Encetem amb el títol de 1ª Etapa, el període contingut des de la fundació de l´Entitat l´any 1877 fins al 1936, ja que la tasca de la mateixa durant aquest període no va sofrir canvis considerables, , cosa que no va passar en altres èpoques, motivats tots per diferents canvis ideològics, socials i com no de l´evolució mateixa de la nostra ciutat.
La fundació del "CENTRO CATÒLICO", va ser el 8 de maig de 1877 a la casa número 7 del carrer de la Presó sota la presidència i amb el títol de "iniciador" el Rvd. Sr. Prior Don Juan Alaix Viscarri, quedant aquest dia aprovats els Estatuts els quals varen ser signats amb el vist i plau del llavors Alcalde Sr. Antoni Pascual i per conseqüent prengué existència legal el CENTRE CATÒLIC.
D´aquesta fundació sabem que tenia vocació social a mes del testimoniatge de catolicitat.
L´escriptor local Domingo Blai, diu: "El prior Alaix i Biscarri ( 1866 - 1885 ) secundà les iniciatives del canonge Grau i Vallespinós, i col·labora amb el futur prelat en la fundació del col·legi menor d´estudis eclesiàstics (sucursal del seminari pontifici de Tarragona) i de l´escola obrera del Centre Catòlic, creada i protegida pel bisbe fill de Reus".
Es diu també, que el Centre "se havia instalado en el local que venía proporcionando material para la escuela nocturna, obra primordial de ella concurriendo ya un número regular de alumnos y siendo muchísimos los que lo tenían solicitado". La primera reunió per a nombrar la Junta Rectora va ser el dia 21 del mateix mes. El dia 7 de Febrer de 1889 es quan s´inscriu com a Entitat al Govern Civil de la Província de Tarragona amb el número 137, nº d´ordre 53-1633.
Unes ressenyes del cronista reusenc Gras i Elías, remarca : "Al estiu del 1878, fou terrible per la nostra honrada i soferta classe jornalera, on gran número es trobaren sense treball, i per tal d´aliviarlos en lo possible, el Centre Catòlic al 18 de Juliol d´aquell any, inicia una festa religiosa a la Parròquia de Sant Pere. Es celebrà una solemne missa oficiant dos canonges fills d´aquesta Ciutat, a la que assistiren tots els socis i alumnes del Centre. Acabada la missa, passaren la safata a fi de recollir fons per els obrers sense treball, recaudant 52 duros i dos rals que foren entregats a l´Ajuntament".
El prior Francesc Duc i Castanyer (1945 - 1962), ens deia que els dos primers cursos de seminarista els cursà al Centre Catòlic de Reus. Recollin suficients garanties del prestigi de que gaudia en aquells temps.
El primer de desembre de 1892 es creen un total de 65 obligacions i que tenen un import global de 1.625.- ptes. les quals es destinen a sufragar les despeses originades pel canvi d´adreça del Centre Catòlic del num. 7 al 13 en el qual ja queda definitivament instal·lat.
El "HERALDO DE CATALUÑA" num 142 del 28 de febrer de 1919, en diu del Centre: "Entidad destinada a fomentar la cultura en general y en especial la instrucción y mejoramiento de la classe obrera dentro del critério católico. Las principales fiestas celebradas en años anteriores son ; homenaje al Excmo. Sr. Don Antolín López, Arzobispo de Tarragona; homenaje al Obispo Grau, reusense ilustre y constante protector del Centro; exposición Gaudí; semana Científica - Moral con notables conferencias públicas.
Secciones integrales (escuelas diurnas y nocturnas y clases de dibujo). Profesores Don José María Domingo soler Prvo. y Don Camilo Andreu. Ayudantes Don Joaquín Pamies y Don José Auqué (estudios sociales). Director Dr. Don Joaquín Martí Prvo. (lírico dramática) Directores Don Juan Barberá Querol y Don Antonio Buqueras.
De Francisco Gras i Elías, en "historia de la Ciudad de Reus desde su fundación a nuestros días", página 365, entre d´altres coses en diu..."a mas hay sección dramática que actua en un bonito salón de espectáculos situado en el mismo local en donde se celebran veladas literarias y musicales". En esta sociedad hay establecida la redacción y administración del Semanario Católico de Reus, órgano de los intereses católicos de la Ciudad, fué fundado el 4 de enero de 1896.
Esta sociedad cuenta con una magnífica biblioteca que se compone de unos 3000 volúmenes que fueron legados, junto con 3 magníficos lienzos, nuestro ilustre paisano y benefactor el Obispo Juan Bautista Grau Vallespinós.
També el prior Joan Requesens i Morla (1886 - 1905) va donar impuls durant molts anys a les activitats de la secció dramática del Centre Catòlic
SECCIONS COMPLEMENTARIES.- Organitzades dins l´Entitat amb total independència en el desenvolupament de les seves tasques.
1898
CONGREGACIÓ DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS (posteriorment de Misericòrdia) i Sant Lluís Gonzaga, finalment CONGREGACIÓ MARIANA.
1917
15 d´abril - CORT DE JESÚS SAGRAMENTAT.
MUTUALITAT ESCOLAR DE REUS
1921
ACCIÓ CATÒLICA DE LA DONA. (Seccions de Pietat, Cultura i Beneficència)
1925
MUTUAL FEMENINA MISERICÒRDIA, associació de doble caràcter católic-social.
1931
JOVENTUT CARITATIVA
1931
PATRONAT OBRER DE SANT JOSEP. Aquesta Entitat fundada l´any 1900, amb una tasca funcional igual que la del Centre i que en el present havia col·laborat conjuntament en el Centre amb quantitat d´accions tant culturals com d´altres menes i que en temps passats ja s´havien fusionat les dues Seccions dramàtiques, emet el següent missatge: "La Junta Directiva de este Patronato en atención a las difíciles circunstancias que experimenta la sociedad para poder hallar local propio social y medio de su sostenimiento, de acuerdo con la Junta Directiva del Centro Católico y con la aprobación de la autoridad Eclesiástica de la Archidiócesis, ha resuelto establecer el domicilio social del Patronato en el mismo local del Centro". Amb aquest efecte, la Junta del Centre ha ofert tota manera de facilitats per que el Patronat continuï la seva acció Social Cristiana conforme disposen els seus Estatuts i Reglaments, anomenant-se una Comissió integrada per representants de les dues Juntes per que formulin les bases de la nova actuació.
Cal ressaltar que el Patronat disposava ja de una Germandat.
1932
ACCIÓ POPULAR. (posteriorment creà una Mútua Patronal)
1935
JOVENTUT FEMENINA DE A.C.
ACCIÓ CATÒLICA D´HOMES, rama d´A. C.
L´any 1910, en Junta General s´acorda afegir al nom de CENTRE CATÒLIC, els adjectius de "SOCIAL Y OBRERO", sense que això signifiqui la creació d´una nova Entitat. Aquesta denominació durà fins el 18 de Juliol de 1936.
El 1912, morí a Tarragona, l´iniciador i fundador del CENTRE CATÒLIC el Dr. Don Joan Alaix Viscarri.
L´any 1896 és quan per primera vegada trobem de forma activa l´existència d´una "Secció Dramàtica", no tenint la seguretat de que pogués haver funcionat abans i que ve representant diferents obres teatrals, la majoria d´un sol acte i d´un contingut tant còmic com dramàtic la majoria d´aquestes últimes. La primera interpretació localitzada es d´aquest any i són uns pastorets en 3 actes, en català i que porten per títol "Los pastorets nous". També trobem que a partir del 1899, es comencen a representar sarsueles, d´un o dos actes. Totes aquestes obres eren interpretades per elements joves de les escoles i del
Centre. Les obres interpretades eren la majoria de la editorial "Galeria Dramàtica Salesiana" de la llibreria Salesiana del Ps. Dom Bosco, nº 74 de Barcelona. També s´interpretaven d´altres escrites per capellans i algunes per persones vinculades al Centre i a la seva tasca.
Les obres eren interpretades tant en català com en castellà, com a mostra direm, que de les 14 actuacions localitzades l´any 1896, 4 d´elles es feren en castellà i la resta en català, es a dir, la interpretació d´aquestes últimes era del doble o més que les de castellà.
L´any 1916, amb la interpretació d´un drama titulat "De pastor a Compte", ens diu una crònica de l´época que ..."intervienen en esta obra señoritas de nuestro Elenco...". L´any 1918, en la sarsuela "Maniobras militares", es ressalta l´actuació de la senyoreta Alcaraz i del senyor Barberà. Podem dir que al voltant d´aquest any comença l´actuació del element femení al nostre escenari. També a partir de l´any 1925 en que es crea dintre del Centre la "Mutual Femenina Misericòrdia, un cop o dos a l´any, amb motiu de les seves commemoracions, posen en escena obres, encara que interpretades només per dones.
L´any 1899, es quan trobem noticia de que "...se hacen reformas de consideración en el salón de espectáculos, en el cual se ha derribado la gruesa columna que existía en el centro, quedando así espacio capaz para 300 personas". La construcció de l´actual teatre, la trobem situada l´any 1906, encara que també en el curs dels anys ha sofert diferents obres i modificacions fins arribar a l´estat actual.
Tota activitat del Centre, durà fins al juliol de l´any 1936, data en que comença la guerra civil, a partir d´aquí, queda anul·lada tota la tasca i es desfà inclòs l´estructura del Centre. Els aconteixements socials i polítics de l´época, sobre tot entre els anys 1922 al 1939, de tics anticlericals, molestaren la convivència ciutadana. La vida de l´entitat fou moralment sacudida per la guerra. Alguns dirigents i associats perderen la vida al front o assassinats.
Durant la guerra civil fou ocupat per el Socors Roig Internacional que prèvia incautació d´un bon número de maquines de cosir de les cases particulars, muntaren un taller de confecció de roba militar per els milicians del front republicà. Afortunadament respectaren les instal·lacions (no les imatges religioses) i així fou recuperat al acabar la guerra.
Sobre aquest fet, copiem una nota marginal de la inscripció del Registre número 2 de la Propietat Urbana de Reus de l´època, diu textualment......"la Entidad "Comitè de Reus de la Secció Catalana de Socors Roig Internacional" representada por su secretario Juan Bautista Banqué Martí y autorizada por el Comitè Central Antifeixista de Reus, se ha incautado de la finca de este número para su actuación y local Social.
