Ir a la versión castellana
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec?
Si no el veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Versió per a imprimir
Beneí l'Església
parelles del mateix sexe?

Les "adelfopoiesis"
dels rituals grecs

Senyor de misericòrdia i amor,

Que has creat l'home a imatge i semblança teva,

Philip-Bartholomew (4K)

que has volgut que els teus sants apòstols Felip i Bartomeu esdevinguessin germans, units l'un a l'altre no per la naturalesa sinó per la fe i espiritualitat;

de la mateixa manera que els teus sants màrtirs Sergi i Baccus foren dignes d'esdevenir germans,

Beneeix aquests servents teus N. i N., unint-los junts no per la naturalesa sinó per la fe i espiritualitat

Dóna-los pau i amor i unió de pensament

Allunya dels seus esperits tota màcula i impuresa

I atorga que ells s'estimin l'un a l'altre sense odi i sense ofensa tots els dies de la seves vides

Que la Mare de Déu i tots els sants intercedeixin per ells

A tu sol, oh Déu, tota la glòria.

Si vols veure el text anglès que jo he traduit...
Si pots millorar aquesta traducció...
Si sabessis on trobar el text original grec...

Aquest tipus de benediccions, amb el seu ritual, eren conegudes pels investigadors de la litúrgia de l'Església Oriental, però es mantenien en total desconeixement entre el públic occidental. És mèrit d'en John Boswell, doctorat per la Universitat de Havard (1975), haver-les donat a conèixer, després de dotze anys de recerca per arxius, biblioteques i monestirs, amb el seu llibre same-sex unions in premodern europe, publicat -poc abans de la seva mort a l'edat de 47 anys- el 1994. Abans, aquest professor a la Facultat d'Història de la Universitat de Yale, ja havia publicat Christianity, Social Tolerance and Homosexuality l'any 1980, guardonat amb l'American Book Award for History i amb el Stonewall Book Award de 1981.

Han estat publicats en castellà sota els títols de
Las bodas de la semejanza : uniones entre personas del mismo sexo en la Europa premoderna
Cristianismo, tolerancia social y homosexualidad : los gays en Europa occidental desde el comienzo de la era cristiana hasta el siglo XIV

De l'existència d'aquestes benediccions no en podem dubtar: el llibre d'en John Boswell ens ofereix suficients exemples (com uns 80) que ell ha trobat en manuscrits escrits en grec o en les diverses llengües eslaves. Aquestes benediccions estan encapçalades amb el terme grec "adelfopoiesis"

adelfopoiesisavdelfopoi,hsij
adelfosavdelfoj poi,hsijpoiesis
germà acció de fer

Mentre el sacerdot pronunciava aquesta benedicció sobre les dues persones del mateix sexe (quasi sempre, però no exclusivament, de gènere masculí) a unir-se, aquestes mantenien la mà dreta sobre el llibre dels evangelis i amb l'esquerra sostenien un ciri. Acabada la recitació, besaven el llibre, el sacerdot i es besaven mútuament.

A l'església catòlica llatina trobaríem el ritu de l'Ordo ad fratres faciendum. Si en voleu saber més...

Podem donar per suficientment correctes les traduccions a l'anglès que ens ofereix John Boswell en el seu llibre, encara que alguns li retreuen certs canvis en algunes paraules, en l'intent d'evitar certes expressions, com "que s'estimin sense escàndol" (i al seu lloc traduirà "sense ofensa") o la d'un "amor cast" (i posarà "discreció").

Aquest generalitzat acord es trenca quan es passa a donar resposta a la pregunta si aquest ritual de l'antiga Església era una benedicció per unir parelles homosexuals.

Abans de voler donar una resposta, caldria fer alguns considerandos

1

Tenir present el fet de que, en els primers segles, mentre no va arribar a ser una força política i cultural dominant, el cristianisme no va imposar una "nova moral", una moral cristiana, sinó que va seguir repetint les normes dels filòsofs-moralistes pagans. Deixo la paraula a Wayne A. Meeks Wayne A. Meeks

El lenguaje de la virtud que hablaban los cristianos era una adaptación de tradiciones de discurso moral más antiguas, no era algo que partiese de la nada

La vida cotidiana de la mayoría de los miembros de la Iglesia era indiferenciable, desde luego, en la mayoría de sus aspectos, de la de sus vecinos no convertidos. Las diferencias en la práctica y en el juicio moral entre un cristiano, o un grupo de cristianos, y otro parecían a menudo tan grandes o mayores que las que había entre los cristianos y los "paganos".

