Ir a la versión castellana Per Internet Explorer no veuràs bé el text grec.
Per Google Chrome o Mozilla Firefox i... SÏ
Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
Un sermó per a la nit de Nadal

o, millor, per passades festes

Comentari a Lc 2, 1-14

A mitjans dels anys setanta, aquells anys en què Espanya canviava (i ara no discutirem en quina mesura o en quina profunditat) la seva fesomia política, va estar de moda (en el bon sentit de la paraula) en els ambients de les comunitats cristianes populars, un petit llibre d'un portuguès, en Fernando Belo, titulat "Una lectura política del evangelio", el germà petit o el resum d'un llibre més gruixut amb el títol de "Una lectura materialista del evangelio de Marcos".

(La lectura d'aquest llibre jo encara la recomano)

Potser, quan encetem un cop més aquest període de les festes nadalenques, cristians compromesos i cristianes compromeses es puguin dir:

Per uns dies deixem-nos de polítiques. Gaudim del Nadal, del Déu que ve a nosaltres. Deixem-nos encisar per les narracions evangèliques...

Mirem les figures del pessebre: un infant a una menjadora, una mare-verge, uns pastors, un cor d'angelets, uns mags, un estel, un cant de pau... I també aquelles que la pietat popular va afegir -potser sense saber que seguia els vells mites de la humanitat- la del bou i la de l'ase. Potser, fins i tot, el popular "caganer" té un missatge molt humà a donar-nos.

Però una lectura atenta d'aquestes narracions evangèliques de la infància no ens permeten aquesta mena de bucòlica tranquil·litat. L'evangeli de Mateu ens parla

Per la seva banda, Lluc també situa els esdeveniments en els temps d'Herodes, rei de Judea (Lc 1, 5), i ens parla

Certament, si algú vol passar les festes de Nadal en pau, millor és que canti nadales davant del pessebre i que deixi, per passades festes, la lectura de les narracions evangèliques, una lectura que no pot deixar de ser -si ens atrevim a escoltar totes les seves ressonàncies- una lectura política.

El relat de Mateu de la infància (els dos primers capítols) vol recordar la confrontació entre el Faraó d'Egipte i Moisès: Jesús serà el nou Moisès, l'alliberador del seu poble de l'opressió faraònica.

En el llibre de l'Èxode podem descobrir que el projecte de Moisès no és només fer sortir el seu poble d'Egipte, sinó crear una societat alternativa, una nova realitat social, que sorgirà d'una concepció -també alternativa- de Déu.

Aquells homes i dones que, formats en ordre de batalla (Ex 13, 18), van sortir d'Egipte, participaven, potser sense saber-ho -i d'aquí la temptació de voler tornar a les olles de carn d'Egipte (Ex 16, 3), la seva revolta dels dies de Massà i Meribà, quan es van discutir amb Déu preguntant: "El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?" (Ex 17, 7)- a la creació d'una nova comunitat social, la qual tenia una llei fonamental: que cadascú tingui el que pugui menjar (Ex 16, 18).

La història de Moisès, que està al rerafons de la història de Jesús, és haver copsat que un Déu totalment lliure -lliure per a manifestar-se (Ex 3, 4), lliure davant del model soci-econòmic de la societat (Ex 1, 8-14), lliure per a fer distincions entre uns i altres (Ex 11, 7), lliure per escoltar el clam dels esclaus (Ex 3, 7), lliure de tota manera d'entendre la divinitat definida per l'imperi (Ex 3, 18), és qui pot engendrar, constituir una societat de justícia humana.

Un Déu alternatiu per a una societat alternativa. No entendrem les narracions evangèliques de Nadal si no sabem descobrir en elles les paraules anàrquiques de l'evangeli: No ha de ser així entre vosaltres (Mt 20, 25).

  • Els governants de les nacions en disposen com a amos....
  • No ha de ser així entre vosaltres...
  • I els magnats les tenen sota el seu poder...
  • No ha de ser així entre vosaltres...

Lectures recomanades
L'alternativa mosaica
Moisès i el Faraó



L'evangeli de Lluc és més valent. Mateu s'havia oposat a un "segona divisió" i de mala reputació: August havia dit d'Herodes que era millor ser un dels seus porcs que un fill seu (Macrobi a les Saturnalia).

Lluc és més valent. Si Mateu, al posar la genealogia de Jesús arriba fins a Abraham, Lluc la fa arribar fins a Adam: ...fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu (Lc 3, 38). Lluc pot tenir una comprensió més universalista, més globalitzadora.