Según así resulta del acta de incautación hecha por dicha Entidad con fecha 21 de julio último y protocolizada por Don Ramón Ballester, Notario de la presente Ciudad a 30 de octubre último, cuya primera copia fué presentada en esta oficina a las 12 del dia 8 del actual, según el asiento número 684, folio 184 del Tomo 104 del Diario. -no ha devengado impuesto-. Y para que conste, firmo la presente a 14 de diciembre de 1936.
Posteriorment una altra nota marginal de la mateixa finca ens diu...."La anterior nota marginal de fecha 14 de diciembre de 1936 de incautación de esta finca, queda totalmente cancelada por haberlo así dispuesto la orden del Ministerio de Justicia de 8 de febrero último, en cumplimiento de la cual, se extiende la presente. Reus primero de abril de 1939.
Desde la seva fundació fins al 1936, va ser un aglutinador del catolicisme reusenc. Lloc de reunió de seglars i clergues, cultivant a més de formació cristiana, conferencies culturals, tracte personal i el teatre. Ens ho demostra les dependències, en la singular sala d´actes, biblioteca, sala de Juntes, sala de cafè i jocs, gran vestíbul, escola al segon pis i sala de teatre amb "platea", "palcos" i "amfiteatre", bon escenari i vestidors al soterrani. No tenia pretensió de luxe, pero si estava en funció dels seus propòsits.
L´art del teatre era cultivat amb constància, participant un bon número de socis aficionats, i que passaren de pares a fills. No podien faltar en les festes nadalenques els tradicionals "pastorets" de Folch i Torres, amb els famosos "lluquet i rovelló". Sarsueles, drames i sainets satisfeien una assídua concurrència.
El fins l´any 1936, Centre Catòlic, a partir de 1940 després de l´acabament de la guerra civil, inicia una nova etapa, represa per l´Acció Catòlica de Reus, es constitueix en A.C. d´homes i dones, a més dels més joves que reben el nom d´Aspirants.
L´escriptor D. Blai, comenta que "el prior Rosend Gavaldá (1931-1945) procurà seguir una línia d´actuació condicionada al dens ambient dominant dels primers anys de post - guerra.
Agrupà activitats dels centres parroquials en un sol organisme interparroquial". "Posà tota la seva voluntat de sacerdot per crear un ambient d´apostolat seglar".
Aquesta voluntat es va fer realitat al destinar el Centre Catòlic a una nova sàvia formada per jovent procedent dels Fexocistes (Federació de Joves Cristians de Catalunya), Congregació Mariana, Ex-alumnes dels P.P. de la Sagrada Família i altres, amb inquietuds cristianes, formen el "CENTRE INTERPARROQUIAL DE JOVES d´A.C.
Al mateix temps i en la mesura que ho permeten les disponibilitats econòmiques que no son gaires, es comença a arranjar les dependències ja que el seu estat havia quedat bastant deteriorat. Una nota del 21 de Desembre de 1940 diu, "durant la present setmana han començat gràcies a la crida feta als catòlics, que amb les seves aportacions com a Socis Protectors, als treballs de restauració als nostres locals".
Però tornant al tema principal, diem que l´A.C. és interparroquial, totes les parròquies anaven unides, les separacions tant sols eren les d´homes i dones, separació per altra part típica a l´època de la post-guerra. Degut a aquesta separació, en tot Reus hi ha dos locals socials, el d´homes situat al carrer Bisbe Grau nº 13 i el de les dones situat a les dependències de l´Asilo del carrer de Santa Paula.
L´ASPIRANTAT
L´Aspirantat del Joves d´A.C. era la secció dels adolescents baix la direcció i tutelatge de la Rama dels Joves d´A.C. amb un delegat component de la Junta dels Joves. Varis Instructors eren responsables i formadors dels nois repartits en grups de 8 o 10 membres especialitzats en estudiants de 2º Ensenyament i nois del món laboral.
Un sacerdot-consiliari tenia la dedicació per mantindre l´espiritualitat i formació del Consell d´Instructors i a la vegada dels nois Aspirants. Semanalment cada grup tenia el seu Cercle d´Estudis, a on es dialogava sobre un pla de formació religiosa que dirigia el corresponent instructor.
No cal dir que es mantenia una especial dedicació a l´esport i cultura, amb jocs de ping-pong, botons, futbol, teatre, cinema, excursionisme, ciclisme i altres activitats.
Un periòdic mural com també un petit butlletí anomenat "RUTA" reflectien articles formatius i programes d´activitats. La col-laboració tant era d´aspirants com d´instructors.
En quant a la practica del futbol s´aconseguí un "solar" a precari al Passeig Sunyer, quines dimensions eren ideals per adolescents. Aquest petit camp captivá l´interés de molts nois d´altres equips o penyes. Allà es formà una cantera que anys desprès s´integraren al Reus Deportiu (3ª divisió) i al Gimnàstic de Tarragona (·ª i 2ª divisió).
L´Aspirantat arribà a formar simultàniament dos equips que actuaven a l´hora a campionats locals i comarcals. En una competició diocesana varen tindre la final al camp del Gimnàstic de Tarragona (Agda. de Catalunya) a on es proclamaren campions i guanyaren un trofeu-copa donada per el Sr. Cardenal Arriba y Castro.
Durant un temps l´equip del Aspirantat fou filial del Reus Deportiu
També els Aspirants prenien part al elenc del teatre de la Joventut i un dels primers èxits fou la representació de l´obra "El Maestro Canillas", sainet d´uns nens d´escola i el seu mestre.
L´activitat era considerable en varis ordres, tant es així, que un grup d´aspirants portaven a terme una emissió setmanal a l´antena de Ràdio Reus E.A.J. 11, per descomptat infantil.
Totes aquestes activitats es desenvolupaven al 2on pis del Centre, aleshores molt deteriorat, però suficient per portar a terme tot allò que podien fer amb ganes i generositat.
Els nois Aspirants es regien per una Junta amb representació de cada una de les activitats i dels grups.
L´atenció econòmica era a través de les reduïdes cuotes (gairebé simbòliques) i el manteniment general era a càrrec de la Junta de la Joventut.
Cada any es celebrava el DIA DEL ASPIRANT, en caràcter espiritual, esportiu i festiu. El primer any fou el 1941 a Vinyols i Parc Samá. A l´any següent a Riudecanyes, a on es disputa un partit de futbol entre els Aspirants de Riudecanyes i Reus, així com actes recreatius a la plaça de l´Esglèsia. Anys següents seguien fent-se a diferents llocs. També ho varen fer al nostre camp del Passeig Sunyer i al Estadi del Reus Deportiu. Prompte a la edat dels 16 anys s´integraben a les activitats de la Joventut. Poc a poc el teatre rebia nova sàvia de futurs actors.
A l´estiu de 1942, a Poblet, l´Aspirantat organitza durant una setmana, un curset de formació per a nois, molt profitós a càrrec de Mn. Rovira, rector de L´Albi.
L´ACCIÓ CATÒLICA
Immediatament desprès de la guerra civil (1939) la joventut era molt amplia que per motius evidents es retardaven els festejos i casaments, restant solters, es a dir "joves".
Al retorn a la vida civil, es despertaren nous propòsits vocacionals, tenint lloc la convicció religiosa anteriorment perseguida en moltes ocasions.
L´agrupament d´aquets joves, de practiques cristianes amb ganes de fer apostolat era formada per una variada escala social, experimentats per la procedència, disposats a refer l´ambient dels seglars al apostolat de l´Esglèsia.
Els primers propòsits del Centre varen ser la formació. La A.C. tenia com a base el trípode anomenat: Pietat, Estudi i Acció. Establiren contacte directe amb el "Consejo Superior de A.C. de Madrid". A través dels temps vingueren a encoretjarnos els presidents Manolo Aparicio, Garcia Pablos, Mohedano, Fuertes etc.
Els dimecres a les vuit del vespre es feia el Cercle d´Estudis a la sala d´actes, dirigits per el Consiliari i vocal d´Estudis i Formació. Es va reorganitzar la biblioteca i es participava al culte de les parròquies.
A la sala d´actes i teatre freqüentment es donaven conferencies o xerrades per personalitats destacades, entre d´altres, Joaquim Mª de Nadal, propagandista catòlic de singular prestigi, Mn. Melendres poeta i escriptor, Mn. Llauradó etc.
L´A.C. interparroquial, organitza diferents activitats d´esbarjo tal com excursions, fronton bàsquet ball de bastons, excursions ciclistes, escacs, hockey patins cinema, biblioteca, coral, tennis taula, futbol, la colla sardanista "Cors Alegres" i especialment teatre.
La nostra historia teatral és la historia d´un teatre d´aficionats, un dels molts que s´inicien a la postguerra a la major part de ciutats i pobles de Catalunya. Com Tants d´altres, sorgeix a l´ampar de l´A.C. única associació possible tret de les lligades a la "Falange" i que al llarg dels anys evoluciona d´una manera més o menys accentuada seguint el ritme de la societat en que es mou.
Com a opinió personal, s´en desprèn de que la secció de teatre estava poc organitzada i que potser es valorava més com a una "distracció" o "passatemps" que com una verdadera activitat artística. Es tractava d´un teatre fet per homes sols, fruit de la separació existent dins de l´A.C. que a la vegada és el resultat d´una determinada ideologia moral del "nacional-catolicismo" imperant als anys 40. Aquest fet comporta la necessitat de representar unes obres que o bé han sigut adaptades, o bé s´han fet expressament per aquest tipus de teatre, tant una cosa com l´altre dóna lloc, quasi automàticament a una minva considerable de la qualitat literària de les obres que es representen.
Com que el fet és general ja hi ha una sèrie de editorials que es dediquen a aquesta tasca.
La Secció Teatral està molt lligada a totes les demés activitats recreatives i a la vegada, totes elles mantenen uns lligams molt estrets amb el caràcter religiós d´A.C. Ho podem comprovar en la redacció de tres programes sobre festes extraordinàries que tenim a l´arxiu.
Festes de Nadal de l´any 1944 que anuncien la representació dels Pastorets.
"la joventut de Acció Catòlica de Reus, celebra con jubilo las fiestas navideñas. El Centro Interparroquial de los jóvenes de Acció Catòlica de Reus i del Divino Niño, derrame la bendición de su gracia sobre todos sus afiliados y socios protectores como prenda segura de auténtica felicidad durante las fiestas navideñas y un próspero y feliz año de 1945".
16 octubre de 1949.