Los intentos de descubrir cambios notorios en los aspectos de la práctica, el discurso o la legislación pública que consideraríamos moralmente sensibles (el uso de la fuerza mortífera por la autoridad, el trato dispensado a los escalvos, las relaciones entre los sexos, la distribución del poder y de los bienes y una serie de cuestiones similares) aportan un número de ejemplos embarazosamente escaso de una diferencia clara que pudiese atribuirse a influencia cristiana. (p. 12)

Los orígenes de la moralidad Cristiana
Pag. 12
Editorial Ariel (1994)
Or. The Origins of Christian Morality (1994)

Las advertencias de la carta (1Tes) consisten en reiteraciones de "cosas que vosotros mismos conocéis". Tales advertencias son típicas, como ha demostrado Malherbe, de la retórica moral helenística denominada parénesis, y el tipo de moral preconizado en 1Tes no difiere mucho, en términos de conducta recomendada, de lo que se puede leer en Epicteto o en Dión Crisóstomo. (Pag. 194)

En el mismo contexto y en la misma conclusión, el autor (de la Carta a los colosenses) emplea el topos "sobre el gobierno de la familia" (lo que Lutero llamó Die Haustafel, 3,18 - 4,1). Este esquema jerárquico de los deberes que incumben a cada persona según su puesto de superior o de súbdito en la familia, microcosmos de la sociedad, fue del gusto de los moralistas helenísticos, y las autodescripciones apologéticas judías lo habían adaptado ya al ambiente helenístico. (Pag. 212)

Hemos visto, sin embargo, que Pablo y sus colaboradores presuponen muchas normas que la secta comparte con la sociedad en general. Esto no tiene nada de extraño. Cuando se expresan tales normas, suelen revestir formas que eran muy comunes en las comunidades judías grecohablantes de las ciudades mediterráneas, pero ofrecen también lugares paralelos en las obras de los filósofos y sofistas paganos de la época. (Pag. 226)

Los primeros cristianos urbanos
Ediciones Sígueme
Or. The First Urban Christians: The Social World of the Apostle Paul

2

Les normes, que trobem a la Primera carta a Timoteu (finals del segle I / principis del segle II), per a l'elecció dels dirigents de la comunitat (pastors de la comunitat, diaques), al demanar que siguin "marits d'una sola muller", deixem la porta oberta a la consideració de que la poligàmia estava permesa

1Ti 3, 2 dei/ ou=n to.n evpi,skopon avnepi,lhmpton ei=nai( mia/j gunaiko.j a;ndra( nhfa,lion sw,frona ko,smion filo,xenon didaktiko,n
El pastor d'una comunitat ha de ser irreprensible, marit d'una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar
1Ti 3, 12 dia,konoi e;stwsan mia/j gunaiko.j a;ndrej( te,knwn kalw/j proi?sta,menoi kai. tw/n ivdi,wn oi;kwnÅ
Els diaques han de ser marits d'una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa.

¿Cristians polígams? ¿I no és més estrany trobar-se amb cristians posseïdors d'esclaus? I a Pau assegurant-los que la conversió no modificaria la relació amo-esclau?

1Co 7, 24 e[kastoj evn w-| evklh,qh( avdelfoi,( evn tou,tw| mene,tw para. qew/|Å
Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat.

3

Una altra cosa a tenir en compte: van passar molts segles abans que l'Església no convertís el matrimoni en un sagrament. D'un sermó meu del juny del 87, d'ara fa vint anys:

Ja sabeu que bisbes i capellans en el matrimoni poca cosa tenim a fer.

El capellà bateja, el capellà celebra l'eucaristia, el bisbe confirma, el capellà perdona, el bisbe ordena, el capellà dóna els últims sagraments.

Però quan arriba el cas del matrimoni, bisbes i capellans perdem tot protagonisme i passem a ocupar el simple paper de "mirones", de testimonis.

Aquesta diferència amaga una realitat: l'Església sap que tot això del matrimoni no és un assumpte propi d'ella, una cosa específica dels cristians. Sap que molt abans que ella, homes i dones es casaven, s'ajuntaven, s'unien per seguir transmetent la vida d'un poble, que vol dir nous fills i noves filles, però també donar continuïtat a un ordre, a unes lleis, a una cultura, a unes estructures econòmiques.

Sembla que en un principi l'Església no es va dedicar a fer de "casamentera" i va acceptar la varietat dels usos i costums dels diversos pobles i de les diverses èpoques. Aquesta saviesa de saber que una mateixa cosa es pot fer de diferents maneres l'ha anada perdent l'Església. Seria bo que la poguéssim anar recuperant-la.

Si voleu saber
com continuava el sermó

En el seu ampli repertori de benediccions, l'Església tenia una per beneir les unions entre un home i una dona que es feien entre els seus adeptes. I no tindria una per beneir les parelles homosexuals que poguessin sorgir entre els seus adeptes, si aquestes no eren rebutjables en el seu entorn social?

