Ir a la versión castellana
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec?
Si no el veus,
doble click...click2 (1K)
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
Versió per a imprimir
LA VERITAT
DELS MITES
Salvem els 
nostres mites
EUGEN DREWERMANN
CLÉRIGOS
PSICOGRAMA DE UN IDEAL
Pag. 140
Hace poco un eclesiástico de alto rango me decía muy orgulloso:
    Los cristianos somos los únicos que tenemos un Hombre-Dios, en el que -cómo diría yo- Dios mismo se ha encarnado personalmente.
Con la única pretensión de quebrantar un poco aquel bastión de autosuficiencia, yo le repliqué:
    También hay otras religiones, como el hinduismo, que tienen su Hombre-Dios; de hecho, los hindúes creen que Visnú, segunda persona de una divinidad trinitaria, la Trimurti, se encarnó en el Hombre-Dios Krisna.

    Sí -me contestó-, pero eso no es más que un mito. Nosotros, en cambio, creemos en un acontecimiento histórico que, a la vez, es trascendente

En ese momento, estuve a punto de objetar:
    Claro, eso es lo propio del mito: expresar un acontecimiento trascendente en el espacio de la historia.
Mi interlocutor sonrió con una expresión de cansancio
Seguint la línia del mite del naixement de l'home diví a partir de l'elecció d'una verge, mite heretat de l'antic Egipte, intentarem recordar i integrar les imatges immemorials del misteri de l'encarnació, imatges que ja tenien existència i a les quals hom creia molts segles abans del cristianisme.

L'Evangeli de Lluc, barrejant als mites egipcis les imatges del naixement d'Asclepi, el déu de la Llum i el sanador de la mitologia grega, amb la finalitat de descriure i fer viure el misteri de la redempció humana, ha creat uns textos que es situen entre el somni i l'estat de vigília, els quals nosaltres no podrem comprendre realment si no penetrem en el llenguatge sempre fluctuant de la poesia i del símbol

A partir d'aquí resumeixo
alguns textos del llibre
De la naissance des dieux
à la naissance de Jésus-Christ
d'en Eugen Drewermann
La nostra pregunta 
davant del mite

Per exemple,
la narració del naixement 
d'un salvador diví

No és: ¿De quina manera aquest relat ens donarà proves de la seva realitat històrica?
És: ¿De quina manera comprendrem la veritat o la realitat autèntica d'un relat com aquest?
O és que la millor solució és la de l'Islam? L'eliminació total de tota imatge en nom d'un Déu absolutament invisible? O seguirem mantenint sempre l'oposició entre mite i història? O és que de Déu només en podem parlar amb el llenguatge dels fets històrics?
La teologia cristiana, avui com ahir, es troba amb les més grans dificultats a l'hora de reconèixer la significació del llenguatge mític i per ella ha estat sempre com una cosa impossible d'admetre l'existència de mites en els textos de la tradició bíblica, quan aquests tenen a veure  amb els seus dogmes cristians.

Prenem l'exemple de les narracions de la infància: de cap manera és possible de definir la diferència entre "cristianisme" i "paganisme" com la que existeix entre el mite (somni) i història (realitat). 

Tot al contrari, hem de reconèixer que únicament el mite ens permet parlar de la història humana de tal manera que hi puguem veure la revelació de Déu.

El mite religiós no té res a veure amb "els fets", sinó amb la significació i sentit d'aquests fets. I aquestes significacions i sentits, posats a l'abast de la nostra mà a través d'«imatges eternes», creen una realitat per l'home que recerca i espera, una realitat -sense comparació- més vertadera i autèntica que el món de la realitat exterior.

Les dificultats
de la teologia cristiana
Mite
i ciència
Tenim aquestes dues frases:
    Fa aproximadament de setze a vint mil milions d'anys, sota unes temperatures de més de 1032  graus… es va constituir la matèria del univers

    Al principi, Déu creà el cel i la terra...

Aquestes dues frases es refereixen a l'existència del món, però cadascuna d'elles sota perspectives diferents: 
    una es posa la qüestió de la causa de l'existència d'alguna cosa

    l'altra es pregunta en vistes de què alguna cosa existeix

A la primera qüestió responent les ciències de la naturalesa o la ciència històrica

A la segona qüestió només la religió hi pot donar resposta,

    i ella ho fa principalment en el llenguatge de les imatges simbòliques, utilitzant les formes narratives dels mites
Des de sempre els mites han intentat traduir simbòlicament, en el món de l'experiència sensible, la realitat soterrada i inaccessible als nostres sentits. 

