ha ferit els sentiments de molts cristians "sense fronteres ".

S'han produït, doncs, reaccions crítiques...

Jo m'hi podria sumar... El Vaticà envaeix competències de les comunitats locals. ¿No tenen aquestes el dret d'expressar a les seves reunions eucarístiques -si així ho senten- la seva fe en una salvació universal?

La raó donada pel Vaticà (ésser més fidels al text llatí de les edicions típiques: "pro multis ") no la trobo massa encertada; si hagués demanat fidelitat al text grec de les paraules que el Nou Testament posa en boca de Jesús: uper umon (u`pe.r u`mw/n) [per vosaltres], uper pollon (u`pe.r pollw/n) [per molts].

Però amb algunes de les reaccions crítiques esmentades no hi estic massa d'acord. Algunes d'elles semblen tenir por a introduir canvis... I jo sóc dels que penso que són necessaris molts canvis.

Filològicament, no sóc ningú per a opinar "si el pro multis llatí té un valor semàntic reductiu amb relació al oi polloi (oi` polloi,) grec", però possiblement -segons un article de Justin Taylor, en alguns escrits dels primers temps cristians, l'expressió grega oi polloi (oi` polloi,) pot referir-se a un conjunt numèricament indeterminat, però ben definit com grup, abarcant tot el grup.

Jo animaria a Casimir Martí a convocar a la seva parròquia aquesta catequesi indicada en el document vaticà, per a explicar que Jesús no va morir ni per molts , ni per tots ; pura i simplement va morir ajusticiat. Més tard, algun grup cristià, no tots, van voler donar a aquesta mort una significació sacrificial.

Si vols veure el text grec:
Fes un click aquí

Quan el meu amic em parlava de la "salvació universal " no em parlava de "nous paradigmes ". Em parlava d'una vella paraula: "Apocatàstasi ".

Apocatàstasi (avpokata,stasij)
Restabliment, tornar a posar al seu lloc, retorn al mateix punt o al mateix estat

Una vella paraula que trobem en els Fets dels Apòstols, en el discurs de Pere (Ac 3, 12-26), després d'haver guarit a un home invàlid de naixement, discurs en el Pòrtic de Salomó, discurs cent per cent anti-semita, que l'església cristiana encara proclama.

Ac 3, 20s Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat

i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic.
o[pwj a'n e;lqwsin kairoi. avnayu,xewj avpo. prosw,pou tou/ kuri,ou kai. avpostei,lh| to.n prokeceirisme,non u`mi/n Cristo,n( VIhsou/n(

o]n dei/ ouvrano.n me.n de,xasqai a;cri cro,nwn avpokatasta,sewj pa,ntwn w-n evla,lhsen o` qeo.j dia. sto,matoj tw/n a`gi,wn avpV aivw/noj auvtou/ profhtw/nÅ

Recorda:
si vols veure el text grec:
Fes un click aquí

L'evangeli de Marc (copiat per Mateu, però no per Lluc) parla també d'aquesta "apocatástasi ", d'aquesta renovació de totes les coses, utilitzant el mateix verb grec:

Mc 9, 12 Jesús els respongué: És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?
o` de. e;fh auvtoi/j( VHli,aj me.n evlqw.n prw/ton avpokaqista,nei pa,nta\ kai. pw/j ge,graptai evpi. to.n ui`o.n tou/ avnqrw,pou i[na polla. pa,qh| kai. evxoudenhqh/|È

Pot parlar també d'aquesta "salvació o renovació universal " sant Pau, per exemple a la Carta als Romans:

Rm 5, 18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes;
també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida.
:Ara ou=n w`j diV e`no.j paraptw,matoj eivj pa,ntaj avnqrw,pouj eivj kata,krima(
ou[twj kai. diV e`no.j dikaiw,matoj eivj pa,ntaj avnqrw,pouj eivj dikai,wsin zwh/j\
Però, ¡pareu compte!

En el verset segúent ja no parla de "tots ", sinó de "molts ".
Rm 5, 19 Així com per la desobediència d'un de sol molts han esdevingut pecadors,
també per l'obediència d'un de sol molts seran fets justos.
w[sper ga.r dia. th/j parakoh/j tou/ e`no.j avnqrw,pou a`martwloi. katesta,qhsan oi` polloi,
ou[twj kai. dia. th/j u`pakoh/j tou/ e`no.j di,kaioi katastaqh,sontai oi` polloi,

NB. La traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional no dóna aquesta diferència: en els dos versets empra un "tots ".
Rm 11, 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
sune,kleisen ga.r o` qeo.j tou.j pa,ntaj eivj avpei,qeian( i[na tou.j pa,ntaj evleh,sh|Å