4

La lectura de les confessions de sant Agustí també ens pot ajudar abans de donar una resposta.

Fragment d'una carta meva de gener de l'any 1995

He reprès aquests dies la lectura de les confessions de St. Agustí. Ara ja vaig pel seu llibre cinquè. El seu llibre quart és un dels millors trossos de la literatura gay: suposo que en aquells temps l'amistat (l'amor d'amistat) que sempre s'ha dit que es dóna entre iguals només es podia donar entre home i home (o entre dona i dona). Aquests "amors gays" de l'Agustinet no el privaven de gaudir també d'una dona a qui guardava la deguda fidelitat (fins que la seva mamà el va fer casar amb una dona rica).

En aquells mateixos anys, jo vivia amb una dona, unida a mi, no pas pel conjugi que hom anomena legítim, sinó trobada pel meu ardor inquiet, mancat de prudència; una sola dona, això sí, a la qual servava també la fidelitat del llit. Així vaig poder experimentar, pel meu propi exemple, la distància que hi ha entre la condició del plaer conjugal, convingut per a transmetre la vida, i el pacte de l'amor libidinós, del qual també neixen infants, contra el desig de llurs pares, encara que, un cop nascuts, és de llei estimar-los.

Segueixo la traducció de Miquel Dolç publicada a Clàssics del cristianisme (1989)

In illis annis unam habebam non eo quod legitimum vocatur coniugio cognitam, sed quam indagaverat vagus ardor inops prudentiae, sed unam tamen, ei quoque servans tori fidem; in qua sane experirer exemplo meo, quid distaret inter coniugalis placiti modum, quod foederatum esset generandi gratia, et pactum libidinosi amoris, ubi proles etiam contra votum nascitur, quamvis iam nata cogat se diligi.

La versió llatina és la de la B.A.C.

Això ho escriu en el capítol II, i a les dues pàgines, en el cap. IV ja surt el seu amic que ens ha quedat en l'anonimat:

En aquests anys, a la primeria d'haver començat a ensenyar en el municipi on havia nascut, m'havia fet un amic, pregonament estimat per la paritat dels nostres estudis, de la meva mateixa edat i florent com jo en la flor de l'adolescència... Però no m'era encara tan amic com més tard, bé que ni tampoc més endavant la nostra amistat no fou del tot veritable, perquè no és veritable sinó quan sou vós que l'aglutineu... Malgrat tot, ens era força dolça, escalfada pel fervor d'unes mateixes inclinacions... I el meu cor no sabia estar-se sense aquell home...

In illis annis, quo primum tempore in municipio, quo natus sum, docere coepere, comparaveram amicum societate studiorum nimis carum, coaevum mihi et conflorentem flore adulescentiae... Sed nondum erat sic amicus; quamquam ne tunc quidem sic, uti est vera amicitia, quia non est vera, nisi cum eam tu agglutinas inter haerentes... Sed tamen dulcis erat nimis, cocta fervore parilium studiorum... Et non poterat anima mea sine illo.

No cal que et copiï tot el que diu quan se li mor l'amic, més aviat quan Déu el treu del mig.

I vet aquí que vós, que perseguiu a tocar els qui fugen de vós, Déu de les venjances i alhora font de misericòrdies, que ens feu tornar cap a vós per estranys camins, vet aquí que sostraguèreu l'home d'aquesta vida, quan tot just havia passat un any en la meva amistat, més dolça per a mi que totes les dolçors de la meva vida d'aquell temps.

Et ecce tu inminens dorso fugitivorum tuorum Deus ultionum, et fons misericordiarum simul, qui convertis nos ad te miris modis, ecce abstulisti hominem de hac vita, cum vix explevisset annum in amicitia mea, suavi mihi super omnes suavitates illius vitae meae.

Encara que m'allargui, i així podràs seguir paladejant el llatí que vam estudiar junts a les nostres joventuts. És una pàgina comparable a aquell tros de la història sagrada de David i Jonatan, el fill del seu amo

Pel dolor de la seva pèrdua s'entenebrà el meu cor, i tot el que jo mirava era mort. I era per a mi la pàtria un suplici i la casa pairal una estranya malanança. I tot el que jo havia compartit amb ell es convertia, sense ell, en un sofriment espantós. El demanaven pertot els meus ulls, i m'era denegat; i ho odiava tot, perquè tot era buit d'ell, i res ja no em podia dir: "Ve-te'l aquí, vindrà", com mentre vivia quan era absent. Jo havia esdevingut un gran problema per a mi mateix i preguntava a la meva ànima per què estava trista i per què em trasbalsava tant, i no em sabia respondre res. I si jo li deia: "Espera en Déu", amb raó no m'obeia, perquè era més real i millor l'amic estimadíssim que ella havia perdut que no el fantasma en el qual jo la feia esperar. Només el plor m'era dolç i havia substuï el meu amic en les delícies del meu cor