Ara la confrontació no serà entre Jesús i un "reyezuelo" autonòmic, sinó amb el mateix emperador de tot el món. Si la narració de l'evangeli de Lluc del naixement de Jesús comença, d'una manera una mica solemne, amb el nom d'August, per alguna cosa deu ser...

VEge,neto de. evn tai/j h`me,raij evkei,naij
evxh/lqen do,gma
para. Kai,saroj Auvgou,stou
avpogra,fesqai
pa/san th.n oivkoume,nhnÅ
I succeí que en aquells dies
sortí un edicte
del Cèsar August
ordenant que es fes un cens
de tot l'imperi
Fes un doble clickNo t'ha sortit el text en grec?  Fes un doble "Click"  i copia la font "Bwgrkl.ttf" a la teva carpeta "windows/fonts"  Aprofita i fes el mateix amb la "Hebii.ttf"

Qui és aquest August?

Penso que un sermó de la nit de Nadal que no dediqui tres minuts a aquest nom és un sermó que no arriba a transmetre tot el que l'evangelista ens ha volgut dir.

Tres minuts, per a dir què?

Si en voleu saber més...

Si el sermó el fes un bon tarragoní, de ben segur, que encara s'allargaria una mica més per dir-nos que el decret de l'empadronament el va signar August des de la "ventana del mandato", un finestral que existia a la façana oriental de l'anomenat "palau d'August", que -si no m'equivoco- és el que avui dia anomenem "casa de Pilat" (el finestral i la corresponent façana foren derruïdes l'any 1813).

Si en voleu saber més...

Prescindint d'aquestes tradicions locals, veiem que el relat evangèlic de Lluc posa cara a cara l'emperador de Roma i el nen nat a una establia...

  • Davant de la propaganda imperial de la pau d'August...
  • ...l'anunci angèlic afirma que la veritable pau és la que ve de Déu
  • Davant de la propaganda imperial d'August com Salvador de tot el món...
  • ...l'anunci angèlic proclama Jesús com Salvador del poble
  • Davant de la propaganda imperial d'un August diví...
  • ...l'anunci angèlic confessa Jesús com Messies i Senyor

...i els uneix (l'emperador i el fill d'uns camperols jueus; Roma i el petit poble de Betlem) per un decret d'empadronament, d'abast universal. En el sermó no caldria discutir si aquest decret imperial va existir o no, però sí explicar el sentit teològic que l'evangelista li vol donar.

Lectura recomanada
Possibles traduccions
d'aquest verset

No estaria de més, ni que fos de passada, recordar com es va enfadar el Senyor Yahvé quan David va tenir l'ocurrència de fer un cens al seu poble (Segon llibre de Samuel, cap. 24). Les revoltes produides quan el cens de Quirini, com recordava Gamaliel (Ac 5, 37) i ho recull Josefo, l'historiador jueu (Ant XVIII, i, 1 y 6).

Un decret del faraó fou decret de mort per a tots els nens hebreus

Finalment el Faraó manà a tot el seu poble: Tireu al Nil els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes (Ex 1, 22)

El decret d'Herodes era decret de mort per a tots els nens de Betlem.

Herodes es va indignar molt i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall (Mt 2, 16)

El decret de l'emperador, era també un decret de mort?

  • Uns poden pensar que un cens vol dir organització, bona administració, interès pel bé comú, ordre i pau...
  • Altres poden pensar que un cens significa imperi, opressió, dominació, lleves militars, impostos i tributs...

El que l'evangeli ens diu és que aquest nen nascut a Betlem, la ciutat de David, va acabar la seva vida a la creu acusat de "revoltar el nostre poble, prohibint de pagar el tribut a l'emperador i dient que ell és el Messies, Rei" (Lc 23, 2)

Lectura recomanada
El cens de Quirini

Acabaré recordant el que sant Ignasi diu en els seus Exercicis Espirituals:

Tercero: mirar y considerar lo que hacen, así como es el camino y trabajar, para que el Señor sea nascido en summa pobreza...

...y a cabo de tantos trabajos, de hambre, de sed, de calor y de frío, de injurias y afrentas, para morir en cruz...

Sant Ignasi -permeteu-me que us ho digui- s'equivoca a la primera part i encerta a la segona.

El camí que va de Natzaret a Betlem no condueix a la "summa pobreza", sinó "para que el Señor sea nascido" en reialesa i divinitat. ¿Com afirmar la messianitat davídica de qui no ha nascut a Betlem, la ciutat de David? I els déus no acostumaven a néixer a casa seva...

