Publicacions

"Nosaltres també fórem emigrants.
Migracions històriques a Constantí (1808-1945)"

Quan pensem en la realitat social de Constantí de seguida ens ve a la ment els centenars de persones que van arribar als anys setanta i vuitanta del segle passat procedents de diferents zones de l’Estat espanyol i més darrerament de països més llunys. Però oblidem que durant segles el fenòmen era precisament a l’inrevés: centenars de persones que feien les maletes a Constantí per traslladar-se a uns altres indrets i, en molts casos, ja no tornaven mai més. Els historiadors Josep M. Grau i Roser Puig, autors del llibre Nosaltres també fórem emigrants. Migracions històriques a Constantí (1808-1945)” han investigat a fons aquesta història poc coneguda.


Els autors

Ambdós historiadors han participat en nombrosos Congressos i Jornades d'Història i arxivística d’arreu de Catalunya i col·laboren habitualment en revistes editades per Centres d'Estudis, Arxius i altres institucions de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Priorat, l'Urgell, la Selva i Barcelona.

Josep M. T. Grau i Pujol

Historiador i arxiver nat a Montblanc el 1963. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1986). El 1988 presenta la tesi de llicenciatura i l'any següent obté el Premi Extraordinari de Llicenciatura.
El 1988 ocupa una plaça d'arxiver a l'Arxiu Històric de Girona. Del 1990 al 1993 dirigeix l'Arxiu Comarcal de la Selva (Santa Coloma de Farners). El 1994 es trasllada a l'Arxiu Històric de Tarragona, passant a residir amb la seva família a la Selva del Camp. Ha coordinat les Jornades sobre el Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades dels anys 2004 i 2006. Actualment és president del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà amb seu a Montblanc.

Roser Puig Tàrrech

Nascuda a la Selva del Camp. El 1987 es llicencia en Geografia i Història (UB). El 1991 obté el IX premi d'investigació Antoni Pedrol Rius convocat pel Centre de Lectura de Reus amb el treball Els aprenents de Reus al final del segle XVIII (1773-1793), publicat l'any següent. Els cursos 1995-1997 realitza els cursos de doctorat a la Universitat Rovira i Virgili. Anys més tard, el 2006, obté el títol de Doctora en Història amb la tesi doctoral Propietat immobiliària i accés a l’habitatge en una ciutat en plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII, per la qual obté la màxima qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat. En la docència destaca la impartició de classes a l'Aula de la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona a les ciutats de Tarragona, Reus i El Vendrell (2000-2007).


El llibre

Nosaltres també fórem emigrants. Migracions històriques a Constantí (1808-1945) 

AUTORS: Josep M. Grau i Pujol i Roser Puig i Tàrrech
EDITA: Ajuntament de Constantí, 2009.
DESCRIPCIÓ: 112 pàgs.: il. 
ISBN: 978-84-96294-55-4
DIPÒSIT LEGAL: T-1236-2009
Coberta del llibre del Dr. Aleu

Estudi de l’èxode rural de la vila de Constantí des del primer terç del segle XIX fins a la immediata postguerra del segle següent (1945) vers les dues ciutats més poblades del Camp: Reus i Tarragona, i en menor mesura a la capital catalana, Barcelona.
S’inclou un apèndix documental que relaciona nominalment els emigrants constantinencs, el qual ha de facilitar la realització de futures recerques històriques i, a la vegada, recuperar la memòria dels familiars que hagueren de marxar per motius econòmics, polítics o matrimonials. Dins les professions de més alta mobilitat apareixen els religiosos i els mestres, però la mà d’obra no especialitzada també mereix l’atenció dels autors, com els jornalers, els peons, les minyones o els aprenents. Les diferents guerres provoquen desercions, exilis i empresonaments que aturen el creixement de la població. El lector descobrirà en el text una història que fins ara romania oculta i que trenca amb una visió estàtica de Constantí.
La temàtica de les migracions demogràfiques és de màxima actualitat, però si llegim aquest llibre veurem que mai no ho ha deixat de ser i el passat és més present que mai; per això també volem que ens ajudi a reflexionar sobre la visió que tenim respecte dels nouvinguts.

DESCARREGAR LA VERSIÓ
ÍNTEGRA DEL LLIBRE EN PDF (2,3 Mb)

Entrevista als autors (1)
Qüestionari de l'arxiu

Aquesta entrevista és un qüestionari de preguntes elaborat pel personal de l'Arxiu Municipal i contestat pels autors al mes d'octubre de 2009. 

