Bruna de nit

  Òpera del circ celeste

De Xavier Pagès i Joan Duran

 

Coproducció de Drama9 i Ajuntament de Tarragona

 

 

Música Xavier Pagès
Llibret Joan Duran
 
Direcció musical Xavier Pagès
Direcció escènica Víctor Álvaro
Direcció artística Núria Baixeras
 
Bruna Mercè Baiget, soprano
Trapezista/Mare Mireia Bonet, mezzosprano
Clown Josep Fort, tenor
Doctor/Sastre/Bessó1 Germán de la Riva, baríton
Rei/Astrònom/Pagès/Bessó 2 Andrés Moya, baríton
Marineret/Trapezista/Estel malèvol 1 Rosa Peláez, acròbata
Trapezista/Estel malèvol 2/Lluna Marina Gayoso, acròbata
Músics Solistes de l'Orquestra Simfònica Camerata XXI

Flauta, Míriam Plas
Clarinet, Joan Plaja
Violí, Marta Cardona
Violoncel, Oriol Aymat
Contrabaix, Nenat Jovic
Percussió, Paco Montañés
Piano, Sílvia Vidal

   
Escenografia Anton Baixeras i Núria Baixeras
Vestuari Núria Baixeras
Il·luminació Anton Baixeras
Ajudantia de direcció Joan Duran
Maquillatge Victòria Gras
   
Construcció d'escenografia Teatre Metropol
Foto i disseny full volant Nico Vasoin
Equip tècnic Teatre Metropol
Producció executiva Drama9
Difusió Àrea de Cultura Ajuntament de Tarragona i Drama9

 

Què és

Bruna de nit és una òpera de cambra escrita l’any 2004, amb música del compositor i director Xavier Pagès i llibret del poeta Joan Duran. Es va presentar en versió concert en el Festival d’Òpera de Butxaca de l’any 2004. Al novembre del 2008 se'n va fer l'estrena amb una posada en escena del director i dramaturg Víctor Álvaro.

Bruna de nit és un espectacle que es troba en l’espai comú entre l’òpera còmica i el teatre musical de petit format. Es presenta amb una ambientació pròpia del circ (escenografia, il·luminació, vestuari...) i incorpora tècniques d’aquesta disciplina artística.

Des del punt de vista musical, pren la continuïtat dramàtica i el rigor compositiu de la música clàssica, i concretament de l’òpera còmica, els quals li proporcionen unitat formal i motívica. D’altra banda, té la brillantor rítmica de la música moderna i la frescor de les seves idees melòdiques, pròpies del teatre musical.

El llibret, de caràcter marcadament poètic, té com a eix vertebrador l’aturada del temps. Aquest fet abstracte es personifica en la imatge i la significança de la lluna.