Memòria històrica

"Doctor Aleu. Obra i memòries"

TÍTOL: Doctor Aleu. Obra i memòries
AUTOR: Ricard Escarré
EDITA: Ajuntament de Constantí, 2008
DESCRIPCIÓ: 176 pàgs.: il. 
ISBN: 978-84-92465-10-1
DIPÒSIT LEGAL: T-1337-2008

Coberta del llibre del Dr. AleuLlibre de recull de les memòries i una part de l'obra no publicada del Dr. Miquel Aleu, popular metge i erudit local. La seva vinculació amb Constantí es remunta a la infància (va néixer el 7 de juny de 1910). Encara que marxaria del poble amb 10 anys, conserva un record increïble de com era el municipi fa cent anys, ple de detalls i anècdotes. Després, la seva vida inquieta el va portar a estudiar medicina, desenvolupar la feina de metge durant dècades i ocupar diversos càrrecs polítics o culturals de certa importància, com una regidoria a l'Ajuntament de Tarragona o la presidència de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. 

A banda, el doctor Aleu ha demostrat una enorme curiositat per  investigar tota mena d'aspectes lligats a la història local, el costumari popular, l'onomàstica, el patrimoni arqueològic i monumental, la sàtira política... i també per participar en diferents mitjans de comunicació escrits i àudio-v¡suals. A més, la major part de les seves recerques les ha divulgat en una vasta col·lecció de llibrets, alguns dels quals havien estat publicats als Estudis de Constantí, mentre la gran majoria, però, restava inèdita. 

El llibre és força interessant per la traça de Ricard Escarré en deixar fluir plàcidament els records del Doctor Aleu i per recollir una part del millor de la seva vida, plena d'anècdotes amb gent coneguda -com Antoni Gaudí o la família del president Companys- i d'altra que no ho és tant però que reflecteixen el tarannà humanitari del biografiat. En particular, són molt notables els apartats dedicats als estudis universitaris a Barcelona, els difícils anys de la Guerra Civil i la postguerra, l'exercici de la medicina i, en general tota la part dedicada a Constantí.

Aquest llibre ha estat possible, en part, gràcies a la generositat del Dr. Aleu que un any abans va fer donació de part del seu fons documental a l'Ajuntament de Constantí (dipositat a l'Arxiu Municipal), la qual cosa va permetre després posar-lo a l'abast dels investigadors. D'aquesta manera, la recuperació i conservació del patrimoni documental és la base de la posterior recuperació de la memòria històrica.