Cristologia
indígena
L'Informe del REMHI
"Recuperación de la Memoria Histórica"

 
Versión castellana
 
¿Es pot fer "teologia", la que sigui, 
sense la memòria col·lectiva 
de la "passió humana"?

 

Veure referència del llibre

Aquest és l'estudi (quatre volums)I. Impactos de la violencia. II. Los mecanismos del horror. III. El entorno histórico. IV. Víctimas del conflicto que va costar la vida del bisbe Gerardi. El llibre i la mort del bisbe són com les "presències" actuals de tantes morts passades...

Els morts i les mortes (homes i dones compartiren la mateixa violència) segueixen "vius" i se't volen fer presents a cada moment.

Els anys de la violència (possiblement, una "inútil passió" de 30 llargs anys de guerra) em foren recordats per molta gent i per algunes lectures.

Permeteu-me una pregunta: ¿No van ser més "intel·ligents" los campesinos bolivianos quan van prescindir dels serveis del Comandante Che Guevara?


 
I avui -com una "exhumació" més d'un cadàver que mai ha estat trobat- recupero el record i la memòria d'un dels companys jesuïtes que no van voler "escaquejar-se" d'aquesta "inútil passió"

Qui és en Fernando Hoyos?

Sala d' "exhumaciones" de Nebaj (Quiché)
Cada capsa de cartó guarda les restes recuperades, a l'espera d'ésser reconegudes per la seva posterior sepultura
Recuperar també la memòria jesuítica

 
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
Gener 2001
1

 
 
No passis endavant sense haver llegit...
Monseñor JuanGerardi
 Qui és en Fernando Hoyos?
Fernando Hoyos en la Enciclopedia da Emigracion Galega
Cartes als seus companys jesuïtes
Juan de Mariana
El tiranicidi

 
SI EM VOLEU SEGUIR ACOMPANYANT...

 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 
 
 

GUATEMALA:NUNCA MÁS es el Informe del Proyecto Interdiocesano "Recuperación de la Memoria Histórica" que analiza varios miles de testimonios sobre violaciones de los derechos humanos ocurridos durante el conflicto armado interno. Este trabajo está sustentado en la convicción de que, además de su impacto individual y colectivo, la violencia política le quitó a los guatemalte- cos su derecho a la palabra.
Cada historia es un recorrido de mucho su- frimiento, pero también de grandes deseos de vivir. Mucha gente se acercó para con- tar su caso y decir: "créame". Esta deman- da implícita está ligada al reconocimiento de la injusticia de los hechos y a la reivin- dicación de las víctimas y sus familiares como personas, cuya dignidad trató de ser arrebatada.
Aclarar y explicar -dentro de lo posible- lo ocurrido, sin focalizar el daño ni estigma- tizar a las víctimas, constituyen las bases para un proceso de reconstrucción social. Sólo así la memoria cumple su papel como instrumento para rescatar la identidad colectiva.
De la solapa del libro