*Tècnica

Cap de Colla: Jordi Ortiz
Segon Cap de Colla: Jordi Mallol "Cagueta"
Tercer cap de colla: Josep Maria Roch
Tercer cap de colla: Cristian Borràs
Cap de pinya: Xavi Bailach
Segon cap de Pinya: Víctor Franquet
Agulles: Jordi Blanchart
Crosses: Marta París
Responsables de Canalla: Xavier del Amo "Pska", Toni Valls, Carme Moran, Maurici Ferré
 

*Canalla

La nostra canalla ha decidit ja són prou grans,  i que volen dir la seva des del seu propi bloc. Doncs au, seguiu l'enllaç i sabreu què en pensen, de tot plegat.

*Inserso (gent gran)

És ben cert que els castells els fem entre tots, però no és menys veritat que hi ha una edat per a cada lloc en un castell i difícilment podria mantenir-se en el pom de dalt qualsevol criatura un cop feta la creixença, de manera que en una colla castellera és llei de vida l'anar cap per avall, començant d'acotxador o fent l'aleta com anxaneta i acabant en un dels molts llocs anònims de la pinya.

Si més no, degut als pocs anys d'existència de la nostra colla, a molts el fet casteller els ha agafat ja amb un bon grapat d'anys a les espatlles i, per tant, han començat i han acabat a l'hora la seva vida de casteller, o sia des de la pinya.

Amb tot això no desmereix ni una mica la seva important col·laboració tant pel que fa a l'assistència constant a l'assaig i a les sortides, com pel que comporta llur sacrifici i abnegada entrega, ocupant els llocs menys agradables, sia com a crosses i homes de darrere o tampant un forat aquí i allà, sempre amatents per domar un cop de mà, suportant com el primer l'erforç de tots els castellers, i, fins hi tot, parant a baix quan faci falta. Tant de bó que hi haguessin més com ells!

Amb respecte i admiració, i amb una no renyida simpatia els més vells de la colla han estat batejats amb el qualificatiu de l'entitat que aplega les activitats de lleure pels jubilats, tot i que els castellers de l' "INSERSO" dels Xiquets del Serrallo són un model per a molts castellers, sobretot perquè entre d'altres saben estar al plat i a les tallades, repliquen i van a la processó, i s'apunten a les madures i tampoc es fan enrere davant les dures.

Com a més representatius d'aquest sector mereixen ser esmentats els respectius matrimonis de Josep"Garruchero", Ramon, Purillo, Juan Antonio, etc. amb les seves corresponents mullers, i fins hi tot alguns no tant vells, com el mateix Sabaté, perquè sense ells els Xiquets del Serrallo tal vegada serien massa "xiquets".

Josep Mª Sabaté

*Grallers

Fent un repàs d'aquests 14 anys a la Colla com a grallers us podem explicar la següent història. Vam començar, amb molta il·lusió, a tocar les primeres notes a l'antic local social de la Colla, quan encara no era ni el punt de trobada dels castellers. Érem entre 10 i 12 petits i joves projectes de grallers que començàrem a assajar sota les indicacions dels grallers de la Colla Jove. En aquella època n'hi havia que marxaven, ni havia que venien....... una petita rotació que va fer que al final, al cap d'uns mesos, quedés un grupet d'uns 7 ó 8 components. Va ser la nostra primera sortida oficial a la localitat de Cambrils, on vam veure que, tot i la bona voluntat que hi posàvem teníem limitacions i ens faltaven moltes hores d'assaig i que calia prendre's amb més rigor i seriositat això de tocar la gralla. Fou aleshores, quan canviàrem la forma d'assajar i foren els grallers dels Xiquets de Tarragona els que ens guiaren. A partir de llavors vam aprendre totes les cançons essencials per a fer una sortida. Vàrem estar anant al local dels Xiquets durant un any i quan vam estar segurs de nosaltres mateixos vam tomar al nostre local social. Havien transcorregut dos anys des de les primeres bufades i les coses ja havien millorat molt: el grup estava consolidat, érem 9 gralles i 3 timbals. Tot era perfecte i per superar els nostres coneixements vam anar a l'Escola de Grallers de Tarragona. Allí no vam durar gaire temps, doncs a nosaltres no ens agradava estudiar la música, sinó practicar- la. Ara fa cinc anys, els canvis d'ubicació de la Colla, els canvis tècnics i els mals moments de la Colla també ens van afectar a nosaltres. La gent es va cansar, i poc a poc, aquell nombrós grup de gralles va passar a ser tant sols un mini grup amb 2 gralles i 1 timbal, però tot i això, ens atreviríem a dir que aquella època va ser una de les millors pels grallers dels Xiquets del Serrallo. Tots els grups tenen èpoques bones i dolentes, i nosaltres podem dir que des de fa uns dos anys estem en un moment dolç, doncs aquell petit grup de grallers va començar a agradar-li a la gent, a caure simpàtics i va començar a venir gent nova amb moltes ganes d'aprendre a tocar gralles i a tocar castells. Actualment som 9 gralles i 2 timbals en un ambient molt bo i amb moltes ganes de seguir tocant els castells de la nostra Colla dels Xiquets del Serrallo.