Contacteu Enllaços Telèfon d’urgències toxicològiques Avís legal
.

  Pàgina principal

  L’autor

  Fotografia

  Publicacions

  Investigació
 

  Bolets i fongs

  Característiques del fongs
  Classificació del fongs
  Fongs comestibles
  Fongs metzinosos
  Toxicologia dels fongs
  Morfologia dels fongs
 
  Receptes i conservació
  Receptes tradicionals
  Conservació dels bolets
  Noms populars de bolets

 

  Exposicions
  A l’aire lliure
  En centres socials
 
  Meteorologia
  Meteocat
 
 
 

TOXICOLOGIA  DELS  FONGS

Catalunya és un país ric en tradició micològica. El catalans, micòfags per excel·lència,  han aprés a distingir els principals bolets tòxics del comestibles,  i a ser prudents a l’hora de la seva recol·lecció. Però malgrat en ser prudent en collir-los, mai es pot assegurar que tot està controlat.

Dins les extenses bibliografies micològiques, podrem trobar-hi llibres editats no fa masses anys, que cataloguen al bolet de greix (Gyromitra esculenta), com un bolet  comestible d’excel·lent qualitat, malgrat que a l’actualitat sigui considerar un fong metzinós de grau elevat. La Gyromitra esculenta es consumia cuinat o assecat o bé reduït a pols per aromatitzar els àpats, sense que produís cap efecte nociu. No fou sinó després de que es detectessin diverses intoxicacions produïdes per aquest bolet, quan les autoritats sanitàries l’han catalogat com un fong d’elevada toxicitat. Els efectes del seu verí es manifesta quan el bolet es consumeix en cru o cuinat  i consumit en curt termini, llavors la toxina queda emmagatzemada a l'organisme.

Apart del bolet de greix, hi han altres espècies que han canviat la seva bona comestibilitat per una advertència de perill. En un principi el Paxillus involutus, havia estat considerat un fong comestible, fins que al ser el causant de greus intoxicacions, es va posar en evidència la seva extremada toxicitat.

Amb aquest exemple veiem com els fongs poden estan sotmesos a canvis radicals en la seva estructura química. Apart dels bolets tòxics que esta reconeguts i perfectament catalogats com a tals, altres poden presentar transformacions metabòliques que els poden arribar a convertir un bolet de comestibilitat excel·lent, a mortal.  

Un cas evident el trobem actualment amb el groguet, pixaconill  o verderol (Tricholoma eqüestre) conegut també com a Tricholoma flavovirens, un bolet molt comú que creix al boscos de pins, considerat un comestible bo, collit habitualment en algunes comarques de Catalunya sense haver produït fins ara cap efecte negatiu per a la salut.  El problema es va presentar quan des de l’any 1992, a la veïna població francesa es varen  detectar 12 cassos d’intoxicació per aquest tipus de bolet. Estudis realitzats per investigadors francesos han demostrat que el bolet en qüestió pot resultar perillós per a la salut si es consumeix repetidament en un període de temps relativament curt.       

  Tricholoma equestre

Els bolets causants d’aquest intoxicació foren collits a pinedes de la costa francesa durant la tardor. Durant els anys 1992 al 2000, set dones de entre 22 i 60 anys, i cinc homes de entre 24 i 61 anys, foren hospitalitzats afectats de rabdomiolisis greu, després duna setmana d’haver consumit aquest tipus de bolet. Tots els pacients havien consumit el bolet en tres ocasions seguides.

Els pacients presentaven símptomes de fatiga i debilitat, acompanyat de miàlgies, sobretot, a la part superior de les cames. Els pacients varen empitjorar al cap de tres o quatre dies, presentant rigidesa de les cames, nàusees i transpiració profusa. Al cap de quinze dies de tractament adequat, tots els pacients es varen millorar, exceptuant tres que varen morir al no poder superar la malaltia.

Com a mesura de prudència, aquest és un altre de les espècies comestibles que pel motiu que sigui s’ha d’evitar de consumir-lo, mentre no es detecti la causa de la seva toxicitat.

ANÀLISI DE LES PRINCIPALS INTOXICACIONS

-     Síndrome fal·loïdià

-     Síndrome micoatropínic o panterià

-     Síndrome gastrointestinal

-     Síndrome antabus o coprínic

-     Síndrome orellànic o cortinarius

-     Síndrome muscarínic o sudorià

-     Síndrome gyromitrà

 

Síndrome fal·loïdià

Amanita phalloides, amb les seves variants virosa i verna, Galerina marginata i algunes lepiotes de carn roja, com la Lepiota helveola

En la intoxicació fal·loïdiana els símptomes són tardans, s’anomenen síndrome de llarga incubació. Per la qual cosa l’emmetzinament s’agreuja, ja que la toxina ha passat totalment a la sang. Els principis tòxics d’aquests bolets s’han agrupat dins el que s’anomenen amanitoxines, que alhora es divideixen en fal·lolisines ( proteïnes hemolítiques que són termolàbils a més de 60º, innòcues al ser destruïdes pels sucs gàstrics), fal·lotoxines (fal·loïdina, fal·lacidina, fal·lisacina, fal·lacidina, fal·lacina, fal·lisina, fal·loïna, profal·loina, virotoxines i les amatoxines, autèntiques responsables de la intoxicació.