Quo dolore contenebratum est cor meum, et quidquid aspiciebam mors erat. Et erat mihi patria supplicium et paterna domus infelicitas, et quidquid cum illo communicaveram, sine illo cruciatum immanem verterat. Expetebant eum undique oculi mei, et non dabatur; et oderam omnia, quod non haberent eum, nec mihi iam dicere poterant: "Ecce venit", sicut cum veniret, quando absens erat. Factus eram ipse mihi magna quaestio et interrogabam animam meam, quare tristis esset et quare conturbaret me valde, et nihil noverat respondere mihi. Et si dicebam: "Spera in Deum", iuste non obtemperabat, quia verior erat et melior homo, quem carissimum amiserat, quam phantasma, in quod sperare iubebatur. Solus fletus erat dulcis mihi et successerat amico meo in deliciis animi mei.

I quan passat ja un temps, ja que "non vacant tempora nec otiose volvuntur per sensus nostros" (No fan vacance les hores i no roden pas ocioses damunt els nostres sentiments), troba de nou el gust de viure amb companyia de nous grups d'amics, escriu aquestes dues ratlles que posarien una mica nerviós a més d'un d'aquests bisbes que es pensen que poden decidir de com la gent ha de disfrutar de la vida:

I amb aquests signes i d'altres per l'estil, que, del cor dels qui estimen i paguen amb amor, brollen per la boca, la llengua, els ulls i per mil gestos gratíssims, atiar com amb esques les ànimes fins a fer-ne, de moltes, una de sola

His atque huius modi signis a corde amantium et redamantium procedentibus per os, per linguam, per ocultos et mille motus gratissimos quasi fomitibus conflare animos et ex pluribus unum facere

5

No confondre: Vaticà, doctrina, església i evangeli
Per Joan Sebastià Martí (Comentari aparegut a la revista Lambda, Nº 49, Primavera 2004)

Benvolguts amics del Casal Lambda
Sovint en la vostra revista surten articles, normalment molt assenyats, sobre la posició del Vaticà sobre tot el que pugui fer referència als gais o lesbianes. Evidentment són de contingut crític que no discutiré pas. Ara bé, crec que també s'hauria de fer referència a les veus discordants que malgrat que volen mantenir-se dintre de l'Església, manifesten la seva disconformitat amb les actituds "oficials" homofòbiques del Vaticà (Ratzinger i cia.).
Ara ens ha visitat el prestigiós teòleg suís Hans Küng, represaliat pel cardenal Ricard Maria Carles, qui en diverses ocasions manifestà en conferències públiques i als mitjans de comunicació que no hi ha cap motiu teologal per condemnar les conductes i els comportaments homosexuals. I està en contra obertament d'aquesta actitud discriminatòria del Vaticà.
Crec que la revista n'hauria de fer ressò per tal d'evitar les confusions entre Vaticà, Església, Evangeli i doctrina.
Ben cordialment,
jsebastia@latinmail.com

Subject: Hans Kung i la homosexualitat
Date: Sun, 18 Nov 2007 21:26:07 +0100
From: "Miquel Sunyol"
To: jsebastia@latinmail.com

Hola:
Buscant per internet coses sobre les benediccions de parelles del mateix sexe, he vist que havia enviat a a la revista lambda una nota sobre Hans Kung, que m'agradaria poder utilitzar a la meva web. Li agrairia si em pogués donar més detalls sobre aquestes opinions de Hans Kung: per exemple, si estan publicades en algun lloc, a on les va dir, etc
Si vol visitar la meva web: www.sunyol.net/miquel
Moltes gràcies

Miquel Sunyol

Subject: RE:Hans Kung i la homosexualitat
Date: Tue, 27 Nov 2007 22:23:52 +0100 (CET)
From: "Joan Sebastià Marti"
To: sscu@tinet.cat

Hola Miquel:
No tinc el plaer de conèixer-te.
Desconec documents escrits, però vaig assistir a la conferència que el teòleg va donar i ell em va fer referència explícitament sobre el tema.
També en la conferencia que Gianni Vattimo va fer en el CCCD en va fer referència en el sentit que l'Església no hi perdria res mostrant més obertura entorn el tema.
Lamento no poder ser més concret.
Ben cordialment
Joan Sebastià