COM US INICIEU EN EL TEMA DE LES MIGRACIONS?

El nostre interès pel tema de les migracions sorgeix dels nostres estudis de geografia a la Universitat i l’experiència personal, ja que també hem estat emigrants, a banda de la importància del fenomen a nivell català. Els arxius són plens de genealogistes que cerquen els seus orígens familiars, la mobilitat demogràfica és una constant històrica i les disponibilitats de les fonts són immenses. A més si s’apliquen tècniques de buidatge de microdades els resultats poden ésser útils a tercers. La temàtica és molt humana ja que permet documentar els fluxes entre el camp i la ciutat. Hem investigat especialment els moviments migratoris del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Muntanyes de Prades i la demarcació de Girona.

DE LA VOSTRA TRAJECTÒRIA, QUINES APORTACIONS DESTACARÍEU?

N’hi ha diverses, sobretot estem satisfets dels estudis que relacionen l’home i el medi natural, com per exemple l’aprofitament del bosc a les muntanyes de Prades, la pesca del corall a Girona , l’explotació dels pous de gel, l’abastament d’aigua a les ciutats, la climatologia històrica, la persecució del llop i la guineu, etc. A més d’història de l’art (escultors Espinalt, Ochando, Tramulles, Costa), història de l’església, marginalitat social (ètnia gitana), demografia (crítica dels censos), monografies locals que permeten recuperar la història d’un poble, arxivística i història econòmica.

PORTEU MOLTS ANYS COM A HISTORIADORS.  COM VEIEU L’ESTAT DE LA RECERCA AL CAMP DE TARRAGONA?

Bé,  mai com ara s’havia publicat tant, però encara hi ha llacunes per investigar. La implantació de la Universitat a Tarragona  facilità  els estudis a molts llicenciats  alguns dels quals realitzaren tesis que posteriorment  s’editaren  mitjançant  l’empenta  d’ajuntaments, consells comarcals, diputació o centres d’estudis. Notem a faltar un servei de publicacions actiu a la URV. A més, les dues grans ciutats del Camp, la seva capital i Reus, no disposen de revistes de ciències socials on difondre articles de recerca, a Tarragona ciutat sols destaca el Butlletí de la Real Societat Arqueològica Tarraconense. És  molt necessari  recuperar l’Institut d’Estudis Tarraconensis, això sí, obert a tothom. Un altre problema és que a Barcelona no es coneix prou la història de la resta de territori, hi ha un centralisme exagerat.

QUINA RELACIÓ VEIEU ENTRE LA INVESTIGACIÓ UNIVERSITÀRIA I LA SOCIETAT?

Si, massa sovint no se saben aproximar els resultats de la recerca a la societat però ara disposem d’ un nou mitjà que pot ajudar, internet. Moltes revistes ja es troben digitalitzades i es poden consultar gratuïtament a la xarxa, en aquest sentit esmentar a RACO o les biblioteques digitals (Cervantes,Carrutxa o Tinet).

PARLEU-NOS DE LA INVESTIGACIÓ SOBRE CONSTANTÍ

El Projecte sorgeix d’un encàrrec per part de l’ajuntament de Constantí, al qual agraïm la seva confiança dipositada en nosaltres. La tasca inicial fou la de recollir bibliografía i revisar les fonts documentals. L’existència d’un centre d’estudis i la d’un arxiu municipal han estat cabdals en els dos aspectes, tant en els articles publicats a la revista Estudis de Constantí com en disposar d’un arxiu ordenat, classificat i amb uns serveis de consulta excel•lents. Sense els dos centres la nostra recerca hauria estat més difícil i lenta. Les infraestructures culturals (arxius, museus, biblioteques…) són bàsiques però també han de ser més utilitzades per la societat. Es financien amb diners públics i no només són per a estudiants o investigadors, cal perdre la por i visitar-los més sovint.

HEU DESCOBERT CENTENARS D’EMIGRANTS, COM HEU LOCALITZAT TANTA GENT?

