|
|
249474-98 TIO WILLY (Propietat del Sr. Ramon Olivé)Per Pere Olivé BeltranUn dia de la primavera de l'any 1998, al colomar del meu oncle Ramon Olivé, va néixer un colomí. Aquest jove colomí estava destinat a anar al colomar d'un nou afeccionat. El meu oncle el va anellar ( amb l'anella 249474-98 ) i aquell colomí de mica en mica es va anar fent gran. Quan van passar quinze dies, el meu oncle que acabava de baixar del colomar em va dir: - Aquell colomí que tenia anellat per aquell xiquet nou ha sortit tot tacat, fins i tot té una ala quasi tota blanca, potser me'l quedaré jo. Dit i fet, va donar dos bonics colomins blaus al soci nou i ell es va quedar aquell colom tan tacat. Aquest colomí provenia de dos coloms del Palau del 96, que havia regalat al meu oncle ara feia dos anys. Va passar l'estiu i l'hivern, i aquell colom es va convertir en un vistós mascle rodat amb plomes blanques. Quinze dies abans de començar la nova temporada esportiva, el meu oncle va ajuntar els mascles i les femelles, i el jove tacat va preferir aparellar-se amb un altre mascle que no pas amb una femella i es va enamorar d'un bonic bayo. Al meu oncle això no li va agradar gens, i aquell dia va néixer una gran enemistat entre aquell colom i el meu oncle. Ell sempre em deia: - Peret, aquell tacat no és gaire bonic. A més no hi ha manera de separar-lo del bayo, quan comencem a viatjar el posaré cada setmana fins que es perdi. I així va ser, vàrem començar a concursar i en el primer concurs (Viver I) el tacat ja va ser engaviat, i l'oncle deia: - Vinga noi, a veure si ja no tornes. En aquella nova experiència, el tacat es va portar força bé, va arrivar el vuitè de casa seva i el 55è social. En el segon concurs, Viver II, el meu oncle en el local d´ engaviament va ensenyar a tothom el tacat, i deia: - Tinc moltes femelles desaparellades. Aquest mascle i un bayo estan aparellats entre si i no fan gens de cas a les femelles. L´endemà, de bon matí, el meu oncle ja estava dalt del seu colomar, i jo en el meu. Al cap d´una estona, jo vaig marcar un parell de viudos, i després al meu oncle li va arribar una femella . Uns minuts més tard vàrem veure arribar al tacat. Jo li vaig dir: - Mira oncle ja torna a venir el tacat, i avui és el segon del teu colomar. Ell em va respondre. - No res nen, aixó és casualitat. Va passar una setmana i ja engaviavem per Chiva. El tacat va ser engaviat i inscrit un dels últims de la llista. I aquell diumenge el tacat es va perdre, no va arribar fins a la tarda, el Ramon al mig dia explicava: - Veus, ja t´ho deia jo que aquest colom es perdria aviat. Però el tacat no es volia perdre, va arribar molt cansat i fora de cursa. La següent setmana vàrem fer Utiel, i jo li vaig preguntar a l´oncle Ramon si deixaria descansar al tacat,o si el tornaria a engaviar, però jo ja savia la seva resposta. - I tant que si que el faré concursar, aveure quan tarda en arribar aquesta setmana. El pobre colom aquest dia va tornar a venir tard, a última hora de la tarda. Però a partir de llavors les coses van canviar molt. El dia 9-5-99, concurs d´Iniesta, a les 11:47 del matí , jo estic mirant cap al campanar, lloc per a on acostumen a entrar els coloms quan la cosa va bé, i per la dreta del campanar, veig un ocell que s´està acostant molt ràpidament, dóna un tom per damunt dels colomars, jo m´amago pensant que és un dels meus viudos i davant la meva sorpresa i la del meu oncle, em dono conta que és el tacat del Ramon, que arriba el primer, davant de tots els meus coloms, aconseguint el primer premi social i el 12è de Catalunya. El Ramon em deia: - Com pot ser això, el poso perquè es perdi, i m´arriba el primer. Aquell tacat tan estrany del meu oncle, que té l´ala curta i que té per company un altre mascle, acaba d´aconseguir guanyar una cursa. Al cap de vuit dies tocava V. De la Jara. El dia de l´engaviament, el meu oncle va mostrar orgullós el seu campió i va ser llavors quan l´Ernest el va batejar amb el nom de Tio Willy. La cursa de V. De la Jara va ser la més dura de tota la temporada. Passaven les hores i no arribava cap colom, no va ser fins a les dues de la tarda, que jo vaig marcar dos mascles. Va passar mitja hora, i de cop el Tio Willy es va deixar caure sobre l´ espúcnic del colomar del meu oncle. Un altre cop havia sigut el primer en arribar a casa seva, i el 17º social. D´aquella manera, el tacat anava escalant posicions en la classificació d´As Colom. Ara tocava Sisante i el Tio Willy era inscrit el primer de la llista. Aquell diumenge no va tornar a fallar, va entrar el segon del seu colomar i el 6è social. Aquell colom ara ja era famós, al començament era engaviat cada setmana perque es perdés, i ara ja l´esperavem veure arribar el primer. Al cap de vuit dies, el jove tacat va ser engaviat de nou per a Utiel II. Com sempre, quan jo vaig pujar al meu colomar, l´oncle ja feia estona que estava netejant el seu. Al cap d´un ratet vàrem veure com m´arribaven dos coloms a mi, va passar una estona i en van venir tres de junts. Peró un dels tres, un amb plomes blanques, es va separar dels altres dos que eren meus, i es va llençar com una bala a sobre del colomar del meu oncle. Ell deseguida es va donar comte que es tractava del seu campió. La propera setmana tocava una bona prova per demostrar les qualitats del Tio Willy, Manzanares, 453 km. I aquell colom no es va fer esperar gaire, va arribar el primer del colomar, em va guanyar a mi, d´aquesta forma aconseguia el tercer premi social. Sempre quan arribava d´una cursa, el Tio Willy, anava a veure el seu estimat company, aquesta era la seva única motivació. El seguent engaviament, Chiva II, el super tacat tampoc se’l va deixar perdre. Va tornar a venir el primer de casa, i el 18º de Reus i Vilanova. L´endamà dilluns, li vaig preguntar al meu oncle: -I ara on
faràs anar al tacat? La seva resposta va ser clara: Jo ràpidament li vaig respondre que no ho fes, que sèl guardes o que si el volia seguir fent concursar el posés a V. De la Serena, que era més aprop, i que per tant, tenia més probabilitats d´arribar. Per sort, gràcies a la meva insistència i a la del Cisco, vam poder convèncer al meu oncle que no l´engaviés a Lisboa, és més, ens va dir que ara el deixaria de reproductor,que no li agradava gens, però que havia demostrat la seva qualitat durant tota la campanya esportiva, aconseguint el segon lloc d´As Colom, i guanyant la cursa de Iniesta. Jo li vaig dir que quan el fes criar, em guardés dos colomins per a mi fills del Tio Willy. I ara jo em pregunto, i si aquest colom hagués viatjat a Lisboa, què hauria passat?
RESULTATS SOCIALS REUS & VILANOVA
RESULTATS CAMPIONAT CATALUNYA
|
|