6

Podeu rellegir el que deia a l'avril de 1999

La Bíblia,
"paraula de Déu"
o "paraules d'homes"?
I d'algunes dones

Feu un doble click...
*         *         *

No està al meu abast "ficar cullerada" en aquesta polèmica entre John Boswell i la multitud de detractors que el seu llibre va suscitar en el seu moment

John_Boswell (5K) John Boswell

  • l'existència d'unions del mateix sexe a l'Europa pagana
  • l'homosexualitat fou acceptada fins el segle XIII
  • l'església no fou homofòbica fins aquest moment
  • no es pot trobar una base vàlida en la tradició cristiana per l'actual ensenyament de que la pràctica homosexual és dolenta
  • A la Primera Carta de Pau als Corintis no es parla d'"homes homosexuals", sinó d'"homes prostituts". Qui són els avrsenokoi/tai de 1Cor 6, 9? Si ho voleu veure...Feu un doble click...
  • la tradició cristiana sobre la homosexualitat no havia estat la mateixa sempre i a tot lloc
  • l'església celebrava una litúrgia per a beneir una relació eròtica entre persones del mateix sexe
  • hi ha similituds entre les cerimònies del matrimoni heterosexual i les benediccions del mateix sexe

Robert L. WilkenRobert L. Wilken

  • En una primera lectura, aquests rituals poden aparèixer similars a les cerimònies de matrimoni, però certs trets ens obliguen a distingir-los: parlen explícitament d'una relació no carnal, sinó espiritual, no surt el terme "matrimoni", les lectures bíbliques no eren les mateixes
  • Alguns manuscrits (per exemple, el trobat al monestir grec de Grotaferrata, Itàlia) distingeixen clarament el ritual de l'adelfopoiesis de Ritu eclesiàtic del Matrimoni del Patriarca Metodi
  • Aquests rituals de l'adelfopoiesis no solemnitzaven "matrimonis gays", sinó una relació d'amistat entre dos homes, seguint una llarga tradició, que ja es troba en Homer, en els països del Mediterrani de l'Est
  • A l'antiga Grècia aquestes amistats ritualitzades eren l'única manera (a més a més del matrimoni) d'establir aliances entre pobles i famílies
  • Més tard, en l'imperi romà de l'Est i en el món bizantí fou una manera legal d'adoptar, quasi sempre per motius econòmics o d'herència (molts manuscrits prohibeixen als monjos de fer adelfopoiesis amb gent externa al monestir)
  • Moltes d'aquestes adelfopoiesis es fan entre homes casats i amb fills. També les trobem entre els monjos: les Vides de sants en parlen, per exemple la Vida de Sant Teodor de Sykeon
  • A la medieval Europa de l'Est hi havia clares prohibicions de les pràctiques homosexuals amb penes fortes
  • No és un llibre d'història: el món que descriu John Boswell mai no ha exisit

Resumit de
Procrustean marriage beds
article aparegut al Vol. 121, Commonweal, 09-09-1994
una recensió de same-sex unions in premodern europe

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
3 desembre 2007
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Merciful and loving Lord,

who has made man according to your image and likeness,

who willed that your holy apostles Philip and Bartholomew become brothers, bound to each other not by nature but by faith and spiritually;

as your holy martyrs Sergius and Bachus were worthy to become brothers,

bless these your servants N. and N.;

being bound together not by nature but by faith and spiritually,

give them peace and love and oneness of mind.

Remove from their minds all stain and impurity

and bring it about that they love one another without hate and without offense all the days of their lives.

May the Mother of God and all the saints intercede for them.

All glory is yours alone, O God.

Felip i Bartomeu
Des de quan són parella de fet?

Què en podem saber de Felip?

  • És el tercer deixeble anomenat a l'evangeli de Joan, després d'Andreu i Simó (el company d'Andreu resta en l'anonimat), cridat directament per Jesús a seguir-lo
  • A la llista de Papias, bisbe de Hieràpolis de Frigia (Asia Menor), als voltants de 130-140, Felip surt en el mateix ordre
  • I si per ventura venia algun seguidor dels ancians, jo els preguntava per les paraules d'aquests ancians: què deia Andreu, o Pere, o Felip, o tomàs, o Jaume, o Joan, o Mateu, o qualsevol altre dels deixebles del Senyor; o què deien Aristió i l'ancià Joan, deixebles del Senyor. Perquè estava convençut que el que es troba en el llibres no em seria tan profitós com el que ve de la veu viva i duradora

