Pàgina: 1 2 3 4


El segon viatge de Colom

En el segon viatge de Colom (setembre de 1493) viatjaren amb ell homes de la seva companyia naval, colonitzadora i mercantil, entre els que hem de comptar a Miquel Ballester, gran amic de la seva joventut, Miguel Muliart, cunyat seu, casat amb una germana de la seva muller portuguesa Felipa Muñiz, i Pere Casaus, pare de Bartolomé de Las Casas. En el tercer i quart viatge també hi anaren altres tarragonins amics i familiars del navegant, a més d'aquells cosins Andreu i Joan Anton, ja citats abans.

Un altre dels que van acompanyar Colom en el segon viatge fou un ermità de la muntanya de Montserrat que després va ser superior dels Mínims de Castella i Aragó, secretari i ambaixador diplomàtic a França del rei Ferran d'Aragó; aquest  va conseguir que Boyl participés en la segona expedició com a vicari de Roma i primer evangelitzador del Nou Món; amb ell anaren dotze monjos del monestir  català de Montserrat.

L'historiador genovès Paolo-Emilio Taviani, a la pàgina 308 del seu llibre I viaggi di Colombo (Novara, 1986), sota l'epígraf "Eclesiastici ed evangelizzatori", escriu:

"Padre Boil era nato a Tarragona. Giovanissimo aveva vestito l'abito de monaco a Montserrat e, alcuni anni dopo, si ritirava in un eremo della stessa montagna. Nel 1482 era Superiore  dei dodici romitaggi  della zona.  Nella primavera  del 1490,  abbandona  il ritiro, viene chiamato a Corte con una lettera di re Ferdinando, datata 30 giugno, da Cordoba. Da allora il monarca gli manifiesta simpatia e gli accorda fiducia affidandogli incarichi dipomatici in Francia.

La carriera del benediettino cambia all'improvisso. I Re hanno pensato a lui per l'evangelizzazzione delle Indie. Compiuta la scelta, scrivono, in data 7 giugno 1493, da Barcellona una lettera ai loro ambasciatori in Roma per sollecitare del Santo Padre una bolla apostolica per la missione che egli dovrà compiere. Il 25 giugno Alessandro VI spedisce la bolla richiesta con la quale padre Boil viene nominato vicario apostólico delle Indie. La Curia non poteva rispondere con maggiore prontezza al desiderio dei sovrani".

El 6 de gener de 1494 el frare tarragoní Bernat Boyl celebrà la primera missa en el Nou Món, acompanyat de nou clergues i religiosos.

1496-1498: Cop d'Estat a santo Domingo

Sabem de la revolta de Francisco Roldán, un escuder-servent de l'Almirall, que Colom, en retornar del seu primer viatge, havia nomenat alcalde major de tota l'illa de La Isabela, restant amb aquest càrrec encara pel març de 1496. Roldán, com a administrador de la justícia, s'aixecà amb armes, instigat per Bernat Boyl i altres destacats homes de l'anomenat "partit del rei", conformat per un grup de pressió aragonès, per tal de contrarestar la prepotència dels "Colom", familiars i amics de l'Almirall, Virrei i Governador de les Índies. D'ença la descoberta a La Española, els conqueridors i colonitzadors es dividiren en dos bàndols.

En aquest sentit, Taviani, a la pàgina 308, de l'obra citada abans escriu:

"Il piú autorevole era un benedettino, padre Boil, al quale i sovrani affifdarono il compito d'intraprendere e dirigere l'opera di conversione.

Lo incontreremo piú avanti durante le defezioni e le rivolte all'Hispaniola e vedremo che i suoi rapporti con Colombo degenereranno in aperti dissidi, facendosi il religioso portavoce della maldicenza e consigliere dei cospiratori".

Quan el malcontentament del bàndol de Roldán ja es palesava de manera oberta, arribà una carta reial nomenant adelantat a Bartolomé Colón i aquest va rebre a l'ensems determinats reforços, motiu pel qual la situació va entrar en una fase aguda.