COMO LA TUMBA.- Presentación por el cuadro escénico de nuestra Sección Recreativa en SESIÓN DE GALA , con motivo de la festividad de Cristo Rey, del magnífico drama.
El lligam total es comprova en les festes del 5è aniversari de la constitució del Centre d´Acció Catòlica.
"DEL DIA 28 DE ENERO AL 4 DE FEBRERO DE 1945"
Actos religiosos
Certamen Literario
Torneos deportivos.
Exposición de arte
Representación teatral
Actos de propaganda
Jornadas de dirigentes
Imposición de insignias
Círculo de estudios extraordinarios
Exposición: "5 años de apostolado"
La lectura d´aquest programa, ens senyala una altra característica, l´idioma emprat és el castellà, cosa, per altra part lògica, tenint en compte la dècada en que es vivia. El català com a idioma de cultura i de relació social estava prohibit.
Les obres de teatre veren començar a fer-se exclusivament en castellà, per anar a mida que la censura ho permetia a representar-s´en també en català.
Fer un resum d´aquests 10 anys de les representacions efectuades que sempre segueren més que les obres representades, ja que moltes d´elles es repetien dins la mateixa temporada dues i fins i tot mes vegades
La primera actuació en sentit recreatiu varen ser 6 representacions del pastorets dintre de les festes nadalenques, tres al desembre i tres al gener del 41. Uns quants militants formaren el quadre escènic que en gran voluntat representaren "LA VENJANÇA DE JESÚS o ELS PASTORETS DE BETLEM". Diu el programa "magnífica obra dramàtica en verso, dividida en tres actos y nueve cuadros, original del pulcro escritor Pablo Rosés, música del maestro Joaquin Albanell", tirant ma del antic vestuari, atrotinat, d´abans de la guerra, dipositat en un armari. L´éxit fou total, tant per el públic enyoradís com per els actors, dirigits per Antonio Vidal y Andrés Fargas, la direcció musical fou de Francisco Buqueras.. Aquesta primera representació de l´A.C. i segons es desprèn del títol va ser en català. Així seguiren els anys amb representacions teatrals cada vegada mes superades per la vocació d´un bon numero de joves dirigits per el inoblidable Sr. Antoni Garcia, entre d´altres.
De l´any 1940 al 1950, no ens falla cap any la representació dels típics Pastorets i tots ells interpretats en català. (La Venjança de Jesús - La Rosa de Gericó - L´Estel de Natzarè - Déu Infant - La Llum de l´Establia - Lo Naixement del Salvador).
Com acabem de dir l´any 40 solament es representaren els Pastorets. L´any 1941 foren 21 les representacions, totes en castellá. L´any 1942, trobem 35 representacions en castellà més 2 en català, LA NIT DE TOTS SANTS, sarsuela representada pels nostres joves a Riudecanyes i al nostre teatre, el drama LA MARE. L´any 1943, 32 representacions totes en castellà. L´any 1944, foren 44 les representacions i totes en castellà. L´any 1945, 34 representacions en castellà. L´any 1946, 36 representacions, d´aquestes en trobem 9 en català, en aquesta llista ja no contem las representacions dels Pastorets, solament comptem les obres. L´any 1947 de les 36 representacions, ja son 16 les que es representen en català. L´any 1948, trobem 14 representacions, 5 d´elles en català. L´any 1949, 27 representacions, 8 en català i l´any 1950 de les 16 representacions, 5 foren en català.
Per altra banda i com a curiositat, la representació dels Pastorets amb la Mare de Déu, fa que sigui necessari que algú es disfresses de dona. Als programes no hi figura el nom de l´intèrpret ni del personatge.
Desde el principi d´aquesta etapa, s´organitzen les temporades teatrals d´octubre fins a juny i es prepara una programació orientativa per a tot l´any. Es fa teatre cada diumenge a la tarda, (també a les festes de precepte).
S´acostumen a fer 3 assaigs per cada obra, un d´ells general. De la direccio s´encarrega una persona diferent cada temporada. Cal destacar que la figura de l´apuntador, és important; la manca d´una bona preparació prèvia fa que sigui el puntal memoristic de tots els intèrprets. Els decorats estaven fets de paper, com era usual en tots els teatres d´aficionats, unes vegades es compraven, però la majoria es llogaven a Barcelona o a Reus mateix. El vestuari, també moltes vegades era de lloguer a les dues cases que hi havia a Reus: Casa Mallorca i Casa Jansà i també se n´anava adquirint per a tenir-ne de propi. Pel que fa al mobiliari, s´acostumava a resoldre en petits préstecs de cases particulars (parents, amics, coneguts dels actors) i amb mobles deixats per alguna casa comercial, el nom de la qual figurava en el programa.
Els components de la secció teatral procedien de la classe menestral, els que tenien un ofici adequat es dedicaven a la part tècnica: decoració, il-luminació....El manteniment general del local es feia amb les quotes dels socis. Aquests podien comprar les entrades al teatre un 25 % mes barates que els no socis. També hi havia uns tiquets d´abonament per les sessions d´un mes que tenien força èxit. Els abonaments s´anunciaven en cada programa de principi de temporada. A més de les representacions de les obres adaptades o escrites, pel que podem anomenar escriptors "professionals", de tant en tant, s´en representava una escrita pels mateixos actors o persones afins a l´Entitat. Com a mostra tenim:
" CENTRO INTERPARROQUIAL DE ACCIÓ CATÒLICA - REUS".
La Junta Directiva de este Centro, se complace en invitar a usted y familia al estreno de la obra titulada "LOS HIJOS DE LAS MINAS", original del afiliado a nuestra joventut D. Julio Ramos Pousa, cuya representación tendrá lugar en nuestro teatro a las 10´30 de la noche del 7 de diciembre, vigilia de la Purísima. Confiando con su asisténcia, el anticipamos nuestro agradecimiento.
Año Santo - Diciembre 1950
"EL CONDADO DE VILLENA".
Domingo 16 de enero de 1943 Función de Gala. En homenaje a los militantes de este Centro, José Balsells y Remigio Barberá, con motivo del estreno de su obra dramàtica.
"EL CONDE DE URGELL"
Diario Español, 19 de marzo de 1946
Se ha procedido ya a los primeros ensayos por la sección recreativa del Centro de Jóvenes de A.C. de la obra dramàtica en tres actos y en verso "EL CONDE DE URGELL", original de nuestro colaborador D. Juan Veciana Llauradó (VIECH), bajo el siguiente reparto......
També fou notable l´obra "CASAMIENTOS AL POR MAYOR", original de Josep Balsells. Anys després els joves Francesc Domènec i Josep Casanovas, varen compondre la sarsuela "EL CANTANTE MARINERO" (1947), estrenada en gran èxit. També fou estrenada l´obra "EL ALCALDE DE LA VILLA", també escrita per un colaborador.
Un sens fi de drames, comèdies i sainets dels millors autors del temps es escenificaven al escenari del teatre dels Joves d´A.C. Alguns pobles de la comarca demanaven actuacions als seus escenaris. Atrevides obres posaren a prova l´elenc d´actors cada dia mes motivats per les obres "EL SOLDADO DE SAN MARCIAL", "EL REY NEGRO", de Muñoz Seca, "LA MORT DE L´ESCOLÁ" de Marià Garcia, amb un llarg etc. Es presentaven mes de vint-i-cinc obres a l´any. Disfrutaben del privilegi de "Sala Parroquial" als efectes de censura i de les moltes obres en català.
De les sarsueles representades, intercalades entre les obres de teatre i que també les representaven homes sols, es troba que els autors eren persones amb coneixements musicals i que ells mateixos hi posaven la lletra, entre autors hi ha una gran majoria de clero regular, eren frares, probablement de l´ordre Salesiana, que era la que les editava, el que vol dir que estaven dins la mateixa linea temàtica que el teatre editat per la mateixa editorial, aquest tipus de teatre és el que ja es representava en la etapa anterior pertanyent al Centre Catòlic.
També destaquem que, a partir de l´any 1940, reemprén conjuntament amb les nostres activitats, la Congregació Mariana com a única Entitat de les que existien als local del Centre.
Les seccions que composen les Joventuts d´A.C. són:
Secció de propaganda.
Cercle d´estudis de la secció cultural.
Secció recreativa i d´esbarjo.
Secció de Pietat i Catecisme.
També es formaven grups d´excursionisme practicats per rutes comarcals, com el Remei, La Roca, l´Abellera, la Musara, La Riba, el Far de Salou, Puigcerver, Sma. Trinitat, Riudecanyes, Escornalbou, Poblet, etc.
Després de la reorganització de la Biblioteca, gràcies a la constància i competència del Sr. Pi, es traslladà a la avant-sala de Juntes, amb més capacitat. El contingut de llibres antics i alta formació foren donació del reusenc Bisbe Grau i altres clergues, complementant de mes actualitat del temps. No faltaven les edicions de "Eclesia", "Signo", "Vida nueva" i "La Fulla Parroquial".
Per les festes nadalenques els grans i espectaculars pessebres construïts per socis, primers premis dels concursos de la Congregació Mariana, de típica organització. El repartiment de premis amb tota solemnitat es feia sempre al Teatre del Centre.
L´any 1946, a la festivitat de Corpus ens atrevirem sense prèvia experiència a confeccionar la que va ser la primera catifa de flors a Reus, situada a la Plaça Mercadal davant de la Casa Coder. Va ser molt elogiada tant per l´iniciativa com per el seu gust artístic. Els pròxims anys també ho feren la Congregació Mariana a la Plaça Mercadal, davant L´Alianza i la Adoración Nocturna a la Plaça del Prim, davant l´Hotel España. Mentre que la d´Acció Catòlica eren totalment de flors naturals, les altres es confeccionaven en serradures tenyides de colors.
Els anys veniders continuaren fent-la al carrer del Bisbe Grau davant del Centre, que la podien allargar segons les disponibilitats de flors, ja que l´aportació era improvisada.
Al cinc anys d´activitats (04-02 1945) es feu una exposició de cartells murals a les dues sales mes grans, que mitjançant estadístiques i consignes es manifestaven els actes realitzats tant per l´Aspirantat com per la Joventut. Per l´excelent presentació i bon gust fou molt visitada. Aquests actes quinquennals foren presidits per el Sr. Arquebisbe de Tarragona Dr. D. Arce Ochotorrena.