  • Surt a totes les llistes dels Dotze (Mt 10, 2-4; Mc 3, 16-19; Lc 6, 14-16; Ac 1, 13), i a totes elles ocupa el cinquè lloc
  • En els sinòptics no torna a sortir
  • Segons l'evangeli de Joan, era de Betsaida, el mateix poble d'Andreu i de Pere (Jn 1, 44) i és qui anima a Natanael (Jn 1, 45)
  • Més tard, en l'evangeli de Joan, torna a sortir a escena tres cops
  • a la multiplicació dels pans, és a Felip a qui Jesús pregunta on compraran el pa (Jn 6, 5-7). Notem que tot seguit apareix Andreu dient que hi ha un noiet que té cinc pans i dos peixos (Jn 6, 8-9)
  • és a Felip a qui "alguns grecs" li demanen de poder veure Jesús (Jn 12, 21). Notem que "Felip anà a dir-ho a Andreu" (Jn 12, 22)
  • Felip i Andreu porten noms grecs

  • en el Darrer Sopar, és Felip qui demana "Senyor, mostra'ns el Pare"
  • Alguns (entre ells, Boismard i, més actualment, Meier) pensen que Felip seria el company d'Andreu en l'episodi de la primera trobada amb Jesús (Jn 1, 35-40). A mi, aquesta idea no em desagrada
  • Felip i Andreu apareixen sempre junts en aquest evangeli
  • Apareixen també junts a la llista dels Dotze de Marc (Mc 3, 18) i també, l'un darrera l'altre però no units, a la llista dels Actes dels apòstols (Ac 1, 13)
  • Felip no hauria estat tan decidit com el seu company Andreu a fomentar una escissió en el grup del Baptista. Al dia següent (Jn 1, 43), Jesús li donava un "toc".
    Raymond Brown addueix com principal dificultat el fet que Jn 1, 43 sembla presentar Felip per primera vegada

  • No confondre'l de cap manera amb Felip un dels set elegits com dirigents del grup grec de la comunitat de Jerusalem (Ac 6, 5) i del qual els Actes dels Apòstols en continuaran parlant (8, 5-13; 8, 26-40; 21,8-10)

I d'en Bartomeu?

  • És mencionat a les quatre llistes dels Dotze (Mt 10, 2-4; Mc 3, 16-19; Lc 6, 14-16; Ac 1, 13)
  • I ja no apareix més en tots els escrits del Nou Testament
  • La identificació entre Bartomeu i Natanael, a qui Felip en l'evangeli de Joan presenta a Jesús (Jn 1, 45ss), és tardana: procedeix del segle IX i va ser feta per Ish'odad de Merv. Segons John Meier, aquesta identificació no s'aguanta

I feien "parella"?

  • És veritat que a les llistes dels Dotze, en els sinòptics, Bartomeu sempre va a continuació de Felip.
  • Però a la llista conservada pels Fets dels Apòstols, entre Felip i Bartomeu està ficat en Tomàs.
  • I en els sinòptics una cosa és que vagin a continuació l'un de l'altre i una altra cosa es que vagin "junts", com "inseparables"
  • Una proposta de classificació de la llista dels Dotze segons l'evangeli de Marc
  • Un primer grup de tres, Pere i els dos germans Zebedeu, els tres a qui Jesús "posa un nom nou", i que es mantenen com grup diferenciat en altres episodis dels sinòptics: la filla de Jaire (Mc5, 37), transfiguració (Mc 9, 2), Getsemaní (Mc 14, 33)
  • Al final, un tercer "grup", format per una sola persona: Judes Iscariot, el qui el va trair
  • I al mig, el segon grup a on fica a tots els altres vuit. I aquest segon grup està encapçalat per Andreu. El text de Marc no ens obliga a fer "aparellaments"; les traduccions modernes tampoc fan parelles. Andreu serà, en l'evangeli de Marc (13,3) el "representant" d'aquest grup de vuit.
  • Posats a fer "parelles" d'aquest grup de vuit, la primera parella seria "Andreu i Felip" i Bartomeu faria parella amb Mateu.

Conclusió

  • Els textos neotestamentaris no ens permeten fer cap afirmació sobre la relació entre Felip i Bartomeu.
  • Però, per una altra part, tenim que a la tradició eclesial (o d'algunes esglésies) trobem aquesta relació. Serà qüestió d'estudiar com ha anat formant-se aquesta tradició que ha juntat, com a la benedicció, Felip i Bartomeu.

Sergi i Baccus

sergio_baco2 (3K)

Eren oficials dels exèrcits romans en temps de Maximinià, August d'Occident entre 286 i 305, davant del qual gaudien d'una bona reputació i s'honoraven amb la seva amistat. Convertits al cristianisme, foren executats durant la persecució dictada per l'emperador Dioclecià.