Els primers efectes es manifesten entre les 6 i les 24 hores,amb malestar general, trastorns estomacals acompanyats de vòmits i de còlics dolorosos, suor freda, molta set, vertígens i fredor a les extremitats. Si no hi ha tractament mèdic immediat, la intoxicació evolucionarà amb resultats sempre fatals. La víctima presentarà greus lesions a tots els òrgans, especialment als ronyons i al fetge, en que també altres òrgans vitals com els pulmons i el cervell es veuran afectats.

El tractament immediat consistirà en realitzar un rentat intestinal, deixant una sonda nasogàstrica per eliminar per aspiració les toxines que quedin al tub digestiu, amb l’administració de carbó activat cada 3 hores, així com vitamines del grup B y K. Aquesta posologia ha d’anar acompanyada de l’administració de penicil·lina G. sòdica per via intravenosa (21.000.000 U1/dia). Segons el grau de les lesions i el temps transcorregut en aplicar el tractament, el pacient pot sobreviure amb grans afeccions hepàtiques de per vida.

 

Síndrome Micoatropínic o Panterià

Amanita  muscaria, Amanita pantherina

El principal agent tòxic d’aquets bolets és la muscaridina, encara que s’han detectat d’altres com la colina, l’àcid ibotènic i el muscimol (àcid piroibotènic). Malgrat els avenços realitzats per conèixer la toxicologia d’aquests dos fongs, encara queden per resoldre qüestions contradictòries, com ara, els cassos de exemplars que tenen un mínim de substància tòxica, o no entenen. Un exemple el tenim en que en algunes contrades de Rússia, l'Amanita muscaria cuita i conservada en salmorra és consumida, com un bolet comestible més.

La intoxicació per aquest tipus de bolet és neurotròpica, que afecta directament al sistema nerviós central, i que poden aparèixer al cap de mitja hora de la seva ingestió, amb vòmits d’escassa freqüència, davallada de la tensió sanguínia, braquicàrdia, miosi, grans trastorns de la vista, excitació, deliris, vertígens, atacs de folia i altres efectes psicotròpics,com ara eufòria física, visions fantàstiques, etc.

En les investigacions iniciades ja fa un segle pel que fa als components més actius de l'Amanita muscaria, es va descobrir la composició química d’un; la muscarina, formada per una barreja de colina, aceticolina i una nova substància, C9H2OO2, (la veritable muscarina). Es tracta d’una base amònica quaternària (Eugster, 1954-1960). En un exemplar fresc d’aquests fong, a part de la muscarina, trobarem un contingut important d’àcid ibotènic, que és el principal agent actiu al·lucinogen. Quan el fong s’assecà, l’àcid ibotènic es desintegra gradualment i es transforma en un altre principi molt més potent i estable: la muscimola.

El tractament per sanar al pacient consistirà en rentat intestinal, carbó activat i un purgant salí, i sedant anticonvulsionants, rehidratació, estan desaconsellada la utilització d’atropina. 

 

Síndrome Gastrointestinal

Lleu:  boletus, lactarius, russula, agaricus, ramaria

Greu: clitocybe, entoloma, omphalotus

Aquests bolets contenen substàncies acre-resinoses i emètiques que ataquen directament la mucosa gàstrica, entre elles l’àcid agàric i l'àuric. La persona afectada començarà a notar els efectes de la toxina del fong entre els 20 minuts i les tres hores des de la seva ingestió, i els efectes consistiran en sensació de malestar, vòmits i diarrees persistents, debilitat, cefalees, i set intensa.

En el cas de les russules, lactarius i agaricus, la intoxicació és més benigne i el pacient no necessita ser hospitalitzat, bastarà amb el tractament simptomàtic i una dieta adequada. Per els cassos en que es veu implicat l'Omphalotus olearius, el Tricholoma pardinum o l'Entoloma lívidum,  caldrà anar més amb compta amb el tractament, recorrin al rentat intestinal, administrant carbó activat i aportació de líquids per evitar la deshidratació.

