Ir a la versión castellana
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec?
Si no el veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
JESÚS, fill il·legítim?

Recordeu la meva política lingüística:
En principi, no retradueixo al català els textos, l'original dels quals no tinc, i als quals només he pogut accedir en la seva traducció castellana

Mateo presenta a María ya embarazada antes de convivir con José. Esto pudo ser un hecho de dominio público.

Si esta situación no fue real, sino producto de una imaginación cristiana romántica, habría que pensar en un gran error religioso, pues tal situación dio origen a que se acusara a Jesús de ilegitimidad, lo cual sirvió de apoyo a la polémica anticristiana durante varios siglos.

Pero supuesto que la situación matrimonial y el embarazo eran hechos históricos tal como se describen, y no producto de la imaginación, se comprende que surgiera entre los adversarios de Jesús el rumor de su ilegitimidad, rumor que puede estar insinuado en Mt 1,18-19. 

Al responder a tal acusación, Mateo no habría tenido libertad para cambiar el hecho de que Jesús iba a nacer en seguida. Pero podía tachar de calumniosa la interpretación judía y ofrecer una (o la) explicación cristiana del hecho.
 

Pàg 558 ss
 
La iglesia afrontó abiertamente el escándalo de la cruz, transformando el instrumento de la ejecución en un símbolo de vida. Pero, en mi opinión, abordó menos abiertamente el escándalo del nacimiento de Jesús, y creó leyendas destinadas a encubrir una posible fuente de vergüenza. Quizás no pudo hacerse otra cosa, teniendo en cuenta los prejuicios contra las mujeres, la atmósfera acerca del sexo y la mentalidad patriarcal de la época.

Pero yo me pregunto si Jesús es menos el Cristo de Dios, el Hijo de Dios, la Palabra encarnada, si su nacimiento hubiera sido natural, producto del adulterio o la violación. Creo que no. 

  ¿No sería fascinante descubrir el día del gran despertar que Dios dio a conocer el poder divino de su vida en forma humana a través de un ser humano que había nacido de la carne, rota y pecadora, pero que también había nacido del espíritu, dador de vida y total, y que ninguno de esos posibles nacimientos violaba o negaba el otro?
 

pág 178




Algunes constatacions històriques
A la literatura hel·lenística sobre herois o ésser immortals, alguns naixements estan envoltats de situacions aparentment escandaloses
  • En el Ròmul de Plutarc, la mare és una verge vestal: al descobrir-se que està embarassada, evita el càstig gràcies a la intervenció de la filla del rei
  • A la biografia d'Alexandre el Gran, del Pseudo-Calístenes, la seva mare es queda embarassada mentre el seu pare, Filip, està lluny de casa.
En un i altre cas, veurà el lector que la concepció es deguda a la intervenció dels déus.


  • Existeixen escrits jueus que anomenen Jesús "fill de Pantera" i posen aquest apel·latiu en boca dels rabins del període tanaític (principis del segle II)
  • Difícilment aquest apel·latiu el podríem separar del relat jueu sobre l'adulteri entre Pantera i Maria recollit per Orígens

  • Es diu que Simeó ben Azzai, rabí del segle II, va trobar a Jerusalem una genealogia, anterior a l'any 70, en què s'afirmava: "En tal és il·legítim, nascut d'una dona casada
  • Els jueus, per por a la persecució dels cristians, ja s'havien tornat molt prudents a l'hora de fer referències despectives sobre Jesús. Aquest "en tal" podia ser Jesús. Seria el "primer text reconegut que titlla com il·legítim el naixement de Jesús"

  • En el nord d'Àfrica, Tertul·lià (ca. 197) menciona entre les acusacions d'origen jueu la difamació de que era fill d'una prostituta (De spectaculis xxx, 3)

  •  
  • Durant el període amoraític de la literatura rabínica (200-500) la convicció de que Jesús era il·legítim estava en ple vigor en els cercles jueus: la seva mare era Maria, una perruquera que havia estat infidel al seu marit
  • Aquest relat es desenvolupà a les llegendes medievals de les Toledot Yeshú (que poden contenir algun material antic)

Consta l'existència 
d'acusacions jueves 
de il·legitimitat 
a partir del segle II
Aquest atac 
contra l'origen de Jesús
estava molt estès
Pregunta:

Aquesta acusació jueva
d'il·legitimitat
¿representa 
una tradició independent
dels evangelis

és una polèmica 
en resposta als evangelis?


