El meu cor estima el dia vint-i-cinc de Desembre
per mi de tots els dies de l´any és el millor
perquè en aquest dia s´inicia la sembra
d´aquella gran idea de la que em sento membre
de Pau i Germanor
Fa dos mil anys un dia cap a Betlem anaven,
per tal d´empadronar-se, Maria i Josep
i com que tard es feia mentre si atansaven,
sinó ens donem manya dintre d´ells pensaven,
potser patirem fred.
I la Verge Maria que un fill esperava
a dalt d´una somera va fer el llarg camí,
i al arribar al poble que tot tancat estava
no troben qui els aculli, sols un que allí passava
que a Sant josep va dir.
Les fondes estan plenes i ara el més probable
es que una casa oberta tampoc la trobaràs,
per què no surts a fora i anem a aquella estable
no es gaire gran cosa, però més confortable
que no dormir al ras.
En aquella nit fosca dins de l´Establia
ajagudets a terra, una mula i un bou
i allà en un munt de palla tingué el seu fill Maria
i en una menjadora després el posaria
perquè estigués més tou.
Josep que la cuidava encengué una foguera
a vora de l´estable per tenir més claror
i uns pastorets de la vora veient la llumanera
encuriosits s´hi acosten i escolten ploranera
la veu d´un infantó.
Es donen a coneixer i del seu equipatge
una en treu botifarres de dintre d´un sarró,
com que estareu cansada després del llarg viatge
aquí teniu Maria aquest tros de formatge
i també mel i mató.
I d´aquesta manera tan sencilla i pobre
va començar la història del poble Cristià
i ara recordant-ho el nostre cor recobre
una dolça alegria que a tots ens cau a sobre
com prodigiós manà.