Diuen que l’atletisme de fons és un esport sacrificat, per a gent independent. La majoria fa els seus entrenaments seguint criteris i idees pròpies seguint allò tan popular del "cada maestrillo tiene su librillo". Això porta a que s’obviïn, en general, consells o recomanacions d’altres atletes. No obstant, la intenció d’aquest article és la de donar uns consells bastant simples a primera vista però que un servidor aplica i que, la veritat, millor no desobeïr-los.

Són els següents:

1.- NO T’AFAITARÀS abans d’una cursa o entrenament. Deixaràs un mínim de vuit hores per a que les ferides cicatritzin i evitar així "l’efecte perdigot" o cara de pebrot vermell que provoca el còctel AFAITAT+SUOR.

2.- UNTARÀS generosament amb vaselina aquelles "parts" susceptibles de fregament i/o irritació abans de començar la pràctica del teu esport preferit. Així evitarem l’enrolojiment o l’encetat d’aquelles parts més sensibles. Aquestes no tenen cap culpa, caram!

3.- NO MENJARÀS aliments embolicats en etiquetes amb missatges com "rico en fibra", "todo fibra" o "la fibra que te falta". Està demostrat que la fibra combinada amb l’exercici fa córrer molt, sí, però cap a un altre lloc que no és pas la línia d´arribada. Compte!!

4.- DEIXARÀS un mínim de tres hores entre l´acabament d´un àpat complet i el començament de l’entrenament o cursa. Infringir aquesta regla pot convertir un suculent àpat en un malson de regust bastant, bastant, bastant agre.

5.- LLENÇARÀS a la brossa aquells mitjons que, després de 24.000 rentades amb sabó i lleixiu, no són més que un fregall abrassiu pels nostres peus. De vegades, el sentimentalisme cap a uns mitjons amb els que has fet 50 curses mítiques, s’ha d´oblidar.

6.- NO T’ENCOMANARÀS del ritme frenètic amb el que la majoria de "matats" comencen les curses. Fer-ho pot tenir conseqüències fatals pel teu rendiment posterior. Una sortida fugaç pot portar a un "pajarón" a les primeres de canvi.

7.- BUIDARÀS tots els dipòsits del teu cos que continguin tant elements sòlids com líquids. No fer-ho pot comportar arrossegar un pes extra innecessari i molest. No cal dir que, en cas d’urgència, sempre es poden buidar mentre es corre però "l’espectacle" ofert no és el que el públic espera d’una cursa de fons, evidentment.

8.- NO PRONUNCIARÀS excuses barates i hipocondríaques moments abans de la sortida per tal d’amagar la teva manca de preparació. "Tinc el bessó carregat", "tinc un principi de ciàtica", "la tendinitis al diodè m’està matant",... És més honest dir que ets un petardo i que últimament has fet el dropo que no pas inventar-se excuses ridícules. Això et desacredita com a esportista.