De la revolta de Roldán se'n fa ressò una carta adreçada a l'Almirall i escrita per Miquel Ballester, llavors alcalde de Bonao i que més d'un cop havia estat també mitjancer amb els rebels, tot i la seva fidelitat a l'autoritat de l'Almirall:

"Y yo cierto sé - escriu Ballester - que después de los hidalgos y hombres de pro que vuestra señoría tiene junto con sus criados que aquellos que los terná vuestra señoría muy ciertos por morir en su servicio, y la otra gente de común yo pornía mucha duda".

Per tal de recuperar la manca de popularitat, Colom va difondre una comunicació, el 12 de setembre de 1498, anunciant que tots aquells que volguessin tornar a la Península ho podrien fer. Alguns dels sediciosos es presentaren a Bonao  per tenir un canvi d'impressions amb l'alcalde Ballester, ferm col·laborador de l'Almirall i fidel a la seva autoritat. Tot i això, continuà l'envalentiment de Roldán, instal·lat com alcalde major de Santo Domingo. Llavors Colom, sense poder retornar a Espanya pel perill d'un alçament indígena per tal d'informar de la situació als Reis Catòlics, optà per enviar  Ballester en el seu lloc com a delegat amb un memorial.

Miquel Ballester, i un altre emissari de Colom - García Barrantes - explicaren a la cort espanyola els fets esdevinguts i la situació  a les Índies, però Roldán també va presentar els seus informes als reis, que en aquells moments es trobaven a Sevilla. De tot això la conseqüència més immediata fou l'anada a les Índies del jutge Bobadilla i la presa dels germans Colom, com a primera provisió.

Quan Bobadilla decidí repatriar els germans Colom a la Península, Ballester acompanyà Colom en la forçada tornada i serví com mitjancer per tal de gestionar prop dels monarques una millora de la seva situació.

Cristòfor Colom, pres i engrillotat per ordre del jutge Bobadilla, es enviat des de Santo Domingo a la cort dels Reis Catòlics a Espanya

Colom, expert navegant i mercader.

En el segon viatge, amb Colom hi anaren, com hem dit, amics, però, com podem comprovar, també hi havien enemics, de manera que restà aviat ben palesa la petjada del caràcter emprenedor i organitzatiu de la gent d'aquesta regió mediterrània,  agrícola, marinera i camperola.

El mar Mediterrà resultava petit un cop tancada la porta d'Orient per part dels turcs de Bizanci; calia cercar noves vies pel comerç i aquí apareix el geni d'un gran navegant, súbdit del rei d'Aragó: ens referim, evidentment, a Joan Colom, un corsari i mercader que seria conegut arreu com Cristóbal Colón, descubridor d'Amèrica.

D'una nissaga de navegants, Colom va prendre contacte amb la mar a l'edat de 14 anys, amb una bona formació escolar, i podríem afirmar que no va abandonar mai aquest contacte, tret del temps que, en terra, havia d'emprar per gestionar els projectes navals o per algunes necessitats familiars i mercantils.

El navegant, en els seus viatges, va saber relacionar-se amb persones importants i amb gent de tota mena: eclesiàstics i seglars, jueus, moros i cristians; amb tots ells mantenia converses que nodrien el seu bagatge professional amb la finalitat de bastir el gran projecte naval. Amb el seu vaixell va navegar milers de milles,  visità centenars de ports, i travesà l'Atlàntic com pilot dels corsaris noruecs Pining i Poshort l'any 1477. Per tant, sabia perfectament que a través d'un paral·lel inferior també podia arribar a l'Orient per Ponent.

Amb el seu matrimoni portuguès no sols formava una família de la que naixeria el seu hereu, sinó que aconseguiria també la valuosa documentació i els mapes del seu sogre, que havia estat governador de Porto Santo, a les illes de Madeira, descobertes el 1424.

