Els "links" només funcionen des de
www.geocities.com/misunyol.geo/moise_ct.htm
 
La història de Moisès 
i del Faraó de l'Egipte
Una oposició radical
Abans de continuar
es recomana
la lectura dels primers capítols de l'Exode (1-15)

Quins elements d'aquesta història
seran recuperats a les narracions
evangèliques de Lluc i Mateu?
 

Deixeu-vos acompanyar
una mica
per Walter Brueggemann:
(si encara no els heu llegits)
I també podríeu llegir el "Cant de Moisès" (Ex 15, 1-21) i una breu explicació
Les idees i les cites seran d'en
Walter Brueggemann
La imaginación profética
 Per a explicar el que va passar a un indret de Palestina a les darreries del segle I (abans de Crist) hem de viatjar a l'Egipte de les aigües del Delta i dels faraons de la XIX Dinastia (entre 1345 i 1200), i més concretament en els regnats dels faraons Ramsès II i del seu fill Merneptà. No sé si les investigacions modernes ens permeten imaginar-nos a Moisès i a Ramsès jugant junts de petits (Cfr Ex 2, 10)... 

No fa al cas en aquesta "Catequesi Nadalenca" precisar aquests detalls històrics... Tampoc és ara el moment de saber els noms i les edats dels "guies" que ens acompanyen en aquest viatge a l'Egipte. No tenim un de sol; almenys en tenim tres. Cadascú d'ells va una mica a la seva, a cops es repeteixen, a cops diuen coses diferents, a vegades un es fica mentre l'altra encara està explicant una cosa... Tots tres eren coneguts -com passa sovint en tants pobles- pel seu malnom: a un li deien Yahvista, a un altre Eloista, i a un tercer -que sempre volia tenir la darrera paraula- l'anomenaven Sacerdotal. 

El que ens interessa en aquesta "Catequesi Nadalenca" és adonar-nos com en els quinze primers capítols del llibre de l'Èxode se'ns presenta una oposició radical entre el Faraó (sigui qui sigui el seu nom) i Moisès, un dissident exiliat. Ho podem dir millor: no estem davant d'una qüestió de persones, sino de programes. L'oposició radical és entre el sistema faraònic i l'alternativa mosaica.

El sistema faraònic no és cosa del passat; també es dóna avui dia en els actuals règims democràtics... Sistema caracteritzat per "la religió del triomfalisme estàtic" que inclou necessàriament -per a la seva supervivència- "una política d'opressió i explotació". En una "religió del triomfalisme estàtic", Déu i el seu Temple queden integrats i controlats pel poder. I la veu de Déu des de el seu Temple és la repetició incansable de que "tot va bé". És la veu del "Déu captiu". 

          Mientras el imperio pueda mantener la ficción de que las cosas marchan debidamente, no habrá verdadera congoja ni se producirá una crítica seria.

          La señorita Blue ha llegado a ser una auténtica figura [en los medios radiofónicos], y siempre comienza y concluye sus programas con las mismas palabras: "Todo marcha estupendamente"... Este estribillo, ahora macaconamente impuesto, se convierte en un aval del "status quo" que sirve para engañar e insensibilizar.

En aquesta situació sòcio-política concreta, l'alternativa mosaica consisteix en:
  • críticar la consciència monàrquica dominant, rebutjant les seves pretensions i deslegitimant la situació actual
      • Ruptura con la religión de los dioses estáticos
        • Moisés desenmascara a sus dioses (ni tienen poder ni son tales dioses) destruyendo así la mítica legitimidad del mundo social del Faraón, al demostrar que dicho régimen apela a instancias sancionadoras que en realidad no existen.
      • Ruptura con la política de opresión y explotación
        • Moisés le opone una política de justicia y compasión. Los participantes en el Exodo se vieron envueltos en la formación deliberada de una  nueva comunidad social en la historia, que tenía que inventar leyes, pautas de gobierno y de orden, normas acerca del bien y del mal, criterios sancionadores de responsabilidad, en correspondencia a la visión de la libertad de Dios
      • Atacar a la conciencia del imperio
        • El programa de Moisés no consiste en liberar a un pequeño grupo de esclavos ayudándoles a huir del imperio, sino, más bien, en atacar a la conciencia del imperio, y nada menos que con el fin de acabar tanto con los usos sociales como con las pretensiones míticas de dicho imperio. La tradición profética es perfectamente consciente de que ofrece una verdadera alternativa
  • dinamitzar persones i comunitats amb la promesa d'un temps i d'una situació nova
      • La crítica profética consiste en movilizar al pueblo para que tome conciencia de su auténtica e incesante aflicción y enseñarle a apartarse de quienes, aun oyendo sus quejas, son incapaces de escucharlas y sólo reaccionan con la indiferencia. La crítica profética consiste en capacitar al pueblo para que se comprometa en la historia (gritar y ser escuchado).
      • La conciencia alternativa ocasionada por Moisés proporciona además un modelo de dinamización. Es cometido del profeta dar expresión a las nuevas realidades frente a aquellas otras realidades, más visibles, del viejo orden; dinamizar la realidad hacia futuros auténticamente nuevos.
La narració bíblica de la història de Moisès i el Faraó és la història d'una oposició. Abans he parlat d'una oposició entre Moisès i el Faraó (persones); tot seguit m'he corregit i he parlat d'una oposició entre el sistema faraònic i l'alternativa mosaica (programes). Potser em calgui corregir-me de nou i parlar d'oposició entre Yahvé i el Faraó divinitzat (entre dues visions de la realitat).

