Publicacions

Aplecs (2007-...)

És una col·lecció de monografies històriques sobre la història de Constantí que es va iniciar el 2007 i apareix amb periodicitat anual. Es tracta d'uns llibres eminentment divulgatius, amb textos escrits en un estil molt planer i amb poques notes a peu de pàgina; amb un disseny de gran format on domina el component visual i les il·lustracions. En tots els casos, la recuperació de la memòria històrica serveix, a més a més, per donar a conèixer la important documentació que conserva l'Ajuntament i, en certa manera, lliga directament la tasca de recuperació i conservació del patrimoni documental amb la recuperació de la memòria històrica.

TÍTOL: Nosaltres també fórem emigrants. Migracions històriques a Constantí (1808-1945).
AUTOR: Josep M. Grau i Pujol i Roser Puig i Tàrrech
EDITA: Ajuntament de Constantí, 2009.
DESCRIPCIÓ: 112 pàgs.: il. 
ISBN: 978-84-96294-55-4
DIPÒSIT LEGAL: T-1236-2009

Coberta del llibre del Dr. AleuEstudi de l’èxode rural de la vila de Constantí des del primer terç del segle XIX fins a la immediata postguerra del segle següent (1945) vers les dues ciutats més poblades del Camp: Reus i Tarragona, i en menor mesura a la capital catalana, Barcelona.
S’inclou un apèndix documental que relaciona nominalment els emigrants constantinencs, el qual ha de facilitar la realització de futures recerques històriques i, a la vegada, recuperar la memòria dels familiars que hagueren de marxar per motius econòmics, polítics o matrimonials. Dins les professions de més alta mobilitat apareixen els religiosos i els mestres, però la mà d’obra no especialitzada també mereix l’atenció dels autors, com els jornalers, els peons, les minyones o els aprenents. Les diferents guerres provoquen desercions, exilis i empresonaments que aturen el creixement de la població. El lector descobrirà en el text una història que fins ara romania oculta i que trenca amb una visió estàtica de Constantí.
La temàtica de les migracions demogràfiques és de màxima actualitat, però si llegim aquest llibre veurem que mai no ho ha deixat de ser i el passat és més present que mai; per això també volem que ens ajudi a reflexionar sobre la visió que tenim respecte dels nouvinguts.

TÍTOL: Doctor Aleu. Obra i memòries
AUTOR: Ricard Escarré
EDITA: Ajuntament de Constantí, 2008
DESCRIPCIÓ: 176 pàgs.: il. 
ISBN: 978-84-92465-10-1
DIPÒSIT LEGAL: T-1337-2008

Coberta del llibre del Dr. AleuLlibre de recull de les memòries i una part de l'obra no publicada del Dr. Miquel Aleu, popular metge i erudit local. La seva vinculació amb Constantí es remunta a la infància (va néixer el 7 de juny de 1910). Encara que marxaria del poble amb 10 anys, conserva un record increïble de com era el municipi fa cent anys, ple de detalls i anècdotes. Després, la seva vida inquieta el va portar a estudiar medicina, desenvolupar la feina de metge durant dècades i ocupar diversos càrrecs polítics o culturals de certa importància, com una regidoria a l'Ajuntament de Tarragona o la presidència de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. 

A banda, el doctor Aleu ha demostrat una enorme curiositat per  investigar tota mena d'aspectes lligats a la història local, el costumari popular, l'onomàstica, el patrimoni arqueològic i monumental, la sàtira política... i també per participar en diferents mitjans de comunicació escrits i àudio-v¡suals. A més, la major part de les seves recerques les ha divulgat en una vasta col·lecció de llibrets, alguns dels quals havien estat publicats als Estudis de Constantí, mentre la gran majoria, però, restava inèdita. 

El llibre és força interessant per la traça de Ricard Escarré en deixar fluir plàcidament els records del Doctor Aleu i per recollir una part del millor de la seva vida, plena d'anècdotes amb gent coneguda -com Antoni Gaudí o la família del president Companys- i d'altra que no ho és tant però que reflecteixen el tarannà humanitari del biografiat. En particular, són molt notables els apartats dedicats als estudis universitaris a Barcelona, els difícils anys de la Guerra Civil i la postguerra, l'exercici de la medicina i, en general tota la part dedicada a Constantí.

Aquest llibre ha estat possible, en part, gràcies a la generositat del Dr. Aleu que un any abans va fer donació de part del seu fons documental a l'Ajuntament de Constantí (dipositat a l'Arxiu Municipal), la qual cosa va permetre després posar-lo a l'abast dels investigadors. D'aquesta manera, la recuperació i conservació del patrimoni documental és la base de la posterior recuperació de la memòria històrica.

TÍTOL: Els Anys de la II República a Constantí ‪ ‬(1931-1936) ‪ [textos: Josep Estivill]
EDITA: Ajuntament de Constantí, 2007
DESCRIPCIÓ: 118 pàgs.: il. 
ISBN: 978849562477X
DIPÒSIT LEGAL:  T-991-2006

Portada del llibre Els anys de la II República a Constantí (1931-1936)El llibre posa de manifest la conflictivitat política que centralitza la vida local amb una polarització entre les dues opcions polítiques majoritàries al consistori (Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana). Tots dos partits actuen amb un esperit sectari, sense gaires contemplacions, de manera que, en la pràctica, es governa sempre en solitari. La confrontació, però es dóna a tots els nivells socials: les mesures de laïcització provoquen una picabaralla constant entre l'Ajuntament i la Parròquia i, en més d'una vegada, els afers arriben a mans del governador civil; les tensions al món de la pagesia pels contractes de conreu són liquidades de mala manera per les autoritats militars després dels Fets d'Octubre, etc. Tot això, evidentment, es causa de rancúnies que exploten després, en els anys de la Guerra Civil.

Les iniciatives de progrés es perden per les diferències entre els uns i els altres; per exemple, el projecte de construcció d'un mercat municipal que sempre acaba guardat en el calaix per manca de consens -i manca de finançament-.

El moment de màxima tensió es produeix amb els Fets d'Octubre de 1934 i la destitució de l'Ajuntament, l'empresonament dels regidors d'esquerra, la dimissió en cadena de treballadors municipals, i la constitució d'una Comissió Gestora. Quinze dies després, es destitueix aquesta comissió i es converteix en alcaldia-gestora; és a dir, durant mesos, al capdavant de la política municipal, només hi ha un secretari i l'alcalde. Amb les eleccions de febrer de 1936, les esquerres tornen al poder i llavors s'inicia un procés de depuració política i un revifament de les reformes socials que tensionen la vida local als nivells més alts, com quan es produeix l'expulsió de les monges que regentaven l'Hospital.

D'altra banda, al marge de les confrontacions polítques, el poble viu una etapa intensa d'intervencions urbanísitiques i d'actuacions de modernització social a través de la cultura il'educació.

Per a la realització del llibre s'han consultat milers de documents i s'ha seleccionat més d'un centenar d'il·lustracions, la majoria còpia de documents procedents dels fons de l'Arxiu Municipal, i també hi ha algunes fotografies d'època cedides per l'Arxiu Fotogràfic Rafael Solé.