El Discurs vertader
de Cels
(escrit entre 177 i 180)

El text, escrit en llatí, no se'ns ha conservat, i només el podem conèixer per les cites d'Orígens en el seu Contra Celsum

L'obra de Cels està inspirada en fonts jueves. El que Cels diu sobre el naixement de Jesús ho podem resumir així, segons el que ens ha arribat a través de l'escrit apologètic d'Orígens (pels volts de l'any 250).

El mateix Jesús fou qui es va inventà el relat de que havia nascut d'una verge. De fet, la seva mare era una pobre dona de poble que es guanyava la vida filant. Havia estat foragitada de casa pel seu marit, un fuster  (tekton), convicta d'adulteri amb un soldad anomenat Pantera, que l'havia corrompuda. Després, ignominiosament, anà d'un lloc a un altre, i, en secret i sense sostre, donà a llum Jesús. Més tard, aquest, com era pobre, emigrà a Egipte com obrer, a on s'afeccionà als poders màgics. Envanint-se d'ells, va reclamar el títol de Déu

Contra Celsum, cap. I,
nª 28, 32, 69
Més sobre Cels...

Si vols veure algunes cites en el text grec...
Ja tens la "Bwgrkl.tff"?


Escrits cristians
Apòcrifs
Jesús ha dit: El qui reconegui el pare i la mare serà anomenat fill de prostituta
Evangeli de Tomàs
nº 105 (o nº 109)
Els notables dels jueus van respondre a Jesús: Què hi hem de veure nosaltres? Primer de tot, ets un fill bastard. Segon, el teu naixement a Betlem comportà l'extermini d'infants. Tercer, el teu pare Josep i la teva mare Maria van haver de fugir a Egipte perquè no podien presentar-se amb prou llibertat enmig del poble
Actes de Pilat
 L'origen dels Actes de Pilat podria arrencar del segle II, però la forma en què es conserva només està atestiguada des del segle IV
Veure el context
Canònics I el teu pare, on és?
Ni sabeu qui sóc jo ni sabeu qui és el meu pare...

Si no creieu que jo sóc, morireu en els vostres pecats
Però, qui ets tu?

La veritat us farà lliures
Nosaltres som descendència d'Abraham, i no hem estat mai esclaus de ningú 

Descendència d'Abraham!... Voleu matar-me. Vosaltres teniu per pare el diable, ell des del principi era un assassí
Nosaltres no hem nascut pas de prostitució; només tenim un pare, que és Déu
 

¿No diem bé nosaltres que ets un samarità i tens el dimoni?
Jo no tinc cap dimoni

Evangeli de Joan
cap. 8
Rellegiu sota aquesta perspectiva l'agria discussió entre Jesús i els seus interlocutors jueus. Procureu fer-ho a veu alta utilitzant tots els recursos de la retòrica: la sornegueria, el sarcasme, la ironia, l'acusació despietada, el contraatac...
¿Per què s'inicia aquesta discussió amb l'episodi de la dona adúltera?
Pot ferir la sensibilitat
d'alguns lectors...
Marc
6, 3
Designar  Jesús com "fill de Maria" era quelcom prou insòlit. 

Podia ser una al·lusió a la possibilitat, i fins i tot a la probabilitat, de que Jesús fos conegut a Natzaret com fill il·legítim.