L'any 1478 Colom va estar a Madeira comprant sucre pels mercaders genovesos Paolo di Negro i Ludovico Centurione. Pels voltants de 1481 residia a Porto Santo amb la seva muller Felipa Muñiz i el  seu fill Diego; des d’allí va fer diferents viatges de descoberta i alguns rescats per la càlida Guinea portuguesa, informant-se dels conreus que allí es produïen i les posteriors elaboracions que d'ells es feien. Hi ha constància que en alguns d'aquests viatges l'acompanyaven familiars i amics propers, com, per exemple, el seu germà Bartolomé i el fidel Miquel Ballester, introductor després de la canya de sucre en el Carib i el primer que elaborà el producte en el Nou Món.

La canya de sucre va créixer al Carib

En el museu de les Casas Reales de Santo Domingo hi ha una inscripció que especifica el següent: "1505. - Se producen azúcares en La Vega por los vecinos Ballester y Aguillón o Aguiló".

També en el gran monument a la canya de sucre de l'esmentada ciutat dominicana hi ha una placa en la que podem llegir: " ...habiendo Miguel Ballestero (sic) el primero en extraer su jugo ...", tal com ja havia escrit el cronista de l'època Gonzalo Fernández de Oviedo a la pàgina 106 de la seva Historia General y Natural de las Indias: " ... el alcalde de La Vega, Miguel Ballester, natural de Cataluña, fue el primero que hizo azúcar".

Monument a la Canya de Sucre, a Santo Domingo, on es pot llegir: " ... habiendo Miguel Ballestero  extraido el jugo ..."

 

Mapa de l'illa La Hispaniola (Actual República Dominicana).

En una relació de les principals plantacions de canya i trapigs de La Española en el segle XVI, que figura en l'esmentada obra d'Oviedo consta : "Plantaciones de Miguel Ballester:

1514 - La Concepción (La Vega) Alcaide Miquel (sic) Ballester.

1516 - San Cristóbal (S. Cristóbal) Miquel (sic) Ballester (Alcaide)".

Fixem-nos com Oviedo escriu en català  el nom de Ballester, "Miquel".

Miquel Ballester, "el primer que va fer sucre"

A l'obra de Luis Arránz Márquez, Repartimientos y Encomiendas en la Isla Española (El Repartimiento de Alburquerque de 1514),  (Madrid, 1991), a les pàgines 543 i 567 hi figuren les relacions dels comandadors per ciutats i comandes. Miquel Ballester consta amb el domini de 35 comandats en quatre comandes situades dins la regió de La Buenaventura.  

A l'esmentat llibre hi ha també una llista alfabètica de cacics per ciutats en la qual consta també la comanda de Miquel Ballester i la del cacic mort Adrian, amb d'altres comandadors. 

El director de l'Arxiu Nacional de la Nació, de Santo Domingo, Dr. Ramón A. Font Bernard, ens comentà que era costum entre els conqueridors casar-se amb la muller d'un cacic mort, perquè així s'obtenia l'autoritat sobre els indígenes i el territori de la comanda.

Un dels primers trapigs o "trapiches" amb força animal per la mòlta de la canya de sucre a l'illa La Hispaniola.
Vestigis del primer trapig de sucre instal.lat a la Boca del riu Nigua, a San Cristóbal (República Dominicana).

Les tres darreres dècades de la seva vida

Al pare José Luis Sáez, s.j., de Santo Domingo, he d'agrair la informació sobre l'historiador holandés Harry Hoetink i el seu treball Breve historia del azúcar en Santo Domingo, on, entre d'altres coses, diu: "Otro tanto haría poco después en la Concepción de la Vega, el alcaide de aquella fortaleza Miquel (sic) Ballester". I l'autor de la Historia de las Indias, el pare Las Casas escriu que el bachiller Vellosa "alcanzó a hacer uno que llaman trapiche, que es molino o ingenio que se trae con caballos, donde las cañas se estrujan o exprimen y se les saca el zumo melifluo de que se hace el azúcar. resulta obvio sin embargo, que antes de establecer trapiches como se supone que eran los de Vellosa, Ballester y otros, esa nueva granjería tuvo que conformarse con técnicas de molienda mucho más primitivas que originalmente se habían usado en Egipto y estaban diseñadas para prensar aceitunas".