O a la Primera Carta als cristians de Corint:

1Cor 15, 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren,
així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.
w[sper ga.r evn tw/| VAda.m pa,ntej avpoqnh,|skousin(
ou[twj kai. evn tw/| Cristw/| pa,ntej zw|opoihqh,sontaiÅ

I a dues cartes que no tenen la garantia d'haver estat escrites per Pau. A la carta als efesis:

Ef 1, 9 Ens ha fet conèixer el seu designi secret,
la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps:
ha volgut unir en el Crist totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
gnwri,saj h`mi/n to. musth,rion tou/ qelh,matoj auvtou/(
kata. th.n euvdoki,an auvtou/ h]n proe,qeto evn auvtw/| eivj oivkonomi,an tou/ plhrw,matoj tw/n kairw/n(
avnakefalaiw,sasqai ta. pa,nta evn tw/| Cristw/|(
ta. evpi. toi/j ouvranoi/j kai. ta. evpi. th/j gh/j evn auvtw/|Å
D'aquesta darrera frase ja fa molts anys que vaig dir:

La condició de possibilitat de que Jesús continuï "ressuscitat " en el món pluricultural i intercultural d'avui és que acceptem el caràcter temporal i geogràfic de la expressió "fill de Déu " i que renunciem a exclusivitats i a "manifestacions de Déu " definitives.

Ens cal renunciar a dues paraules que, en un temps, ens van agradar força: una és la d'Efesis 1,10:

avnakefalaiw,sasqai ta. pa,nta evn tw/| Cristw/|
...fer la unitat de totes les coses en el Crist...

I a la carta als fidels de Colosses:

Col 1, 20 ...reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell,
posant la pau en tot el que hi ha, per la sang de la creu de Jesús, el Messies
tant a la terra com al cel.
kai. diV auvtou/ avpokatalla,xai ta. pa,nta eivj auvto,n(
eivrhnopoih,saj dia. tou/ ai[matoj tou/ staurou/ auvtou/( ÎdiV auvtou/Ð
ei;te ta. evpi. th/j gh/j ei;te ta. evn toi/j ouvranoi/jÅ

El llibre de la Revelació o Apocalipsi:

Ap 21, 1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.

Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs.

I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: "Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells".

Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat."

I el qui seu al tron va afirmar: "Jo faig que tot sigui nou."

I afegí: "Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança."
Kai. ei=don ouvrano.n kaino.n kai. gh/n kainh,nÅ o` ga.r prw/toj ouvrano.j kai. h` prw,th gh/ avph/lqan kai. h` qa,lassa ouvk e;stin e;tiÅ

kai. th.n po,lin th.n a`gi,an VIerousalh.m kainh.n ei=don katabai,nousan evk tou/ ouvranou/ avpo. tou/ qeou/ h`toimasme,nhn w`j nu,mfhn kekosmhme,nhn tw/| avndri. auvth/jÅ

kai. h;kousa fwnh/j mega,lhj evk tou/ qro,nou legou,shj( VIdou. h` skhnh. tou/ qeou/ meta. tw/n avnqrw,pwn( kai. skhnw,sei metV auvtw/n( kai. auvtoi. laoi. auvtou/ e;sontai( kai. auvto.j o` qeo.j metV auvtw/n e;stai Îauvtw/n qeo,jÐ(

kai. evxalei,yei pa/n da,kruon evk tw/n ovfqalmw/n auvtw/n( kai. o` qa,natoj ouvk e;stai e;ti ou;te pe,nqoj ou;te kraugh. ou;te po,noj ouvk e;stai e;ti( Îo[tiÐ ta. prw/ta avph/lqanÅ

Kai. ei=pen o` kaqh,menoj evpi. tw/| qro,nw|( VIdou. kaina. poiw/ pa,nta kai. le,gei( Gra,yon( o[ti ou-toi oi` lo,goi pistoi. kai. avlhqinoi, eivsinÅ

Però no ens fem moltes il·lusions, ja que tot seguit diu:

Ap 21, 8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els homicides, els immorals, els malèfics, els idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort."
toi/j de. deiloi/j kai. avpi,stoij kai. evbdelugme,noij kai. foneu/sin kai. po,rnoij kai. farma,koij kai. eivdwlola,traij kai. pa/sin toi/j yeude,sin to. me,roj auvtw/n evn th/| li,mnh| th/| kaiome,nh| puri. kai. qei,w|( o[ evstin o` qa,natoj o` deu,terojÅ