Com a caràcter testimonial els militants compromesos els imposaven les insígnies per mostrarles a les solapes de l´americana. Aquestes imposicions es feien amb solemnitat a la Prioral de Sant Pere, amb una manera de ritual, que al rebre-la individualment deien:
"Así lo propongo, así lo prometo, que Dios me ayude i los Santos Evangelios"
Els vicaris de la Prioral, eren consiliaris del Centre. Desde l´any 1940 ho foren, Mn. Salvat, Mn. Solsona, Mn. Josep Aguiló, Mn. Serra, Mn. Joan Ciurana, Mn. Asens, Mn. Antón Brú i Mn. Fernando Lapuyade. Destacaren con aficionats a l´esport, Mn. Aguiló, Mn. Serra i Mn. Fernando. En aquest propici ambient no faltaren vocacions religioses com a sacerdot, tant regulars com seculars.
No es poden oblidar els que al seu temps d´A.C. foren conserges del Centre, els Srs. Ferré, Jaume Gil i Joan Ciurana.
A iniciativa del militant Ramón Ferré (guitarrista) es formà un grup coral per cantar les "caramelles" a la Pasqua de Resurrecció. Entre trenta o quaranta cantaires escampaven les veus per els carrers de Reus, sota els balcons de les noies. Un fragment deia:
Contempleu eixa cistella
penjadeta dins del pal,
cada any la portem més bella
que es cosa tradicional.
Sabem que els teus tendres llavis
quant la vegin, somriuran
i tes mans tan bondadoses
un present hi posaran.
Cantaven la nit del dissabte de Glòria (avui nit Pasqual) i el recaptat, generalment en espècies, servia per l´àpat de germanor en alguna masia.
El militant Oleguer Huguet Ferré, component del grup de caramelles i en la seva de poeta consagrat (mestre en Gai Saber) composà la lletra de dos noves cançons, originals i excel·lents.
Per la segona Pasqua del 1943, (del 29 de maig a l´1 de juny) s´organitzá la primera Peregrinació a Montserrat, aleshores en trens especials, presidida per el Sr. Prior Rosendo Gavaldá. No va ser fins l´any 1945 en que es va fer la 2ª, cal dir que varen tenir un gran èxit ja que han sigut continuades anualment fins els nostres dies.
A la emissora de Ràdio Reus E.A.J. 11, cada dissabte a les vuit del vespre, es posava en antena, un programa amb difusió d´articles d´actualitat religiosa i d´informació de cultes de les parròquies locals, a càrrec de la Secció de Propaganda de Centre. La primera emissió fou el dia 4 de maig de 1940, i l´ultima amb un total de 383, fou el 29 d´agost de 1947.
Per Sant Josep de l´any 1947, es formà una colla sardanista anomenada "Cors Alegres". Fou amb nois i noies.
Per els anys 195o-51, per disposició del Sr. Arquebisbe Dr. D. Benjamín de Arriba y Castro, s´instalaren a Reus els Germans de les Escoles Cristianes "La Salle". Per la seva improvisació tingueren d´ocupar transitòriament els locals del Centre, que suposà algunes incomoditats pràctiques dels usuaris. Després de dos cursos anaren al seu edifici propi a la Plaça d´Isabel Besora.
També sorgien costums renovadores i a la Parròquia de San Joan Bta s´inagurá un cinema a tot confort anomenat Cine Avenida i bona quantitat de públic catòlic alternava amb el que es feia al Centre, ja que les pel·lícules projectades eren "aptas para todos los públicos)
Durant un bon període de temps el sacerdot diocesà Mn. Vila, tenia una dependència cinemoteca, en el propòsit de qualificar el cinema de bona moral, ja que tenia gran acceptació fins i tot en Sales Parroquials de molts pobles. Però el nostre improvisat cinema, no tingué continuïtat, degut a la competència del Cine Avenida, que ho feu desistir.
A varis socis, prengué l´aficio a la fotografia i al segon pis instal·laren una petita sala per laboratori de revelat de fotografies.
A partir dels anys 50 es feren en caràcter interparroquial, conferencies pre-matrimonials per els nuvis en tràmit de casament.
Sovint la J.A.C. promocionaba campanyes a nivell nacional, recordant especialment la de CARITAT que la militància de Reus, com a consigna s´integrá per un any a les Conferencies de Sant Vicens de Paül, visitant i ajudant a famílies necessitades. Alguns varen seguir col·laborant amb l´anomenada institució.
Així mateix anualment s´oferie un dinar als vells de les Germanetes del Pobres, a la vegada de fer-los alguna distracció i cant de les caramelles.
No faltava tampoc l´esperit esportiu entre els joves, especialment en el futbol que competia contra altres formacions locals i que actuaven preferentment al C.F. Reddis (Camí de Valls), al Institut Pere Mata, Estadi del Reus Deportiu i en varis pobles de la comarca.
Sovint es practicava el futbol al camp de l´Institut Pere Mata, convivint amb els malalts que hi podien participar. L´elenc teatral hi feia algunes representacions per ambientar i distreure als malalts internats.
La practica del ping-pong o tennis taula, d´ejercici diari, era gran afecció, coincidint gairebé per els que feien futbol, comèdia, etc. Per la seva qualitat, arribaren a les cotes més altes en els campionats locals, comarcals i fins i tot en nacionals, organitzats per la O.A..R.( Obra Auxiliar Recreativa).
El 10é aniversari de la fundació de la J.A.C fou notablement commemorat i estimulant l´esperit d´apostolat.
Cada Junta de la casa i els responsables de la Secció Recreativa tenien cura del Teatre, sense poder oblidar les iniciatives del militant fundador Andreu Fargas Talarm, que com a professional aparellador feia uns pressupostos molt econòmics i ens diferents oportunitats s´acondicioná l´enrajolat del vestíbul, la rampa de la sala del Teatre, les butaques i l´ampliació del escenari.
Durant el mandat del Sr. Arquebisbe Arce Ochotorena, nombrá Consiliari Diocesà a D. Rufino Truébano, sacerdot procedent de la anterior diòcesis de Monsenyor i que el traslladà com a secretari particular. Aleshores aquest abnegat Consiliari Diocesà fou gran defensor de l´A.C. interparroquial, que en el cas concret de Reus, dispensà de Centre a varis militants obedients a la nova orientació. Aquest motiu junt amb que un bon número de militants varen contraure matrimoni, començà a ressentires el ritme d´algunes activitats, si be alguns nois procedents de l´Aspirantat s´integraren a les seccions tradicionals del Centre.
Cal referir que aquest ambient familiar, la relació entre el jovent, va produir alguns enamoraments que passaven a festeigs i d´aqui al casament. !Quants matrimonis, avui madurs, deuen els seus primers amors al Centre d´A.C. o a la Peregrinació a Montserrat!.
En aquesta nova etapa que comencem, hem de tenir en compte en primer lloc un fet no intern del teatre però que hi té una repercussió directe: l'Acció Catòlica fins aquell moment interparroquial es converteix en A.C. de cada parròquia i degut a l'evolució que ha sofert aquests deu anys anteriors no fa una separació radical entre homes i dones. Les dones deixen el seu local i l'únic local d'A.C, per a tots, és el que fins llavors era dels homes (situat al Carrer Bisbe Grau núm. 13).
El pas de l'A.C. interparroquial a parroquial, debilita considerablement aquesta organització religiosa, això unit a la major llibertat que dona la seva evolució ideològica, fa que el teatre vagi adquirint de mica en mica una major independència de l'A.C. en sí.
A conseqüència de l'anterior, és que el teatre no sigui, ja representat per homes sols, si no que a partir de l'inici d'aquesta etapa es fan totes les representacions amb homes i dones. Aquest canvi importantisim per la vitalitat i la normalització del teatre és prou important ell sol per considerar que amb ell, s'inicia una nova època.
Dintre del grup d'actors hi ha una majoria partidaris d'aquest canvi i una minoria que no hi està d'acord, aquests últims, deixen d'actuar però queden els suficients com per considerar que el grup es manté. S'incorporen a ell un grup de dones que fins a les hores no havien fet teatre i mantenen el grup estable fins l'any 1972, any que es produeix una paralització total i quan es torna a iniciar ja podem considerar que es una altra etapa la que comença.
Les absències parcials (nois que van a fer el servei militar...) o definitives (abandó del teatre per motius personals, d'edat...) queden compensades per l'ingrés cada any d'alguns dels actors joves que durant els anys de l'Aspirantat dins de l'A.C. han començat a introduir-se en el mon teatral.
A començaments de l'any 1950, un consiliari d'A.C. mossèn Ferran Lapuyade, decideix donar nom a les activitats que es fan al Centre de les Joventuts d'A.C. De les epístoles de Sant Pau treu la paraula BRAVIUM, equivalent a vencedor i aquest és el nom que se li dona fins avui. Podem dir que el nom sorgeix fruit d'una consolidació de les activitats que en els locals es realitzen i no degut a cap canvi radical pel que no hem cregut convenient començar la història de l'activitat teatral a partir d'aquest moment si no de l'any 1940, any que veritablement s'inicia una activitat teatral que evoluciona lentament i algun cop a sotragades fins a l'època present. Això sense oblidar que de representacions ja s'han localitzat a partir de l'any 1896. El nom, actualment, està totalment consolidat i d'alguna manera ajuda a enllaçar unes èpoques amb unes altres.
Al llarg dels anys, s'ha mantingut la paraula BRAVIUM però d'altres que l'acompanyaven han anat canviant, responent a les activitats que es realitzaven, o predominantment als locals. A partir de l'any 1950, el nom complert és el de BRAVIUM ATLÈTIC CLUB. El Bravium s'enrola en la O.A.R. Obra Auxiliar Recreativa que fomenta l'esport i l'art. Durant uns anys es procura fomentar molt l'esport (principalment l'atletisme, també el futbol i l'hoquei) però quan els millors atletes passen al Reus Deportiu i al Reus Ploms, no se li dona tanta importància i es centren els esforços en el teatre que passa a ser l'activitat central no suplantada al llarg dels anys per cap més. La secció del teatre s'acostuma a presentar amb el nom de ELENCO TEATRAL BRAVIUM o bé, BRAVIUM-ELENCO ARTISTICO TEATRAL.
Com ja hem indicat abans, l'A.C. perd importància pel que el Bravium es deslliga progressivament de la parròquia. Aquesta està representada per un Consiliari, ara bé, el control econòmic el porta cada vegada més la Junta, per cert no massa boyant de diners i aquí començaren les dificultats que sanaven solventant amb pagaments per part de la Secció de Teatre i la Prioral. L'objectiu econòmic és simplement el de cobrir les necessitats lògiques, normalment es cobreixen amb les quotes dels Socis i les entrades del teatre, però al millorar la qualitat del teatre, això volia dir, mes dispendis, reduint els beneficis, fins i tot en algunes obres s´hi perdien diners.