En un anex a aquell treball d'Hoetink es presenten unes "Notas sobre la población de la isla", segons un recompte històric d'Alejandro Llenas a Estadística de la Isla de Santo Domingo (Santiago de los Caballeros, 1875), en la que es fa referència sobre el repartiment d'Alburquerque-Pasamonte (repectivament inspector i tresorer reials) i on es diu  que arribaren a la Concepción de la Vega, el 23 de novembre de 1514, alli es trobaren amb una població total d'unes 2.824 persones de servei - població activa -, sense comptar nens i vells, repartits entre cacics, indis i esclaus - "naborías de casa" -; aquesta quantitat fou la que es repartiren de la següent manera, i en molts casos entre hisenders absents:

"A las haciendas y minas del Rey: el cacique Diego Enrique Guzmán y noventa y dos personas de servicio (47 hombres y 45 mujeres). Se sumaron cuatro viejos y siete niños que no son de servicio, etc."

"A Miguel Ballester, vecino de dicha villa, se le encomendó dos naborías de casa de las que se registró, además del cacique Adrián con 28 personas de servicio, y cuatro niños del mismo cacique, que no son de servicio".

"A Pedro y Hernando de Medina, vecinos de la villa, se les encomendaron 14 naborías de casa y además una más que pertenecía a Miguel Ballester".

"A Alonso de Moratón, vecino de la villa y casado con mujer de Castilla, se le añadieron tres naborías de casa de las registradas por Miguel Ballester".

Els indígenes realitzaven els seus serveis com "naborías" o esclaus. Al Nou Món el "naborí" era l'indígena lliure que es dedicava al servei domèstic, i l'esclau era la persona sobre la que una altra exercia un dret de propietat talment com si fos qualsevol cosa material. Segons els documents que hem pogut consultar, les persones encomanades a Miquel Ballester eren totes "naborías".

La Concepción de La Vega, fundada per Colom el 1494, fou destruïda per un terratrèmol el 1562, però en els seus 68 anys d'existència havia esdevingut la  primera ciutat de maons i pedra del Nou Món. Fou alcalde de la fortalesa de la Concepción de La Vega el tarragoní Miquel Ballester.
Les restes oblidades de La Vega Vieja. Fotografies: P. José Luis Sáez, s.j. Santo Domingo (Rep. Dominicana)

Del Mediterrà al Mar Carib

El cronista milanés a la cort dels Reis Catòlics, Pietro Martyr de Anghiera, el 1514 escriu que "veinte años después del descubrimiento del Nuevo Mundo existían en La Española veintiocho plantaciones de caña con sus correspondientes trenes de elaboración llamados trapiches o ingenios" i l'escriptor Carlos Martí a Los Catalanes en América, editat a La Habana i Barcelona el 1918, fa referència al primer molí espremedor o "trapiche" de Miquel Ballester situat a San Cristóbal, de la República Dominicana, prop de la Boca del riu Nigua.

Una de les darreres dades que tenim de Miquel Ballester ens la serveix el mateix cronista de l'època dels Reis Catòlics, Gonzalo Fernández de Oviedo, que dona notícia de les plantacions de canya de sucre i "trapiches" de l'illa La Española l'any 1516, esmentant entre elles la de San Cristóbal, propietat de l'alcalde Miquel (sic) Ballester, llavors de vuitanta anys d'edat.

Aquest tarragoní, "anciano honrado y venerable persona", segons ens el descriu el pare Las Casas, que el va conèixer força bé, visqué a La Española les tres últimes dècades de la seva vida i moriria en aquella formosa illa dominicana, acariciada per les càlides ones del mar Carib,  lluny de la seva ciutat natal, Tarragona, també acaronada per les ones d'una altra mar, la Mediterrània, unes aigües per les que navegà en la seva joventut.

Miquel Ballester fou l'introductor  de la canya de sucre en el Carib i el primer en esprémer el seu suc dolç i melós, del que naixeria un fill: l'espirituós i alegre rom.

 


(c)Ernest Vallhonrat i Llurba