“Sóc humà i res humà m’és alié”. És humana la violència?

 

La resposta és sí, només cal mirar el telenotícies. En filosofia, ans que res, cal definir els termes per saber de què parlem. Haurem de distingir entre violència, agressivitat, poder i altres termes semblants.

Entre els animals de la materixa espècie l’agressivitat té una funció jerarquitzadora que produeix vencedors i vençuts; llavors l’agressió cesa, perquè mai té com a missió la destrucció de l’altre. Això no passa amb l’espècie humana; el dominant, si té problemes d’autoestima o identitat, pot continuar usant-la contra si mateix o els demés sense que ja tingui a veure amb la millora de l’estàtus. Troba una satisfacció psicològica que no està en els animals: la satisfacció pel poder.

La violència apareix des que una comunitat humana constitueix un Estat. Aquest poder de l’Estat, vist des de la situació anterior, és violència; però vist des de la legitimitat de l’Estat aquest poder és “defensa de la llei i l’ordre”.

Un altre tema és si la violència és justificable o evitable. Habitualment les doctrines polítiques i morals només la consideren justificable per mantenir un ordre legítim, que hauria de ser pacífic i no violent; això ens porta a la paradoxa d’haver d’usar la violència per a evitar-la. Aquesta justificació també l’han emprat els revolucionaris polítics, que també diuen que la violència és un mitjà i no un fi. Un dels polítics més clars a l’hora de fixar els límits a la violència va ser Gandhi, amb la seva política de no-violència (ahimsa): “el fi està en el mitjans”.

El conflicte és inseparable de la condició humana (i animal). El que ja no està determinat per la nostra naturalesa és la forma de respondre davant el conflicte. Pot encarar-se amb guerra i violència com mostren els últims 5000 anys d’història, però això no és una fatalitat biològica . L’any 1986 es van trobar a Sevilla uns prestigiosos científics apadrinats per la UNESCO que van declarar científicament incorrecte dir que portem una propensió a la violència o a la guerra. Com va manifestar el bioquímic Federico Mayor Zaragoza en la reunió “No hi ha genes ni per a l’amor ni per a l’agressió. Hom no neix d’aquesta manera o de l’altra, hom es fa. Es fa a través de l’educació i del desenvolupament”. Els científics van concloure: “La mateixa espècie que ha inventat la guerra també és capaç d’inventar la pau. La responsabilitat incumbeix a cadascú de nosaltres”.

 


Tornar al consultori de teràpia filosòfica