Des d’un primer moment no volíem una història anònima, sinó amb noms i cognoms, que servís  per a recuperar la memòria i alhora sensibilitzar al lector sobre el fenomen migratori actual, per aquest motiu cal recórrer a les fonts manuscrites, als arxius, en primer lloc el municipal de Constantí però també al parroquial, repartit entre la pròpia vila i Tarragona (Arxiu  Històric Arxidiocesà), per passar posteriorment a visitar arxius foranis, com els de Reus i Tarragona. A base d’hores i hores de buidatge les dades  s’acumulen fins a un gruix considerable i sempre tenint present que hi ha períodes amb mancances documentals.
Un cop enllestit l’apèndix hi ha una segona fase de reconstruir històries familiars. Aquí en primer lloc hem entrevistat a gent gran de Constantí i després hem utilitzat les guies telefòniques de Reus, Tarragona, Barcelona i altres localitats. Malauradament no podíem visitar a tothom i el telèfon ha estat una bona eina, encara que hem trobat algunes persones (poques, val a dir)  reticents a explicar-nos la trajectòria vital dels seus avantpassats.

QUINS SÓN ELS FACTORS CAUSANTS DE L’EMIGRACIÓ?

Són diversos. Els principals els econòmics: la diferència de renda entre la ruralia i la ciutat, és allò que és coneix com factors d’atracció i expulsió. Així en els períodes de crisi agrària (exemple la fil·loxera) es produeix un major èxode, també la indústria de l’àrea de Barcelona necessitava mà d’obra. Les guerres han estat uns altres períodes crítics d’emigració: no oblidem la guerra del francés (1808-1814), les tres guerres carlines (segle XIX)  o en especial la darrera guerra civil (1936-1939). En el cas de la migració femenina destacar la migració matrimonial (principalment a pobles propers del mateix Camp de Tarragona) i la laboral, sigui temporal (la collita d’avellanes) o definitiva (servei domèstic o obreres del sector tèxtil).

QUINES DIFERÈNCIES PERCEBEU SEGONS EL SEXE O L’EDAT?

En els homes la mobilitat per causes laborals era determinant, però si estava casat arrastrava la dona i els fills. Si era solter una primera marxa era la produïda pel servei militar, després es podia col·locar d’aprenent en un taller (metall, fusta) o fàbrica, o de manobre en la construcció, de peó, de dependent de comerç, etc.
En les dones es barreja el treball amb el matrimoni. Aquestes podien marxar joves i solteres  per casar-se a la ciutat o vila o ho podien fer juntament amb el marit també de Constantí. Respecte a l’edat, els vells no solen  emigrar  a excepció quan els criden els fills, per no quedar sols, és a dir que l’emigració és  d’edats inferiors, això  comportarà menys matrimonis a Constantí i en conseqüència menys fills, però pot contrarrestar-se amb l’afluència de persones de la mateixa comarca o d’altres, el que es coneix amb el nom de saldo migratori (diferència entre entrades i sortides). El padró de 1875 de Constantí mostra que un 16,5 % dels seus habitants (d’un total de 2.276) havien nascut fora.

L’EMIGRACIÓ ERA EXCLUSIVA DELS POBRES?

No, en absolut. A banda de les clases baixes mancades de recursos (jornalers, petits propietaris, menestrals,vídues, etc), també emigren membres de les clases benestants (hisendats i industrials). Tarragona i Barcelona disposaven de serveis educatius per als seus fills (instituts), mèdics i culturals, a banda de poder invertir els capitals en sectors emergents com era la indústria i el comerç en comptes de l’agricultura.
L’exercici de determinades professions implicava una elevada mobilitat: funcionaris, metges, manescals, mestres, preveres i monges, etc.

QUINES SÓN LES PRINCIPALS DESTINACIONS DELS EMIGRANTS?

Senzillament les ciutats, les quals oferien treball. En primer lloc les més properes i grans (Tarragona i Reus) i en segon terme Barcelona, ben comunicada per ferrocarril.
En els segles XIX i XX hem documentat migracions temporals, és a dir constantinencs que retornaven a la vila d’origen, sigui individualment o en família.

HEU POGUT ESBRINAR COM ERA LA SEVA INTEGRACIÓ EN ELS LLOCS DE DESTINACIÓ?

En ocasions sí. Per exemple, si analitzem els padrons d’habitants dels llocs d’acollida sabem amb qui es casen, on treballen, en quin carrer viuen, i si hi afegim  enquestes orals, encara millor. Tot depenia del grau de formació i alfabetització, la primera generació ho va tenir difícil però amb treball la segona prospera i s’estabilitza o fins i tot es trasllada en una altra ciutat: per exemple, els pares emigren de Constantí a Reus i els fills ho faran de Reus a Barcelona. Per altra banda, existia la solidaritat entre parents i coneguts: un primer emigrant ja instal•lat cridava a convilatans seus per oferir-los treball i allotjament, inicialment en una porteria o a dispesa, en un forn de pa, en una botiga, etc. El mateix fenomen que trobem amb els estrangers nouvinguts: la història es repeteix.