Aquesta traducció fa ús dels símbols mítics, els quals consisteixen, essencialment, en escenes i grups de temes ja establerts (arquetips, o models originals), que no poden ser manipulats al nostre gust, a no ser que vulguem córrer el risc de trencar l'equilibri del ritme vital.

Aquests models originals ja establerts estan constituïts, com és tot natural, per les experiències humanes més intenses; el naixement, la maduració humana, l'amor, la mort, el perill, la salvació, la falta, la reconciliació… I, sobretot, és en els esdeveniments biològics, com la generació, concepció, maternitat, infància, relacions de parentiu i de descendència, on el mite veurà les prefigurations simbòliques per donar sentit al món i a l'explicació del món.

Així, doncs, les genealogies mítiques i els relats mítics sobre la infància no han de ser entesos com biografies, més o menys fantàstiques, sinó com evocacions simbòliques de la persona. No són producte de records d'una joventut passada, sinó que esbossen un quadre de la seva actitud interior espiritual i del seu arrelament existencial.

Els símbols mítics
Què és 
comprendre un mite?
És superar els antagonismes creats per un pensament racionalista entre subjecte i objecte, entre consciència i món, entre immanència i transcendència. 

El mite no és un judici fet a distància sobre un "objecte", sinó que el mite neix i consisteix en la intensificació extrema d'experiències vives. 

El mite és produeix quan el sentiment i la seva representació arriben a la seva més alta intensitat, expressant una esgarrifança interior. 

En aquest moment, l'ésser de l'home és per a ell mateix revelació, una revelació que es remunta als seus orígens més pregons.

Cal respondre que, evidentment, les imatges dels mites son "subjectives", però que això no vol dir que siguin arbitràries o irreals.

La psicologia de les profunditats ens mostra que les representacions (els arquetips o models originals) dels mites no només eren necessàries des del punt de vista de la història cultural, sinó que també eren indispensables per a l'home; i també explica, tot il·luminant la significació d'aquestes imatges, la seva actualitat i el seu caràcter obligatori per la vida present.

Això vol dir que nosaltres podem i devem considerar teològicament les imatges arquetípiques dels mites com "objectives", en el sentit d'estructures ja establertes, obligatòries i no arbitràries.

La dinàmica de la història de les religions no consisteix en "inventar" noves formes de expressió. Tota religió, des del moment que pensa i plasma el "diví", ho fa des de la llum de unes formes (arquetips o models originals) eternament les mateixes. 

La vertadera riquesa, el que és autènticament nou a la història de les religions no són els símbols, sinó la interpretació d'aquests símbols.

I en aquest nivell de la interpretació dels símbols, el cristianisme ha sabut fer aparèixer una novetat decisiva en el context del símbol de la filiació divina.

Aquestes imatges mítiques,
són purament subjectives?
 
  


 

Podem creure en els mites? La resposta és sí.

Si a les tradicions dels pobles, es repeteixen les narracions de naixements virginals i de fills de déu que vénen del cel per néixer sobre la nostra terra, per donar als homes la salvació i la pau, nosaltres haurem de dir que aquestes representacions expressen una veritat sobre l'home i sobre Déu que no pot ser comunicada de cap altra manera que sota la forma d'aquestes imatges, per més paradoxals que ens semblin. 

I aleshores tot el nostre problema és intentar comprendre el més exactament possible el sentit concret d'aquestes imatges.

"La veritat dels mites"

constitueix el darrer capítol de la meva Catequesi Nadalenca

Pàgina principal
de la Catequesi Nadalenca
La veritat dels mites

 
 
 
   
FINAL D'UNA
CATEQUESI NADALENCA


Amb total agraiment
a tots aquells cristians,
des dels evangelistes Lluc i Mateu
fins a
Walter Brueggemann,
John Shelby Spong,
Raymond E. Brown,
Eugen Drewermann,
que han sabut guardar
fins a nosaltres
com "Paraula de Déu"
allò que els antics egipcis
començaren a descobrir.

Agraït igualment
a tots aquells i aquelles,
amb els quals, sense pors,
hem pogut parlar-ne de tot això.


Agrairé també
tota ajuda per a anar millorant
en el fons i en la forma
aquesta
catequesi nadalenca
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
15 febrer 2000
Última actualització: desembre 2011
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)