El tiranicidi
         
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans (Ciceró, Plutarc, Polibi, etc), al segle XII fou recollida per Joan de Salisbury. Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebel·lar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví. El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n’afirmà la il·legitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques. 

El Concili de Constança (1414-18) condemnà com a herètica la proposició que un particular qualsevol pogués matar el tirà i ho hagués de fer. 

El pensament polític i jurídic del Renaixement (Bartolo da Sassoferrato) distingí entre l’exercici opressor de la tirania i la seva manca de legitimitat (ex defectu tituli); d’altra banda, la consolidació de les senyories i dels principats davant les institucions comunals, menà alguns individus a l’exaltació ardorosa del tiranicidi (Lorenzino de Mèdici). 

Al segle XVI la seva acceptació era gairebé unànime. Els teòlegs jesuïtes Domingo de Soto, Molina, Suárez, Bellarmino, i, sobretot, Juan de Mariana precisaren la definició de tirà no ja en funció de la legitimitat, sinó del deure d’exercir el poder per al bé dels seus súbdits i justificaren la resistència armada contra el monarca tirà i el tiranicidi. Carles III d’Espanya, després del motí de Squillace (1766), en prohibí l’ensenyament i expulsà els jesuïtes (1767). 

Amb l’evolució del pensament polític en el món modern, el problema de la tirania i, doncs, del tiranicidi deixa lloc als problemes més fonamentals de les garanties constitucionals, de la limitació de l’absolutisme i de la formulació d’una concepció liberal de l’estat.

De l'Enciclopedi@ AVUI
 
 

Seguiràs llegint el text... Qui és 
en Juan de Mariana?

Gràcies per la teva visita.
Miquel Sunyol
sscu@tinet.fut.es
Si vols participar en el Llibre de Visites


 
 
 
 
 
 
 


Concili de Constanza (1414 - 1418)
Sessió del 6 de juliol de 1415
 
La doctrina de que
"Qualsevol tirà pot i deu ser mort lícitament i meritòria per qualsevol vassall o súbdit seu, i també per secretes conspiracions o apropant-se subtilment amb afalacs i adulacions, malgrat qualsevol jurament o pacte amb ell, sense necessitat de sentència alguna o de mandat judicial"...
la reprovem i la condemnem com opinió errònia en la fe i en costums, i és herètica, escandalosa i obre el camí a tota mena de fraus, trampes, enganys, traïcions, perjuris.

[El Concili], a més a més, declara, afirma i defineix que els qui defensem amb obstinació aquesta doctrina son herètics 

"Quiliber tyrannus potest et debet licite et meritorie occidi per quemcumque vasallum suum vel subditum, etiam per clanculares insidias, et subtiles blanditias et adulationes, non obstante quocumque praestito iuramento seu confoederatione factis cum eo, non exspectata sententia vel mandato iudicis cuiuscumque"… 
erroneam esse in fide et in moribus, ipsamque tanquam haereticam, scandalosam, et ad fraudes, deceptiones, mendacia, proditiones, periuria viam dantem reprobat et condemnat.
Declarat insuper, decernit et deffinit, quod pertinaciter doctrinam ham perniciosissimam asserentes sunt haeretici

Seguiràs llegint el text...