No hi ha cap dubte de que aquest text va neguitejar alguns sectors de l'església primitiva.
ouvc outo,j evstin o` te,ktwn(
o` ui`o.j th/j Mari,aj
¿No és aquest el fuster, 
el fill de Maria...?
Quizás existiera un recuerdo anterior que apoyara la tradición de que Jesús nació demasiado pronto, después de que María y José empezaran a vivir juntos como marido y mujer. Quizás la gente contó los meses y se dio cuenta de que las cuentas no cuadraban. 

Una tradición del judaísmo sugiere que se examinen los orígenes de los blasfemos y los agitadores religiosos, pues, según la sabiduría popular, los hijos ilegítimos tendían a crear problemas religiosos en su vida adulta. Se creía que reflejaban el espíritu de aquel que había violado a la madre.

Quizás las historias del nacimiento milagroso de Jesús se diseñaron para contrarrestar esta crítica. Quizás Jesús fue ilegitimo, e incluso hijo de una mujer violada, y los cristianos primitivos no pudieron suprimir esta verdad.

Quienes conciben esta posibilidad argumentan que Mateo no pudo inventarse de la nada la historia de José debatiendo la posibilidad de divorciarse de María en secreto, de acuerdo con las prescripciones de la Torah en el Deuteronomio (Dt 22,23-27).

Maria
i les altres quatre dones mencionades
a la genealogia de Jesús
per Mateu 1, 1-17
¿què tenen en comú?
 
John Shelby Spong 
Jesús, hijo de mujer 
Pàg 89-90
¿O

L'ESPERIT SANT

O

UN "LEGIONARI"?

Desgraciadamente, la alternativa histórica a la concepción virginal no ha sido una concepción dentro del matrimonio: ha sido la ilegitimidad por adulterio de María.
    Los únicos que negaron la concepción virginal y sostuvieron que Jesús era hijo real y legítimo de José fueron los judeo-cristianos del siglo II.
Deberían tener en cuenta esa situación los modernos exegetas que rechazan la concepción virginal y suponen, sin pruebas, que Jesús era hijo de José. El relato de Mateo no deja lugar a dudas; y, como hemos visto, la tradición, hasta donde podemos rastrearla, avala la posibilidad de un nacimiento prematuro. 

Indudablemente, algunos cristianos sofisticados pudieron elegir la alternativa de la ilegitimidad: verían en ella el escalón más bajo del anonadamiento de Jesús y de su forma de esclavo (Flp 2, 7) e insistirían, correctamente, en que una concepción irregular no implicaba ningún pecado en Jesús. Pero la ilegitimidad destruiría las imágenes de santidad y pureza con que Mateo y Lucas rodean el origen de Jesús y negaría la teología de que Jesús provenía de los piadosos anawim de Israel.

Para muchos creyentes menos sofisticados, la ilegitimidad sería una ofensa que desafiaría la credibilidad del misterio cristiano

Raymond E. Brown
El nacimiento del Mesías
Pàg 554s

 
 
 

"Jesús, fill il·legítim?"

constitueix el Capítol Vuitè de la meva Catequesi Nadalenca

Pàgina principal
de la Catequesi Nadalenca
La veritat dels mites

 
 

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
Setembre 2000
Per dir la teva Pàgina principal de la web

 
 
 

Teologia Indígena           Diàleg interreligiós          Catequesi eucarística          Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta           Spong el bisbe episcopalià           Altres temes


 
 
 
 
 
 
 


 
 

Celso fue un filósofo de tendencia platónica que a finales del siglo II se interesó científicamente por el cristianismo, publicando una obra, El discurso verdadero, en la que expone y refuta las doctrinas de la nueva secta. El texto no se nos ha conservado, y lo conocemos únicamente a través de las citas de Orígenes. Celso tuvo cuidado de documentarse literaria y sociológicamente. Su escrito tuvo un cierto impacto, de tal manera que, decenios más tarde, Orígenes recibió en encargo de refutarlo.

Celso considera el cristianismo una secta indigente y aberrante, pero no acusa a sus miembros de crímenes o inmoralidades.

