índex

Olga Xirinacs

 

"MA NO D'IMMENSO"

"M'illumino / d'immenso" (G. Ungaretti)

Sempre ha cruixit, la fusta a les mansardes,

i ara també, quan ajaguts a terra mirem un cel pesant

que arrossega els seus núvols amb desgana.

Nosaltres, ventre a ventre, llavi a llavi,

som terra, fusta i núvol en un temps furtiu;

univers que gravita sobre un món d'oblit,

a ciutat, mentre el llevant acosta pluja.

Quan et beso, a ponent s'il·luminen els vidres

no pas d'immensitat. Hi ha gust de sal i ferro

en la ruta morosa del teu cos.

[ del recull "El sol sobre els mapes" editat a Mansardes ]

 

índex