"XXIII CURSA DE L'ESPLUGA: PROHIBIT PERDRE-SE-LA!!!"

Cada any, quan comença el mes de juliol, em programo l'agenda del mes intentant que l'últim cap de setmana de mes em quedi lliure. Prioritat: la cursa de l'Espluga. Com ja diuen els organitzadors és "una clàssica de l'estiu" i tot amant de l'atletisme de fons no la pot deixar passar. No hi ha excuses! El currículum de tot atleta quedarà coix si no conté una cursa de l'Espluga. Buscar una excusa com "tinc un dinar familiar", "estic de feina fins les orelles", "marxo fora de vacances" o bé un llastimós "tinc una mica de tendinitis al diodè", pot desacreditar a qualsevol corredor. S'hi ha d'anar peti qui peti. Un ambient fantàstic de Festa Major, música, fira, gent per tot arreu, excel.lent organització i un circuït preciós fan de la trobada alguna cosa més que el simple fet de córrer i suar. Això sí, de suar te'n fas un fart! Cada any arribo completament xop un cop acabats els 15km. El regueró de suor que vas deixant és espectacular. Fins i tot el recorregut fa aquella olor típica d'aigua de pluja caiguda fa poc degut a la suor i a l'aigua dels avituallaments que es llença. Una mica fastigoset tot plegat, sí, ho sé, però és així. Quan arribes a meta la gent es pregunta si als avituallaments donen diurètics en lloc d'aigua ja que els pantalons xorrejen a base de bé. Però que ningú no s'esgarrifi!! El líquid és transparent completament!! És suoooooooooor, tranquils!! Aquest és el petit "sacrifici" a pagar després de córrer una cursa en plena canícula. No obstant es compensa amb tota la festa i animació que trobes tant dins el poble com al llarg de tot el circuït. Menció especial per a la xaranga que hi ha al Monestir de Poblet. A aquelles alçades de cursa qualsevol estímul ajuda i la veritat és que és un dels moments més divertits. A partir d'allí la caça de l'ampolla d'aigua és un dels objectius prioritaris així com de les "espongetes suaus" per refrescar-se, exclusives de la clàssica de l'estiu. Per si de cas la temperatura del cos puja en excés sempre queda el recurs de la gent que des d'algun dels masos de la carretera surt a "disparar-te" amb la manguera. Personalment ho agraeixo. Arriba un punt en que a la pell es concentra una quantitat de suor, picors, mosquits i altres objectes no identificats que una remullada a pressió d'aigua fresca va molt bé. Després de passar per tots aquests obstacles i de "patir" (en el bon sentit) durant més o menys una hora, tens la compensació d'haver completat una de les curses més canyeres de l'any per ambient, gent i organització.

Aaahhhh! Una última cosa: els regals. Menys mal que no tot es queda amb la típìca samarreta. Cada any els espluguins ens donen alguna sorpresa en aquest sentit: la motxilla d'aquest any, reconec, ha estat el més original i útil de tots els regals que m'han fet en la meva humil trajectòria com a fondista.

Enhorabona a tots des d'aquí. Ens veurem l'any que ve, segur.

Rafel Casellas i Aparicio
rafelcas@teleline.es

ALTRES ARTICLES:

"Balanç de l'assemblea general"

"Marató de Barcelona: vivències i crítiques"

"II Sant Llorenç-La Mina: la nostra cursa es consolida"