Però en el Nou Testament, aquesta col·lecció d'escrits de gent molt variada, trobem altres expressions de signe totalment contrari i que potser han estat més ben assimilades pel poble cristià. Recordeu l'escena del Judici final:

Mt 25, 41 Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Poreu,esqe avpV evmou/ Îoi`Ð kathrame,noi eivj to. pu/r to. aivw,nion to. h`toimasme,non tw/| diabo,lw| kai. toi/j avgge,loij auvtou/Å

A la segona carta als de Tessalònica, carta de Pau:

2Tes 1, 9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seva gloriosa majestat.
oi[tinej di,khn ti,sousin o;leqron aivw,nion avpo. prosw,pou tou/ kuri,ou kai. avpo. th/j do,xhj th/j ivscu,oj auvtou/(

Aquesta segona llista podria ser més llarga... Podeu escollir..., però sapigueu que el dogma de l'església, ja des dels primer segles, va condemnar la "salvació universal ".

Can. 9 Si algú diu o pensa
      que el càstig dels dimonis o dels homes impius és temporal
      i que en algun moment tindrà fi,
      o que es donarà la reintegració [avpokata,stasin] dels dimonis o dels homes impius,
sigui anatema.
Si quis dicit aut sentit,
      ad tempus esse daemonum et impiorum hominum supplicium,
      eiusque finem aliquando futurum,
      sive restitutionem et redintegrationem [avpokata,stasin] fore daemonum aut impiorum hominum
anathema sit.

(Canones adversus Origenem del Papa Virgili, Denz. 211)

Ja fa un cert temps, en els Exercicis de Lamiarrita de 2010,:vaig dir:

L'any passat, si no recordo malament, ja vaig dir que qui volgués aquest Déu de Jesús (o aquest Déu que Mateu presenta com el Déu de Jesús), el darrer acte del qual amb la humanitat creada per ell mateix és separar els uns dels altres -els uns a la seva dreta, els altres a la seva esquerra; els uns ovelles, els altres cabrits; els uns beneïts, els altres maleïts; els uns al seu Regne, els altres al foc etern- que se'l quedés.

Uns escolliran la "justícia divina ", però és "justícia" castigar amb una pena infinita, eterna, un pecat humà, que sempre serà quelcom finit?

Altres escolliran la "misericòrdia divina ", misericòrdia que conduiria a un escenari final que el segon dels germans Karamàzov, en Ivàn, no acceptaria. I així ho confessa al petit, l'Alioixa (del mateix pare i de la mateixa mare), el novici de monjo, a qui no vol deixar abandonat en mans de l'stàrets Zòsim:

Comprenc com s'estremnirà l'univers quan el cel i la terra s'uniran en un mateix crit d'alegria, quan tot allò que viu o ha viscut proclamarà: "Tu tenies raó, Senyor ¡i ara els teus camins ens són revelats!", quan el botxí, la mare, el nen, s'abraçaran i declararan amb llàgrimes: "Tu tenies raó, Senyor...". Sens dubte aleshores, la llum serà feta i tot quedarà explicat. Però vet aquí el problema: aquesta és una solució precisament que no puc admetre... Mentre encara hi sóc a temps, em refuso a acceptar aquesta armonia universal.

Fiòdor Dostoiesvki
Els germans Karamàzov
Trad.: Joan Sales

Però "justícia divina " i "misericòrdia divina " són conceptes humans, i aquests conceptes humans no són aplicables a Déu.

Si ho vols recordar...
Haz una excepción. ¡Háblame de Dios!

Al meu amic no li vaig discutir la seva "salvació universal "; només li vaig deixar caure que potser no hi havia "salvació ". No fa gaire vaig llegir aquest text bíblic (revelació divina) del llibre de l'Eclesiastès o Qohèlet:

Qoh 3, 16 Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.

I jo em dic: "Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció."

Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.

Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l'home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L'home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.

Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.

Qui sap si l'alè de vida de l'home puja cap amunt mentre que l'alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?

Entenc que no hi ha res millor per a l'home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d'ell?

És un text bíblic que mai he escoltat en un funeral...

I d'aquell "calaix " del "mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel " (cf. Mt 13, 52) trec aquesta peça: un e-mail meu de finals del segle passat (abril 1998) a un amic de Bolívia:

¿Religions de salvació?