La Junta està constituïda per un President, un Vice-president, un Secretari, quatre o sis vocals i el Consiliari. És escollida pels Socis per mitjà d'una votació i és renovable cada quatre anys.
El lligam Bravium-Parròquia té com a punt positiu el que el teatre tingui possibilitats d'actuar amb una major llibertat, també té un punt que no podem qualificar de perjudicial però que en la dècada dels cinquanta és un inconvenient, l'obtenció dels permisos. En la dècada anterior, tota sol·licitud amb signatura eclesiàstica té un elevadísim nombre de possibilitats de ser autoritzada. A partir del moment que les sol·licituds van signades pel President hi ha més dificultats.
A l'inici d'aquesta nova etapa es van redactar uns nous Estatuts però no van ésser aprovats per Governació Civil. El funcionament intern de l'Entitat no en surt perjudicat per aquest fet però sí els seus aspectes legals que son més dificultosos.
Una subvenció per la remodelació de l´edifici que consistí en retirar la façana, alinearla correctament salvant el saló d´actes amb una semi-tribuna i transformar el segon pis en sales d´activitats i escales d´accès als nous terrats a canvi de les teulades de goteres. Totes aquestes necessitats de cobertura veren ser per a mantindre en peu el Centre. Del interior no canvia res. L´inauguració oficial de l´obra, baix la presidència del Sr. Arquebisbe fou el 1er. de maig del 1957.
· ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL TEATRE.-
L'únic aspecte que suposa una ruptura respecte a la etapa anterior, és el que ja hem consignat al principi: a partir d'ara, el teatre està fet per homes i dones. Amb aquesta participació femenina tant necessària fins ara, ja no es tingueren de mutilar mes obres originals en que participaven o protagonitzaven personatges femenins. Tots els demés aspectes o bé evolucionen o bé es mantenen igual.
Es segueix fent teatre cada diumenge i cada vegada una obra diferent, per tant també es fan tres assaigs com en l'etapa anterior. Els decorats continuen essent de paper pintat i la majoria de vegades llogats. El mateix es fa amb el vestuari. L'apuntador figura també en tots els programes. El quadre escènic constava d'unes quaranta persones procedents quasi totalment de la classe menestral que tenien interès i afecció pel teatre i la major part de vegades tot el que feien a l'escena hi havien après d'observar els que els havien precedit o simplement tenien unes qualitats innates i l'experiència que anaven adquirint durant els anys que actuaven. Als anys seixanta, tenim constància d'un curs de declamació, el que mostra un interès per millorar la qualitat del teatre representat.
De la direcció escènica, cada any, a principi de temporada, s'en fa càrrec un membre del grup que normalment fa anys que és actor. Ell responia del teatre de tot l'any (amb molt poques excepcions). Alguna vegada el director escènic no es canvia en dues o tres temporades. L'última temporada en que el teatre comença a trontollar, de cada obra s'en responsabilitza un d'ells, encara que al llarg de l'any són pocs els que fan de director. El director també col·labora en la posada en escena de les sarsueles juntament amb el director musical.
El director escena l'indicaren quan fem la relació d'obres que ens consten com a representades cada temporada.
Els actors que durant aquestes dues èpoques acostumen a fer els papers principals i surten amb més insistència i sense cap intenció d'oblidar-nos de ningú són..., (per ordre alfabètic:)
Abelló, Magina Fort, Magda,
Amenós, Jaume Gomis, Josep Maria
Anguera, Ramon Huguet, Roser
Auqué, Joan Juanpere, Dolors
Aragonès, Magda López, Dolors
Bernal, Maria del Carme López, Francesc
Balsells, Josep Mallafré, Francesc
Barceló, Josep Maria Martí, Narcís
Bofarull, Telmo Martí, Paquita
Bonet, Joaquim Martí, Rafael
Boque, Roser Martínez, Encarnación
Bosch, Ramon Martínez, Paquita
Bové, Joan B. Mas, Sebastià
Cañellas, Maria Teresa Muntañola, Ricard
Ciurana, Joan Pàmies, Dolors
Constantí, David Pàmies, Josep Maria
Cucarull, Joan Pons, Lourdes
Fargas, Josep Maria Ribé, Gil
Ferrer, Salvador Sugrañes, Anita
Franch, Montserrat Roig Rom, Josep Maria
Ferran, Joan Vernis, Josep Maria
Fígols, Lluís
· OBRES.-
El fet de fer teatre homes i dones, possibilita l'accés a les obres de teatre fetes per qualsevol dramaturg. El que significa, en primer lloc, no dependre d'adaptadors ni d'altres persones especialitzades en fer un bon teatre que fonamentalment havia de respondre a uns criteris morals i no pas artístics.
A partir de la primera temporada d'aquesta segona època, s'observen dos criteris a seguir en la tria d'obres: un, continua essent l'ideològic-moral, l'altre el de la seva qualitat artística. Aquest últim, quasi nou, d'ins del Bravium, respon a la importància creixent del teatre del conjunt d'activitats de l'Entitat i a la nova ideologia que permet una major obertura que al llarg d'aquestes dues dècades aconsegueix ser un testimoni més fidel de la societat en la que es mou. Podem dir que mentre el criteri ideològic-moral va perdent importància en guanya el que té per objectiu fer un bon teatre.
Tenim dues maneres d'observar la evolució del teatre: una el de les obres representades i l'altre el dels escrits de propaganda que acompanyen alguns programes.
En la temporada 1952-53, es comença amb una obra de Muñoz Seca, "El Rey negro", únic escriptor que perdura de l'etapa anterior i que com a escriptor que té com objectiu viure del teatre, s'adapta als nous temps i deix de fer obres per homes sols i en fa per homes i per dones, l'ideología, però es manté intacte; segueix en català una obra, "Noia per casar" de Folch i Torres i "Criminal de Guerra", de Calvo Sotelo, autor lligat a l'imatge d'una postguerra immediata i encara més el títol de l'obra.
En tota la dècada dels cinquanta, es segueix uns criteris semblants, en castellà es representen obres de Pemán, Arniches, Benavente, Echegaray, Juan Ignacio Luca de Tena, Joaquin i Serafin Álvarez Quintero, Calderón... i en català; Pous i Pagès (primera època) Apel·les Mestres, Salvador Bonavia, Russinyol, Frederic Soler, Segarra...tots ells adscrits a un teatre conservador.
No és fins a la temporada 1965-66 que es presenta una obra d'Alejandro Casona i l'any següent una de Miura (sense abandonar els autors esmentats) que suposen un pas endavant en l'ampliació de criteris a l'hora de triar una obra.
A més del caràcter conservador dels autors, cal també senyalar que pràcticament son d'àmbit estatal, tant sols les dues últimes temporades es presenten autors estrangers d'una ideologia més avançada: Aldo Benedetti, Robert Thomas, Slawomir Mrozer.
Hem dit que els escrits que s'inclouen en els programes, són també significatius.
A l'inici d'aquesta nova etapa, en trobem un que sembla pertanyent a la primera etapa:
"Las costumbres son malas: Es cierto. Pero los que se quejan con razón, ¿que hacen para proteger la diversión sana y moral?. Las costumbres suelen ser hijas de las diversiones."
"Abónese a nuestra temporada teatral a cargo del Bravium A.C. que empezará Dios mediante el domingo 12 de octubre con la magnífica comedia de Don Pedro Muñoz Seca: El Rey negro." (inici de temporada any 1952-53.
Els "bons costums", tenen una importància fonamental, en canvi el teatre és tant sols una diversió, ara bé, aquest tipus d'escrits no es repeteixen. Tots els demés accentuen la qualitat artística de l'obra d'una manera primordial: Vegem alguns exemples:
"Con verdadero esfuerzo, nos proponemos seguir ofreciendo al predilecto público, domingo tras domingo, un ameno programa que siguiendo la tónica de años anteriores, consistirá en presentarles la mejor selección de obras tanto líricas como teatrales, con los cuales esperamos alcanzar una vez mas el mayor éxito." (Salutació d'inici de temporada any 1958).
Començar de nou.
Diario de Barcelona: "Començar de nou", tiene los tres actos bien definidos y están tratados con acierto, tanto bien definidos con el fondo del tema por estar arrancada de la realidad de la vida.
El Correo Catalán:
La obra posee un lenguaje pulcro, con diálogo correcto y en época brillante de concepto sazonado con leves tonos irónicos y aceradas alusiones al momento de la sociedad actual, juzgada con recta moraleja rigorista. (Programa d'octubre de 1958).
La lectura d'aquests programes ens senyala un altre dels criteris que guien a Bravium: l'èxit que una obra obté a Barcelona i sempre que poden, ho fan constar. (criteris secundaris encara que a cops importants, són el nombre de decorats que es necessiten, el nombre d'actors i el de les característiques que han de tenir les primeres figures (principalment l'edat). Alguna vegada si fallen aquestes, una obra s'ha de deixar de representar.
En general podem dir que Bravium es guia per seleccionar les obres pels èxits dels teatres d'actors professionals, principalment de Barcelona i per les que es representen als teatres d'aficionats d'arreu de Catalunya.
L'any 1949, s'urgeix l'agrupació F.E.S.T.A. (Foment de l'Espectacle Selecte i Teatre Associació). El Bravium s'hi fa soci i rep, a canvi, la fitxa tècnica de cada obra i si vol, pot llogar els papers que necessita cada actor per memoritzar, cosa que fa moltes vegades per que a l'arxiu hi ha relativament poques obres d'aquesta etapa en comparació a les representades.
Al llarg de les temporades hi havia unes obres d'estrena i unes altres que eren reposicions. La major part de vegades, es fan reposicions de les obres que havien tingut més èxit entre el públic i algun cop a les últimes temporades segurament per estalviar-se feina.
Per últim hem de fer constar la representació tradicional dels Pastorets en totes les festes nadalenques.
· IDIOMA.-
Per la lectura dels fragments de programes anteriors, podem comprovar que l'idioma "oficial", continua essent el castellà, tant sols hi ha una mínima quantitat de programes redactats en català. Els programes que anuncien una obra catalana també estan fets en castellà. Hem d'esperar la quarta etapa per a trobar el català com a idioma de redacció dels programes d'obres catalanes i al final de la quarta etapa per que els trobem tots en català. En canvi, els papers d'arxiu (fitxa tècnica d'una obra, esquemes de programació...), d'una manera molt abundant, estan escrits en català. Les raons d'aquesta diversitat poden ser diverses: costums, problemes d'impremta o de censura...