José Montserrat Torrents
El desafío cristiano
Las razones del perseguidor
pág 174

 
 
 
 
 
 
 
 


 

II, 1 En veure-ho, Pilat, ple d'espant es disposà a aixecar-se del tribunal. Mentre ho estava pensant, la seva dona el féu avisar: 
    -Desentén-te del cas d'aquest just. Aquesta nit he patit molt per causa seva (Mt 27,19).
Llavors Pilat va convocar tots els jueus i els digué: 
    -Sabeu que la meva dona adora l'únic Déu i més aviat simpatitza amb els vostres costums jueus. 
    -Sí, ja ho sabem, li contesten. 
    -Doncs mireu, els diu Pilat, la meva dona m'ha fet arribar aquest missatge: «Desentén-te del cas d'aquest just. Aquesta nit he patit molt per causa seva.»
Els jueus van respondre a Pilat:
    -No t'hem dit que és un bruixot? Mira, ha fet venir un somni a la teva dona.
2 Pilat crida Jesús i li diu: 
    -De que t'acusen, aquests? No respons res?
Però Jesús li digué: 
    -Si no fossin lliures de fer-ho, no dirien res.. Perquè cadascú és lliure de parlar per a dir bé o dir mal. Ells veuran!
3 Els notables dels jueus van respondre a Jesús: 
    -Què hi hem de veure nosaltres? Primer de tot, ets un fill bastard. Segon, el teu naixement a Betlem comportà l'extermini d'infants. Tercer, el teu pare Josep i la teva mare Maria van haver de fugir a Egipte perquè no podien presentar-se amb prou llibertat enmig del poble. 
4 Però alguns jueus piadosos d'entre els presents van dir: 
    -Nosaltres neguem que sigui un bastard; més aviat sabem que Josep esposà Maria, i que ell no és un fill bastard.
Pilat diu als jueus que afirmaven que era fill il·legítim: 
    -Això que dieu no és veritat, perquè es van celebrar les esposalles com testimonien els vostres mateixos connacionals.
Anàs i Caifàs diuen a Pilat: 
    -Nosaltres en massa ho proclamem, i no se'ns accepta que és un bastard! Aquests són prosèlits i deixebles seus!
Pilat, adreçant-se a Anàs i Caifàs, diu: 
    -Què vol dir «prosèlits»? 
    -Són fills de pares grecs i ara s'han fet jueus, li contesten. 
Els qui negaven que Jesús fos un fill bastard –Llàtzer, Asteri, Antoni, Jaume, Amnes, Zeres, Samuel, Isaac, Fineès, Crist, Agripa i Judes– van replicar: 
    -Nosaltres no som pas prosèlits de naixement, sinó que som fills de jueus, i diem la veritat, perquè vam assistir a les esposalles de Josep i de Maria.
5 Pilat, adreçant-se a aquests dotze homes que negaven que Jesús fos bastard, els diu: 
    -Us conjuro per la salut del Cèsar: ¿és veritat això que dieu, que no ha nascut fora de matrimoni? 
    -Nosaltres, contesten a Pilat, tenim una llei que ens priva de jurar, perquè és pecat. Que ells jurin per la salut del Cèsar que no és com diem, i serem reus de mort! 
Pilat pregunta a Anàs i Caifàs: 
    -No contesteu res a això? 
Anàs i Caifàs responen a Pilat: 
    -Aquests dotze afirmen que no és fill il·legítim, i hom els dóna crèdit. Però tots nosaltres a l'una cridem que és fill il·legítim, i que és un bruixot, i que ell afirma que és fill de Déu.
6 Pilat ordenà que sortís tothom, llevat dels dotze que afirmaven que no era fill bastard. Ordenà també que Jesús fos posat a part. Pilat els pregunta: 
    -Per quin motiu el volen matar? 
    -Estan indignats, perquè guareix en dissabte, li contesten. 
    -Per una obra bona el volen matar?, replica Pilat.
III, 1 Pilat sortí del pretori molt irritat, i els digué: 
    -Poso el sol per testimoni que no trobo cap culpa en aquest home. 
Però els jueus van replicar al governador: 
    -Si aquest no fos un malfactor, no te l'hauríem lliurat. 
    -Preneu-lo vosaltres, els diu Pilat, i jutgeu-lo segons la vostra llei. 
    -A nosaltres no ens és permès de matar ningú, li contesten els jueus.
I Pilat els digué: 
    -A vosaltres Déu us ha prohibit de matar. I a mi, no?
 

