índex
I
Alço les teules
i enderroco el canyís
de tanta història reposada
sota fragilitats aparents de bambú.
Brunzen abelles al rusc del temps
i a l'horitzó intueixo núvols de presagi
com porcellana encalmada als migdies d'estiu.
Al cap al tard, vent de serè
i uns passos d'infant filtrant-se
en l'anella invisible
del blau ressò sense paraules.
La tarda és un Kandisky
d'abstracció fulgent,
mentre el record es fon sobre el paisatge.
[del recull "Límit inclement" publicat a Mansardes ]