website software

Què és un ex-libris?

Un ex-libris, és una vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari d’una biblioteca i/o els seus llibres.  La paraula ex-libris, prové etimològicament de la locució llatina «exlibris» que alhora vol dir «del llibre de...»

-Fem notar que, en la definició d’ex-libris, trobem una constant intrínseca: la personalització dels llibres (biblioteca) en funció del seu propietari (titular de l’ex-libris). El propietari se singularitza. Si bé en un principi -amb el naixement de l’impremta de tipus mòbil- es féu a través de l’heràldica o la tipografia (amb el nom del titular), a l’època moderna -concretament l’últim quart del S.XIX- els ex-libris recullen el nom del titular (propietari del llibre) amb la paraula «ex-libris» i, tot sovint, els artistes reflecteixen en ells, p.e.: les aficions, i/o altres expressions artístiques que el personalitzen. L’artista (artífex d’ex-libris) i el titular (propietari de llibres) tenen una mínima coneixença directe que permet la personalització de l’ex-libris.-

A l’època moderna i contemporània, l’ex-libris és fruit d’una expressió artística: és art.


D’ex-libris se’n deriva la veu Exlibrista


Exlibrista és qui col·lecciona ex-libris. També ho és l’artista que els crea.


El col·leccionisme d’ex-libris requereix d’uns coneixements que, amb el temps, augmenten i s’afinen. És doncs, una activitat cultural genuïna que, socialitzada: fa cultura.


-Els ex-libristes ,col·leccionistes i artistes, estan en contacte necessari, tal i com hem suggerit amb anterioritat. Entre els col·leccionistes s’esdevé l’intercanvi d’ex-libris amb criteris d’equitat. Aquest intercanvi, acreix les seves col·leccions. Durant els «Fòrums» i «Congressos Internacionals», en paral·lel a les ponències i parlades organitzades, s’habiliten «taules d’intercanvi» en les que els col·leccionistes participen. Els artistes, prenen contacte directe amb els col·leccionistes i atenen les seves demandes. La creació de nous ex-libris garanteix la bona salut del «sector exlibrístic».-


Els col·leccionistes classifiquen de diverses maneres la seva col·lecció d’ex-libris. Ho poden fer, a mode de exemple i sense voler ser exhaustiu: per artistes, temàtiques, èpoques, titulars, tècniques...


Exlibrisme, tanmateix, és paraula derivada d’ex-libris.


Exlibrisme s’identifica amb el col·leccionisme d’ex-libris. Una accepció més ampla d’aquest mot ens permet inserir a tots aquells, «amateurs» o professionals, que estudien, fan recerca, escriuen, fomenten activitats, fan divulgació,... sobre el fet exlibrístic.


-És en aquesta última interpretació on, l’Associació Catalana d’Exlibristes (ACE), desenvolupa la major part de la seva activitat i hi dedica prioritàriament els seus recursos. «EX-LIBRIS- Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes», és el resultat més representatiu de la nostra identitat-.


L’ex-libris, com a fet artístic, s’expressa amb diverses tècniques. Des de les més preuades -calcografia, xilografia-, fins les de nova planta, com ara els ex-libris confegits a través de mitjans digitals.


La classificació de les tècniques amb les quals es creen els ex-libris, tenen el seu origen en la proposta feta per Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 1914–1995, Vallvidrera) en el si del «VI Congrés Internacional d’Exlibristes» de Barcelona 1958. Aquesta ponència, prèviament esmenada, fou aprovada unànimement per dit Congrés. Des d’aleshores, aquesta classificació és coneix com a «SIGLES BARCELONA». En posteriors «Congressos Internacionals», aquestes sigles, s’han anat posant al dia, contemplant les noves tècniques emprades pels artistes ex-libristes.


A continuació, mostrem la llista de tècniques amb les seves sigles:


CALCOGRAFIA: C (del grec chacós, que vol dir coure)

C1 - Gravat a l’acer.

C2 - Gravat al burí.

C3 - Gravat a l’aiguafort.

C4 – Gravat a la punta seca.

C5 – Gravat a l’aiguatinta.

C6 – Gravat al vernís tou.

C7- Gravat a la manera negra.

C8 – Altres (p.e., fotopolimer)


XILOGRAFIA: X (del grec xylon, que vol dir fusta)

X1 – fusta a fil.

X2 – fusta a testa.

X3 – linòleum.

X4 – sobre plom.
X5 – sobre zenc.
X6 – sobre plàstic.
X7 – Xilografia Xinesa
X8 – Fotopolímer estampat en relleu
x9 – "Carte à gratter"

FOTOGRAVAT: P (del grec photos, que vol dir llum) 
P1 – ploma.
P2 – directe.
P3 – fotogravat.
P4 – rotogravat.
P5- colotip.
P6 – fotolitografia.
P7 – offset.
P8 – fotografia.

SERIGRAFIA: S 
S1 – serigrafia.
S2 – mimeografia.
S3 – Katazome.
S4 – Kappa.

BRAILE: B
B -

LITOGRAFIA L (del grec lithos, que vol dir pedra)
L -

TÈCNICA MIXTA: TM
TM - (és la suma de tècniques diverses emprades per realitzar un ex-libris).

TIPOGRAFIA: T 
T - 

DISSENY GENERAT PER ORDINADOR: 
DGO - Disseny Generat per Ordinador
CRD - Disseny Reproduït per Ordinador
            (computer reproduced design)

Nota:
1. La utilització de més d’un color en un ex-libris s’expressa amb la tècnica emprada i el número de colors utilitzats. Per exemple: aiguafort a tres colors (C3/3).
2. Aquesta llista de sigles, està per actualitzar.

Relació d'artistes clàssics 

Èpoques: Modernista i Noucentista

Ramon Casals y Vernís (1860-1920)

Alexandre de Riquer (1856-1920)

Josep Triadó y Mayol (1870-1929)

Joaquim Renart i Garcia (1879-1961)

Pau Font i de Rubinat (1883-1967)

Llorenç Brunet i Forroll (1873-1939)

Marà Castells i Simon (1876-1931)

Gaietà Cornet i Palau (1878-1945)

Joan Vila i Pujol ; «d’Ivori» (1890-1947)

Alexandre Cardunets i Cazorla (1871-1944)

Modest Casademunt i Giralt (1881-1964)

Josep Pey i Farriol (1875-1956)

Ramón Borrell i Pla (1876-1963)

Lluís Garcia y Falgàs (1881-1954)

Joan Garcia i Supervia (1881-1948)

Jaume Llongueras i Badia (1883-1955)

Emili Tersol i Artigas (1883-1930¿?)

Ismael Smith i Marí (1886-1972)

Antoni Saló i Marco (1885-1950)

Joaquim Figuerola i Fernández (1878-1946)

Evelí Bulbena i Estrany (1888-1960) 

Joaquim Julibert i Gual (1898-1977)

Enric Moyà i Martí (¿?-1921)

Joan Gols Soler (1894-1947)

Fidel Aguilar i Marcó (1894-1917)

Joan Mas i Mascaró (1892-¿?)

Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936)

Joan Baptista Mezquita Almer (1881-1956)

Enric Moyà i Martí

Romà Bonet i Sintes; «BON» (1886-1967)

Lluís Bracons i Suñer (1892-1961)

Lluís Mallol i Suazo (1900-1968)

Joan Jutglar i Serra (1871-1952)

Josep Obiols i Palau (1894-1967)

Eduard Molas (1920-¿?)

Galeria d'imatges

Clica per veure ex-libris (artistes i tècniques)