· INCIDÈNCIA EN LA VIDA DE REUS.-
A mida que passen els anys i es consolida el teatre (també la sarsuela), la relació entre Bravium i la ciutat esdevé forta i regular.
Per una part la nombrosa assistència al teatre, les freqüents representació de sarsueles, en els actes d'homenatge a la secció lírica (dels quals en parlarem quan ens ocupem de la sarsuela), la representació de "Los Gavilanes", és la que fa el número 50, (partint de la base de la segona etapa, o sigui de l'any 1940, ja de sarsuela trobem la primera representada l'any 1899), algunes d'elles havien estat fetes en el Teatre Fortuny i d'altres a la ràdio local. Per altra part el "Setmanari Reus", es fa ressò de totes les activitats extraordinàries o simplement importants. Per exemple l'esmentat Setmanari de l'any 1960
núm. 353, pàgina 4, dedica un extens comentari a la representació dels Pastorets (La Flor de Nadal).
La maravillosa sucesión de cuadros plásticos y escenas festivas, tan características de estas representaciones, hallaron en los entusiastas elementos del Bravium aquella ponderada concreción de los diversos personajes y situaciones, que acreditan tanto la experiencia de aquella agrupación de actores como el buen criterio de quienes actuan al frente de los mismos...
Un buen conjunto dificilmente puede actuar de manera tan eficiente sin la concurrencia de una serie de factores que solo pueden justificarse por la presencia del elemento director. En este sentido cabe destacar el acierto de José Maria Fargas, que si hasta ahora podíamos clasificar entre los buenos actores del mundillo teatral reusense, en lo sucesivo habrá de tenerlo en cuenta como buen conecedor de los recursos teatrales... la labor de los intérpretes fué inmejorable... la parte musical, que corre a cargo del maestro José Casanovas se hizo patente en la actuación de los coros.
El Esbart "Amics del Folklore", dirigido por José Bargalló interpretó varias danzas típicas catalanas, que en algunos cuadros contribuían mejor que en otros a dar una nota ambiental.
En fins, magnífico espectáculo presentado con fastuosidad y belleza..., que atrajo al teatro Bravium al público de Reus i pueblos de la Comarca, que llenó a rebosar aquella sala de espectáculos durante las varias representaciones que tuvieron lugar con motivo de las fiestas navideñas.
Aquest text ens serveix també com a mostra de la relació existent entre diferents seccions del Bravium dedicades als espectacles cara al públic: teatre, sarsuela, esbart.
· REPRESENTACIONS FORA DE REUS.-
Hem de deixar constància de que la secció teatral del Bravium, es trasllada a pobles de la Comarca a fi de representar algunes de les obres del seu repertori. Aquestes sortides duraren bastants anys.
· SARSUELA
Durant la primera etapa s'havia iniciat el costum d'interpretar cada any alguna sarsuela. A partir de l'any 1951, amb la incorporació de les dones a l'activitat teatral, la sarsuela en surt molt beneficiada, es poden representar les sarsueles dels autors consagrats en aquest gènere.
A partir de l'any 1952, la sarsuela és un apartat molt important d'ins l'activitat teatral del Bravium. Quasi cada any s'estrenen una, dues o tres, a més de representar-ne d'altres dels anys anteriors. Aquesta activitat dura fins a la fi d'aquesta etapa i té la suficient importància com per que del 12 al 19 d'abril de 1970 es faci un homenatge a la secció lírica i dintre d'aquest actes es posa en escena la sarsuela "Los Gavilanes" (lletra de J. Ramon Martín i música del mestre Jacinto Guerrero), essent la tiple Ventureta Mestres, el baríton Francisco Egea, el tenor José Forasté a més de Magda Aragonés, Lluís Fígols,
Ramon Anguera i demés primeres parts, així com la destacada actuació del cor general. Essent la direcció musical del mestre Josep Casanovas i dirigida per Francisco Domènech. Amb motiu d'aquest homenatge, s'edita un programa que és a la vegada resum de l'activitat de tots aquests anys.
Per a l'organització d'aquest homenatge, la Comissió organitzadora, posa a votació totes les sarsueles fins llavors representades per que s'en triï una. S'emeten 700 paperetes que es reparteixen no sols entre els Socis sinó també per les diferents entitats ciutadanes i a la crítica; l'interès que desperta es comprova en la xifra de paperetes rebudes 481 que suposa una participació d'un 70 per cent (s'escolleix "LOS GAVILANES", per 137 vots, seguida de "LA MONTERIA" amb 111 vots, les demés queden a una distància considerable). Amb aquest resultat, "LOS GAVILANES" va ser representada 3 vegades durant els dies 12-13 i 19 d'abril.
L'Elenc teatral Bravium, també havia representat sarsueles a les següents poblacions: Alcover, Aleixar, Alforja, Bellmunt de Ciurana, Borges del Camp, Cornudella de Montsant, La Canonja, La Riba, Montblanc, Montbrió, Montroig, Nulles, Pobla de Mafumet, Porrera, Riudecanyes, Riudoms, Salou, La Selva del Camp, Tivissa, Vandellòs, Vilanova d'Escornalbou, Vilaseca i Vilaverd.
La sarsuela és, potser, l'activitat de Bravium que té més repercussió en la vida de la ciutat i àdhuc arriba com hem dit abans als pobles de la nostra Comarca. Durant molts anys s'organitzen campanyes de Nadal i Hivern al Teatre Fortuny (que podem considerar el teatre de la ciutat), la col·laboració de Bravium, consistia sempre en la representació d'alguna sarsuela. La relació de sarsueles representades és la següent: La Monteria, any 1957; Marina any 1958, Luisa Fernanda any 1959, Los Gavilanes any 1960, El Cantar del Arriero any 1961, La Dogaresa any 1962, La del Soto del Parral any 1963, La Tabernera del Puerto any 1964, La Parranda any 1965.
· ORGANITZACIÓ DE LA SECCIÓ LÍRICA.-
Per les seves especials característiques, la secció lírica del Bravium, tenia una vida bastant independent de l'Elenc teatral en sí.
Per actuar en una sarsuela, fonamentalment, es necessitava cantar bé i en canvi no era tant important el domini del cos a l'escenari, per altra part, necessitava un major nombre d'assaigs i un nombre reduït d'obres. Per tot això podem dir que la seva connexió amb el teatre en si es reduïa a planificar la temporada conjuntament i en poques ocasions la col·laboració d'algun actor del teatre a la sarsuela.
Els decorats es llogaven o es compraven igual com es feia en el teatre, la major part del vestuari era confeccionat per les mateixes noies que hi actuaven.
Els actors i les actrius que formaven el cor, acostumaven a ser molt nombrosos, el programa recull 84 noms d'homes i 84 noms de dones, segons el Sr. Josep Maria Fargas, el cor va ser sempre molt admirat i va ser destacat per la seva cohesió. Més d'un actor professional va proposar actuar a Reus amb el cor del Bravium encara que es va decidir no fer-ho mai per no relegar a un segon terme les primeres figures. Aquestes varen ser Ventureta Mestres, tiple; Ramon Salvador, baix; Francisco Egea, baríton; Josep Forasté, tenor; Soledad Barberà i Lourdes Pons, tiples; Lluís Fígols, tenor còmic i Magda Aragonès, tiple còmica.
Durant tota aquesta segona etapa, és el director musical el Sr. Josep Casanovas, que d'alguna manera podem considerar-lo com una de les peces claus de la secció lírica.
Una altra persona important, és el Sr. Francesc Domènech. Durant els períodes 1953-57 i 1958-62, és ell l'encarregat de la direcció escènica i és també quan la secció lírica adquireix més puixança, fins hi tot representa l'òpera "Marina".
En reconeixement de l'esforç realitzat pels Srs. Josep Casanovas i Francesc Domènech, ja l'any 1957, la Junta Directiva de l'Entitat, decideix concedir-los la medalla de plata de l'Entitat.
D'altres persones a destacar pel seu interès per les sarsueles són: Antoni Garcia, director artístic l'any 1952 en que s'inicia la sarsuela en tota la seva plenitud; Josep Maria Gomis Filella, encarregat de la direcció artística la temporada 1957-58; Josep Maria Rebull, director artístic la temporada 1963-64 i Pere Jansà, director artístic les temporades 1967-68 i 1968-69.
· PROFESSIONALS RELACIONATS AMB LA SECCIÓ LÍRICA DE BRAVIUM.-
En primer lloc senyalem que de les files dels cantants de sarsuela en surt un baríton professional: Aleix Queraltó; va iniciar la seva carrera artística com aficionat en el Bravium i l'any 1968 es va retirar de la professió també a l'escenari del Bravium amb la representació de la sarsuela "Luisa Fernanda".
Manuel Ausensi assisteix a la representació de l'òpera "Marina" (l'any 1957) i al final d'ella fa un petit recital de fragments d'òpera.
També col·laboren en algunes sarsueles els següents professionals: els barítons Josep Escoto, Joan Gual, Reyes Millán, Andreu Viñas, Cristobal Masana, Jaume Vilà, Rafael Campos, Josep Sacristán; els tenors Jesús Salvadó, José Ramon i la tiple còmica Pilar Masanes.
Com a última col·laboració extraordinària senyalem la de l'Esbart de l'Entitat "Amics del Folklore" que, al igual com en alguna ocasió ho fan en els Pastorets, escenifiquen varies danses apropiades a la sarsuela representada, per exemple en la sarsuela "Cançó d'amor i de Guerra i en l'òpera "Marina".
També volem destacar d'ins l'homenatge que es va fer a la secció lírica els següents actes: el diumenge dia 12 d'abril de 1970 a ràdio Popular de Reus en el programa "Siempre es Domingo", es transmet de 10 a 12 del mati, un espai dedicat a l'Elenc Bravium. El dilluns dia 13, s'inaugura una exposició de cartells, programes i fotografies relacionats amb les actuacions líriques de l'Elenc als locals propis de l'Entitat. Al mateix dia, emissió extraordinària a Ràdio Reus, dedicada a l'Elenc Bravium amb l'actuació en directe d'algunes parts de la secció lírica. El diumenge dia 19, Missa al Santuari de Misericòrdia i vermut de germanor. Conferència amb el tema "Records i realitat de l'Elenc" a càrrec de Msn. Xavier Riba al saló d'actes de l'Entitat.
