Text núm. 2

Rita, a l´escenari!

Cada cop que cridaven aquestes paraules, Rita sentia com si el pes de tota la vida li caigués a sobre. No suportava sortir a l´escenari perquè una cinquantena de babosos s´imaginessin que estaven fent l´amor amb ella. Li repugnava cada dia haver de traspassar les cortines de vellut vell i somriure maliciosament a una colla de reprimits per fer-los creure a tots que li agradaven i que volia despullar-se només pel gust d´ensenyar-los el cos. Li cremava la pell el contacte amb les seves ungles brutes i les seves mans mullades per la cervesa i l´alcohol. Unes urpes salvatges que s´aferraven a ella i relliscaven per sobre la seva pell subjectant sempre uns bitllets que s´esmunyien entre les calces, sempre igual, pels mateixos racons, i dels quals no se´n podria quedar ni la meitat. Depenent de cada nit, de com els havia anat a la resta de noies i del negoci de la barra s´emportava a casa unes cinc-mil. Els pitjors dies dues-mil, i potser alguna nit vuit-mil, però mai massa més.

Caminava cansada per entre la resta de noies i es fastiguejava de veure´s a ella mateixa en les altres. Totes eren iguals. Totes havien arribat a Buenos Aires sense ni un ral i buscaven qualsevulla feina com a cambrera o com a criada per a poder sobreviure a la ciutat, perquè tot semblava ser més bonic a la ciutat. Unes venien de Santa Cruz, altres de la Pampa, altres de Río Negro, altres de Catamarca i ella venia de Chivilcoy. Totes havien deixat la família, el primer novi i els amics per anar-se a submergir a pulmó lliure en les profundes aigües de la màgia de la ciutat. Totes s´ho havien cregut. Com també s´havien cregut al fill de puta que les havia enganyat dient-los que, tan boniques com elles eren, no podia ser que es posessin a treballar només com a cambreres.

Aquella nit sortia vestida de policia. Jugava amb la porra de la mateixa manera que els borratxos de La Florida haurien volgut que jugués amb la seva cama petita. S´anava despullant de l´uniforme fins a quedar-se nua i protegida només per la petita tanga bitlletera. Aquella nit, a més, el seu novi estava entre el públic.

Després de l´actuació Rita havia de canviar-se i sortir enmig del públic per a deixar-se grapejar encara més i provocar que els clients beguessin tant com fossin capaços de suportar.

– Vine cap aquí, preciosa! Aquesta nit has estat fantàstica!

Provava d´esquivar els primer borratxos i s´esmunyia sense fer-los ni cas.

– Rita, reina, et convido a una cervesa!

– Mira, mira com m´has posat...

– Nena aquesta nit si que jugaràs de veritat, eh!

Però aquest últim que parlava era el seu novi. S´havia d´aturar.

– Hola Carlos. Com estàs? –parlava molt eixuta, sense ganes, comportant-se igual de professional com si fos un dels seus clients.

– Que com estic? A cent! Ja saps com em posa venir-te a veure, barrejar-me amb aquesta colla de babaus que no saben qui es remenerà aquesta nit sobre teu i veure´ls babejar per un trosset de la teva pell.

– Me n´he d´anar.

Rita odiava haver d´aguantar les mateixes bromes del seu novi. La feia sentir-se puta fins i tot fora d´hores de treball. No és que estés vivint junt amb en Carlos. Ella es despertava cada matí molt tard en una habitació petita idèntica a totes les habitacions petites de l´edifici gran, i allò semblava que fos casa seva. Ella no volia que ho fos per massa temps. No estava massa decorada, tan sols un grapat de records escampats per la cambra i una nina, l´únic regal que li havien fet mai, que restava adormida en un dels calaixos per por que la robessin.

En Carlos entrava i sortia de l´habitació sempre que volia. No en tenia les claus, però no hi anava mai si ella no hi era. No tenia res a fer-hi, d´altra banda. La seva relació era sovint idèntica un dia i un altre: ell arribava, la despertava, es ficava al llit, li feia l´amor i marxava. Aleshores, ella seguia dormint si el cor encara podia bategar desfet enmig de les runes; si no, plorava fins que aconseguia soldar els bocinets amb les llàgrimes.

Rita s´havia assegut finalment amb un dels clients que li semblaven menys fastigosos. Estava d´esquena a Carlos, per evitar veure´l mentre treballava i girar-se als moviments obscens que segur ell intentava fer-li. Va empassar-se de pressa la primera cervesa que havien portat a la taula i es va sentir una miqueta millor. Llavors va demanar una beguda més forta, perquè la nit era llarga i necessitava la força irreal de l´alcohol. Les mans del client ja es trobaven damunt de les seves cames, mentre ella continuava bevent per a no sentir-les.

A l´hora de plegar es va endur cap a dins més de quatre cerveses i el mateix número de combinats de rom. Ja no sentia res, i va deixar que el novi la portés fins a casa i s´estirés damunt d´ella per desfogar-se. No li calia desfogar-se massa, aquella nit. Hores abans d´entrar a La Florida, s’havia citat amb una de les amigues de Rita que gaudia d’un plaer semblant al de Carlos quan observava els borratxosdel bar: el plaer de xerrar amb Rita mentre recordava la darrera vegada que havia fet l’amor amb el seu novi. Aquella cita, no obstant això, no el va desanimar i no va voler desaprofitar l’estat d’embriaguesa de Rita per a violar-la sense miraments.

Estava tan eufòric de sexe i alcohol que no va adonar-se d’aixafar un sobre llençat per sota la porta en entrar a l’habitació. Com sempre, després de bellugar-se damunt del cos esmorteït de la seva nòvia, va marxar ben satisfet cordant-se els pantalons mentre baixava l’escala per anar al carrer. El cos estripat de Rita va quedar llençat damunt del llit. Ella tampoc no s’havia adonat de la carta. El dolor de la soledat se li liquava fins al fetge i l’estremia en les punxades horroroses d’una ressaca mal acabada. A sobre del ventre encara notava els espasmes del cos enemic i els confonia amb el mal de panxa. Els sentits no podien assegurar-li amb certesa si en Carlos havia marxat o encara seguia damunt d’ella. Es va incorporar fins al límit del dolor. Ell ja havia marxat. Va seguir dormint tan nua com l’havien deixada fins que el cinisme, que sempre juga al costat de la mala sort, va moure les punxades des del fetge fins al cap.

Es va aixecar per veure un got d’aigua. Mentre s’asseia al llit per a fer-ho va veure per primera vegada el sobre trepitjat al terra. No rebia mai cartes. Va tenir un esglai abans de recollir-la i pel seu cap van passar tots els fantasmes que habitaven dins seu. "Què més em poden fer ja?" I va estripar el sobre esperant trobar-se amb la mort dels seus pares a l’interior.

Allò que hi va trobar, però, encara la va enfonsar més a sobre del llit. S’havia equivocat de ple, i la carta no portava la notícia de cap mort, sinó la d’una vida. La vida del nadó que portava a dins des de feia ja dos mesos.