És aleshores que Sergi i Baccus, com estrelles brillant joiosament sobre la terra, irradiaven la llum de la fe en Jesucrist... Essent com un de sol en el seu amor pel Crist, també eren inseparables l'un de l'altre en l'exèrcit d'aquest món, units no per mitjà de la naturalesa, sinó per la fe, cantant i dient sempre: Mireu, que n'és de bo i agradable viure tots junts els germans. (Salm 133)

Quan, a l'ordre de Maximinià, refusen de participar a les ofrenes sacrificials:

Immediatament,[l'emperador] va ordenar tallar-los els cinturons, despullar-los de les seves túniques i altres ornaments militars... i vestits amb robes de muller desfilaren pel mig de la ciutat.

Ens has despullat de l'home vell, Senyor, i ens has vestit amb roba de salvació i amb el mantell de la justícia. Com a núvies ens has vestit amb robes de muller i ens has unit l'un a l'altre amb tu

Baccus fou el primer en morir, assotat fins al final. Sol i tancat a la presó, Sergi el crida:

Ja no més , germà i company de milícia, cantarem junts: Mireu, que n'és de bo i agradable viure tots junts els germans. No has estat amable amb mi, deixant-me sol sobre la terra, ara solitari, sense cap consol.

És aleshores quan, suposadament, Baccus se l'apareix i li diu: Sergi i Baccus. Icona del segle VI

Per què plorar i lamentar-te, germà? Si he estat enllevat del teu cos, encara estic amb tu en el vincle de la unió, cantant i recitant: Correré pels camins dels teus manaments, perquè m'has eixamplat el meu cor! (Salm 119)

Afanya't, doncs, germà, i a través d'una perfecta confessió, corre al meu darrera i, quan hagis acabat la teva cursa, aconsegueix-me. La corona de justícia per mi és estar amb tu"


Al matí, Sergi, després d'haver estat obligat a recórrer 10 milles amb calçat amb claus, fou decapitat.

Perquè jo estic a punt de ser vessat en libació i ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I ara tinc reservada la corona de justícia que aquell dia em donarà en premi el Senyor, jutge just...
2 Tim 4, 6-8

Foren enterrats a Resapha, sobre la frontera de l'Eufrates, que amb el temps esdevingué un important lloc de pelegrinatge. L'any 434 passà a ser seu episcopal i rebé el nom de Sergiopolis

Que Déu us beneeixi

Sembla que durant els primers segles, els bisbes i capellans tenien la delicadesa d'anar a visitar els nuvis i aquests feien mostra de bona educació demanant-los la benedicció. Deixeu-me que jo avui faci aquesta mateixa feina.

"Que us beneeixi doncs, Déu Totpoderós"

Però, sabem què vol dir això?

És en primer lloc un desig, compartit per tots els qui estem aquí presents. És la nostra forma de respondre a la vostra invitació.

"Benedicció" ho podríem traduir per "dir coses bones", dir paraules boniques, dir paraules de coratge, dir paraules de força, de vida, de conversió, de creació, de llibertat, de despossessió, de compartir, de renúncia, d'interpel·lació, de compromís...

Que totes aquestes paraules les sentiu i les escolteu al llarg de la vostra vida.

"Que Déu us beneeixi": que Déu us digui aquestes paraules.

Millor: que Déu sigui per vosaltres aquesta paraula.

Que Déu sigui per vosaltres bo i bonic i gustós;

que Déu sigui per vosaltres coratge, força i vida;

que Déu sigui per vosaltres font de creació, de llibertat, de compartir;

que Déu sigui per vosaltres renúncia, despossessió i conversió;

que Déu sigui per vosaltres la paraula que us interpel·li cada dia en el vostre compromís.

* * *

Però no hi ha vies directes entre nosaltres i Déu. Ja ho sabem: qui vol estimar Déu, que estimi primer el germà. En sentit contrari passa el mateix: qui vulgui escoltar Déu, que escolti primer els altres.

"Que Déu us beneeixi" és, doncs, desitjar-vos que sapigueu escoltar, en mig de les ambicions, egoismes i divisions del nostre món, tota paraula -molts cops seran només balbuceigs- i tot anhel dels qui comparteixen, de prop o de lluny, la vida amb nosaltres.

Hi ha en el nostre món, a la nostra història que ha construït i configurat aquest món nostre, en el qual potser ens hi trobem massa ben assentats, paraules d'ambició, d'afany de poder, d'egoisme, d'acumular riquesa, de separació, de divisió... paraules de guerra, de destrucció, de mort...

Però hi ha també -potser més amagades i moltes vegades mig pronunciades o mal expressades- paraules de vida, de creació, de generositat, de compartir, creadores de pau, burxadores de justícia, paraules d'igualtat, de fraternitat...

"Que Déu us beneeixi": que sapigueu trobar i escoltar aquestes paraules; que vulgueu escoltar tots aquells que les diuen; que tingueu el coratge de fer-les vostres.

