Nam res ipsa quae nunc christiana religio nuncupatur, erat apud antiquos, nec defuit ab initio generis humani, quousque ipse Christus veniret in carne, unde vera religio quae iam erat, coepit appellari christiana. Cum enim eum post resurrectionem ascensionemque in coelum coepissent Apostoli praedicare, et plurimi crederent, primum apud Antiochiam, sicut scriptum est, appellati sunt discipuli Christiani. Propterea dixi: Haec est notris temporibus christiana religio; non quia prioribus temporibus non fuit, sed quia posterioribus hoc nomen accepit La mateixa realitat que avui dia anomenem "religió cristiana" existia també entre els antics: mai ha faltat ja des dels mateixos començaments de la humanitat fins que el Crist hi hagi vingut en la carn. Després, tot simplement, hem anomenat cristiana la veritable religió, la qual sempre ha existit. 
 
Agustí 
Retractationes
llibre I, cap 12, pag 3
SEMPRE UNA NIT...
A on es situa de veritat Betlem? Quin és el lloc a on Déu pot néixer?   

El Betlem dels evangelis no és la petita ciutat situada al sud de Jerusalem, sinó a tot lloc on els homes són capaços de patir per la falta d'humanitat i on tenen fam i set de la justícia (Mt 5,6): només d'aquests homes i dones Déu és tan proper que ell hi pot viure. Dos mil anys de llegenda cristiana han pogut d'aquesta manera condensar, en les imatges de la Nit Santa, pouant de la riquesa de l'experiència personal, les úniques condicions amb capacitat per descriure aquest miracle de la humanitat i de la bondat del nostre Déu. I ara ens és necessari recórrer una vegada més tots aquests símbols per fer sobre nosaltres mateixos la prova de la seva significació i experimentar-los.

Era de nit, ens diu Lluc, en aquesta hora de Betlem. Però. sabem de veritat el que és la nit? Quan els homes miren i no troben cap perspectiva, quan els seus somnis són morts i que el món no és per ells més que un abisme buit? A aquests homes de la nit -diu l'Evangeli- el Crist se'ls apareix com la llum que brilla en les tenebres. Damunt d'ells, que mai havien conegut Déu, "sobre e1 poble que caminava en la fosca una llum ha resplendit" (Is 9,1).
Feia fred, diu la llegenda, en aquesta hora de l'aparició del Salvador. Però, sabem nosaltres de veritat el que és el fred?. Quan el cor dels homes gela dintre de la turmenta de neu de les paraules, i que els peus estan agafats pels mil vernissos de les superficialitats, i quan els dits tremolen emblavits pel fred d'uns sentiments glaçats'? A aquests homes del fred, e1 Crist els dirà: "Foc he vingut a encendre a 1a terra, i que més vul1 si ja s'ha encès!" (Lc 12,49). 
La solitud i el rebuig hi regnaven, diu la llegenda, en aquesta hora de Betlem. Però sabem nosaltres realment el que és la solitud? Quan els homes neixen fora, davant la porta dels altres, allà on no hi existeix una casa pròpia, sinó només una recerca i una nostàlgia sense fi? Fills, no d'uns pares, sinó dels descendents de la mare Eva, l'avantpassada de tots els exiliats, de tots aquells que s'han trobat llançats a la vida, sempre condemnats a trepitjar terra estranya, sempre només moguts per la por, sense drets, sense cap respir, sense lloc on establir-s'hi. A aquests homes condemnats a la solitud el Crist els dirà: "Les guineus tenen caus i els ocells nius, però aquest home no té on reclinar el cap" (Lc 9,58). I també els dirà: "Acosteu-vos a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, i jo us donaré repòs" (Mt 11,28). 
És pobre, ens diu la llegenda, com el Messies-Rei és vingut al món. Però sabem realment e1 que és ser pobre? Quan l'anima de l'home està tant xuclada com la boca del famolenc i tant buida com la mà del captaire? O quan e1 cos està tant esgotat que una dona no troba cap energia per treure les mosques dels ulls del seu nen afamat o quan és necessari anar recollint des de bona hora del matí els diaris pels carrers perquè a la nit no es notin tant les mossegades de1 fred? A aquests homes de la pobresa el Crist els dirà: "Vosaltres esteu a la vora de Déu". Però també hi afegirà, bullent de còlera: "Ai de vosaltres, els rics" (Lc 6,24). 
Tots aquells que viuen a les tenebres, en el fred, a la solitud, tots els exclosos, els pobres, comprendran la nit de Betlem, doncs a tots ells aquest nen de Déu els promet: "Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu" (Lc 6,21)
El Betlem dels mapes està situat a vint quilòmetres al sud de Jerusalem, però el veritable "Betlem" està tot al costat de "Jerusalem", en els nostres propis cors. 

I on habitem nosaltres realment? 

Eugen Drewermann
Del naixement dels déus 
al naixement del Crist 
Fragment resumit 
 
 
 
  Tornarās a la pāgina principal