 
 
 
 
 


 
 

Donem la paraula a un bisbe, a John Shelby Spong:
 
    Pero, en mi opinión, el texto crucial del cuarto evangelio se encuentra en el capítulo 8, donde entre Jesús y los fariseos se entabla un debate sobre los orígenes y el significado de la verdadera filiación. Se trata de un debate asombroso, al que mis ojos no se abrieron hasta que no empecé a estudiar las narrativas de la natividad, y hasta que Jane SchabergThe illegitimacy of Jesus, 1987 me planteó la posibilidad de que, si uno estaba dispuesto a mirar, todavía podía descubrirse en las Sagradas Escrituras una tradición no muy bien suprimida sobre la ilegitimidad de Jesús.

    El debate del capítulo 8 se inicia con la historia de una mujer sorprendida en adulterio. En la versión estándar revisada de la Biblia se incluye una nota en la que se nos informa que las versiones autorizadas más antiguas no contienen este episodio. Parece que se trató de un incidente auténtico ocurrido en el ministerio de Jesús, aunque originalmente no perteneció al evangelio de Juan, o, al menos, a este lugar del evangelio de Juan.

    Algún escriba lo colocó aquí en algún momento de la historia. ¿Por qué precisamente aquí? ¿Por qué en medio de un debate con los fariseos sobre el origen de Jesús se incluye un episodio sobre una mujer sorprendida en adulterio, a la que Jesús se niega a condenar?

    Jesús la llamó simplemente "mujer", la misma palabra que empleó para dirigirse a su madre en la narración de la boda de Caná. "Tampoco yo te condeno" constituye la frase que marca el momento culminante de la escena.

    ¿Se trataba de una historia autobiográfica? ¿Repescaba la experiencia o el recuerdo y la tradición familiar de un hijo ilegítimo y una virgen violada a quienes Dios no había condenado?

    Jesús, hijo de mujer
    Pág 175 s
La paraula "dona" a l'evangeli de Joan
 
 
Jn 2, 4 le,gei auvth/| o` VIhsou/j(
Ti, evmoi. kai. soi,( gu,naiÈ
ou;pw h[kei h` w[ra mouÅ
Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
A les bodes de Caná, Jesús es dirigeix així a la seva mare
 
Jn 4, 21 le,gei auvth/| o` VIhsou/j(
Pi,steue, moi( gu,nai( o[ti e;rcetai w[ra
o[te ou;te evn tw/| o;rei tou,tw|
ou;te evn ~Ierosolu,moij
proskunh,sete tw/| patri,
Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
En el pou de Jacob, Jesús es dirigeix així a la samaritana, a la dels cinc marits.
 
Jn 8, 10 avnaku,yaj de. o` VIhsou/j ei=pen auvth/|(
Gu,nai( pou/ eivsinÈ ouvdei,j se kate,krinen
Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?»
Jesús es dirigeix així a la dona agafada en adulteri
 
En llavis de Jesús,
el "dolç nom de Maria"
només es utilitzat
per a dirigir-se a Maria Magdalena
Jn 20, 16

i per a referir-se a Maria, la germana de Marta
Lc 10, 42
Jn 19, 26 VIhsou/j ou=n ivdw.n th.n mhte,ra
kai. to.n maqhth.n parestw/ta o]n hvga,pa(
le,gei th/| mhtri,(
Gu,nai( i;de o` ui`o,j souÅ
Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill.
Des de la creu, Jesús es dirigeix així a la seva mare
 
Jn 20, 15 le,gei auvth/| VIhsou/j(
Gu,nai( ti, klai,eijÈ ti,na zhtei/jÈ
Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?
El matí de Pasqua, Jesús es dirigeix així a Maria Magdalena
 