 

Síndrome Antabus o coprínic

Coprinus atramentarius, Coprinus micàceus, Coprinus picaceus

La ingestió d’aquests tipus de bolets podríem dir que no és tòxica a menys que s’ingereixin begudes alcohòliques entre les 2-4 hores després de la seva ingestió, i als 2-3 dies d’haver-lo ingerit, ja que causa l’acumulació de l’àcid acetaldehid a l’organisme, essent aquest el responsable de l’acció tipus antabus, començant els símptomes entre els 10 i els 30 minuts després de la ingestió de begudes alcohòliques (en realitat quan la taxa d’alcoholèmia a la sang és de 5 a 10 mg%). Fa que aparegui una mena d’urticària que pot arribar a provocar cianosi (color violaci als llavis i a les parpelles), sufocacions, sabor metàl·lic, palpitacions, alteracions del ritme cardíac, i hipotensió arterial greu.

 

Síndrome orellànic o cortinarius

Cortinarius orellanus

Aquesta greu intoxicació és causada per les espècies del gènere Cortinarius, en especial el Cortinarius orellanus, que conté dos principis actius; la orellina (que no és tòxica) i la orellanina, que no és volàtil amb la escalfor, les cortinàries A, B i C (ciclopèptids similars a les aminotoxines) i antraquinones tòxiques.

Els símptomes d’aquest tipus d’intoxicació són tardans, acostumen a aparèixer en els 3 i els 15 dies d’incubació, iniciant-se amb trastorns gastrointestinals lleus, miàlgies, cefalees, sequedat de boca i set molt intensa, que degenera en una nefritis greu, arribant a una insuficiència renal. Degeneració hepàtica moderada amb necrosi greixosa.

El tractament consistirà en donar especial atenció a l’equilibri de la glucèmia i urèmia, així com de la funció hepàtica, i la utilització de la hemodiàlisi, que redueix pràcticament la mortaldat. 

 

Síndrome muscarínic o sudorià

Clitocybe rivulosa, Clitocybe dealbata, Inocybe Patouillardii, Inocybe fastigiata

Els principals agents tòxics d’aquests bolets són la muscarina, la neurina, la colina, la isomuscarina i betaninas.

Els símptomes es presenten en un període d’incubació que va entre la mitja hora i les dues hores, manifestant-se per trastorns gastrointestinals, vòmits, diarrees i somnolència. Pot haver-hi també hipersecreció glandular, caracteritzada per llagrimeig i sudoració profusa, trastorns vasculars (braquicàrdia), y trastorns neurològics amb miosi, visió borrosa, convulsions i quadres d’angoixa.

El tractament consistirà en expulsar immediatament els residu tòxic de l’estomac mitjançant un rentat gàstric, dipositar carbó activat i una purga salina. Administració d’atropina com antídot específic en cas de trastorns vasculars, que s’injectarà per via subcutània. La resta de la posologia consistirà en administrar al pacient grans quantitats de líquid per a la seva rehidratació. El pacient acostuma a sanar entre els 15 i 20 dies de tractament.

 

Síndrome Giromitrà

Gyromitra esculenta, Morchella esculenta, Helvella infula

Els principis tòxics d’aquests fongs són unes substàncies anomenades giromitrines, Les gyromitrines són molt tòxiques en una solució aquosa, ja que en hidrofilitzar-se produeixen altre toxines, una d’elles és la monometilhidraztzina, que inhibeix tots el processos metabòlics que tenen com a coenzim el fosfat de piridoxal (vitamina B-6), que afecta directament al cervell, tenint a més, accions hemolitiques molt variables. Les toxines d’aquest fongs són acumulatives, és a dir, que la ingestió repetida d’aquest fong poden causar lesions hepàtiques de consideració.

És curiós que en aquest capítol s’està tractant la toxicitat de la Gyromitra esculenta, un bolet considerat comestible excel·lent per molts entesos. També deien que per evitar complicacions s’ha de donar una bullida als bolets i desestimar l’aigua de la cuita, o que si es deixa assecar no hi ha cap perill. De totes maneres és aconsellable desestimar el seu consum, ja que s’ha demostrat la seva toxicitat.

Els símptomes apareixen després d’unes hores de la seva ingestió, aproximadament al cap de 6 -8 hores, amb trastorn gastrointestinals (vòmits, diarrees, dolors abdominals), trastorns del ritme cardíac, somnolència. En els cassos greus d’intoxicació, a l’endemà acostuma a aparèixer febre alta, hipoglucèmia, hepatomegàlia i altre lesions hepàtiques i renals, produïdes possiblement per conseqüència de la  hemòlisi.

El tractament d’aquesta intoxicació consisteix en efectuar un rentat gastrointestinal, i com a mesura terapèutica administrar al pacient vitamina B6 en gran quantitats per via intravenosa. En els casos en que la hemòlisi sigui intensa, s’ha de protegir la funció renal.