|
Nota
de la redacció
S´han encés totes les alarmes. Les estadístiques
que s´han fet recentment, parlen d´un fracàs
escolar prou evident. La manca de respecte i el “ passotisme”
entre l´alumnat es un fet colpidor i creix una mena
d´onada rebel a les aules. Davant d´aquest panorama
gens afalagador, hem demanat al nostre habitual col.laborador,
professor d´institut, que ens expliqui els seus punts
de vista d´aquesta problemàtica viscuda de portes
endins.
Transcrivim el resultat de les seves reflexions.
Responsabilitats i llibertats dels alumnes
d'ESO
Comentava fa uns dies , amb altres companys d´escola
d´ESO, que els joves d´avui dia - la majoria-
tenen menys responsabilitats i viuen molt més en
llibertat que els joves de fa bastants anys. A l´escola
si aproven les tres asignatures bàsiques -instrumentals-
que diuen ara, com són les matemàtiques,
la llengua catalana i la llengua castellana, passen de
curs el juny sense exàmens de setembre, malgrat
que les altres matèries estiguin “suspeses”,
ho aproven tot per dir-ho d´alguna manera. Si es
dona el cas que l´alumne hagi de repetir curs, com
que no podrà repetir curs per segona vegada , perquè
ho impedeix la llei escolar vigent, sense fer res, millor
dit, sense estudiar gens, passarà el curs, encara
que ho suspengui tot, o sigui llibertat per estudiar o
no. Llibertat per fer el que vulgui a les vacances d´estiu...
i molt content d´haver-li fet la vida impossible
al professor o professors que s´esforçaven
per que aprengués alguna cosa útil pel dia
de demà i fer-los homes de ple dret en la societat.
Deu fer aproximadament uns dos anys que circulava per
les escoles un fulletó un xic irònic en
el que es parlava del sistema de correcció d´un
exercici matemàtic. He de reconeixer que estava
redactat amb molta gràcia i deia, aproximadament
el següent: “Proposem a l´alumne una suma
de dues xifres el 6 i el 7. Al cap d´una estona
l´alumne ens torna el full amb la següent grafia:
6+7=18. Al primer cop d´ull ja es veu que la suma
està mal feta, però si feu l´esmicolament
filosòfic de la solució, veureu el següent:
el 6 i el 7 estan ben posats, així com els signes
+ i el = i també el número 1. En quant al
8, no es correcte, però la qüestió
quedava així: conclusió de quatre nombres
i dos signes ( 6 en total ) l´alumne n´ha
fet 5 de bé, per tant l´alumne “progressa
adequadament” i ha de qualificar-se amb un NOTABLE.
Si l´educació no fos una cosa seriosa, pensaria
si no ens hem begut l´enteniment.
Deixem l´anècdota i segueixo amb les meves
cabóries a tomb d´analitzar el comportament
dins de l´aula-escola, la moralitat i les bones
costums en surten malparades. Sovint - amb les excepcions
que calguin - algun o alguns alumnes prenen el pel als
professors, millor dit els professors se´l deixen
pendre. Cal no oblidar que es la lluita de 25 o més
alumnes desmotivats, l´inmensa majoria enfrontats
a un professor durant una hora i després, sant
tornem-hi, uns altres 25 durant una hora i així
podríem continuar. Es dona la circumstància
de com hem de sobreviure tots plegats.....d´una
manera desigual i feixuga hem de lluitar perque no escriguin
a la pizarra, que no embrutin ni ratllin les taules, de
que no parlin entre ells i ...ai!, missió impossible
de que s´escoltin al “profe”, m´he
trobat algunes vegades en el transcurs d´alguna
explicació: “Hi ha algú que m´escolti”?
Un esglaó més d´alló que en
diuen llibertat. Hem de lluitar de que no fumin als passadisos,
malgrat de que està prohibit. Alguns fan absentisme
i fins i tot fumen “porros” i si assabentes
als pares respectius et diran: “ Deixel´s estar,
que son joves i han de provar-ho tot”.
Si tens la gosadia d´avisar-los de que parlin com cal,
de que no cal ensenyar el melic, que es vesteixin correctament,
et contesten de mala manera.No estan interessats en res que
els obligui a fer un esforç. Volen divertir-se sempre.
Ho volen tot i ara mateix. Volen llegir a tot hora les revistes
més intranscendents que penjen dels quioscos:VALE,
PRONTO;etc.,també són adictes al sexe - només
cal escoltar les converses que tenen entre ells-, que hi farem!,
no vindrà d´unes “llibertats” més.
De Religió... ni parlar-ne. Diuen que això abans
sí, però ara ja no. En un dels viatges culturals,
concretament al monestir de Santes Creus, el professor-guia,
els explicava la vida dels monjos, el que resaven, etc. Va
comentar-los-hi que entre altres coses resaven el Pare Nostre.
Una de les alumnes va preguntar-li: Que es el Pare Nostre?
En venen a la memòria les paraules d´un polític
que a les acaballes del 1982 va dir: “Dentro de unos
años, a España no la va a conocer ni la
madre que la parió”
Quina diferència de quan estudiavem nosaltres a la
dècada dels anys 50-60. Estic convençut de que
teniem més responsabilitat, més civisme, més
respecte envers els nostres grans i perquè no dir-ho...més
cultura.
Creieu-me els docents, els que hem abraçat aquesta
professió tan digne, no som de fusta, ni som màquines,
ni robots programables...
|