Aquesta oposició acaba expressant-se en el cant final de Moisès del capítol 15. Aquest és un detall molt important per a la nostra "Catequesi Nadalenca", ja que és una invitació a rellegir o tornar a cantar els càntics "nadalencs" de l'evangeli de Lluc amb aquesta perspectiva de oposició i de ruptura entre dues maneres d'entendre el món.

El Senyor

és Rei

per sempre més!!

Ha tirat al mat

cavalls

i cavallers!!
 

Canteu 
al Senyor!!
La última realidad dinamizadora es una doxología (=canto de alabanza a Dios) en la que los cantores centran su atención en Aquel que es libre, y al ejecutar el cántico hacen suya la libertad de Dios.

La doxología es el desafío último al lenguaje de la realidad manipulada (la de la producción, la del horario, la del mercado): sólo ella constituye el "universo de discurso" en el que es posible el dinamismo.

La evocación de una realidad alternativa consiste, en parte al menos, en la lucha por el lenguaje y la legitimación de una nueva retórica.
Se trata tan sólo de un poema, pero en él se incluye:

  • la pronunciación de un nuevo nombre que redefine toda percepción social. 
  • la revisión de una improbable historia de inversión, en la que queda invalidada la realidad imperial.
  • la exigencia de que se decrete la libertad en la danza, la libertad de los cuerpos libres.
    • (Podríamos meditar sobre la pérdida de libertad que han experimentado nuestros cuerpos y sobre las dimensiones ideológicas de la actual irritación en torno a la sexualidad humana)
  • la culminación en la entronización: "¡El Señor reinará por siempre jamás!" (la afirmación de la única realidad que Egipto no podía permitir o tolerar).
 
 
La llegenda de Moisès a través dels temps...
Suposo que ja  heu mirat i remirat, prenent notes tal i com feia el bisbe Spong, aquests capítols del llibre de l'Èxode, a la recerca de saber... 
 
    Quins elements d'aquesta història
    de Moisès i el Faraó
    seran recuperats a les narracions
    evangèliques de Lluc i Mateu?
I per què no ens els envies a tots?
Anima't 
Més tard, a l'hora de parlar dels evangelis, els repassarem.

Ara podem veure altres detalls d'aquesta història que no es troben a la Bíblia però sí a altres llibres i obres de la literatura jueva.
 
En aquest apartat segueixo a Raymond E. Brown: El naixement del Messies
 
Las fuentes de que disponemos acerca de esta tradición van del siglo I d.C. a la Edad Media. Son los targumes, o traducciones arameas del Exodo (a veces muy libres en añadir detalles que no aparecen en el texto hebreo; los midrases, o exposiciones homiléticas del Exodo, y algunas vidas de Moisés. Es difícil cribar estas obras para determinar qué parte del material es antigua y pudo ser conocida por los judíos en el período en que tomaba forma el relato mateano de la infancia. Afortunadamente, la Vida de Moisés, escrita por Filón y el relato del nacimiento de Moisés en las Antiguedades de Josefo ofrecen ejemplos incontrovertibles de la tradición midrásica que circulaba en el primer siglo cristiano

 

Flavi Josep
 

Jerusalem 38 - Roma 100

Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties. Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu. Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, hi escriví ‘Història de la guerra jueva’, (77-78) i ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia.

  • El faraó va ser avisat miraculosament del naixement d'un hebreu que esdevindria una amenaça per al regne egipci. Aquest avís li va venir d'un dels seus "escribes sagrats"
  • Davant d'aquesta notícia el faraó s'alarma i una gran por s'apodera dels egipcis
  • El faraó decideix la mort de tots els nens hebreus
  • Perplexitat d'Amran, un hebreu, futur pare de Moisès, quan s'adona que la seva dona espera un fill (no veia de què servia tenir un fill condemnat a l'extermini)
  • Déu s'apareix en un somni al pare de Moisès (Amran) i li diu que el nen a néixer escaparia de la mort i que "alliberaria a la raça hebrea de l'esclavitud dels egipcis"
Les antiguitats judaiques
II, ix, nn. 205-237
Altres documents
  • L'avís el va rebre el mateix faraó en un somni, que després va ser interpretat pels seus mags i especialistes en ciències ocultes.
  • Els mags del faraó ja havien previst el naixement del "salvador d'Israel"
  • En néixer Moisès, una gran llum com la d'una estrella, o la del sol i la lluna, va omplir tota la casa
  • Amram havia repudiat realment a la seva dona Joquèbed, però davant de la insistència de la seva filla Maria la va tornar a prendre
  • De Maria, la germana de Moisès, es diu que va tenir una aparició angèlica, que l'Esperit de Déu va venir sobre ella, que un home (un àngel) se li va aparéixer en somnis, vestit de lli, dient-li que informés els seus pares de que, per mitjà del nen que naixeria, Déu salvaria el seu poble

 
 
 
 
 
El bisbe Spong ens explica la manera de llegir i entendre lels evangelis de la infància