QUÈ ÉS LA VITICULTURA?

            Mencionar la viticultura es parlar de l'art de treballar la vinya, d'unes tradicions, d'una manera especial d'entendre la relació amb el cultiu, casi d'una filosofia. Però al mateix temps, es parlar d'un ofici especialitzat i modern, en el que s’ incorporen avenços tecnològics i els més actuals coneixements sobre la biologia i la fisiologia de la vinya.

            Com hem vist, la vinya ha estat lligada al home al llarg de la història de les cultures mediterrànies. Al principi no es pot parlar d’ un cultiu, sinó d’ una simple recol·lecció dels fruits que, espontàniament, es trobaven a la naturalesa. Els raïms silvestres, que l’ home recollia en aquests primers temps, eren petites baies que apareixien en plantes de múltiples espècies que creixien silvestres, en forma de lianes que s'enfilaven agafant-se als arbres.

            Poc a poc, i donada la seva importància, l’ home va anant aprenent a cultivar aquesta planta, seleccionant les espècies que millors fruits produïen i cuidan- les per obtenir millors rendiments. Mitjançant aquesta selecció, hi ha través de les tècniques de cultiu que conformaven l’ aspecte del cep per adequar-lo a les condicions del mig, es va anant passant d'un nombrós grup d’ espècies silvestres als ceps actuals, amb fruits grans i forma, més o menys, d’ arbust.

            Entre totes les espècies que es van utilitzar al llarg de la història, la que es coneix actualment com vitis vinifera va resultar la més adequada per a la obtenció del raïm destinades a la vinificació. Dins d’ella, es van anant seleccionant centenars de varietats que s'adequaven a les especials característiques de cada zona, i els tipus de vins que es volien elaborar en cada regió.

            Les diferents varietats presenten grans diferencies entre elles, tant morfològiques ( port, tamany, forma de les fulles i els raïms) com a la productivitat. I el que és més important, presenten unes enormes diferencies qualitatives en els fruits obtinguts, el que es tradueix en característiques diferenciades.

            Però la qualitat dels raïms depèn, a més a més, del sòl del que es nodreix, del clima en el que es viu immensa, i de la capacitat dels homes que la cultiven.