EL CULTIU
El cultiu de la vinya exigeix un gran nombre d’hores de treball i operacions diferents. Per cada cep ha de passar l’ agricultor al menys una dotzena de vegades al llarg de tot l’any realitzant diverses feines, el que fa que dediqui a cada cep, en exclusiva, al menys cinc minuts. Totes aquestes tasques es poden agrupar en quatre apartats: conducció, fertilització, manteniment del terra i tractaments fitosanitàris.
CONDUCCIÓ
Per conducció o sistemes de conducció s´entén la cofiguració en l´espai que adquereixen els ceps, i també la seva disposició en la parcel·la. Bé definida per una sèrie de relacions com la densitat de plantació, o número de ceps plantades per hectàrea; el marc de plantació, que és la distància que guarden entre sí els ceps; l´altura del tronc i el tipus de poda, que determinarà la seva configuració aèrea. Tots aquests aspectes incorreran desicivament a la producció i a la qualitat de la verema, ja que condicionaràn la fisiología dels ceps.
Els marcs de plantació han anat variant al llarg dels anys per adaptar- se a les noves necessitats del cultiu. Antigament s´ulilitzava el llamado marco real, de 2x2 m, en el que els ceps disponien de fileres, a una distància de 2 metres, i amb una distància que elles de també 2 metres; aquest sistema solament permítia el treball manual o amb animals. En l’actualitat, per possibilitzar la mecanització d’alguna de les tasques, s´han anat allunyant les fileres o rengleres fins 2,80 o 2,90 m i s’han ajuntat els ceps dintre de cada filera fins 1,20 o 1,10m.
En quan a la poda, el seu objectiu es el reduïr l´aspecte del cep. Dins de la poda s’engloben operacions realitzades durant el repòs vegetatiu del cep, a l´hivern- la llamada posa en seco- i altres realitzades durant la primavera, anomenada poda en verde. La forma tradicional del cep, denominada vaso, presenta un tronc baix d’uns 35 cm amb 3 braços. Quan es fa la poda en sec, generalment a cada un dels braços es deixen dos pulgars, amb dues yemes cada un, en total una càrrega de dotze yemas /cep.S’ha comprovat que aquest model es el més adequat, ja que aquesta altura del tronc permeteix una certa resistència a la sequía, la densitat de plantació, i la carrega de cada cep dona lloc a unes produccions curtes pero de extraordinàries qualitats. En els últims anys, degut a les inesperades necessitats de mecanització, en algunes vinyes s’ estan utilitzant sistemes de conducció en els que s’empleen les formes arrepenjades a l’ espaldera. En aquests sistemes la forma de poda i la configuració dels ceps és totalment diferent, però segueixen tenint la mateixa càrrega de 12 yemas/cep. Aquests ceps presenten un tronc alt d’uns 60 cm amb un o dos braços apoiats sobre un fil, en que es disposen els pulgars. El sistema de recolzament està constituit per numeroses postes enclavats a les rengles, sobre els que disposen, a diferents altures, dos o tres fils, que recorren tota la fila, i que serveixen de suport per els serments o redoltes i els raïms.
FERTILITZACIÓ
La fertilització busca el supor d’aquells nutrients en els que el terra es deficitari o d’altres que es necessari reposar anualment per contrarrestar les p`rdues originades per la seva extracció de la collita i en la fusta de poda, y que son escensials per el manteniment de la vinya. Les deficiencies nutricionals del terreny solen detectar-se en els anàlisis de terres, previs a la plantació de la vinya, que realitzen tots els agricultors. Per a la seva correcció es realitza un abonat de fons en el que s´aporten tots aquests elements dels que careix la terra.
MANTENIMENT DE LA TERRA
En quant el manteniment de la terra, el seu objectiu es acondicionar el terra, millorant les condicons estructurals del terreny i la disponibilitat de l´aigua, i eliminar les males herbes que poden competir amb el cep per els nutrients i l´aigua. Per ell es procedeix a les tasques mecaniques dels carrers mitjantçant diferents màquines que remouen el terreny, i eliminen les males herbes.
TRATAMENTS FITOSANITARIS.
Els trataments antiparasitarios son necessaris per prevenir i cambatir els atacs de les numeroses plagues i enfermetats que poden fer malvé les vinyes. Entre els principals paràsits que afecten a la vinya podem citar enfermetats per fongs, aom la brotritis, el mildiu,...
A l’actualitat, aquesta lluita contre les plagues i enfermetats es fa mitjançant estratègies integrades, combinant tècniques culturals amb una utilització racional dels productes fitosanitaris. Amb les tècniques culturals i pràctiques de cultiu, el que es pretén es disminuir al màxim els factors de risc de l’atac.