les paraules que demà,

entre laments continguts

d’ombres estantisses,

vessaran sang vermella.

El roig ens el van arrabassar

i les reconstruccions són mancances,

mancances d’imperatius obsolets,

mancances de somnis impossibles.

Ells han convertit els seus delits

en la tangibilitat de les mentides;

ells han fustigat contra l’esperança

el dol de la nit,

la sorra mullada de la platja,

la simbologia de la lluna.

El romanticisme, la sensibilitat tan falsa,

és la darrera gran fal·làcia.

I ens ho hem cregut.

Contra el roig. Contra el somni.

Contra mi.

Continuen enganyant-te.

I t’ho creus. Sempre ho hem fet.

CRISTINA VIVES-LAMARCA

CRISTINA VIVES-LAMARCA

CRISTINA VIVES-LAMARCA

CRISTINA VIVES-LAMARCA

CRISTINA VIVES-LAMARCA