logo-parc-cultural-foia Nuclis urbans: Ulldecona

Ulldecona medieval. Sèquia Mare

  Peixera o presa de Sèquia Mare al Barri Castell. Al centre encara es pot observar uns dels mollons amb motllura de l'antiga presa medieval. peixera sèquia mare ulldecona medieval
  Peixera o presa de Sèquia Mare al Barri Castell. A sota i en primer terme un dels mollons amb motllura per col·locar-hi els taulos de fusta de l'antiga presa medieval. tfv 2008 ulldecona medieval sequia mare peixera castell
 Comporta de l'inici de l'antiga sèquia medieval al Barri Castell. tfv 2008. ulldeocona medieval sequia mare comporta barria castell
  Peixera o presa de Sant Pere i a la dreta comporta de l'actual sèquia Mare d'Ulldecona. tfv 2008. ulldecona medieval sequia mare sant pere

Plano antic de la sèquia Mare. Arxiu Comunitat de Regants d'Ulldecona. Font LLARG;VIRGILI, 1993)séquia mare d'ulldecona medieval sénia molins

Sèquia de la Foia sèquia de la foia medieval ulldecona


La sèquia Mare d'Ulldecona és una canalització d'aigua a cel obert excavada al terra i actualment rehabilitada amb formigó. Porta d'aigua des del Sénia, del lloc anomenat el Partidor -d'alt de La Sénia- fins a la Foia, concretament a la bassa de Les Ventalles. Des de la construcció del pantà d'Ulldecona -1967- la seva funció és plenament de regadiu, encara que també es faci servir per a altres usos com l'abastament de granges-. Antigament tenia tots els usos: domèstic, regadiu, ramader i industrial -donar energia als diversos molins i enginys hidràulics que es trobaven al seu pas-.

Per altra banda, la sèquia que recollia l'aigua dels petits ramals que la repartia per la vall de la Foia era la sèquia de baix o de la Foia i que portava una altra vegada l’aigua cap al riu Sénia. La concordia de 1332 estableix aquesta sèquia: Los hombres de Ulldecona son obligados a la construcción de una acequia ( comenzando por la festividad de San Juan próxima, hasta la que la suceda,por un año ), tan profunda y tan ancha que pueda suficientemente recibir en todo tiempo las aguas que circulan o circularán de todo el regadío de la huerta y de la Foya y de la villa de Ulldecona, etc., etc. (BAYERRI 1951:16). Més endavant naixia la sèquia Mare d'Alcanar, que portava l'aigua cap al poble i la seua plana. L'ús i la gestió de l'aigua va provocar un seguit de conflictes entre les dues poblacions entre els segles XVII i XIX.

El primer document on apareix l'ús de l'aigua del Sénia és de l'any 1273. El document correspon a la segona carta de poblament d'Ulldecona i consta la concessió dels molins de Na Forcadella i Vidal Pujades -possiblement un d'aquests molins era l'actual molí de l'Olivar i l'altre el de les Canals-. El document diu, segons transcripció de Enrique Bayerri: "Os concedemos además, el agua del rio de Ulldecona, desde el dicho lugar que ahora ha de poblarse, hasta el lugar que se llama Cenia, donde más gustareis recibirla o tomarla, sin daño, esto no obstante, de nuestros molinos. En los cuales no incluimos los molinos de Na Forcadella ni d'En Vidal Pugades." Aquest document ens confirmaria que alguns trams de la sèquia ja estarien en funcionament, al menys per a la captació d'aigua per a aquests molins i per als què estarien sota el domini directe de l'ordre de l'Hospital. També opinem que el document seria una formalització oficial de la captació, estant en funcionament des de temps anteriors, fins i tot del període àrab.

Es clar que els conflicte per la gestió de l'aigua no van tardar en aparèixer i així l'any 1330 es va iniciar un procés que va donar com a resultat el que creem que correspon al primer establiment de distribució i gestió hídrica d'un riu als països catalans: la concòrdia de 1332 del bisbe Berenguer de Prats sobre l'ús de l'aigua del riu de la Sénia. Aquesta concòrdia descriu per primera vegada un sistema hídric, una xarxa d'aprofitament de l'aigua tan per part dels dos poders en litigi, el de Montesa i el de l'Hospital, com dels diversos nuclis de població que hi feien ús. Tots els serveis -domèstic, agrícola i ramader i industrial: bataners, fariners...- estaven plenament regulats i establerts per aprofitar fins a l'última gota d'aquest riu. Per la qual cosa pensem que es tracta d'un document únic ja que preveia els problemes de falta d'aigua uns 700 anys abans de la problemàtica sequera catalana del 2008. Pel que fa a la sèquia Mare d'Ulldecona, es va establir que captés l'aigua a partir del molí Castell -al barri Castell-. En aquest lloc hi ha una peixera o presa per desviar l’aigua cap les primeres comportes de la sèquia mare: “La Orden del Hospital y sus vasallos puedan recibir, si lo quisieren, en el cárcavo predicho molino del señor Castell, o desde aquí para abajo, toda el agua del esmentado río y conducirla y sacarla hasta el término de Ulldecona, según lo necesiten los molinos harineros tan solamente, y de regar y abrebarse ganados propios y apacentarlos, y que puedan tener derecho de aprovechar terrenos yermos por todo su término, y para qualquier otro uso , sin perjuicio de los molinos edificados en el término de Ulldecona, desde el dicho cárcavo del señor Castell,. En el caso de necesidad puédese llenar la balsa enfrente de les Ventalles". (BAYERRI 1951:16).