"Que Déu us beneeixi".

* * *

Recordem que ja Jesús ens va treure tota possible falsa excusa: ¿Quan, Senyor, ens has beneit?, ¿quan, Senyor, ens has dit aquestes paraules?, ¿quan, Senyor, hem pogut escoltar-les de tu?

Cal repetir la resposta?

Vaig tenir fam, i no em vau sentir...

Vaig tenir set, i no em vau sentir...

Era foraster, estava despullat, estava malalt, vaig estar a la presó... i no em vau sentir.

Estava crucificat, i no em vau sentir...

* * *

"Que Déu us beneeixi": que escolteu i feu vostres les veus de tots els "crucificats de la terra", totes aquelles que demanen vida i vida amb abundància

Que Déu, font de tota vida amb abundància,
us faci entendre la història de Jesús,
la història de dolor de tots els crucificats de la terra
i que el Seu Esperit faci de vosaltres dos
ressonadors dels seus clams i anhels
en el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant

Qui són els avrsenokoi/tai de 1Cor 6, 9?
1Cor 6, 9 h' ouvk oi;date o[ti a;dikoi qeou/ basilei,an ouv klhronomh,sousinÈ mh. plana/sqe\ ou;te po,rnoi ou;te eivdwlola,trai ou;te moicoi. ou;te malakoi. ou;te avrsenokoi/tai
¿No sabeu que els injustos no poseerían en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els [ ? ? ? ]

I aquest llistat continuarà amb els qui roben, els usurers, els embriacs, els calumniadors, els lladres. Tots aquests, ho torna a repetir, no posseiran en herència el Regne de Déu.

També surt en el llistat de la Primera Carta a Timoteu 1, 9-10, a on s'afirma que la Llei no és destinada als justos, sinó als malvats i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegs, als qui maten pare o mare, als homicides i la llista segueix fent menció dels

1Ti 1, 10 po,rnoij avrsenokoi,taij avndrapodistai/j yeu,staij evpio,rkoij( kai. ei; ti e[teron th/| u`giainou,sh| didaskali,a| avnti,keitai
als immorals, als [ ? ? ? ], als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a tots els qui s'oposen a la sana doctrina

Què hi diu en John Boswell?

La segunda palabra, avrsenokoi/tai, es bastante rara, y su aplicación a la homosexualidad es más comprensible. La mejor evidencia, sin embargo, sugiere muy vigorosamente que, para Pablo y sus contemporáneos, no connotaba la homosexualidad, sino que, hasta bien entrado el siglo IV, significó "prostituto", y luego su significado se confundió con el de una variedad de palabras para la desaprobación de la actividad sexual y a menudo se la equiparó a la homosexualidad. (Pág. 133)
Por tanto, avrsenokoi/tai, significa agentes sexuales masculinos, es decir, prostitutos activos,
que en la época de Pablo eran comunes en el mundo helenístico. Se sabe bien que esa designación también existía en el latín de aquel momento: los drauci o exoleti eran, como ya se ha visto, prostitutos capaces de desempeñar el papel activo tanto con hombres como con mujeres.
El término avrsenokoi/tai es el equivalente griego de drauci; el correspondiente pasivo es parakoi/tai. avrsenokoi/tai era el término más explícito de que disponía Pablo para un prostituto, pues las palabras po,rnoj y porneu,wn, que con este propósito se empleaban en ático y en el griego del Antiguo Testamento, habían sido adoptadas en koiné, la lengua griega en que escribió Pablo, para referirse a los hombres que recurrían a prostitutas o que cometían simplemente "fornicación".
Es indudable que Pablo estaba familiarizado con la prostitución masculina, aun cuando sólo fuera a través del Antiguo Testamento, y que la consideraba con el mismo horror que le inspiraba la prostitución femenina. No es sorprendente que la prostitución activa le pareciera más reprehensible que la pasiva, pero no es necesario suponer que hubiera entendido el matiz preciso de avrsenokoi/tai en términos de papeles sexuales. Puesto que esta referencia alude inequívocamente a la prostitución masculina (en oposición al recurso masculino a la prostitución femenina), muy bien puede haberlo entendido de manera general
Tal vez la prueba más amplia de que, en la época de Pablo, avrsenokoi/tai no connotaba "homosexual", y ni siquiera "sodomita", es la que ofrece el inmenso volumen de documentos sobre el tema de la sexualidad homoerótica escritos en griego y en los que este término no aparece. Es extremadamente difícil creer que si la palabra significaba realmente "homosexual" o "sodomita", ningún autor anterior o contemporáneo la hubiera empleado de una manera que implicara claramente esa conexión. (Pág. 367)

Cristianismo,
tolerancia social y homosexualidad