DE L´OBRA d`ENRIC CARBÓ I DE LES GRATES IMPRESSIONS QUE SUSCITA
 

Fa un parell de mesos al butlletí publicitari L´Estel llegia que l´obra Els Emprenedors d´Enric Carbó havia estat guardonada amb el “Premi de Narrativa Cristòfol Despuig”. L´Estel, que no es caracteritza precisament per la seva originalitat ni erudició, es limità a copiar la ressenya biogràfica i la sinopsi que apareix en la portada i contraportada del vostre llibre. Tanmateix aquelles quatre pinzellades sobre la vostra novel.la van ser suficients per atreure la meva atenció. Això s´ha de llegir!, vaig pensar.

S´ha de ser de Tortosa o un bon coneixedor del tarannà tortosí per poder escriure el que heu escrit. Encara que a més de tenir coneixença de la idiosincràsia tortosina, s´ha de tenir coratge per poder escriure així. Amb aquesta una prosa punyent, a trets tocada de tèbia irionia, de lirisme i d´un llenguatge viu i dialectal que ens acosta si cal una mica més a la realitat tortosina, reflectida amb mordac lucidesa. Descrivint sense pèls a la llengua una societat que sempre s´ha sentit orgullosa de pertanyer a “la República Bananera del Senyor Bisbe”, d´encastar-se en diferents aspectes i de la seva rància mauleria; que per exemple, encara avui, la mena a indignar-se per un cartell de festes que té una cinta de casset, “perquè és com injuriar la Mare de Déu”…

M´estranya que el sector integrista catòlic tortosí o els il.lustres llinatges de la ciutat encara no us hagin estirat de les orelles, per atentar literàriament contra la seva estricta moral. De la qual cosa m´alegro i espero que us continuen deixant tranquil i us felicito pel vostre valor. Ja que altres escriptors d´aquestes terres, tal vegada més mediàtics, dels que se´n parla de tant en tant i localament, no gosarien escriure així, amb la vostra valentia vull dir. 

Quan vaig encetar Els Emprenedors pensava: aquest Enric Carbó és el Quim Monzó de les Terres de l´Ebre en versió erudita, ja que el Monzó és forca frívol. A les poques planes em vaig repensar i vaig decidir que ereu el Vicent Andrés Estellés tortosí, en prosa, amb algunes semblances amb Blai Bonet. I poc després em vaig tornar a repensar i fins i tot us trobava paral.lelismes amb el controvertit escriptor nord-americà John Cheever.  Per arribar a la conclusió que la narrativa d´Enric Carbó és singular, compromesa, amarada d´eròtica i bon humor, però sobretot fresca… No sé si encerto amb els qualificatitus, soc llega en crítica literària (i en quasi tota la resta ), tanmateix és la meva sincera opinió.

Per altra banda trobar bona literatura cada cop és més difícil, però trobar bona literatura eròtica és quasi impossible. Per això s´agraeix el considerable component eròtic-pornogràfic de “Els Emprenedors”, una altra grata sorpresa que fa més amena la novel.la. 

La meva protagonista preferida, evidentment és la Cinta Curto, aquesta sí, “una emprenedora” de bona veritat. Per això m´agrada sobre manera el final que li heu donat a l´obra. L´optimisme i l´esperanca es sobreposen a la gris mediocritat i a la sordidesa de l´indret, el qual molt pausadament comenca a canviar.

De la Cinta Curto, una altra de les coses que m´agrada, és que sola, amb un cortge admirable  i sense tenir que prendre un curset accelerat sobre el pensament de Marcuse, Sartre, Roland Barthes, Focault o Althusser, duu a cap la seva revolució particular, desinhibint-se i alliberant-se sense estridències de tot allò que l´asfixiava, gràcies al seu talent, també sexual, amb que l´Olivier l´inicià. Fent factible aquella expressió que penjava d´una pancarta de la Sorbona: sigueu realistes, demaneu l´impossible!, un maig del 68, diuen. Així m´agrada molt que sigue una dona, una “emprenedora”, el que a la novel.la –fa  realitat allò que semblava impossible per una pobra fadrina de Tortosa_.

Enhorabona per Els Emprenedors que m´ha subjugat i m´ha distret moltíssim, posant de rellevància una ficció que bé podria formar part de la memòria de les sempre tan peculiars Terres de l´Ebre. I m´ha revelat l´existència i la prodigalitat d´un escriptor molt destre en el menester literari, que pot donar més d´una lliçó als insignes “literats ebrencs” sovint tan pagats del seu hipotètic talent (amb mancances considerables) i la seva (suposada) popularitat  localista.  De fet Els Emprenedors és el millor llibre en llengua catalana, no traduït, que he llegit darrerament (i us asseguro que llegeixo una miqueta).  La veritat és que no anem gaire sobrats d´autors que escriguen en català i amb certa qualitat literària, fent de la literatura quelcom didàctic, entretingut i alhora interessant. Com a molt hi ha qui abusa del barroquisme conceptualista amb la pressumpció de donar-li profunditat a l´obra i impostar que és un escriptor cultivat; a l´hora de la veritat no diuen res. 

 

Anna Ralda. Abril del 2005.


Tornar a la pàgina principal