El primer acte del catalanisme polític en el camp oficial de l´Estat Espanyol, fou el Memorial de Greuges. L´any 1885 una representació del Centre Català oferí al rei Alfons XII, una sèrie de reivindicacions que els catalans desitjaven. Ja en aquella època els catalans volien modernitzar Espanya, per poder fer-los-hi entendre el fet diferencial català. Els de la “meseta” no ens varen entendre i tot fou inútil. Ara després de molts anys, podríem tornar a presentar un nou Memorial de Greuges. Si bé és cert que hem millorat, ens tornem a trobar que hem de defensar la nostra identitat continuament, sobretot pel que fa referència a la llengua catalana perquè encara no està reconeguda totalment. Hem de defensar els nostres drets civils, la nostra economia sofreix un dèficit fiscal d´un bilió dos-cents mil milions de ptes., ( un Bilió amb “B”), això equival a 200.000 ptes. per habitant i any. Crec que més “solidaritat” amb els altres pobles d´Espanya no la te ningú.Però el més vergonyós és que el Govern Central es nega a publicar les dates que fan referència a la balança fiscal interior, perquè no volen que els altres sàpiguen aquestes xifres.

Quan a Madrid hem tingut governs amb majoria absoluta, les nacions perifèriques hem patit desseguida les conseqüències. Durant els deu anys de majoria absoluta del P:S.O.E., podríem dir que ens varen tenir a pa i aigua. Pràcticament s´aturaren les transferències autonòmiques. S´enfortiren les institucions que depenien del Govern Central i augmentà el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l´Estat Espanyol. Sort tinguerem que el Tribunal Constitucional va parar la L.O.A.P.A. Ültimament amb la majoria absoluta del P.P. la cosa s´està agreujant. A poc a poc van canviant les lleis, afeblint l´autonomia. Estem atravessant una etapa de reforçament del centralisme i de voler diluir les nacions històriques.

Ara amb l´aniversari de la Constitució del 1978 s´estan sentint coses contradictòries. Uns parlen de reformar la Constitució i d´altres diuen que es intocable. Els que parlen de reformes, no han d´oblidar que és molt difícil, quasi bé impossible en aquests moments, doncs es necessita més de les tres quintes parts del Congrès de Madrid per poder modificar la Constitució.

Això vol dir que hi han d´estar d´acord els dos partits estatals majoritaris. Per reformar el nostre Estatut, no n´hi ha prou que el Parlament català ho aprovés per unanimitat, ni que en un referemdum a Catalunya guanyés el “SI”, La reforma de l´Estatut s´ha d´aprovar al Congrès de Madrid i allà serà difícil que “ells” ens concedeixin una millora com cal. Per tant aquestes coses si no les podem decidir aquí a casa nostra, parlar de reformes és fer “volar coloms”. En quan els que diuen que la Constitució no es pot canviar, no tenen raó. La mateixa Constitució té un article en què defineix la manera de poder fer la reforma. A més la Constitució espanyola ja s´ha reformat en diferents ocasions, per poder integrar-nos a l´Unió Europea. Així que els que diuen de no canviar ni una coma... en fan un grà massa perquè també pot haver-hi una tercera via. Potser en aquests moments la més “possibilista”, la que defensa el President Jordi Pujol, que és fer una “relectura” generosa, amb una visió més oberta i positiva de la Constitució, doncs ja sabem que jurídicament els textos es poden interpretar de moltes maneres....

Hi ha molts països que han tingut diverses Constitucions, sense anar més lluny, Espanya al segle XIX en va tenir mitja dotzena. D´altres països de tant en tant fan modificacions, com la cosa més normal del món.
La Carta Magna de l´any 1978, va ser vàlida per poder fer la transició necessària del règim anterior, que no oblidem fou una dictadura que durà quasi quaranta anys.

També cal dir que aquests dies els que han fet befa de les nacionalitats històriques, són uns irresponsables i haurien de saber que la nació catalana ja existia abans de nèixer la Constitució. I la Història és tal com és i no es pot canviar.