 
 
 



 
 
 

L'apel·latiu "fill de Maria" a Mc 6,3

Primer: Determinar l'autèntica lectura del verset a Marc:
 
 

Còdexs majors ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
Altres No és aquest el fill del fuster i de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
          D'aquestes dues versions, el més probable és que "el fill del fuster i de Maria" sigui obra de copistes
Implicacions d'anomenar Jesús "fill de Maria"

Mc 6, 3 és l'únic cas del Nou Testament en què s'identifica Jesús en relació a la seva mare

    • alguns admeten que a algunes cultures existeix la tradició d'anomenar el fill il·legítim pel nom de la mare, però no troben cap prova d'això ni en l'Antic Testament ni a la literatura rabínica
    • altres assenyalen que, en l'us samarità i mandeà, "Jesús, fill de Maria" té un sentit pejoratiu

    • un principi jueu posterior deia: "quan anomenen algú pel nom de la seva mare, és un fill il·legítim, perquè un bastard no té pare" (no tenim proves de que aquest principi estigués en vigor en temps de Jesús) 
            Designar Jesús com "fill de Maria" era quelcom prou insòlit. Marc mai fa menció de Josep. Podia haver-hi una al·lusió a la possibilitat, i fins i tot a la probabilitat, de que Jesús fos conegut a Natzaret com fill il·legítim.
            No hi ha cap dubte de que aquesta frase neguitejar a alguns sectors de l'església primitiva, doncs va canviar sustancialment quan Mateu va incorporar aquesta part de l'evangeli de Marc al seu propi evangeli.
              
            Recordem:
            Els lectors de Marc no coneixen cap narració de "concepció virginal" i sí que tenen notícia de les tenses relacions que mantè Jesús amb el seu entorn familiar, mare inclosa (Mc 3, 20-22 y 3, 31-35), situació deguda potser a les circumstàncies del seu naixement.

            Però, ¡parem compte!
            La vertadera naturalesa de les relacions entre Jesús i la seva família pot haver estat manipulada per Marc (segons una antiga tradició, molt relacionat amb Pere), com a consecuència de la "lluita pel poder" a la primitiva comunitat de Jerusalem. Pere, que encapçalaria un grup dels primers deixebles, es va veure obligat a deixar la direcció de la comunitat jerosolomitana davant de les fortes pressions del grup dirigit per Jaume, el germà del Senyor.


Els canvis introduïts pels altres evangelistes
 
Mc 6, 3 ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
ouvc ou-to,j evstin o` te,ktwn( o` ui`o.j th/j Mari,aj kai. avdelfo.j VIakw,bou kai. VIwsh/toj kai. VIou,da kai. Si,mwnojÈ kai. ouvk eivsi.n ai` avdelfai. auvtou/ w-de pro.j h`ma/jÈ
Mt 13, 55 ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres?
ouvc ou-to,j evstin o` tou/ te,ktonoj ui`o,jÈ ouvc h` mh,thr auvtou/ le,getai Maria.m kai. oi` avdelfoi. auvtou/ VIa,kwboj kai. VIwsh.f kai. Si,mwn kai. VIou,dajÈ kai. ai` avdelfai. auvtou/ ouvci. pa/sai pro.j h`ma/j eivsinÈ
Lc 4, 22 Però, ¿no és el fill de Josep?
Ouvci. ui`o,j evstin VIwsh.f ou-tojÈ
Jn 6, 42 Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? ¡Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare!
Ouvc ou-to,j evstin VIhsou/j o` ui`o.j VIwsh,f( ou- h`mei/j oi;damen to.n pate,ra kai. th.n mhte,raÈ

¿Fuster? ¿Fill de fuster? O ni una cosa ni l'altra... 