El sistema hídric del Sénia va perdurar fins l'augment poblacional i econòmic que s'inicià a mitjans del XVII amb la creació de més sèquies de regadiu i d'indústries. Aquest fet va provocà un trencament del sistema originant uns litigis judicials llargs i costosos entre les tres viles: La Sénia, Ulldecona i Alcanar fins ben entrat el segle XX. Cal remarcar també el plet mantingut entre l’industrial Lostau, propietari del molí Hospital, i Ulldecona durant la segona meitat del segle XVIII.

A mitjans del segle XIX la gestió de l''aigua de la sèquia passà de mans de l'Ajuntament a la nova Comunitat de Regants, fent-se la primera junta general el 28 d'abril de 1867 per organitzar-la.

La construcció del pantà d'Ulldecona el 1967 representà l'abandonament gradual de l'ús industrial per passar a ser quasi exclusivament d'ús agrícola, de regadiu, ja que la Comunitat de Regants controlava tots els usos de la sèquia, tal com diu els seus estatuts de 1970, fins i tot es plantejava la compra d'enginys si fora necessari. A partir d'ara la sèquia Mare captarà l'aigua directament des de Sant Pere. Aquest fet també va representà que s’ampliés la zona de regadiu de la sèquia que passà de 475 a unes quasi 3.000 hectàrees.

Més informació i dades extretes de:
- ARASA, Jordi.; FORCADELL, Toni.; MICHAVILA, Ivon: (2000)“Els litigis per l’ús de l’aigua. El sistema hidràulic del riu de la Sénia a l’època moderna”, El molins hidràulics valencians, Tecnologia, història i context social, 1996. Estudis Universitaris, 81 Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València.

- BAYERRI, Enrique (1951) Llibre de privilegis de la vila de Ulldecona. Tortosa.

- Comunitat de Regants (1970) Ordenanzas reformadas de la Comunidad de Regantes. Imprenta Serra. Ulldecona.

- MICHAVILA, Ivon.; FORCADELL, Toni.; ARASA, Jordi (2000)"Inventari dels molins fariners del riu de la sénia". II Jornadas Nacionales de Molinología. Setembre de 1997. Terrassa.

- FORCADELL, Toni.; VILLALBÍ, Mar; ALMUNI, Victoria.;. (2005) “Poblament andalusí al riu Sénia”, Recerca, 9. Tortosa.

- FORCADELL, Toni.; ARASA, Jordi.; MICHAVILA, Ivon.(1997):"El Aprovechamiento de los recursos hídricos del río Sénia (Tarragona)". 1 Jornadas Nacionales sobre Molinologia, Santiago de Compostela, 1995.

- FIBLA, Helena; FORCADELL, toni; ARASA, Jordi (2003) “L’aprofitament del riu de la Sénia a Alcanar. Xarxa i artilugis hidràulics”. Actes del II Congrés d’Història d’Acanar, 2000. Alcanar.

- GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (2000)“Molins andalusins i molins feudals: l’ordenació del sistema hidràulic baix medieval del riu de la Sénia”, El molins hidràulics valencians, Tecnologia, història i context social, 1996. Estudis Universitaris, 81 Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València .

- KIRCHNER, Helena (1999) ”Migracions, assentaments pagesos, espais agrícoles i l’arqueologia d’al-Andalus a Catalunya”, en BARCELÓ (coord.)(1999) Musulmans i Catalunya. Editorial Empúries. Barcelona.

- LLARG, Manel; VIRGILI, Joaquin (1993) "La vegetació a les basses de la foia d'Ulldecona". Raïls, 2. Ulldecona.

- SIMÓ QUEROL, E.(1990) "Documentos sobre el rio Cenia en el Archivo del Reino de Valencia", I Congrés d'Història d'Alcanar. Alcanar.

- VIRGILI GUÀRDIA, Joaquin (2003) "Processos d'aprofitament d'aigua: Alcanar i el riu de la Sénia (s. XVIII-XIX)". Actes del II Congrés d’Història d’Alcanar, 2000. Alcanar.

- VIRGILI GUÀRDIA, Joaquin, (1994) "L'Arxiu històric de la Comunitat de Regants a Ulldecona." Raïls, 3. Ulldecona.




Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36