De qualsevol lloc de la nostra vall, es
divisa una torre esvelta entre les cases. Si t´apropes
i entres al poble veuràs que aquesta torre és
un campanar renaixentista en trànsit cap al Barroc,
que juntament amb el Portal i la porxada de la plaça
del Mercadal, formen el conjunt arquitectònic més
bonic i més estimat per nosaltres i admirat pels
altres. Entre carrers i carrerons, places i placetes,
dins d´un ordre en desordre, que això és
el nostre poble, s´aixeca aquesta joia del Barroc,
sense estar recarregat, d´una austeritat solemne,
tot ell magnífic, preciós, amb poques floritures
, que no les necessita, com una noia jove en els seus
millors anys. La seva altura ronda els 50 metres i és
comparable als campanars de Valls i Reus, més coneguts
per estar ubicats en ciutats més importants, el
nostre campanar no li sobre res, ni li falta res, és
així de correcte, per no dir perfecte.
Al nostre poble els carrers són estrets i la majoria
són pujades llargues i baixades curtes, les cases s´abriguen
del vent i el sol de l´estiu, amb arcs de pedre o adob,
que nosaltres hem maltractat o tapiat, però encara
podem admirar el que ha quedat i que no és poc, també
podem ajudar a millorar-lo, tal com ha fet l´Ajuntament
col.locant faroles d´època.
Entre els arcs de pedra de les portalades més velles
i boniques que es conserven tenim els de la casa Batllet
i cal Brodo, que tenen les seves dovelles molt allargades.
A les cases d´Alforja dominen les arcades renaixentistes,
que van des de l´arc de mig punt a l´arc rebaixat,
com casa Botó ( avui Casal dels Avis ), casa de
Les Monges ( avui Casa de Cultura ), cal Notari ( avui
cal Viñas ), sense deixar-nos la casa Aleu ( Casal
Parroquial). Aquestes cases pairals són una mostra
de la riquesa arquitectònica de finals del segle
XVIII, quan Alforja va tenir l´embrenzida econòmica
per poder-les construir. També mereixen especial
atenció dues portalades, ben treballades, d´estil
Barroc i amb dates antigues, que fan pensar, em refereixo
a casa Manrró i casa Júlia ( avui casa Queralt).
I posats a parlar d´arcades, hem d´anomenar
la del Portal, antiga entrada principal de la vila, lloc
que pintors i dibuixants l´han immortalitzat en
les seves teles per la posteritat.
I que hem de dir de la plaça del Mercadal, on tenim
arcades de pedra roja, llàstima que es perd l´armonia
per culpa d´un porxo de pedra calcàrea i
de forma ogival, que fa una cinquantena d´anys el
va fer l´Ajuntament quant va reparar la façana
principal.
I hom es pregunta, com fou possible construir tant, amb
els pocs mitjans de que disposaven per a realitzar aquestes
costoses obres. Al no disposar de dates històriques
poc podem aclarir, només amb la llògica
del sentit comú i posant una mica d´intuició
de la nostra part, podrem tenir una visió de com
es va fer.
A mitjans del segle XVIII, Alforja tenia més de
dos mil habitants i Reus en tenia cinc mil, aleshores
Alforja era la porta del Priorat, i el personal d´aquesta
comarca transportaven amb animals de carga, els seus vins
i fruits, fins el Portal d´Alforja i des d´aqui
es traslladaven les mercaderies amb carros a Reus o al
mateix port de Tarragona, passant per la Riera d´Alforja
que era l´únic camí transitable en
aquella època, si a aquest comerç comarcal
l´hi afegim la nostra riquesa agrícola, que
era molt important, pensem que les plantacions de vinya
arribaven fins dalt el cim de les nostres muntanyes i
que dintre el poble hi havia diverses destileries víniques,
entendrem com els nostres avant-passats varen poder fer
aquestes importants obres arquitectòniques, com
són: el campanar, l´església parroquial
i la gran quantitat de cases que segons les dates que
consten en els dintells, es feren en l´època
daurada, per Alforja, del segle XVIII.
Que va passar perquè tot això s´acabés?
En primer lloc les vinyes agafaren el mal de la sendra
i més tard la plaga de la filoxera, això
provoca una gran crisi i un altre factor molt important
fou la construcció a mitjans del segle XIX de la
carretera per enllaçar Reus amb les comarques del
Priorat i les Garrigues, les mercaderies ja no paraven
a Alforja, anaven des de els seus orígens directament
a Reus. I va començar a sobrevindre la decadència
del nostre poble, que ara s´intenta parar i tornar-lo
a rellançar amb noves idees d´acord amb els
temps actuals. I jo em faig la pregunta: Si la carretera
va perjudicar la nostra economia, perquè ara no
ens la pot retornar?.
Alforja és un lloc òptim per a viure, els
vint quilòmetres que ens separen de les petroquímiques
de Tarragona, fan disminuir els riscos potencials que
aquestes indústries comporten. Per altra part les
aigües que tenim són segures i escases les
possibilitats de contaminació, ja que neixen a
la capçalera de la nostra vall i només el
bosc i la naturalesa són els seus companys de viatge
i així les aigües dels nostres barrancs baixen
lliures camí del mar.
El nostre alcalde Josep Mariné, ja traballa en
aquests projectes, ha aconseguit unir la carretera general
de Lleida per la de La Selva i Vilaplana amb nosaltres.
Això ha estat una bona millora, però ara
voldria fer-li un sugeriment, aquesta carretera hauria
de continuar fins a Riudecols. En quant a la carretera
que ens uneix amb Reus, per a nosaltres la més
important, es bona, però te un punt negre, que
es el pas per l´interior de Les Borges del Camp,
aquesta carretera ha de deixar de passar per dintre d´aquesta
població si volem millorar les nostres comunicacions
i tindre més oportunitats amb Reus, Tarragona i
el seu entorn.
David Bonet Gené
