free bootstrap template

Articles

Alexandre de Riquer i els ex-libris

16-10-2017 Teresa Costa-Gramunt. Barcelona.

publicat al diari digital Eix diari a www.eixdiari.cat/opinio/doc/73309/alexandre-de-riquer-i-els-ex-libris.html

Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.


Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.


Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia.


D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.


El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.


*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).

*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.



Teresa Costa-Gramunt
Escriptora, artista i exlibrista