L'època esplendorosa de la sarsuela s'acaba en aquesta tercera etapa (quasi que podríem dir en l'esmentat homenatge). En la quarta etapa de teatre del Bravium, o sigui a partir de l'any 1973, no s'estrena cap sarsuela i tant sols s'ofereix esporàdicament recitals dels fragments més populars per el cor, sense que es necessiti la intervenció de cap primera figura.
Fins el 1971, es manté la forta activitat teatral que es venia fent, si be en aquest any ja decauen les actuacions, representant-se solament 14 obres de teatre. L'any 1972 es representen 12 obres, amb molta feina, ja que si fins ara les temporades teatral eren dirigides per un o dos directors en aquest any foren 6, per acabar l'any 1973 solament representant-se el "Ball de la Mare de Déu de Misericòrdia", el setembre dins les festes d'aquesta i un festival al desembre titulat "Poemes Nadalencs".
Aquesta crisi és reflexa de la de tants altres grups principalment d'aficionats que els porta més d'una vegada a la seva desaparició total.
Ja entre els anys 1974-75 i 1976, és quan entren al Bravium grups de gent provenint del col·legi La Salle de Reus i d'altres col·lectius i es torna a reemprendre l'activitat, essent director en Josep Bargalló, entre aquest i alguns grups forans tornen a fer possible que el teatre torni a ser present al nostre escenari (com per exemple PIM de Martorell i Brau Teatre.)
S'abandonen les funcions de cada diumenge i es preparen més representacions més allunyades unes de les altres. Aquesta separació pot beneficiar, al mateix temps, que pot augmentar la seva qualitat artística (cal suposar un major nombre d'assajos), i per altra par la representació teatral de cada diumenge, no es gaire (o gens) aconsellable socialment; estem a l'època en que la televisió a entrat a les llars i en un altre sentit el cotxe; les famílies organitzen els dies festius d'una altra manera.
Està present una voluntat de fer bon teatre, encara que es manté present, parcialment, la consciència de la "moralitat" o "decència" que hi ha d'haver dins d'ell, el problema es resolt fent les obres que es consideren interessants teatralment i posant al programa "per a majors de 18 anys".
Una altra característica d'aquesta etapa, es que dins de Bravium hi treballen diferents grups, cosa que dona a la programació una diversitat difícil de cohesionar. Cada grup manifesta la seva tendència d'una manera bastant definida. Respecte al públic és lògic de suposar que no tots els grups poden satisfer en un mateix grau el gust de tots, el que fa preveure que hi ha una dispersió dels que més o menys eren els habituals.
L'any 1975 es veu ple d'activitat, portada a terme per els grups de la casa, com també per altres de fora, per anomenar-ne alguns, Grup teatral Constantí (Lo Ferré de tall) - Grup teatral La Salle (Amor... direcció prohibida) - Espolon del gallo de Madrid (La buena crianza del gusano) - Grup Esperpento de Vigo (La orgía) - Grup Zizalla de Madrid (Crónica) - Comediants de Barcelona (Catacroc) - Grup Valle inclan de Tarragona (Historias del zoo) - Ziasos de Barcelona (El señor de Mockinpott), així com concerts, recitals també fets per grups de fora.
També fou aquest any en que sota la direcció de Jaume Amenós i amb idees d'un grup de col·laboradors es posa en escena un espectacle anomenat "INNOCENTADA" amb un gran èxit, el qual tindria una continuïtat de 10 anys fent-se l'últim l'any 1984.
En un dels programes d'aquesta època, a més de presentar l'obra, es fa una petita declaració d'intencions, que confirma la nova actitud que s'adverteix en la tria d'obres a representar. Diu així: "Entre tots - públic, autors, directors, comediants - forgem-nos sense defallir, un teatre ajustat als nous temps. No oblidem que el teatre és l'art social per excel·lència. Als joves sobretot, pertany el dret i el deure de promoure, emplenar i empènyer aquest desig." Continua " ajuden's a la renovació d'aquest teatre. Fes-te soci de Bravium A.C.". Es suposa que el nombre de socis a baixat considerablement degut al temps d'inactivitat i també a l'intent de cercar uns nous camins adequats al temps actual. Consta també en el programa una nota dient que els socis tindran rebaixen en el preu de la localitat, el que significa que els abonaments per un mes havien estat suprimits.
És també l'any 1975 quan es creen les primeres Festes de Primavera, durant una setmana la qual és plena d'activitats de tota mena així com recitals i variades representacions artístiques, l'any 1976 es celebren les segones Festes els dies 18 al 21 de març.
L'any 1976, segueix la mateixa linea, amb Josep Bargalló com a director i grups forans a destacar G.A.-71 de Barcelona (La lliçó) - Orfeó Reusenc (La Pepa maca) - Enric Guitart (La manos de Euridice) - Ditirambo de Madrid (El barco de papel) GT AC Culturals (Els mites de Bagot) GTP Valls (La rosa dels Vents) - TCA de Tarragona (Ejercicio para cinco dedos) - GA ART de Torredembarra (Tres barrets de copa) - Grup A-71 de Barcelona (Bèsties de mar) - Grup Tábano (Cambio de tercio)-, diversos festivals (Esbart Vilaseca - 25 anys Bravium - Congregació Mariana), així com també recitals de cançó catalana (Grup coses - Lily and tierra virgen - Xesco Boix - A trenc d'alba - Roca foradada - Lluís Colom...).
La secció de Tennis taula, és en aquesta etapa quan torna a arrencar amb força a partir de l'any 1974 i és l'any 1976 amb motiu de celebrar l'Entitat els 25 anys com a Bravium quan es crea les primeres "25 hores de Tennis Taula", amb un intens programa d'activitats com teatre, cinema, recitals i variats actes, a partir de l'any vinent s'anomenen "24 hores de Tennis Taula". S'en celebraren 8 edicions fins l'any 1984, menys l'any 1983 que no es varen fer.
És també quan es constitueix l'Atlètic Club de Tennis Taula segons acte del dia 30 de setembre de 1976. Sempre amb l'objectiu de potenciar i donar a conèixer la labor teatral es realitza la "Primera mostra Intercomarcal de teatre del Tarragonès, Alt i Baix Camp", els dies 23, 30, 31 d'octubre i 1 de novembre, patrocinat per l'Ajuntament de Reus. Es presenten les obres "La rosa dels vents, ejercicio para cinco dedos, Historias del zoo, Els mites de Bagot i Tres barrets de copa. És també aquest any quan l'Entitat que des de l'any 1951 s'anomena Bravium Atlètic Club, es constitueix segons acta del 30 de juny en Bravium Artístic Cultural creant-se nous estatuts els quals el Govern Civil de la Província els aprova en data 14 de gener de 1977.
En data 26 d'agost d'aquest any, l'Ajuntament de Reus, té a be concedir a Bravium Artístic Cultural la "Medalla de Plata al Mèrit Municipal pels seus mèrits rellevats i serveis prestats en benefici d'aquesta ciutat de Reus.
El dia 14 de març i amb la representació de l'obra Guillem Tell s'inaugura el nou ornat de la sala teatre.
1977.- Aquest any tenen lloc dos fets importants a l'Entitat. La creació de l'Associació d'Espectadors de Teatre AET. i la incorporació del grup de teatre "La Tartana". L'inclosió d'aquesta última queda concretada en una circular adreçada als socis en data 12 d'abril.
"... una de les tasques que s'ha proposat el Bravium, és la de promocionar el teatre a la nostra Entitat, la qual cosa va fent a través dels grups forans que, amb més o menys regularitat actuen al nostre estatge i també amb les actuacions dels propis grups de casa. I pel que fa referència a la producció teatral pròpia ens plau assabentar-te de que, des d'ara Bravium acolleix en les seves dependències el grup "La Tartana - Teatre Estudi", prou conegut pels reusencs, puig que, no fa pas masses anys, va donar una forta embranzida a l'ambient teatral de la ciutat, bastant malmès aleshores, participant en els inicis del que s'ha anomenat després teatre independent."
La Tartana que, comença una nova etapa, està doncs amb nosaltres, amb caràcter totalment independent, però al cap i a la fi, col·laborant amb Bravium al servei d'un teatre d'ara i nostre. El seu primer espectacle que podrem veure els propers dies 16 i 17 d'aquest mes, és el muntatge de "Les tribulacions del comerciant Macheath", escrit i pensat per Pere Prats i Sobrepere...
La llista d'actors de l'obra indica que hi ha una participació activa d'aquestos que normalment havien actuat al Bravium com Dolors Juanpere, Ramon Tapies, Miquel Simó. Els altres: Cuca Amorós, Xavier Amorós, Antoni Giménez, Pere Prats, Joaquim Sorio, Eugènia Vallverdú, són nom que pertanyent a la Tartana. Degut a les dificultats teatrals ja al·ludides a la carta anterior el grup no va aconseguir sobreviure i va desaparèixer totalment sense realitzar cap més espectacle.
A part de les nostres produccions, destaquem els grups forans com Grup Fábula Rasa (Juan de Mairena) - Grup Casal de Matró (La Pau retorna a Atenes) - Grup l'Estaquirot (Titelles de teatre infantil) - Grup de Montbrió (El metge a garrotades - un plat de crema i El criat de dos amos) Grup Dagoll Dagom (No hablar en clase) Maria Matilde Almendros (l'Hostal de la Glòria) - Grup U.D. CUC (teatre infantil) - La Baldufa (Teatre infantil) - Trup 69 (Viatge de nuvis) - Grup La Roda (Edip Rei) - Grup GTP Valls (Revolta de bruixes) - Grup Capçanes (El port de les boires) - Grup Marduix (infantil) - Grup A. ART de Torredembarra (l'Inspector) - Grup Hospitalet de l'Infant (Yerma). Cal destacar també diferents recitals com Els Trumlaires, Ramon Muntaner, Terra Viva, Grup Coses, Lluís Colom, Esquirols...
També aquest any i entre el dies 21 al 27 de març tenen lloc les terceres Festes de Primavera.
És aquesta la temporada amb més realitzacions i moviment teatral de totes les que pertanyent a aquesta etapa. Els components de Bravium es proposes en primer lloc la captació de nous socis perquè no siguin els problemes econòmics els que enfonsin l'activitat teatral a la vegada que cerquen oferir a aquest possibles socis, el teatre que els pugui interessar.