Ara estic passant per la impressora un dels documents de la teologia indígena enviats per tu: és el del senyor bisbe de la VeraPaz (Guatemala).
El bisbe és Mons. Gerardo Flores Reyes, el qual va repetir al
TERCER ENCUENTRO ECUMÉNICO
LATINOAMERICANO DE TEOLOGÍA INDIA
(Cochabamba, Bolivia, 24 al 30 de agosto 1997)
una ponència ja presentada a la
REUNIÓN DE COMISIONES DOCTRINALES
DE LAS CONFERENCIAS EPISCOPALES
DE AMÉRICA LATINA
(Guadalajara, Jalisco, Méjico, 6 al 10 mayo 1996)
convocada per la Congregació per a la Fe, sota la presidència del seu Prefecte, el Cardenal Joseph Ratzinger, i coordinada pel
CONSEJO EPISCOPAL LATINOAMERICANO
Anava a posar-te una tonteria, a preguntar-te o a preguntar a aquest senyor bisbe si els homes i dones d'aquestes terres tenien necessitat de l'arribada dels espanyols per a "ésser salvats". O condemnats.

El nostre cristianisme, mentre no l'anem canviant de mica en mica, és una religió de salvació (i de condemnació). Potser no és necessari que tota religió sigui d'aquesta mena ni que tota experiència de Déu hagi d'ésser la del "pastor" que separa ovelles i cabrits a dreta i esquerra" (Mt 25,32-33).

De quin tipus serien les diverses religions índies? Eren salvífiques? Tenien un infern? Si no en tenien, ¡vaya regalo que les hemos hecho!!

Veig -mirant aquest article, molt pel damunt; ja el llegiré més pausadament gràcies a la Renfe- que el bisbe es fa aquesta primera pregunta: ¿Cómo entran los diversos pueblos en la historia de salvación?

Ell ja dona per suposat que hi ha historia de salvació, ¡i de condemnació!, peti qui peti!

I d'aquest mateix "calaix ", del qual el mestre de la Llei treu "coses noves i coses velles ", aquesta llista de "grandes pensadores cristianos", un llibre de Hans Kung que he llegit recentment.

hans_kung_01 (2006K)


Entre Pau i Agustí col·loca a Orígenes, un dels referents de "l'apocatàstasi". A aquest punt Hans Kung li dedica aquest paràgraf:

Apocatástasis

Al final de todo -pues Orígenes concibe la posibilidad de otros períodos, con otros universos y otras redenciones de universos- tiene lugar la "restauración de todas las cosas" (apocatástasis ton pánton). Es decir, entonces, por fin, "Dios será todo en todo": también habrán sido redimidos los malos espíritus, el mal habrá desaparecido totalmente y todo (ta pánta) retornará al estado primigenio espiritual, puro e igual. El gran círculo cósmico entre preexistencia, creación, pecado y caída, encarnación total, movimiento ascendente y reconciliación total, se cierra. ¿Y no queda así magníficamente resuelto para Orígenes el problema de la teodicea? Dios, superando todo lo negativo, queda triunfalmente justificado.

Figura en aquest llistat Friedrich Schleiermacher (1768-1834): trenta mil persones assistiren al seu enterrament. A Wikipedia he trobat això:

La doctrina d'Orígenes suscità reaccions fortes, encara que influí en diversos autors antics que la recolliren si bé matisant-la; així Gregori de Nissa, Dídim d'Alexandria, Evagri del Pont, Diodor de Tars i Teodor de Mopsuèstia. Posteriorment, i amb accents panteistes, reapareix a Joan Escot Eriúgena i Friedrich Schleiermacher.

Y també Karl Barth, el darrer de la llista. En una pàgina web he trobat el següent:

El problema tampoco es extraño a la teología contemporánea. La exégesis que Barth hace en su dogmática de las consecuencias de la traición de Judas, parece implicar en cierto modo la opinión doctrinal de una salvación universal. Barth sostiene que, si se afirma la necesidad de la apocatástasis, no se respeta la libertad de la gracia divina; pero que, quien niega absolutamente la posibilidad de la apocatástasis, es más injusto todavía con la libertad de la gracia divina (cf. BARTH, KD li 2 § 35, passim). En otro texto sobre la filantropía de Dios, él pregunta si Col 1, 19 no insinúa que el designio divino es el de salvar de hecho a todos los hombres.

I ja, per anar acabant, recordar coses que he anat dient aquests darrers anys:

¿Per què, doncs, una salvació? ¿Per què, doncs, un salvador?

Érem, certament, éssers finits, però no trencats ni truncats, ni concebuts ni nascuts en pecat; éssers finits en evolució del alfa al punt omega, sabent que mai arribaríem a la infinitud.

Ens van imposar una salvació, ens van imposar un salvador, i ho vam acceptar. Vam acceptar ser "salvats", vam acceptar ser "salvades". Vam vendre com Esaú, per "pa i un plat de llenties ", la nostra autonomia d'éssers finits.

Veure tot el context...
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
6 novembre 2019
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)