QUINA VINCULACIÓ MANTENIEN ELS EMIGRANTS AMB CONSTANTÍ?

Mentre hi havia vius els parents més directes (pares, germans, avis), les relacions eren més freqüents. Destaca en especial les visites durant la festa major, però tot depenia de la distància geogràfica i si  hi havia hagut problemes en el repartiment de l’herència. Hi ha emigants que no van tornar mai més o en ben poques ocasions, com els exiliats de la guerra civil o els qui es traslladaren a Amèrica i Oceania.

DELS CENTENARS DE CASOS AMB QUÈ US HEU TROBAT,  QUINS CONSIDEREU MÉS REMARCABLES?

N’hi ha molts que tenen tota una història per aprofundir, com per exemple Josep Soler, que emigrà a Wanganui (Nova Zelanda). També hi ha el cas de la família Escarré, que gràcies a la confecció i edició del llibre ha localitzat als seus parents dels Estats Units d’Amèrica. Els exiliats polítics són un altre col•lectiu  a recordar, sobretot els morts en camps de concentració nazis.
Recordar als que marxaren és un deure de tots, no podem oblidar la nostra història. Una iniciativa interessant fora dedicar un carrer de Constantí a l’emigrant.

QUINES LÍNIES DE RECERCA FUTURES CREIEU QUE PODEN OBRIR-SE A PARTIR DEL VOSTRE LLIBRE?

Moltes, en primer lloc manca estudiar en detall  els moviments migratoris a partir del 1945, any en què finalitza el nostre treball. Després es pot complementar la història amb l’antropologia.També cal cercar en  els arxius de Barcelona ciutat (padrons, registre civil, parroquial, etc.) i insistir en els arxius familiars, on es pot localitzar correspondència privada, sense oblidar la història oral.
El contacte de la població d’origen amb els emigrants suposava la introducció de noves idees, de noves mentalitats i aquest aspecte no es pot menystenir. La història de la dona és una altra temàtica de molta actualitat.
El que no voldríem és tancar el tema, ens agradaria que les famílies que disposin de fotografíes o altres testimonis (cartes) en fessin còpia i les dipositessin a l’arxiu municipal per a futures investigacions. Si es pogués obrir un expedient per cada emigrant es formaria un veritable arxiu de l’emigració a Constantí: la proposta resta oberta.

EL FENOMEN MIGRATORI NO ÉS EXCLUSIU DE CONSTANTÍ, ÉS POSSIBLE FER LA MATEIXA RECERCA EN ALTRES POBLACIONS DEL CAMP DE TARRAGONA?

I tant, si es conserven documents en els arxius seria possible fer el mateix estudi en altres pobles, com la Canonja, el Morell, la Pobla de Mafumet, la Selva del Camp, Alcover, per dir alguns noms. Cal que les institucions incentivin als historiadors i geògrafs,  sobretot promoure la feina  en equip,  ja que el temps de buidatge és molt gran i costós. A Vila-seca existeix el llibre de Montserrat Garriga sobre l’emigració a Amèrica i Austràlia publicat l’any 2001.


Entrevista als autors (2)
Josep M. Grau al programa "Arcàdia", de Constantí Ràdio

Aquesta entrevista oral va ser realitzada per Ricard Escarré a un dels autors, Josep M. Grau, per a una edició del programa "Arcàdia" dedicat monogràficament al present llibre. Es va emetre per Constantí Ràdio el 23 de setembre de 2009.

Escolta l'entrevista del programa de ràdio Arcàdia a Josep M. Grau (23-9-2009).


Entrevista als autors (3)
Josep M. Grau novament al programa "Arcàdia", de Constantí Ràdio

L'historiador Josep M, Grau participa novament al programa de Ricard Escarré per parlar genèricament sobre les emigracions. S'exemplifica amb el cas d'una capital com Reus. Es va emetre per Constantí Ràdio el 16 de juny de 2010.

Escolta l'entrevista del programa Arcàdia a Josep M. Grau (16-06-2010).