1978.- Aquest any es tornen a celebrar a la nostra ciutat les festes de Carnaval. La Comissió organitzadora està formada per la majoria d'elements de Bravium, essent el President en Jaume Amenós. Encara que s'ha agut de preparar la festa amb sols un mes d'antelació, resulten aquestes un èxit per una part el retrobament de la Festa i l'altra per l'embranzida i treball dels components de la Comissió. Bravium com és lògic participà a tots els actes. És a partir de l'any 1979 quan comença a participar-hi com a xaranga organitzada, i sense ànim de presumir cada any fou una de les millors i més lluïdes de la Festa.
Així mateix per la nit del dissabte de Carnaval i després de la rua-arribada, té lloc al Bravium un sopar ball per a tots els socis i participants.
L'activitat teatral continua essent forta i abundant. A part de bastants grups forans els muntatges d'aquest any foren a càrrec de 4 directors, cada ú seguint una linea diferent amb les seves representacions, foren en Josep Bargalló, Ramon Tapies, Dolors Juanpere i Jaume Amenós.
Dels forans destacaren el Grup de Teatre i Estudi Luis Vives de la Universitat Laboral de Tarragona, dins la II Mostra de Teatre Intercomarcal amb l'obra "Fando y Lis" d'Arrabal, Aula Teatre de l'Institut Montserrat de Sans "Els tres Mosqueters" Col·lectiu de Teatre Margen de Gijón amb "y los Ciclopes salieron de las entrañas de la tierra para saltar al cielo", muntatge a càrrec de Fliu Formosa i C.Grau, per a l'AET amb l'obra "Aula - Brecht", Petita Companyia de Teatre "Amantis" - La Baldufa amb "No li diguis burro al ruc fins que no li vegis la cua" Companyia Il·limitada espectacle infantil. Brau - Teatre amb l'obra "Magrinyana". Infantil La Baldufa amb "Pa de ral". Grup Caroca de Santander amb l'obra "Conoce Ud. la via láctea i Mambú se va a la guerra". La Baldufa amb "Titelles i cercaviles". Recitals pel Grup Oliva Negra i una altra propi de Bravium.
1979.- La temporada encara que no tant important que l'anterior va ser prou complerta.
Repetiren direcció en Josep Bargalló, Jaume Amenós, Ramon Tapies i el mateix quadre d'actors que interpretaren l'obra "La Momone", foren els que la dirigien agafant el nom de "Direcció - El Col·lectiu".
Grups forans: Els Joglars amb l'obra "M-7 Catalonia". Dagoll Dagom representant "Antaviana" i el Teatre Lliure amb "La nit de les Trivades", tots ells contractats per Bravium encara que les representacions foren al Teatre Fortuny i Els Joglars amb l'obra l'Odissea al Pavelló d'Esports del Reus Deportiu. L'escola Mowgli "Grup el Carrilet" representà "Les armes de Bagatel·la i El Sastre i el Lleó". El grup Tramvia de Mataró amb l'obra "Retaule d'un impossible diàleg" grup la Tramoia "representació infantil" i grup Taronjada natural "amb tres representacions".
Recitals catalans per Joan Isaac i Marina Rosell i dos concerts d'orgue per Paco Forès.
1980.- El dia 3 de gener i segons acord de la nova Junta Directiva que presideix el Sr. Josep Maria Galofre, s'aprovà concedir l'escut d'or al Sr. Josep Maria Fargas Cardeñas i el de plata al Sr. Pere Virgili Sardà com a reconeixement a les tasques realitzades als últim anys en favor de l'Entitat. l'Acte tingué lloc el dia 25 de l'actual en el curs d'un sopar homenatge al restaurant Masia Crusells de Reus.
L'activitat teatral fou dirigida per Ramon Tapies, Salvador Maria Forès, Dolors Juanpere i Jaume Amenós.
També grups forans com Xesco Boix "infantil". Fabià Puigcerver amb l'obra "Jordi Dandin" per a l'AET. La Favorita "Sopa de mijo para cenar". La Serpentina "infantil". Toni Giménez "infantil". Els Trobadors "4 representacions infantils". l'Estenedor "infantil" i els Passerells amb l'obra "Allò que tal vegada s'esdevingué".
Recitals catalans per Francesc Pi de la Serra i els Esquirols.
1981.- Foren directors de l'activitat teatral d'aquest any, en Ramon Tapies, Jaume Amenós, Dolors Juanpere i Roser Boqué que organitzà la primera Innocentada Infantil, que com indica el seu títol, fou interpretada per els més joves de la casa.
L'Auca del Senyor Esteve fou dirigida per Dolors Juanpere i interpretada al Teatre Fortuny per l'A.E.T., també es representà al poble d'Alcover.
Enric Virgili va muntar l'obra "Un milionari del Putxet" a benefici del Carnaval, es representà primer a l'Orfeó Reusenc i posteriorment al Teatre Fortuny. La quasi majoria dels actors eren gent de casa nostra.
En cuan als grups forans d'aquesta temporada foren: Companyia I. La Puça "infantil" - Els Trobadors "infantil" - Càntir "infantil - Toni Giménez "infantil" i els Passerells "El cap i la fi". Àngel Daban "recital de cançó" - Miquel Pujado, Ferran Torrents i Els Esquirols, recitals catalans. Concerts, 2 interpretats per la Banda de Villamaria i 1 per l'Orquestrina Galana.
1982.- L'activitat teatral d'aquest any fou bastant més reduïda que l'any anterior. Els directors foren Dolors Juanpere i Jaume Amenós així com Roser Boqué fent les 3 últimes representacions de la primera Innocentada Infantil els dies 2-3 i 4 de gener.
Continuaren encara que menys, les actuacions de grups forans. Curial i Viu-Viu amb l'infantil "l'Illa del Tam-Tam". Noé Rivas "infantil" - l'Orquestrina Galana amb 2 recitals, l'Orfeó Reusenc amb 1 concert, Solé Pàmies amb un recital català i el grup Cantare con la Gorga amb un recital d'òpera de cambra.
1983.- L'activitat d'aquest any últim d'aquesta etapa fou pràcticament nul. Solament es representà el "Ball de la Mare de Déu de Misericòrdia" al Santuari del mateix nom, amb motiu de les Festes de Misericòrdia, el dia 24 de setembre i Jaume Amenós com a director es representà el Don Cuan Tanorio, 2 dies i l'Innocentada amb 3 representacions.
Aquest any, un fet molt desagradable, trenca el normal funcionament de l'Entitat. Tot comença arrel d'unes declaracions del membre de Junta Sr. Xavier Filella a la premsa local, ignorant, els últims muntatges que havia realitzat el director Sr. Jaume Amenós, el qual es dirigir per carta al President Sr. Josep Maria Galofre demanant la ratificació als mateixos mitjans i denunciant la falta de col·laboració d'aquesta persona en vers als mateixos muntatges. La carta data del dia 3 de gener.
17 de gener.- Aquest mateix dia la Junta Directiva envia una carta al Sr. Joan Cucarull i Senaller, expulsant-lo de l'Entitat al·legant l'agravi efectuat a la mateixa i per atemptar a la normal convivència.
A la Sra. Roser Boqué i Hernández per realitzar dins l'Innocentada Infantil números de travestiste i transformisme duts a terme per infants, que potencien la decadència i deformació dels mateixos, dels associats i del públic en general.
Al Sr. Joan Cogul i Capdevila, per la seva absència no justificada a les representacions fetes a Riudoms els dies 1 i 2 de gener. Per posar a la venda participacions de loteria, totalment equívoques en la seva redacció de la "Xaranga Bravium" de la que era representant davant la Junta Directiva amb desconeixement absolut per part de la mateixa.
Al Sr. Jaume Amenós i Masdéu per fer ús de la representativitat del Bravium, enviant als mitjans de comunicació de manera personal i al marge dels criteris de la Junta, comunicats referents a l'Entitat. També per realitzar números de travestiste i transformisme per infants dels espectacles Innocentada Infantil '82 de la seva responsabilitat.
També amb aquesta data el President Sr. Josep Maria Galofre, envia una circular pels socis en la que al·legant motius personals els hi comunica la seva dimissió irrevocable així com de la resta de la Junta Directiva.
No cal fer història de tots els aconteixaments, si no ressaltar que aquest fet fou llarg i penós. La premsa local, el Correo Catalán ..., es feia ressò dels aconteixaments.
El dia 2 de febrer i amb la dissolució de la Junta Directiva, es convoquen noves eleccions. Solament es presentà una única candidatura, encapçalada per la Srta. Montse Candini i casi la totalitat de l'anterior Junta. A la reunió hi assisteix el Sr. Prior com a persona capdavantera del Patronat (òrgan encapçalat pel Sr. Prior i antics presidents, que solament actua en casos extrems), es en aquests moments el màxim responsable de l'Entitat. Finalment aquesta reunió fou impugnada i suspesa per diferents motius de legalitat.
El dia 1 de març, el soci, rep una circular informant-lo d'aquesta reunió i que momentàniament es fa càrrec del Bravium aquest Patronat fins que es celebrin noves eleccions així mateix d'aquest Patronat el Sr. Prior anomena una Comissió Gestora encapçalada inicialment pel Sr. Josep Maria Vernis i Pujol i Pere Virgili i Sardà, als qui s'els hi encomana sota el seu bon criteri de designar la resta de persones que integraran la Comissió. Aquest foren Josep Maria Roig Rom, Salvador Maria Forès i Gomis i Josep Maria Fargas i Cardeñas.
El dia 3 de setembre, té lloc una altra assemblea per elecció a nova Junta proposada per el Sr. Josep Maria Vernis, i que quedà així:
President Josep Maria Vernis i Pujol
Vicepresident 1er. Josep Maria Roig Rom
Vicepresident 2on. Pere Virgili i Sardà
Tresorer Joan Ricart i Ollé
Secretari Estanis Figuerola i Gual
Vocals Lourdes Pons i Fuster
Leonor Bartolí i Santanà
Joan Cucarull i Senaller
Eduard Ferran i Pallejà
Joan Cogul i Capdevila
A continuació el Sr. President va presentar el seu programa d'actuació. Els quatre socis que foren expulsats són novament admesos a l'Entitat i dos d'ells formen part com a vocals d'aquesta Junta Directiva.
Com a primer acte de cara al soci i per motivar-lo el dia 8 de desembre el President Josep Maria Vernis envia una circular als socis convidant-los a una diada de convivència de germanor amb diferents actes.
braviumteatre@terra.es