La paraula "fuster" (te,ktwn)
    Este término abarca una amplia gama de artesanos en piedra, madera y (en el griego tardío) metal. Muchos Padres de la iglesia latina, dependiendo de la traducción faber, sostienen que José y Jesús eran herreros. Pero tanto el uso griego dominante como el testimonio de las traducciones antiguas favorecen la idea de un obrero especializado en la madera. Justino concreta que Jesús hacía arados y yugos, y algunos han pensado que Justino conservaba una tradición oral independiente de los evangelios. Hoy se tiende entre los especialistas a reconocer que José y Jesús no fueron carpinteros en el sentido de que hicieran o repararan los instrumentos empleados por los campesinos.
      • En els segles II i III, alguns apologistes jueus insistien, en els seus atacs al cristianisme, en que Jesús havia estat un obrer
      • És possible que alguns copistes cristians dels segles II i III es sentissin molestos amb la designació de Jesús com fuster (per causa d'aquesta polèmica)
      • Orígens (segle III), a la seva refutació a Cels, rebutja l'afirmació de que Jesús era fuster d'ofici, dient que "Jesús no apareix com fuster a cap lloc dels evangelis rebuts per l'església"

 
Escoltem el que diu Geza Vermes:
Las expresiones confusas en el texto griego de los Evangelios indican normalmente, bien una dificultad doctrinal que según algunos exigen reformulación, o bien un problema lingüístico para expresar en términos helenísticos algo típicamente judío.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
JESUS FUSTER (88K)

Aplícase aquí lo segundo. Los congregados en la sinagoga dicen asombrados:

Ahora bien, los familiarizados con el lenguaje que hablaba Jesús, saben del uso metafórico de "carpintero" e "hijo de carpintero" en las antiguas escrituras judías. En los textos talmúdicos el nombre arameo que significa carpintero o artesano (naggar) equivale a "sabio", "erudito".
  Así, aunque nadie puede estar absolutamente seguro de que las expresiones citadas en el Talmud se usasen ya en la Galilea del siglo I de la era cristiana, es probable que esta clase de proverbios fuesen muy antiguos. 
Si así fuera, es posible que la bella imagen de "Jesús carpintero", haya de enterrarse y olvidarse.

Geza Vermes
Jesús, el judío
pág 25-26

Dunstan Ramsay, protestant presbiterià, investigador de vides de sants i santes, conversa amb el jesuïta espanyol, Ignacio Blazón, del grup dels "bolandistes", especialitzats en "històries de sants"

-San José, por ejemplo… ¿de qué es el santo patrón, Ramsai?

-De los carpinteros, los moribundos, la familia, las parejas casadas y las personas que buscan casa -respondí yo.

-Sí, y en Nápoles también es patrón de los confiteros, no me pregunte por qué. Pero, ¿sólo es patrón de eso? Venga, piénselo un poco. ¿Qué hizo famoso a José?

-¿Ser el padre terrenal de Cristo?

-¡Ajajá, encantador chico protestante! José es el cornudo más famoso de la historia de la humanidad. ¿No usurpó Dios la función de José al fecundar a su mujer por una oreja, según se dice? ¿No es cierto que algunos seminaristas canallas se siguen refiriendo al sine qua non de la mujer como aurícula, oreja? ¿Y no es verdad que a José se lo conoce en toda Italia como Tío Pepe y es invocado por los esposos preocupados? San José oye más oraciones sobre cuernos que sobre búsquedas inmobiliarias y confitería, se lo aseguro. De hecho, en la hagiografía subterránea de la que prometí hablarle, se rumorea que la propia Virgen, que nació de Joaquín y Ana mediante la intervención personal de Dios, fue hija divina además de divina compañera. Difícilmente podrían mejorar esta historia los griegos, ¿no le parece? Y una leyenda popular afirma que los padres de María eran muy ricos, lo cual contradice el respeto de la Iglesia por la pobreza, pero es útil para alentar el respeto general por el dinero. ¿Y conoce el escándalo por el que es necesario mantener apartadas las estatuas de María y de San Juan…?

Robertson Davies
El quinto en discordia
Pag. 228
Ed. Libros de Asteroide