Eren les sis del matí i la gent ja anava com a motos. Si haguéssim quedat per anar a treballar de ben segur que les cares no haguessin estat les mateixes. Crits d'ànim, encaixades de mans i abraçades eren la tònica

dominant en un inici de jornada que prometia ser dura de debò. Als 25 participants més llurs acompanyants ens esperaven 140 km en autocar fins a Mataró abans de començar la prova. Això ja era com una mena d' escalfament perquè en els autocars d' avui en dia no saps mai com carai posar les cames sense que et no se't quedin enrampades o adolorides. Però tant és. Diuen que "palos a gusto no duelen" i ningú no es va queixar a l' acabar el viatge. D' aquesta manera vam arribar quasi a les vuit del matí a Mataró per fer les últimes "operacions" abans de començar a deixar-se anar pels carrers d' aquesta població del Maresme i enfilar la N-II cap a Barcelona.

A les nou en punt "sharp" com diuen els anglesos es va donar la sortida, fetque volia dir que quedaven per davant més o menys tres hores per arribar a l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona i acabar el periode de patiment i tortura que sempre suposa una Marató. Cal dir que el dia mig ennuvolat va ajudar a que el sol no piqués massa i la lleugera brisa de mar que vam respirar al llarg del recorregut per la N-II ens va ajudar a refrigerar el cos.

L' ambient a tots els pobles pels que vam passar i molt especialment a Premià de Mar, on l' olor de les tapes a les terrasses de la N-II va obrir la gana a més d'un, va ajudar a que l' esforç es notés menys. Per cert que, amb la despesa de calories que es fa al llarg de la cursa no estaria malament que algun d'aquests bars de tapes, com a promoció, obsequiés als atletes amb unes tapetes de calamars o unes sepietes per tal de recuperar les energies cremades. A Badalona s' oferien porronets de vi balnc i "tintorro", cosa que s' agraeix, però si a més s' acompanyen amb alguna cosa sòlida millor. Només és una suggerència...

Bromes a banda cal dir que els avituallaments és un punt que l'organització hauria de revisar així com la correcta senyalització dels punts quilomètrics que no es comencen a indicar fins a la N-II (?). En el primer punt cal agrair la feina dels voluntaris, cosa que tot el mèrit per la seva tasca desinteressada. El punt criticable està en els productes que es donen: per què les begudes isotòniques o sucrades estan al final del punt d' avituallament, apartades i mal indicades? Si de veritat es vol fer de la Marató de Barcelona una cursa de prestigi i amb més inscrits cal començar amb petits detalls com aquest. És veritat que no es paga un preu excessiu per participar-hi però els mínims s' han de cobrir si el que de veritat es pretén és donar-hi renom i atraure tanta gent com a d' altres capitals europees.

En definitiva, malgrat petites coses, des de Tarragona Fondistes fem un balanç positiu del resultat sobre la nostra participació a la Marató ja que vam acabar com a catorzè millor equip classificat, fet que ens congratula i ens dóna ànims per seguir entrenant-nos i tornar-hi l' any que ve amb la intenció de superar-ho.

Gràcies a tots.