Però el camí que s'origina a Betlem, la confrontació entre l'anunciat "Salvador del poble" i el que la propaganda imperial enaltia com "Salvador de tot el món", acaba a la creu. Aquí, Ignasi, ha fet una bona lectura d'aquestes narracions evangèliques de la infància de Jesús.

Lectura recomenada
Sempre una nit
Un text d'en Eugen Drewermann

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
23 Desembre 2004
Última actualització: 24 desembre 2015
Si vols dir la teva i saber la dels altres:
Per dir la teva
Pàgina principal de la web


Catequesi nadalenca
El relat de Suetoni
Vides dels dotze Cèsars
El diví August

(XCIV, 4)
Acia acudió a media noche a una ceremonia solemne en honor de Apolo y... hizo depositar su litera dentro del templo, quedándose luego dormida mientras las demás matronas regresaban a casa; de súbito, se deslizó hasta ella una serpiente que se retiró poco después; al despertar, se purificó como si hubiese yacido con su marido, y al punto apareció en su cuerpo una mancha con figura de serpiente que no pudo borrar jamás y que la obligó a renunciar para siempre a los baños públicos. Nueve meses más tarde nació augusto, y por este motivo se le consideró hijo de Apolo. Asimismo, Acia, antes de dar a luz, soñó que sus entrañas se elevaban hasta las estrellas y que se extendianpor toda la órbita de la tierra y del cielo. También su padre Octavio soño que del seno de Acia salía el resplandor del sol

Suetoni, autor del segle II, atribueix aquest relat a una font egipcia de l'any 30 a.C., poc després de la victòria d'Octavi (més tard, l'any 27 a.C., nomenat August) sobre Cleopatra i Antoni

Ara Pacis Augustae Ara Pacis Augustae

Altar commemoratiu de la pau fet elevar per l'emperador August al Camp de Mart de Roma, entre els anys 13 i 9 aC, considerat una de les millors obres, i de les més característiques, de l'art romà de l'època. Era un espai quadrat, a cel obert, amb una ara al centre. Les excavacions de l'any 1937 permeteren de reconstruir-lo molt prop del lloc que havia ocupat originàriament. Les parets tenen relleus, per dins i per fora, glorificant Roma i August i la seva família: processó cívica de consagració del monument en la qual figuren l'emperador i els seus, i al·legories de la fundació de Roma.

De l'Enciclopèdia Catalana

Emilio Morera Llauradó
Tarragona Cristiana (Vol. I), pag. 117-118
Tarragona 1897

Aún antes del nacimiento del Redentor han tratado los panegiristas de Tarragona de hacer intervenir su secular fama en los preliminares de aquel fausto acontecimiento, el más grande de la historia de la humanidad, y así como el Gerundense en su Paralipomenon aseguró que el decreto de Augusto ordenando el empadronamiento de los súbditos del Imperio (Evangelio de San Lucas) que obligó a la Santísima Virgen a trasladarse a Bethlem, fue refrendado durante la estancia del emperador en Tarragona (Datum Tarracone), y llevaba fecha de la Era española, asertos desmentidos por D. Antonio Agustín, Morales, el P. Flórez y otros; así no faltó historiador que se entretuvo en demostrar que la legión tarraonense fue la encargada de llevar a efecto la sentencia contra el Justo, dictada por el pretor Poncio Pilatos.

El Paralipomenon Hispaniae libri decem, l'obra més important i extensa de Joan Margarit i Pau, bisbe de Girona, cardenal i màxim representant de la historiografia humanística de la Corona d'Aragó al segle XV

De la primera opinión nació la inventiva de señalar el sitio donde fue promulgado el decreto imperial, y con posterioridad al libro de Pons de Icart comenzó a titularse ventana del mandato cierto ventanal que existía en la fachada oriental del pretorio tarraconense, denominado comúnmente palacio de Augusto, derruido cuando la voladura de parte de aquel edificio en 1813; contribuyendo a fortalecer la tradición, la circunstancia de que por la contextura de la obra y el grosor de sus paredes no penetraban en ningún tiempo del año los rayos del sol en el interior de la habitación

Pons de Icart dedica todo el capítulo XXXI, fol. 182, de su obra Grandezas de Tarragona, a propalar las opiniones sostenidas luego por el Gerundense, y sin embargo, no da cuenta de la tradición de la ventana del mandato, nacida, sin duda, con posterioridad a aquel interesante libro.